Els ribosomes i els nivells de coneixement

Cal valorar en la seva justa mesura la decisió del Comitè Nobel de Química. Els noms guardonats, o si més no la temàtica, eren en les porres. Sorprèn una mica que els treballs premiats siguin relativament recents, publicats fa vuit o nou anys, però en el camp de la biologia estructural que es mou amb les noves tecnologies cristal·logràfiques, 8 o 9 anys és tota una eternitat. Els estudis sobre estructura a alta resolució (de l’ordre de 300 pm, per comparació direm que el gruix d’una membrana biològica és de 7000 pm) en ribosomes han estat pioners en la forma contemporània de tractar la relació entre estructura i les dades que forneix la bioquímica o la genètica.

No és el mateix “veure” el ribosoma així (anys 1950, amb el microscopi electrònic: els ribosomes són els grànuls, associats als túbuls del reticle):



Que així (anys 2000, a través de dades de cristal•lografia de preparats ribosomals; Ban et al., 2000):



A nivell de funcionament bàsic del ribosoma i del procés de traducció de la informació dels àcids nucleic per a la síntesi de proteïnes, poc poden afegir. Per exemple el vídeo que adjunto a continuació és de 1971, dirigit per Rober Allan Weiss i conduït per Paul Berg:



Però en tot coneixement hom pot aprofundir més o menys. Guanyar més o menys resolució. Ser més o menys precís. Generalitzar o concretar. Per això mateix, cadascun dels passos retratats en el vídeo són objecte avui mateix d’estudi, per tal de definir-los amb més i més precisió.