Haïtí en la geopolítica caribenya

Els geòlegs havien advertit de la possibilitat, en un termini de pocs anys, d’un terratrèmol de més de 7 graus en l’escala de Richter que afectés Port-au-Prince. De poc servia la predicció quan no hi ha manera humana (encara) de dir el dia i l’hora d’un terratrèmol amb, posem, un mínim de seguretat, i un termini de dies. El desastre, doncs, era anunciat sense dia, i arribà com una sorpresa vagament anunciada.

Haïtí, doncs, i Port-au-Prince en concret, han reocupat les portades dels diaris i les entrades dels telenotícies. Un corrent honest de solidaritat i de donatius hi fa cap. Però hi tornen també les informacions típiques i prototípiques de l’imperialisme humanitari, crípticament racista (origen africà – pobresa – violència).

L’ecologista Claude-Marie Vadrot, comentava dimecres passat, més enllà del terratrèmol, l’estat polític, social, ecològic i econòmic del país. Parlava de l’enorme deforestació, responsable d’aiguats i esllavissaments, però també desmentia un tòpic freqüent. Recordava que calia afegir a aquests desastres ecològics, “la pol·lució atmosfèria engendrada per la circulació urbana de Port-au-Prince i per les fàbriques instal·lades en el país, notablement al voltant de la capital”. Una industrialització que té lloc, segons Vadrot, per la manca d’una legislació que reglamenti seriosament els abocaments de les instal·lacions industrials a l’atmosfera i per “treure profit d’una mà d’obra encara més barata que Àsia i d’una legislació defiscalitzada”. Els grans beneficiaris d’aquestes condicions són companyies nord-americana (dels Estats Units i Canadà), però també d’altres transnacionals. Vadrot no té pèls a la llengua en assenyalar no tan sols les responsabilitats de les “missions internacionals de pacificació” sinó també la de les elits polítiques (de diversos bàndols) i socials d’Haïti. I recorda la dita haïtiana: “A Haïti sé blan ki décide”. Paradoxalment, el creixement industrial de Port-au-Prince també crea una base social d'un moviment polític popular progressiu i independent.

Shirley Pate, a diferència de Vadrot, mostra simpaties envers el moviment polític dels partidaris de Jean-Bertrand Aristide. En el seu comentari, de dissabte passat, Pate considera que l’Administració Obama tem que el terratrèmol de Port-au-Prince desencadeni protestes contra les tropes d’ocupació, que siguin aprofitades políticament per l’Organització del Poble en Lluita. El missatge oficial d’Aristide, des de Sud-àfrica, però, s’ha centrat en sol·licitar l’ajut internacional a les víctimes i en expressar el seu desig de poder tornar-hi.

Gabriel Elizondo analitzava abans d’ahir un altre aspecte de l’actualitat haïtiana, el de les pugnes entre els estats que participen en el control d’Haïtí, i particularment entre els Estats Units i el Brasil. Per al govern brasiler, diu Elizondo, Haïtí és una “part crítica” de la política exterior. El govern de Nicaragua, particularment, però també els de Cuba i Veneçuela han mostrat la seva preocupació pel protagonisme adquirit per les forces nord-americanes en el control d’Haïtí en les darreres hores.