La plaça Vicenç Albert Ballester, de Vic

Diuen que Joan Solà, recentment, va fer el posat mig resignat d'en Rick Blaine, i va afirmar, a la comunitat lingüística catalana, la seva Elsa, que "sempre ens quedarà Vic".

En el ple d'avui dilluns l'Ajuntament de l'antic Vicus Ausonensis ha aprovat que la plaça situada davant l'Ateneu Central rebi el nom de Vicenç Albert Ballester. Aquesta decisió recull la proposta originària que havia fet l'any anterior la Comissió dels 100 Anys de l'Estelada, com a homenatge al qui va ser creador de la senyera estelada. Vicenç Albert Ballester (1872-1938) fou, certament, quelcom més que el creador de la senyera estelada. Per exemple, fou el fundador de la revista "La Tralla" on solia signar sota l'acrònim, precisament, de VIC, que no volia dir cap altra cosa que "Visca la Independència de Catalunya".

La proposta formal de dedicar a Ballester la plaça de l'Ateneu Central partia d'ERC (que és el segon partit del govern municipal de coalició, presidit per CiU, i també integrat pel PSC-PSOE). La proposta ha rebut els vots favorables de CiU, ERC, CUP i ICV. Les altres dues forces polítiques presents en el consistori vigatà, el PSC-PSOE i la PxC s'han abstingut.

Val a dir que Laia Jurado (CUP) ha recordat que la proposta d'ERC es va presentar com a alternativa a una proposta anterior de la CUP per tal que onegés la senyera estelada de forma permanent en el balcó de la seu municipal. No hi ha pas dubte que Vicenç Albert Ballester, tan poc donat a protagonismes personals, s'hauria estimat més la proposta de la CUP.

Cap formació, però, no ha votat en contra de la proposta de la plaça Ballester. Hi ha hagut, això sí, dues abstencions. Però paga la pena sentir els pretextos respectius:
- el PSC ha manifestat la seva sorpresa per la proposta, en tant que en el nomenclàtor vigatà no hi ha noms més "rellevants" com Valentí Almirall (1841-1904), Antoni Rovira i Virgili (1882-1949) o Domènec Martí i Julià (1861-1917). El mateix Ballester hi seria d'acord. Ara bé, com és que aquests noms tan "rellevants" no hi són al nomenclàtor vigatà?
- la PxC ha argumentat com a motivació que, en tant que Ballester fou (i és cert) sempre defensor de la llengua catalana en tots els àmbits, què hauria pensat de la situació lingüística a Vic, que la PxC atribueix a la immigració, "principalment procedent del Marroc".

Que la situació lingüística a Vic es deteriori principalment per la immigració magribina és, certament, discutible. És a dir, que caldria discutir les causes d'aquesta immigració i de les altres immigracions.

En Ramon Serra, de Ràdiocatalunya.ca, però, explicà el següent:

Un dels exemples que ens ha arribat a la nostra redacció és el de l'hotel NH Ciutat de Vic Hotel. Fins ara era a mans de capital català . No era un hotel precisament "catalanista", però no s'ho havia arribat a la situació d'ara de persecució de la llengua amb uns nou amos no catalans. Segons que ens informa un noi treballador d' aquest hotel, els amos els han obligat a fer-ho tot en castellà tot dient "que aquí estamos en España" [...] Per postres, el web d'aquest hotel de Vic és en sis idiomes, excepte el català. Fins i tot és en neerlandès.Deu ser que a Vic són molt flamencs!

El neerlandès sí, i en català no. Quina diferència hi ha entre el neerlandès i el català? Vaixells i canons. Sí, sí, és clar, vaixells i canons, però deixem estar els vaixells i els canons per un post. Quina diferència queda, descomptant un estat propi i un estat (belga) no totalment en contra? Una de molt sòlida: qualsevol neerlandès situat en lloc del noi català s'indignaria d'allò més. El català, en canvi, ho troba normal i, per desfogar la ràbia, assenyala "principalment la del Marroc".

En Solà diu que sempre ens quedarà Vic. Quan Rick li deia a Elsa que sempre ens quedarà París, es referia al París d'abans del 1940. A veure si no es referia Joan Solà a això mateix. Pensem que no, però. Que es referia al Vic d'ara i sempre. Hom podria haver dit també Ripoll o Olot o Manlleu. Però Vic és una ciutat petita, i encara més petits Ripoll, Olot o Manlleu. Amb les normes sociolingüístiques a la mà, que aplica santament el NH Ciutat de Vic, la truita giraria tard o d'hora, i el català seria un record tan entranyable com a Cartagena o a Oriola o a Sàsser. El Toni Òdena de la llengua catalana, sempre ho he pensat, viurà més probablement a Barcelona (o fins i tot a València o a Alacant). Esdentegat, en Toni Òdena recordarà com els seus pares, de tant en tant, quan no hi havia ningú present, en condicions de màxima intimitat i amb la plena seguretat de no molestar ningú, deien alguna que altra paraula en català.