dijous, 9 de juliol de 2009

Les caixes 'catalanes': sota el punt de mira del nou Decret Llei espanyol

No és que les caixes de casa nostra siguin per llençar cohets. No es diferencien gaire de la resta d'entitats financeres en les seves activitats expremedores. I no hauríem de fer gaire cap dels seus esgarips quan els comptes els hi van (una mica) malament. Però el cas és que el Decret Llei aprovat ahir amb els vots del PSOE-PP no és únicament una invasió en les competències que tenen els governs autonòmics en la matèria. És també un mecanisme per a dirigir des de la Moncloa els processos de fusió que hi haurà. Aquestes fusions es poden fer en un sentit o en un altre. Segons com es facin, hi haurà més o menys impacte en el nombre de caixes amb seu a casa nostra i s'afuarà encara més la dependència financera del nostre país. Potser sí que és una exageració veure-ho així, que al capdavall les caixes no són pas gaire catalanes, que les seves activitats socials es reduïen cada vegada més al mínim exigit per la llei i pel marquèting, i que el respecte que tenen pel país i per la llengua era tan minso com l'ajut real que suposen per a l'activitat econòmica productiva. Però, com deia el legionari caigut al company que li anava a espantar les mosques que li cobrien les ferides... "no les espantis! que aquestes, si més no, ja s'han mig afartat, i les que vinguin vindran amb gana i em faran mal de debò".