Wetzlar: del comerç a la justícia, i de la justícia a la indústria

Fa unes setmanes parlàvem d’aquell projecte destrellatat que volia unir Gießen, Wetzlar i una sèrie de municipis adjacents en un macromunicipi sota el nom de Lahn-Stadt. Gießen i Wetzlar són a nou minuts de tren, i sens dubte hi ha molts lligams. Però l’actual estatus de separació i de capitalitat de cadascun d’un Landkreis diferenciat sembla consolidada. Wetzlar és actualment la capital del Lahn-Dill-Kreis (LDK). Ella mateixa se situa en el curs del riu Lahn, amb la ciutat històrica situada al marge esquerra (Altstadt, Hausenberg), però amb un notable desenvolupament industrial en el marge dret (Neustadt, Niedergirmes, Dillfeld, Dalheim). Dins del municipi de Wetzlar, trobem altres districtes que serven personalitat pròpia (Garbenheim, Dutenhofen, Münchholzhausen, Naunheim, Hermannstein, Blasbach, Steindorf i Nauborn). En total habiten el municipi 52.741 persones, de les quals 31.022 ho fan en el districte central (Kernstadt). En el marc de la província geològica de les Muntanyes de Pissarra de Renània (formades en el Devonià i el Carbonífer, fa 300-400 milions d’anys), la major part del terreny és, però, al·luvial, format pels dipòsits del riu Lahn. Pel que fa a les primeres restes de presència humana cal esmentar un jaciment del Paleolític Mitjà de fa 50.000 anys a Dalheim. Més recents són també a Dalheim els jaciments del Neolític Ceràmic de la cultura LBK, d’un 7.000 anys d’antiguitat. Ja en temps històrics, Wetzlar quedà en l’àrea cultural cèltica (que culmina en el període de La Tène, en la segona meitat del I mil·lenni a.C.). La germanització del territori arrenca, doncs, pràcticament en la mateixa època que comença la penetració romana.


El riu Lahn

El territori de Wetzlar quedà fora del limes. És probable que el topònim Wetzlar ja fos present abans del segle III d.C., ja que combina un nucli de probable origen cèltic (Wetz) amb un sufix locatiu fràncic (-lar). Les primeres evidència de la població, però, no són més antigues del segle VIII. L’any 897 hi ha documentada la consagració de la Salvatorkirche, sota el patrocini del llavors comte de Wetterau, Gebhard. A començaments del segle X es funda un santuari marià. Al redós del santuari marià, Wetzlar esdevingué un nucli comercial (amb la concessió posterior, en data incerta, de Marktrecht, o “dret de mercat”).


La Catedral (Dom) de Wetzlar

El 1180, per disposició de l’emperador Frederic Barbaroja, Wetzlar esdevingué una ciutat sota domini directe d’un representant imperial (Reichsvogtei). Wetzlar esdevenia així una ciutat imperial (Reichsstadt), amb un estatus similar al de Friedberg o al de Frankfurt. I com Friedberg i Frankfurt, els òrgans municipals de Wetzlar guanyaren més i més protagonisme en detriment dels òrgans de nomenament imperial. Alhora el procés de concentració feudal exigia una renovació i amplificació de les fortificacions de Wetzlar i la seva contrada (Kalsmunt), en un procés que no acabaria fins el 1250. Wetzlar, amb uns 6.000 habitants, era una ciutat de dimensions considerables per a l’Alemanya de l’època. El seu caràcter de ciutat franca li va valdre problemes. Com quan, l’estiu del 1285, es va presentar a Wetzlar el “rei Frederic II” en persona, que tothom havia donat per mort i soterrat 35 anys abans. No aparentava tampoc gaire els 90 anys que devia tenir si era qui era. El fervor popular va fer que Wetzlar esdevingués campiona dels seus drets usurpats, però quan es presentaren les tropes del rei Rudolf (el primer dels reis alemanys de la dinastia dels Habsburg), el “rei Frederic II” fou lliurat al rei Rudolf i jutjat com a impostor, sota el nom de Dietrich Holzschuh i el malnom de Tile Kolup, per tal de condemnar-lo a mort i executar-lo. L’autonomia de Wetzlar sortí indemne d’aquest destret. Vindria, però, després la crisi de mitjans del segle XIV, agreujada per la pugna amb el Comtat de Solms (el territori feudal de riu avall). El bloqueig del comerç fluvial i del camí de ribera per part del comte de Solms agreujà encara més la crisi de Wetzlar. La pugna amb Solms requerí una forta despesa en defenses (construcció de Burg Hermannstein, 1373-79), tot i que la ciutat comptà amb el suport (altrament feble) de l’autoritat reial. El 1387 les arques municipals eren en fallida. S’optà llavors per integrar la ciutat a la Lliga Municipal Renana-Suàbia, una àmplia coalició de ciutats imperials. El declivi de Wetzlar, però, continuà al llarg del segle XV. La recuperació posterior fou lenta i interrompuda, a més, durant la guerra dels Trenta Anys (1618-48). Amb tot, Wetzlar havia reeixit a servar la condició de “ciutat imperial”, de primer envers els comtes de Solms i després envers els comtes-territorials de Hessen. El 1689, com a conseqüència de la Guerra de Successió del Palatinat (la Guerra dels Nou Anys), la Cambra de Justícia de l’Imperi (Reichskammergericht) fou foragitada de la seva seu de Speyer, i Wetzlar n’esdevingué la seu provisional.


