Fer política per a la majoria de les persones: un incert desig davant les eleccions al Bundestag

En mig del clima pre-electoral en el qual viu la República Federal d’Alemanya veiem aquest cartell d’IG Metall en Kleinlinden (Hessen, Alemanya Central). Encara que IG Metall vulgui dir “Sindicat d’Indústria del Metall” (Industriegewerkschaft Metall), cal recordar que, de sempre, això inclòs la indústria automobilística i la construcció de maquinària, i no únicament les indústries purament de producció carbosiderúgica. A més, la denominació de Industriegwerkschaft indica la voluntat de “sindicat d’indústria” o “sindicat de branca” en oposició als “sindicats d’ofici” que dominaven en aquests sectors durant les primeres etapes de la industrialització alemanya. I, finalment, IG Metall integra des de 1998 l’antic sindicat tèxtil i d’indumentària (GTB), i des del 2000 l’antic sindicat de fusta i plàstics (GHK). Aquestes fusions, si bé resultat directe de la crisi d’afiliació sindical, han fet de IG Metall, amb 2,4 milions de membres, un dels integrants més actius de la Confederació Sindical Alemanya (DGB). El cartell fa referència a una consulta realitzada pel sindicat, en la qual han participat 450.000 persones, i que resumiria en una demanda als partits que concorreran a les eleccions al Bundestag de setembre: “Feu política per a la majoria de les persones!”. I, en conseqüència, IG Metall demana als partits, que “escoltin les persones!”. La Campanya per una Bona Vida concreta una sèrie de demandes:
- en política social i econòmica, destaquen les demandes d’ampliació de la cobertura d’atur, de garanties legals de salari mínim, de lluita contra la pobresa i la precarització laboral, i de mesures de regulació dels mercats financers.
- en política laboral, demanen restriccions als acomiadaments, i afavorir els sectors econòmics que creen ocupació més segura.
- en política de pensions, es demanen garanties contra la pèrdua de nivell adquisitiu de la gent gran.
- en política familiar, es demana l’enfortiment dels ajuts socials i la conjugació de vida laboral i familiar.
- en política educativa, s’insisteix en el fet que “les desigualtats socials no haurien d’impedir una igualtat d’oportunitats educatives”.
- en política ambiental, es demanen mesures contra el canvi climàtic, per una millor eficiència en l’ús dels recursos i l’impuls de les fonts d’energia renovables.

