L’article 22.2 de la Llei Orgànica (espanyola) de Protecció de Dades diu que “la recollida i tractament per a fins policials de dades de caràcter personal per les Forces i Cossos de Seguretat sense consentiment de les persones afectades es limiten als supòsits i categories de dades que resultin necessaris per a la prevenció d’un perill real per a la seguretat pública o per a la repressió d’infraccions penals, havent-se d’emmagatzembar en fitxers específics establerts a l’efecte, que s’hauran de classificar per categories en funció del seu grau de fiabilitat ”.
L’afegit disjuntiu “o per a la repressió d’infraccions penals” sembla ésser la clau de la legalització de facto dels fitxers polítics per part de les forces policials.
El setembre del 2007, arran de la manifestació de l’Onze a Girona, es cremaren, com a signe de protesta política, fotografies de l’actual cap de l’estat espanyol. La reacció policial i judicial va arribar a nivells esperpèntics. Les detencions tenien l’aspecte d’ésser arbitràries. Però no. La mateixa policia va reconèixer que treballava amb fitxers polítics, és a dir fitxers de dades personals amb valoracions polítiques (ideologia, militància, etc.).
Per això, des d’organitzacions antirepressives (Plataforma Antirepressiva de les comarques gironines, Alerta Solidària, etc.) es va fer l’oportuna denúncia davant el Síndic de Greuges.
Fa pocs dies, el Síndic de Greuges deia que no veia cap il·legalitat en l’actuació de la policia per enxampar els cremadors de fotos.
Dues persones foren condemnades per aquest delicte polític. Com que la condemna és ferma, van interposar un recurs d’empara en el Tribunal Constitucional d’Espanya. L’article 22.2, sens dubte, té moltes lectures. Les que convenen a cada moment. Allà van les lleis, on volen reis.
Més informació a la web d’Alerta Solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada