El comtat de Gleiberg: un tast d’història de l’Alemanya feudal

En la fotografia veieu restes de la fortificació que coronava Gleiberg (Burg Gleiberg) fa uns quants segles. Des d’aquest cim (308 metres d’alçada damunt el nivell del mar) hom té una panoràmica de la vall mitjana del riu Lahn, aproximadament des de Lollar fins a Gießen, a partir del qual el riu fa un revolt per passar per Heuchelheim i Wetzlar. En l’actualitat Gleiberg és la seu d’una comunitat residencial que fa part de Krofdorf-Gleiberg, al seu torn integrada en el municipi de Wettenberg i en la mancomunitat de Gleiberger Land. Gleiberg és, pròpiament, un estratovolcà extingit, actiu fa uns 60 milions d’anys. Pertany a la mateixa formació basàltica que testimonia l’antic sistema volcànic de Mittelhessen, que encara romandria marginalment actiu a Vogelsberg, Amöneburg i a Stoppelberg. La seva alçada relativa li confereix una importància estratègica com a torre de guaita i plaça forta. És característic, doncs, que ja en el segle X donés nom a un comtat estès per part de les terres que molt més tard havien de configurar l’Oberhessen. És possible que la fortificació arrenqués de l’any 900, i que els conradins (comtes de Lahngau) el fessin servir en la seva pugna amb els popponins. Més ben documentat és la instal·lació en el castell del conradí Heribert von der Wetterau (*925), que té lloc el 949. En l’època d’Heribert ja s’havia assumit del tot el caràcter hereditari dels títols comtals, per bé que encara formalment se’ls entenia com a càrrecs “nomenats” pel rei-emperador. Heribert fou successivament “investit” per l’autoritat reial dels títols de “comte palatí”, “comte de Kinziggau”, “comte d’Engersgau” i, ja el 976, “comte de Gleiberg”. Al voltant de Gleiberg, doncs, comença a configurar-se un “comtat”, sota el qual es barregen les funcions judicials i militars pròpies del comte amb el seu paper social de terratinent feudal. Heribert compagina aquestes funcions territorialitzades amb les funcions àuliques que li corresponen com a “comte palatí”. Així, l’estiu del 982 Heribert participa en les campanyes italianes de l’emperador Otto (II). Quan es mor (992), el testament d’Heribert reparteix entre els seus dos fills i les seves dues filles el patrimoni apropiat. La filla petita, Irmtrud, hereta el castell de Gleiberg, i les propietats i drets comtals annexos. Casada Irmtrud amb Friedrich von Moselgau, el comtat de Gleiberg passarà al cinquè fill mascle supervivent del matrimoni, Hermann I. A Hermann I el succeeix el seu fill, Hermann II, que mor sense descendència cap a l’any 1095. Ja hem comentat en un altre post que, l’any 1103, el rei Heinrich (V) s’apropià del comtat de Gleiberg, i que després va recaure en Clemència d’Aquitània, vídua del comte Conrad (I) de Luxemburg. Un nét de Clemència, Wilhelm inaugura una segona dinastia comtal, amb seu al Castell de Gleiberg. És d’aquest període (segle XII) que daten les restes actuals del castell. Amb l’extinció de segona nissaga comtal, a finals del del segle XII, hi ha un repartiment del comtat entre el Casal de Merenberg (que se’n queda la part occidental, inclòs el castell) i el Casal dels Comtes Palatins de Tübingen (que se’n queden l’oriental, inclosa la ciutat de Gießen). En aquesta mateixa època comença l’expansió del Comtat Territorial (Landgrafschaft) de Hessen que, el 1264, compra als comte palatí de Tübingen la ciutat de Gießen. Els senyors de Merenberg convertiren Gleiberg en la capital dels seus senyorius. En extingir-se el llinatge dels Merenberg, el Castell de Gleiberg recaigué en el Casal de Nassau-Weilburg (1328). El valor estratègic de Gleiberg era encara vigent, però el Castell deixà de ser residència senyorial, i començà a decaure. L’època dels comtats havia passat i, en el seu lloc, s’erigien landgraviats, ducats, principats i electorats més grans i amb un poder molt més centralitzat. Oblidat, el Castell de Gleiberg seria restaurat en el segle XIX. El topònim de Gleiberg, fins llavors destinat únicament a la muntanya pròpiament dita, és reclamat, i el veí poblet de Krofdorf l’afegeix com a cognom del seu. I, al voltant del castell, damunt del vell volcà, creix una població nova.

En el camí de Gießen a Gleiberg (en el fons, en el centre)

Vista des de Gleiberg

La torre és l’element emblemàtic que corona l’antic volcà