Una història de dues províncies

"Wir powern Oberhessen", llegim en aquesta centraleta de Friedberg am der Wetterau. Això diu l'eslògan de la companyia energètica Oberhessische Versorgungsbetriebe AG (OVAG). L'eslògan mateix i la mateixa companyia fan referència al corònim Oberhessen. Oberhessen, en aquesta denominació, es refereix a l'antiga província d'Oberhessen. Encara que abolida en l'època nazi, en la reorganització territorial de l'1 d'abril de 1937, i ja mai reconstituïda arran de la reunificació de Hessen el 1945, la referència provincial sobreviu encara en companyies creades al redòs de la iniciativa provincial (com la citada OVAG o la companyia de transport VGO), en el nom de museus (Oberhessische Museum, de Gießen, l'antiga capital provincial), en la classificació dialectal, etc. Ara que ens hem assabentat que el projecte Ausàs de veguerització del Principat de Catalunya va de bon de veres, i que té la benedicció del ministre espanyol del ram, Manolo Chaves, pel que fa a les lleis orgàniques de liquidació de les quatre províncies, molt ens temem que d'ací a 70 anys el record de la properament desapareguda província de Barcelona continuarà ben present.

La província d'Oberhessen havia estat creada arran de la reorganització europea post-napoleònica forjada en el Congrés de Viena (1815). Part de l'obra del Congrés de Viena era repartir premis i càstigs d'acord amb la prestesa que cada príncep i estat havia posat en sumar-se en la coalició anti-napoleònica. I l'altra part, continuació de la mateixa obra napoleònica, era la "mediatització" o simplificació del mapa polític germànic. Hom partia d'una posició ben complexa, cosa patent si mirem el mapa de Hessen tal com va quedar després de l'obra dels congressistes:



Els antics landgraviats de Hessen-Kassel i Hessen-Darmstadt s'han transmutat, respectivament, en l'Electorat de Hessen (Kurhessen, malgrat la ironia de conservat el títol d'Elector després de l'abolició ja definitiva del Sacre Imperi) i en el Gran Ducat de Hessen. Tècnicament, la regió històrica d'Oberhessen (és a dir, les terres altes o Oberfurstentum del Comtat o Principat de Hessen, en contradistinció amb les terres baixes) quedava dividida entre els dos estats (Marburg, per exemple, corresponia a l'Electorat, i Gießen al Gran Ducat). De totes formes, la major part d'aquesta regió històrica corresponia encara al Gran Ducat (és a dir, a Hessen-Darmstadt).

Malgrat la mediatització encara hi ha una mà d'enclavaments i exclavaments. Per exemple, el territori del Gran Ducat de Hessen es divideix fonamentalment en dos grans cossos territorials, separats per la Ciutat Lliure de Frankfurt. Per gestionar aquesta complexitat territorial, els Hessen-Darmstadt crearen tres províncies. La massa territorial del sud era dividida en dues: a l'esquerra del Rin es creava la província "Am Rhein" i a la dreta es creava la província de "Starkenberg", amb capital a la ciutat gran-ducal de Darmstadt. La massa territorial del nord es constituïa en la província d'Oberhessen.

De la mateixa forma que la divisió provincial era una innovació administrativa post-napoleònica al Gran Ducat de Hessen, també ho va ser el cas de les províncies espanyoles. La divisió provincial, en aquest darrer cas, era hereva de la divisió en corregiments ja introduïda en temps de Felip V (1717). En temps de Josep Bonaparte (1810) hom aprofità aquesta divisió com a base d'una divisió en prefectures inspirada en els departaments creats per la Primera República Francesa (i que, a la Catalunya sota administració francesa, havia suposat la creació del Departament de Pirineus Orientals. A les Corts de Cadis, el 1814, hom fa ja una proposta de divisió territorial, per bé que per comptes de la denominació francesa de departament o prefectura, hom s'estima més la denominació romana de província. Província, etimològicament territori sotmès, havia estat la denominació jurídica emprada per l'Imperi del Poble Romà per referir-se a la Sicília arrabassada a púnics i siracusans. També fou emprada per designar la part de la Gàl·lia transalpina sota jurisdicció romana (i d'ací la cristal·lització de Província Romana i Provença per aquest territori). Les províncies romanes subsistiren a Occident fins el segle V. La monarquia absolutista francesa les havia recuperades amb el mateix esperit. I ara proliferaven en el Vuit-cents europeu.

La restauració post-napoleònica a Espanya (1814) no comportà, però, la introducció directa de les províncies. Els projectes provincials de les Corts de Cadis foren oblidats i hom recuperà la divisió territorial en regnes, principats, corregiments, etc. Amb el pronunciamento de Cabezas de San Juan, s'inaugura, però, un nou període constitucional (Ferran VII diu allò de "marchemos todos juntos, y yo el primero, por la senda constitucional"). El 1821 es fa una nova proposta de divisió provincial. Ara, Barcelona seria cap d'una província que inclou bona part de la Conca del Llobregat, però també la del Ter, fins arribar a la frontera franco-espanyola. La proposta rep algunes retallades el 1822, quan és aprovada. Hi ha un detall, però, remarcable, aquesta província (que inclou terres dels bisbats de Barcelona -sense el Penedès- i de Vic -sense el Bages-, a banda de part del Ripollès i de les Guilleries) rep el nom provisional de Catalunya (Provincia de Cataluña), que si hagués reeixit hauria complicat encara més la qüestió de noms. Aquesta divisió provincial tampoc reeixí perquè, el 1823, la senda constitucional es tanca i comença una dècada ominosa d'absolutisme: regnes i corregiments (i Inquisicions: el 1826 hom penja a València el mestre Gaietà Ripoll per descregut) tornen. El 1833, però, la dècada es trenca i el ministre de Governació, Javier de Burgos presenta una divisió provincial que combina aspectes de les divisions anteriors bo i respectant, en general, els límits dels (ara, ja, antics) regnes i principats. És llavors que arrenca la història de la província de Barcelona.

El 1832 la província d'Oberhessen s'organitza territorialment en 10 kreisen, que ressegueixen, molt a grans trets, les comarques naturals. Similarment, el 1834, la província de Barcelona s'organitza en 11 partits judicials.

Un triomf de la carlinada en la primera o en la segona guerra carlina hauria liquidat en el bressol la província de Barcelona. Curiosament, però, a Hessen-Darmstadt, l'onada revolucionària de 1848 va dur a un liberal, Heinrich von Gagern, al govern, el qual el 31 de juliol de 1848 suprimia províncies i kreisen per substituir-los per una divisió única en regierungsbezirken (districtes governamentals). Aquesta divisió s'inspirava en els departaments francesos, bo i que el districtes de Hessen-Darmstadt havien de ser, per força, més petits. Però els conservadors tornarien aviat al poder i, el 1852, les tres províncies de Hessen-Darmstadt foren restaurades.

El 1866 fou l'auge prussià el que impulsà una nova campanya de "mediatització", és a dir d'annexió directa a Prússia. L'Electorat de Hessen i el Ducat de Nassau, així com la ciutat lliure de Frankfurt foren annexionats a Prússia, i reconvertits en la Província de Hessen-Nassau. Aquesta província prussiana era territorialment més gran que tot el Gran Ducat de Hessen. I la província hessiana d'Oberhessen quedava completament encerclada per la província prussiana de Hessen-Nassau:



Si les annexions prussianes de 1866 havien estat el resultat del triomf prussià en la Guerra Austro-Prussiana, el 1871 la creació de l'Imperi Alemany fou el resultat del triomf prussià en la Guerra Franco-Prussiana. Amb la creació de l'Imperi Alemany, el Gran Ducat de Hessen-Darmstadt esdevé un "estat membre", en principi en peu d'igualtat, com els altres, amb el Regne de Prússia. Es tracta d'una federació desigual: la majoria del territori i de la població imperials fa part de l'estat prussià. La província d'Oberhessen esdevé, doncs, una divisió de segon rang, per sota dels "landern" imperials. Però és justament en aquesta època on l'autoritat provincial mostra un major dinamisme, sovint de la mà de les altres dues forces vives de Gießen, el comú (Gemeinde) i la universitat (que continua com a universitat 'nacional' del Gran Ducat de Hessen).

També la Diputació de Barcelona fa, en aquesta època daurada de la divisió provincial, obres de foment divers. És simptomàtic que la seu de la Diputació de Barcelona sigui a l'antic Palau de la Generalitat. És a través del control de la Diputació de Barcelona que Enric Prat de la Riba fa possible la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1913) i d'iniciatives ben diverses, que quedaran estroncades amb l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

L'Imperi Alemany es va esfondrar la tardor del 1918. La fi de la guerra imperialista significava la revolució per tot Alemanya, com també s'esdevenia a l'antic Imperi Austro-Hongarès i, l'any anterior, a l'Imperi Rus. La caiguda de les monarquies també arrossega el gran duc de Hessen. Hessen-Darmstadt es proclama Volkstaat, és a dir Estat Popular. L'SPD s'assegura el govern a canvi de controlar el curs de la revolució i aprovar una constitució burgesa (1919). És significatiu que, tancat el període revolucionari i passat el primer ensurt del colp dretà de 1920, el Deutsche Reich conserva el mateix nom i conserva les divisions anacròniques dels landern (amb Prússia, també proclamada Volkstaat, com la capdavantera). Hessen, doncs, continua dividit en dos sectors: la província prussiana de Hessen-Nassau i el Volkstaat Hessen. I el Volkstaat Hessen retingué la divisió en tres províncies.

El 14 d'abril 1931, Francesc Macià proclama, des del balcó de la Generalitat, des de la seu mateixa de la Diputació de Barcelona, la República Catalana. Seguirà després un procés de negociació, en el qual la República Catalana serà baratada per la "restauració" de la Generalitat de Catalunya. El Govern Provisional de la Generalitat, però, aconsegueix l'abolició efectiva i específica, de les quatre províncies del Principat. Les quatre diputacions provincials són substituïdes per la Diputació Provisional de la Generalitat que, amb l'estatut redactat, aprovat, retallat i promulgat, donarà lloc al Parlament de Catalunya. Així, doncs, durant la Segona República Espanyola, no existí pas la província de Barcelona, per bé que se'n mantingué la divisió territorial corresponent a efectes de gestió d'afers de competència estatal. Fins el 1936, però, no s'introduí la divisió comarcal que havia de substituir la desapareguda divisió provincial.

