La traqueotomia de l’article 150.2

Ja és ben veritat que els estatuts d’autonomia ofeguen Catalunya. Fins i tot els autonomistes professionals s’ho ensumen i, darrerament, s’hi nota en l’autonomisme de l’Ebre en nord un cert nerviosisme davant la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya (STC 666/2009). La societat civil (a Barcelona, quan l’autonomisme diu “societat civil” es refereix a Òmnium Cultural i un parell més d’associacions per l’estil) diu que vol fer una manifestació contra la STC, i un vicepresident del Govern de la Generalitat diu que vol fer-la preventiva. El cas és que els estatuts ofeguen la nació catalana, però hi ha qui encara no ho sent, i és que no hi ha pitjor sord que qui no hi vol parar l’orella. Davant l’ofec, davant l’asfíxia, davant l’escanyament, la gran proposta del conseller Saura és fer ús de l’article 150.2 de la Constitució Espanyola. Aquest article, diu: “L'Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l'Estat es reservi”. Saura, doncs, proposa que si la STC 666/2009 retalla greument la LO 6/2006, de 19 de juliol, la via serà recórrer a l’article 150.2. Sorprèn la proposta. En primer lloc, sembla que després de tantes i tantes retallades, la LO 6/2006, de 19 de juliol, serà declarada únicament anticonstitucional en aquelles parts de principi que constituïen un refugi per a les mentides de l’autonomisme. En aquest sentit la STC 666/2009 serà altament alliçonadora. En segon lloc, les lleis de transferència i de delegació també són sotmeses al Tribunal Constitucional i, per tant, a tota la jurisprudència constitucional. En tercer lloc, les lleis de transferència i de delegació són lleis de les Corts Espanyoles per a l’atorgament de competències que, en tot cas, resten sota el control últim de l’Estat. L’article 150.2, certament, té la virtut de poder alleugerir el feix de competències reservades a l’Estat que formula l’article 149.1. Ara bé, tota la pràctica prèvia de delegacions i transferències ha demostrat que l’Estat sempre s’ha reservat la direcció política de gairebé tots els sectors claus, inclosos l’educatiu i el sanitari. Això darrer, però, té poca importància quan l’autonomisme mateix es troba en situació d’unitat orgànica (a través del PSC-PSOE) amb el mateix govern espanyol i la direcció política de l’equip Zapatero. Tant és així que ja no sabem si dir-ne autonomisme o heteronomisme.