L'afusellament del 13 d’octubre del 1909

Arran dels fets de la setmana del 26 de juliol del 1909, la campanya repressiva arribà al seu punt culminant amb l’afusellament el 13 d'octubre de Francesc Ferrer i Guàrdia, condemnat a mort per un tribunal militar quatre dies abans. Ferrer fou presentat per les autoritats com el “màxim instigador” de la revolta popular. Hom ha discutit molt sobre el paper de Ferrer en la revolta i com la condemna es va basar possiblement en la confusió física amb un dels membres del comitè de vaga. En tot cas, ja feia temps que anaven per Ferrer. Anatole France ho veia clar quan deia que “el seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l’ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles”. La participació de Ferrer en la revolta era en tot cas aquesta: fornir les eines pedagògiques per arrabassar a l’estat i a l’església el control de l’educació i establir una escola moderna que trencava amb la reproducció de les jerarquies socials i amb la instil·lació de la ignorància. Amb l’afusellament de Ferrer, les autoritats volien condemnar el moviment de l’Escola Moderna, volien condemnar l’ensenyament laic i volien trencar el lligams entre la renovació pedagògica i el moviment obrer. Per això les darreres paraules de Ferrer foren: "Aún puedo decirlo: Soy inocente. ¡Viva
la Escuela Moderna!"