Les eleccions al Parlament federal seran el 27 de setembre del 2009. No hi ha pas dubte que la campanya electoral girarà al voltant de l’eix economia-treball-societat. S’hi presenten:
- Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), amb llistes als 16 estats i 513.262 afiliats. Fonamentalment, la campanya de l’IG Metall s’adreça a esperonar un gir a l’esquerra del SPD que no passarà de pura retòrica.
- Unió Cristiano-demòcrata (CDU), amb llistes a 15 estats (a Baviera no existeix la CDU) i 528.972 afiliats, centrarà bona part de la seva campanya en les mesures socials de Merkel per “pal·liar” els efectes de la crisi.
- Partit Lliure Democràtic (FDP), amb llistes a tots els estats i amb 66.000 afiliats, que insistirà en els beneficis socials d’una política liberal compassiva i econòmicament ortodoxa.
- Die Linke, amb llistes als 16 estats i amb 75.968 militants, presenta un programa gairebé calcat a les propostes d’IG Metall, i poca cosa més.
- Lliga 90/Els Verds, amb llistes als 16 estats i 46.500 afiliats, insistirà en la importància de la transició a les energies renovables com a element necessari per superar la crisi.
- Unió Social-cristiana (CSU), amb llistes únicament a Baviera i 162.533 afiliats, presenta un programa sensiblement més conservador que la CDU de fora de Baviera però també amb més accent en la protecció social i familiar.
- Partit Nacional-demòcrata d’Alemanya (NPD), amb llistes als 16 estats i 7.000 afiliats, sembla no tenir opcions per entrar en el Bundestag, però el seu discurs anti-immigració i centrat en la inseguretat ciutadana podria veure’s afavorit electoralment.
- Unió del Poble Alemany (DVU), amb llistes a 12 estats i 7.000 afiliats, manté un discurs similar al NPD, si bé amb una imatge més lligada a la tradició ultraconservadora.
- Partit Marxista-Leninista d’Alemanya (MLPD), amb llistes a 16 estats i 2.300 militants, és la força política més destacada a l’esquerra de Die Linke, i presenta un programa d’alternativa socialista.
- Partit Pirata d’Alemanya, amb llistes a 15 estats i 5.272 afiliats, presenta un programa al voltant de l’anomenada “revolució digital”. No es presenten a Saxònia-Dresden, on no són per gaire festes.
- Els Republicans, amb llistes a 11 estats i 5.500 afiliats, presenten un programa ultraconservador d’ordre.
- Partit Ecològic-Democràtic (ödp), amb llistes a 8 estats i 6.509 afiliats, presenten un programa ecològic i liberal.
- Moviment de Solidaritat pels Drets Civils (BüSö), amb llistes a 7 estats i 1.596 afiliats, que forma part del corrent de seguidors de Lyndon LaRouche, és a dir, paranoia pura.
- El Partit de Protecció Animal, amb llistes a 6 estats i 794 afiliats, presenta un programa animalista, que inclou mesures socials diverses i de protecció ambiental general.
- Partit de les Jubilades i els Jubilats (RRP), amb llistes a 5 estats i uns 3.000 afiliats, centra el seu programa en els interessos de la gent gran.
- Partit de les Famílies d’Alemanya, amb llistes a 4 estats i uns 900 afiliars, presenta un programa liberal-democràtic, combinat amb mesures de protecció de la família, dels infants i de la gent gran.
- Partit dels Cristians Fidels a la Bíblia (PBC), amb llistes a 4 estats i 3.734 afiliats, que amb el nom ho diuen tot.
- Els Violetes – per la Política espiritual, amb llistes a 3 estats, presenten un programa ecològic de caire misticista i que, com és d’esperar, atreu magnèticament tota una altra sèrie de causes “espirituals”.
- Partit dels Jubilats d’Alemanya, amb llistes a 3 estats i 1.000 afiliats.
- Partit per la Igualtat Social (PSG), del corrent trotskista-lambertista del Comitè Internacional de la Quarta Internacional, amb llistes a Berlin i a Renània del Nord-Westfàlia i uns 270 militants. .
- Determinació Nacional, amb llistes a Baden-Württemberg i a Renània del Nord-Westfàlia, i uns 500 militants, presenta un programa nacionalconservador amb accent en la democràcia directa.
- Centre Cristià (CM), amb llista a Baviera, i 4.700 afiliats, presenta un programa cristiano-conservador.
- Partit Bavarès (BP), amb llista a Baviera i 5.000 afiliats, proposa la sortida de Baviera de la Federació Alemanya.
- Partit Comunista Alemany (DKP), amb llista a Berlin, i 4.250 militants, presenta un programa d’oposició a la “política de guerra” i per la construcció social i democràtica.
- Aliança del Centre (ADM), amb llista a Baden-Württemberg i 500 afiliats, és un partit burgès conservador.
- Electors Lliures d’Alemanya (FWD), amb llista a Brandenburg, centren el programa en el descontentament envers els “polítics professionals”.
- Partit Alemany de Centre (Zentrum), amb llista a Renània del Nord-Westfàlia i 650 afiliats, presenta un programa democristià clàssic.

De tots els esmentats, únicament els cinc primers tenen opcions reals a treure representació al Bundestag, si bé, és clar, sempre podria haver una sorpresa bé des de la dreta (NPD o DVU) o des de l’esquerra (MLPD), per no esmentar els Pirates.

Els cinc partits majoritaris declaren que ells ja senten les persones. Cadascú, però, percep diferents sons. Un partit ho diu més clarament (FDP) i altres dos de manera menys clara (CDU-CSU i SPD), però la idea és que no pot haver cap canvi de rumb substancial. Qualsevol “concessió social” significativa serà titllada de “populista” i de “contraproduent”. De la mateixa manera que en els períodes de creixement, un augment salarial podia amenaçar el creixement i afavorir la inflació, també ara en període de recessió, ens diu l’FDP clarament (i l’SPD i la CDU-CSU, ho diuen també, més calladament) un augment dels “costos laborals i socials” seria suïcida. Si l’SPD i la CDU-CSU parlessin amb l’honestedat de l’FDP les coses serien més senzilles.