dijous, 30 de juliol de 2009

Barcelona, fa 100 anys: el sisè dia (dissabte 31/07/1909)

[A l’anarquista Núria Pòrtulas, condemnada per la justícia espanyola a 2 anys i mig de presó per col·laboració amb la banda armada unipersonal Juan Surroche, al seu torn absolt per la justícia italiana de pertinença a la citada banda armada unipersonal]

La nit de divendres a dissabte i el matí de dissabte foren de les hores més tranquil·les que s’havien viscut a la ciutat des de l’esclat de la revolta. Era l’hora, fonamentalment, de la repressió, amb els detinguts per les autoritats militars traslladats progressivament des de Drassanes fins a Monjuïc, un trajecte, d’altra banda, certament insegur pels ànims que dominaven en els barris de treballadors que s’hi interposaven.

El dissabte és el dia de paga. La immensa majoria de treballadors i empleats, tant de la indústria com del comerç, reben salaris setmanals. En principi, la voluntat dels patrons, donat el fet que l’activitat havia quedat paralitzada, era no pagar més jornals que els que s’havien servit. No obstant, donats els ànims, la patronal de la indústria ha acordat pagar els jornals dels treballadors que s’havien presentat a la feina el dilluns, és a dir els que no s’havien incorporat a la vaga convocada i que, si no havien pogut treballar, havia estat per la situació de revolta o pel tancament patronal prudencial. Aquest acord confiava en arrabassar més i més base social a la revolta, però al mateix temps es mostra de la força que ha tingut l’aixecament.

També cal interpretar en aquest sentit la decisió governativa de suspendre l’activitat de les caixes de reclutament de Barcelona i de Martorell. Des de dilluns, tota l’autoritat civil i militar passa pel tinent general de Santiago, capità general de la 4ª Regió. El dissabte, el ban promulgat per de Santiago “convida” a la reobertura dels establiments comercials i recorda que en cap cas no s’ha decretat cap limitació per circular pels carrers a cap hora, i que l’única mesura d’excepció és la prohibició de “formar grups”, que en cas de formar-se seran dissolts i detinguts els instigadors.

Molts establiments i molts cafès, de fet, ja havien començat a obrir el dia abans. Però no és fins aquest dissabte que es restableix el ferrocarril de Sarrià. Pel que fa a la línia de Sabadell, de l’Estació del Nord surt un tren custodiat per l’exèrcit que transporta els treballadors que han de fer les reparacions dels sabotatges infringits a la línia. Com a signe suprem de tranquil•litat, hom assenyala la presència dels carruatges d’una burgesia que s’havia fet críptica durant bona part de la setmana.

No obstant això, encara hi ha moviment. A les onze del matí un grup d’incendiaris fa per assaltar un convent al carrer Roger de Flor. En aquest cas és la guàrdia civil la que dispara contra el grup, pràcticament desarmat, i en fa sis morts, i arresta els que no aconsegueixen de fugir.

A l’Horta del Guinardó, els revoltats, que havien comptat amb les carrabines i els fusils del Sometent, foren definitivament vençuts per l’exèrcit. I, a mesura, que la situació es calma relativament al Barcelonès, hom ja comença a destinar tropes a Sabadell i d’altres centres on la revolta és ben viva.

D’aquesta sèrie: Introducció, dia 26, dia 27, dia 28, dia 29, dia 30.