Ennuegat amb els melindros (III) – Contractes blindats en el Fòrum (de les Cultures)

Llegim el diari Avui (digital, car en les fredors dels 50º latitud nord no el trobem en paper):

Una altra irregularitat detectada per CiU són els blindatges firmats per onze treballadors de Bimsa, entre els 11.000 i els 113.000 euros, que van rebre arran de la rescissió dels seus contractes. Per ejemple, l'adjunt a gerència, procedent de l'Agència Metropolitana de Residus, que va treballar a Bimsa de 2001 a 2004, va rebre 84.000 euros per acomiadament improcedent, tot i que es va incorporar de forma immediata a l'Agència de Residus de Catalunya.

Bimsa era una de les societats anònimes de participació pública creades en el marc del Fòrum de les Cultures, que va tenir lloc a Barcelona el 2004. Quina indelicadesa la de Bimsa d’acomiadar improcedentment! Ja és ben curiós que unes normatives pensades i lluitades en pro de la classe treballadora i, particularment, dels sectors més desafavorits (dones, joves, minories, persones sense formació ni qualificació) siguin emprades per protegir quadres alts i mitjans. Potser per això aquella gran constitució espanyola que fou la de 1931 parlava de “treballadors de totes classes”.

Però, quina és la resposta del PSC-PSOE a aquesta acusació? La següent: “la Fundació Catalanista i Democràtica Ramon Trias Fargas ha rebut durant deu anys 630.000 euros procedents de la Fundació Palau de la Música i Orfeó de Catalunya”.

I la contraresposta de CiU?: els 6.300.000 euros de dèficit del Fòrum de les Cultures que s’ha volgut amagar amb comptabilitat creativa.

I així podríem continuar amb la pilota. Algú els hauria de recomanar prudència, és a dir, omertà. L’omertà que li ha faltat a Paco Camps per protegir Ric Costa el qual finalment, a hores d’ara, ha passat a situació de cessament provisional indefinit dels seus càrrecs en el partit i en el grup parlamentari. Però com deia González Pons la nit del dimarts, aquesta festa no s’acabarà a les quatre, ni a les cinc, ni a les sis. S'ha creat una dinàmica on la mateixa citació de Jaume Matas pel cas Palma Arena es presenta per la premsa gairebé com una condemna ferma. Acabarem com a les Comores, amb eslògans electorals de gran potència com "Per servir i no per servir-se'n".