De Casablanca a Sankt-Peterburg: un eix ferroviari continental per al transport de mercaderies a llarga distància

El 5 d’agost del 2004 es registrava a Brussel·les, FERRMED, una coalició dedicada a l’impuls d’un Gran Eix Ferroviari de Mercaderies que vagi des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània Occidental, a través de l’espinada que són der Rhein i lo Ròse. Ahir, 27 d’ocubtre, es feia la presentació oficial de l’estudi “Estudi global sòcio-econòmica, tècnic, ambiental i d’oferta-demanda, del Gran Eix FERRMED i de la seva àrea d’influència”, en el marc del Comitè Econòmic i Social Europeu (EESC) i, més concretament, de la seva Secció de Transport, Energia, Infrastructura i Societat de la Informació (TEN). L’estudi ha comptat amb el finançament de la Comissió Europea i de diversos governs estatals i sub-estatals de la UE. I encara els problemes històrics de sempre del transport de mercaderies per tren. Uns problemes que fan que l’aspiració màxima del projecte sigui aconseguir que que un 30-35% del tràfic de mercaderies que es fa per terra a llarga distància en el nostre continent ho faci per tren i no pas per la carretera. FERRMED en l’actualitat la integren 137 organitzacions de tot Europa, encara que és evident el pes que tenen les organitzacions empresarials de casa nostra. Ara com ara, el gran eix mediterrani s’ha d’enfrontar amb la proposta Algesires-Madrid-Irun-Lió-Ginebra, que implica sumar 500 km de recorregut. I aquesta és una qüestió vital per si hom vol realment arribar a la xifra del 30%, sense la qual no es podria aconseguir la reducció prevista de 900.000 tones l'any les emissions de CO₂. Certament això és la xocolata del lloro, i qualsevol sobrestimulació del transport a llarga distància pot compensar els efectes ecològics i econòmics que se li suposa a l'assumpte. Però tant per tant, si ho han de fer de totes formes, més val que segueixin els indicis racionals de FERRMED que no la irracionalitat burocràtica.