A les 18.00, a la Plaça Sant Agustí ha d'arrencar una manifestació unitària contra la corrupció. No és l'única manifestació d'aquesta vesprada. A Tortosa s'hi manifesten els treballadors de Lear, afectats per la deslocalització de la seva producció, i a Barcelona hi ha una manifestació contra la liquidació dels protocols de Kyoto de lluita contra el canvi climàtic.
Hi ha un fil que lliga aquestes mobilitzacions. Com assenyalen en un comunicat conjunt Maulets i el col·lectiu del Centre Social "Terra", "l'escàndol del cas Gürtel és la punta de l'iceberg dels nombrosos escàndols que ha tingut la política valenciana als darrers temps". En aquest manifest, titulat "Prou polítics corruptes. Democràcia real ja!", s'identifica l'arrel econòmica de la qüestió: el boom immobiliari. Un boom immobiliari que ha tingut els seus efectes en la destrossa del paisatge i que ara paga una classe treballadora que veu impotent com la xifra d'aturats s'apropa imparablement al milió i mig a tot el país. Davant d'aquest panorama, se'ns parla de l'interès general i dels sacrificis necessaris. I lluny de desaparèixer l'antic triomfalisme del "capitalisme sense friccions", el tenim més dispers de mai, i fa tot el possible perquè la indignació popular sigui desviada cap els bocs expiatoris habituals (els immigrants, els aturats, els sectors marginats, etc.).
De cop i volta els casos inacabables de corrupció, fan qüestionar l'enriquiment fàcil, la col·lusió d'interessos privats amb les institucions públiques i les extenses xarxes de clientelisme polític. Els assistents a la manifestació de València no denuncien únicament la corrupció il·legal, sinó també la legal, el model econòmic i social, la coentor neoconservadora. És crucial que la denúncia dels casos de corrupció legal serveixi per posar qüestionar de cap a peus tot un sistema que se'ns presenta com "el millor dels possibles".
I cal també anar alerta contra determinats discursos "anti-corrupció". Perquè els mateixos laboratoris ideològics que s'han alimentat amb els diners foscos del finançament dels partits majoritaris, de ben segur que ja preparen unes "receptes" que, lluny de servir a una suposada regeneració democràtica, ens aproparan a l'estil Berlusconi. Tampoc no ve d'aquí, ens diran, car aquest estil ja se'ns ha imposat ara, en l'entrepà format per les anquilosades estructures burocràtiques dels "partits oficials". Però la tangentòpolis italiana no va dur pas a cap regeneració democràtica, i això cal recordar-ho. I les burocràcies del "pentapartito" s'han reencarnat ara en burocràcies de "plataformes electorals àmplies", tan invisibles com les que regeixen els Partits Repúblicà i Demòcrata, i per això mateix tan difícils de combatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada