diumenge, 25 d’octubre de 2009

La Consulta per la Independència del 13-D cobrirà més d’un 5% de la població i un 4% del territori nacional

Després de la consulta realitzada a Arenys de Munt, hom es posà l’ambiciós projecte d’expandir-la tant com fos possible. Com a data es presentà el diumenge 13 de desembre. Osona Decideix coordina per aquesta data una consulta que cobrirà la immensa majoria de la comarca, i ha cridat la presència d’observadors internacionals per garantir la transparència del procés. D’altra banda, ahir en la reunió d’Arenys de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana, es manifestava la voluntat d’organitzar consultes en un total de 98 municipis, amb un padró de 725.865 persones i que abasten una superfície de 2.834 km2, és a dir, respectivament, un 5,3% i un 4,0% de la població i del territori de tot Catalunya. En paraules de la Coordinadora, l’objectiu és “demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès”. Avui, la convocatòria del PSAN amb motiu del 50è Aplec del Puig, ha comptat, entre d’altres, amb el parlament de Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i un dels rostres visibles del moviment de les consultes. L’extensió del moviment de les consultes és, precisament, un dels reptes. Hi ha signes positius com el bastiment de la Plataforma de l’Alt Urgell per l’Autodeterminació (PAUA), però són evidents les dificultats de dur a terme aquesta mena de mobilitzacions a la Catalunya Nord, a la Regió Metropolitana de Barcelona (malgrat els casos encoratjadors de Sant Cugat del Vallès i de Molins de Rei), a les Illes (on la recent tempesta política ha coartat els ànims inicials manifestats per alguns regidors malloquins) i al País Valencià. Naturalment, molts dels participants entenen les consultes populars i les mocions als comuns municipals com una doble eina de conscienciació i de demostració de les limitacions democràtiques de l’estat espanyol i de les seves institucions autonòmiques, que no han deixat d’amenaçar legalment unes i altres iniciatives. L’esforç d’organització que suposa en aquest context bastir una consulta i guanyar-la, de ben segur, ha de servir per trenar una bona organització local que serveixi de fonament per consolidar l’organització comarcal i nacional de base popular sense la qual el procés d’autodeterminació és, no ho oblidem, impossible.