Per aquella època, les coses havien canviat a Alemanya. El gener del 1933, Adolf Hitler assum la Cancelleria. En la instauració del règim nazi hi ha una combinació de creació d'estructures noves i d'igualació (Gleichhaltung) de les estructures existents. Els landern foren efectivament eliminats ja el mateix el 1933. No obstant, jurídicament, continuaren en funcionament, completament controlats per les seccions regionals del partit nazi. La divisió de la Gran Alemanya en gauen esdevingué la divisió territorial efectiva. No obstant, especialment a Prússia, sobrevivien les estructures polítiques dels landern. En el cas del Volkstaat Hessen mai no es va produir un decret d'abolició de l'estat. L'1 d'abril de 1937, però, un decret de reorganització territorial es pot interpretar com un decret d'abolició de les tres províncies de Hessen-Darmstadt. En el 1938 encara hi ha algunes restes de persistència política de la província d'Oberhessen.

L'abril de 1938, el govern franquista prepara el marc "legal" de "reincorporació" de les "quatre províncies catalanes". Es declara l'abolició de l'Estatut d'Autonomia i s'anuncia la restauració de la divisió provincial. Fins el gener de 1939, però, aquesta llei no es fa efectiva.

El 1945 Alemanya es repartida en quatre zones d'ocupació. Hessen va anar a parar a la zona d'ocupació nord-americana. Sota els auspicis de les autoritats nord-americanes es produeix la creació de l'Estat de Groß-Hessen, que resulta de la fusió de la província prussiana de Hessen-Nassau i de l'estat de Hessen-Darmstadt. El nom provisional de 1945, Staat Groß-Hessen, serà substituït l'any següent pel de Land Hessen. El canvi és significatiu, ja que la caiguda de la denominació de "Gran" reforça la unificació hessiana, i la substitució de Staat per Land assenyala que el camí d'aquest territori és l'entrada en una Federació Alemanya, que no es produirà fins el 1949. En tot cas, la constitució hessiana i les lleis subsegüents ja no contemplaran l'existència de províncies. En el seu lloc hi haurà, en un primer nivell, les regions o districtes (Regierungsbezirk) i en un segon, els cercles (kreis). L'antiga província d'Oberhessen serví de nucli de la nova regió de Mittlehessen, que rebia com a capital l'antiga capital provincial de Gießen.

La província de Barcelona, restaurada el 1939, havia de durar molt més. La Constitució Espanyola de 1978 recollia la divisió provincial i la blindava amb l'exigència que qualsevol modificació fos aprovada com a "llei orgànica". Això vol dir que cal la majoria absoluta tant del Congrés com del Senat, l'aprovació en el ple i sobre la totalitat del text. La província de Barcelona, doncs, ha sobreviscut a la reintroducció de les comarques (1987) i a d'altres divisions territorials (àmbits d'actuació, delegacions territorials) de la Generalitat de Catalunya. La Diputació de Barcelona, lluny de perdre poder, l'ha guanyat, en gran mesura perquè durant una època la institució fou reforçada des del PSOE com a contrapoder de la Generalitat de CiU. La Diputació de Barcelona ha cultivat la imatge bonhomiosa que unes escurrialles culturals li havien fet guanyar en la negra nit. Des de fa uns anys la Diputació de Barcelona es presenta com a Xarxa de Municipis.

El conseller Ausàs assegura que, abans del final d'aquesta legislatura [aquestes promeses sempre em recorden a Sant Dimas], serà aprovada la Llei de Governs Locals, que posarà les bases de l'autonomia local dels Consells de Vegueries, Consells Comarcals i Ajuntaments. Aquesta llei no afecta, en ella mateixa, el mapa de vegueries, que caldrà elaborar més tard. A grans trets la província de Barcelona donarà lloc a dues vegueries: la de Barcelona i la de la Catalunya Central. Des del Penedès i des de Vic es reclamen vegueries pròpies.

Fa molt de temps que sentim la imminència de la fi de la província de Barcelona. En els anys 1980, des del PSUC hom proposava la "província única": la fusió de les quatre diputacions provincials en la Generalitat de Catalunya. En aquella època el CDS feia una proposta de "cinquena província", amb una província de Manresa.

Com s'ho farà el govern Zapatero per articular els canvis corresponents? Potser podria modificar les quatre províncies de forma que en quedin set (o nou) i hom identifiqui província (denominació estatal) amb vegueria (denominació autonòmica i prioritària en general). També pot passar que es declari el Principat "província única", de forma que esdevingués, com les Balears, autonomia "uniprovincial". O pot passar que les províncies sobrevisquin a Ausàs. Són molt capaces.