Lahn-Stadt: una experiència fallida de superagregació municipal

Encara avui, en les poblacions de la vall mitja del Lahn (en la fotografia, panoràmica des del Burg Gleiberg), pot veure’s una companyia de taxis que es fa dir “Lahn-City taxis”. És possiblement una de les poques restes d’una experiència efímera de “supermunicipi” que, agregà al voltant de Gießen, una sèrie de poblacions veïnes. La setmana passada parlàvem de l’agregació municipal feta el 1939 i, respectada en el període de post-guerra, que annexà a Gießen les localitats de Wieseck i Kleinlinden. D’altres agregacions municipals havien unit, al sud, les localitats de Grossenlinden i Leihgestern en la municipi de Linden. Això ha creat la incongruència que Grossenlinden i Kleinlinden (toponímicament emparentades) es trobin en municipis separats, la primera com a cap de municipi i la segona com a districte de Gießen. Doncs bé, el 1977 es va produir una superfusió municipal que donà lloc al municipi de Stadt Lahn, Ciutat del Lahn. Aquest supermunicipi (Großgemeinde) unia els de Gießen, Wetzlar, Wettenberg, Lahntal, Dutenhofen i Heuchelheim. Els sis municipis rebien ara la consideració de “stadtbezirken” (districtes municipals), al seu torn subdividits en un total de 23 “stadtteile” (sectors municipals). Stadt Lahn rebia la consideració de “kreisfreie Stadt”, és a dir de municipi no integrat en cap dels kreis (=comarques) de l’estat de Hessen.

L’agregació municipal coincidia amb una reorganització territorial de l’estat de Hessen. A diferència dels altres canvis, però, la unificació de Stadt Lahn no fou ben rebuda. En certa mesura des de poblacions com Kleinlinden, que no havien perdut la capitalitat municipal (en haver-la perdut en agregacions anteriors) la cosa no era del tot mal vista pels veïns. Per algunes de les poblacions menors, limítrofes entre els antics municipis, la mesura oferia un certs beneficis d’alleugeriment burocràtic. La visió des de Wetzlar i Heuchelheim no era pas tant positiva, car l’agregació municipal havia deixat les institucions centrals en Gießen. Wetzlar, per exemple, no tan sols havia perdut la capitalitat municipal sinó també la comarcal. Des de les poblacions situades a la dreta del Lahn, tant a Wettenberg com a Heuchelheim, la sensació de risc d’abandonament era forta.

En l’agregació hom havia pensat sobretot en l’eix Gießen-Wetzlar. Fora d’aquest eix, hom hauria defensat agregacions diferents. Per exemple, el límit municipal Gießen-Linden, que separava per exemple, poblacions vinculades (fins i tot, toponímicament) com Kleinlinden de Großenlinden, o l’Unterhof de l’Oberhof, s’havia mantingut.

En tot cas, després de 31 mesos d’experiència, el 31 de juliol de 1979, Stadt Lahn es va dissoldre en cinc municipis dels sis que l’havien integrat (Lahntal i Dutenhofen restaren fusionats en el nou municipi de Lahnau). Hom restaurà, alhora, la capitalitat comarcal tant a Gießen com a Wetlar.

El 20è aniversari de la desaparició de Stadt Lahn ha passat sense pena ni glòria. L’invent que Albert Osswald havia batejat com a “obra del segle” potser haurà d’esperar unes quantes dècades a que el creixement urbanístic lligui encara més els nuclis de població de la Vall Mitja del Lahn. Per llavors, però, potser el Gran Municipi serà el de la Conurbació del Rin-Main. Però això és una altra història.


Mostra un mapa més gran