30è aniversari de l'entrada a Managua del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN)

El 19 de juliol de 1979, les forces del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) entraren en Managua. La Voz del Sandinismo prepara un especial per a les properes hores sobre els actes del 30è aniversari de la revolució sandinista.

Caigut el govern de Tachito Somoza, s'inaugurava el període de la Revolució Sandinista (1979-1990), una revolució de caràcter nacional-popular. El Frente Sandinista de Liberación Nacional s'havia format el 1961 i havia pres el nom d'Augusto César Sandino, mort el 1934, en lluita contra el govern de Tacho Somoza. Una generació després, doncs, Sandino tornava reencarnat en el sandinisme, tot lligant els dos grans períodes d'efervescència popular de l'Amèrica Central (i de fet de bona part del planeta): els anys 1930 i els anys 1970. La Revolució Sandinista (1979-1990) hauria de veure-se-les amb una forta resistència de la classe dirigent autòctona (somocista i anti-somocista) i, particularment, d'un imperialisme nord-americà especialment ofensiu arran de la victòria electoral de Ronald Reagan. La pressió nord-americana fou una de les claus en l'evolució ulterior del sandinisme, que fomentà les relacions amb Cuba i amb la Unió Soviètica. En la seva insania l'Administració Reagan va arribar a sufragar la compra d'armament per a la Contra (la "Resistencia Nicaragüense" feta, d'altra banda, d'antics sandinistes) amb la venda d'armes a la mateixa República Islàmica d'Iran (llavors en guerra contra el règim encara pro-americà de Saddam Hussein). El 1990 el triomf electoral d'una àmplia coalició opositora posà fi al govern de Daniel Ortega (FSLN). Setze anys després, el FSLN tornà al poder, en el context d'un afebliment relatiu de la vigilància nord-americà en el seu backyard. Ortega, amb una plataforma més conservadora, ha arrenglerat Nicaragua en l'Alternativa Bolivariana para Nuestra América, de la qual és la tercera pota juntament amb la República Bolivariana de Veneçuela i la República de Cuba. L'aniversari arriba en un moment de tensió a la zona arran del colp d'estat d'Hondures. Internament, les veus crítiques des de l'esquerra nicaragüenca al possibilisme del govern d'Ortega també es fan notar.