La Seu de la Cambra Imperial de Justícia, en la seva darrera època (1689-1806) va situar-se a Wetzlar.

Encara que aquest Tribunal Suprem de l’Imperi únicament tenia algunes atribucions genèriques (la majoria d’afers els decidien els tribunals de cada estat), les autoritats municipals de Wetzlar fer el possible per tal que no es traslladés mai més. Fou per aquesta raó que Johann Wolfgang Goethe va viure a Wetzlar, car entre el maig i el setembre del 1772 fou passant d’aquest Tribunal. Goethe tenia llavors 23 anys, i a Wetzlar s’havia d’enamorar de Lotte Buff. Wetzlar n’està molt orgullosa d’aquest enamorament frustrat, sense el qual Goethe no hauria trobat la inspiració per escriure la proto-romàntica novel·la “Die Leiden des jungen Werther”.


Una de les cases on es va allotjar Goethe en la seva estada a la ciutat durant l’estiu del 1772

Pel que fa a la independència de Wetzlar l’havia de perdre de resultes del cicle napoleònic (1803). Wetzlar, ocupada pels francesos, esdevingué el Comtat de Wetzlar, que restà en unió personal amb el Príncep Elector de Mainz, Carl Theodor von Dalberg. El 1806, els Habsburg, sota la pressió de Napoleó, liquidaven el Sant Imperi Romà de la Nació Alemanya, i el Tribunal de Wetzlar era definitivament desmantellat. Després del Congrés de Viena (1815), els vencedors de Napoleó no revocaren la mediatització, i Wetzlar fou adscrita a la nova Província Renana del Regne de Prússia. El 1822, cinquanta anys després de l’estada del jove Goether, Wetzlar esdevenia simplement la capital de la seva comarca. Sota el domini prussià (o contra el domini prussià, segons es miri), Wetzlar esdevingué un centre industrial. La base foren les ferreries de l’època manufacturera i l’impuls del comerç fluvial (que requeria la corresponent indústria naviera).


La branca esquerra del Lahn entra en el nucli històric de Wetzlar. La bifurcació del riu crea l’illa del Lahn (Lahninsel).

El riu fou la via principal de transport pràcticament fins a l’arribada del ferrocarril (1862-1863). El fet que Wetzlar i Gießen formessin part de dos estats diferents, possibilità que totes dues localitats fossin nusos ferroviaris (per bé que Gießen, com a capital provincial en el marc del Gran Ducat de Hessen, jugués amb avantatge). Wetzlar era unida amb Coblença a través de Limburg an der Lahn, i el ferrocarril de Gießen la unia amb Colònia. La indústria siderúrgica i el ferrocarril anaren de la mà, i el 1873 s’inaugurà la línia amb Berlin. Aquesta línia, alhora, va ajudar a diversificar la indústria més enllà de la siderúrgia (amb un especial accent a la indústria òptica, mecànica, etc.). La victòria prussiana contra França (1870) i la resultant “unificació” d’Alemanya sota l’ègida de Berlin foren també un ajut. El 1866, Prússia s’havia annexionat Hessen-Kassel, Nassau i Frankfurt, i amb ells havia constituït una nova província (Hessen-Nassau). La comarca de Wetzlar, no obstant, no s’integraria fins el gener del 1932 a aquesta província, i romandria fins llavors com un enclavament lligat a la Província Renana. De fet, encara avui, des del punt de mira eclesiàstic, la major part del municipi és adscrit a l’Església Evangèlica de Renània. El 27 de març del 1945, la ciutat era ocupada per les tropes americanes, i assignada a la zona corresponent durant l’Ocupació. Com la major part de la província de Hessen-Nassau, s’integrà en el nou estat de Gran Hessen (després, senzillament, Hessen).