On és majoritària 'encara' la llengua catalana?

Vicent Partal reflexionava al voltant de l'enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat el passat 1 de juliol i deia: "Segons l'enquesta, l'espanyol ja és la llengua majoritària del Principat, car és la llengua habitual del 57% de la població. De fet, tenint en compte les altres enquestes que tenim, resulta que avui solament la Franja de Ponent seria encara, malgrat tot, de majoria catalanoparlant". Hi ha dos punt en aquesta frase. Diu que "l'espanyol ja és la llengua majoritària del Principat", cosa que és certa pel 2008 (57%) però també ho era pel 2003 (51%). De fet, el moment on es creuà la línia del 50% degué ser poc després del tombant de segle. La immigració procedent de l'Amèrica Llatina hauria estat un motor en aquest procés. Ara bé, més interessant és la segona part de la citació, on es fa referència a la Franja de Ponent com l'únic territori de majoria catalanoparlant.

Depèn, és clar, de com definim territori. D'acord amb les divisions polítiques, que també es plasmen en els fets de la política lingüística i de la sociolingüística tindríem els següents territoris:
1.- Principat, és a dir la Comunitat Autònoma de Catalunya. On ja hem vist que l'espanyol hi domina amb un 57%. És un territori caracteritzat per un règim de cooficialitat lingüística, però de persistència de la dominància de la llengua espanyola.
2.-País Valencià, és a dir la Comunitat Autònoma Valenciana, i l'àrea de llengua catalana del Carxe, adscrita a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. El percentatge de domini de la llengua espanyola és més elevat. La situació de cooficialitat lingüística (absent al Carxe) és més detrimental per a la llengua catalana que no pas al Principat. El fet sociolingüístic també és força més desfavorable.
3.-Illes Balears, és a dir Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Percentualment se situa a mig camí del Principat i País Valencià quant a l'ús de la llengua espanyola. La situació de cooficialitat lingüística s'apropa a la del Principat. Sociolingüísticament, la situació és similar a la del Principat.
4.-Franja de Ponent, és a dir el sector domini lingüístic que fa part de la Comunitat Autònoma d'Aragó. L'ús de la llengua espanyola és, certament, minoritari. No obstant hi ha un règim d'oficialitat exclusiva de l'espanyol. Sociolingüísticament cal destacar la persistència dels trets disglòssics, en un nivell superior al del País Valencià.
5.-Catalunya Nord, és a dir el Departament dels Pirineus Orientals. En aquest cas és la llengua francesa la que té un ús majoritari. També és l'única llengua oficial. Sociolingüísticament la situació és d'assimilació avançada: els moviments en pro de la llengua parlen més de "redreçar" que no pas de "conservar".
6.-l'Alguer. En aquest cas és la llengua italiana la que té un ús majoritari. També és l'única llengua oficial. La situació sociolingüística és també alarmant.
7.-Andorra. La llengua primera (però sense arribar al 50%) és l'espanyol. Cal destacar que a Andorra el català és l'única llengua oficial. Això no obstant, sociolingüísticament la situació és pràcticament assimilable a la del Principat o a la de les Illes Balears (recuperació del prestigi lingüístic, però cessió de la llengua davant de l'espanyol).

El problema d'aquests set territoris és que es corresponen a divisions polítiques estatals (quatre estats) o subestatals (cinc comunitats autònomes espanyoles, un departament francès, una comuna italiana).

Podríem fer una ullada als diferents territoris definits d'acord amb la dialectologia:
- Grup Occidental: la llengua majoritària és l'espanyol, per més d'un 50%.
+ Nord-occidental (Franja de Ponent i Principat Occidental): la llengua majoritària és la catalana, per més d'un 50%.
+ Meridional (País Valencià): la llengua majoritària és l'espanyol, per més d'un 50%.
- Grup Oriental: la llengua majoritària és l'espanyol, per més d'un 50%.
+ Septentrional (Catalunya Nord): la llengua francesa és la majoritària, per molt més d'un 50%.
+ Central (Principat Oriental): la llengua espanyola és la majoritària, per més d'un 50%.
+ Insular (Illes Balears i Pitiüses): la llengua espanyola és majoritària per més d'un 50%.
+ Alguerès: la llengua italiana és la majoritària per més d'un 50%.

És a dir que dels sis dialectes troncals de la llengua catalana, únicament un (el nord-occidental) és encara majoritari. Observeu que aquest enfocament amplia "l'únic territori" (de dir la Franja Ponent passem a dir l'Àrea Nord-Occidental de l'àmbit lingüístic).

D'altra banda, però, si tornem a l'enquesta i a l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya, tenim llavors set àrees desglossades:
- Àmbit Metropolità (Maresme, Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat i Penedès). En aquest territori el català és la llengua inicial (=materna) de 1.022.800 persones (el 24,67% de la població). No obstant puja a 1.239.800 que es declaren catalanoparlants (el 29,91% de la població), cosa que indica l'existència d'un fenomen net d'integració (o reintegració) lingüística. Naturalment, la xifra es redueix a 1.152.600 (el 27,80% de la població) quant a la llengua habitual, cosa lògica atenent a la predominància de la llengua espanyola. També hem de dir que un 22,49% de la població catalana de l'Àmbit Metropolità declara que manté l'ús de la llengua catalana en converses amb persones de llengua castellana.
- Camp de Tarragona (incloses la Conca de Barberà i Priorat). En aquest territori el català és la llengua inicial de 145.300 persones (el 29,55% de la població). Es repeteix el fenomen d'integració (un 36,20% es defineix com a catalanoparlant) i la davallada parcial en l'ús habitual (un 33,13%). No obstant això, el percentatge de catalanoparlants que mantenen l'ús del català en converses amb persones de llengua castellana és més elevat (un 37,42%) que a la regió barcelonina.
- Comarques Gironines (Selva, Gironès, Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa). En aquesta regió el català és la llengua inicial de 262.300 persones (un 44,67% de la població). També trobem un fenomen d'integració que fa del grup catalanoparlant el majoritari en termes absoluts (un 51,07%). En aquest cas, pràcticament no hi ha davallada en la llengua habitual (un 50,89%). Pel que fa al manteniment de la llengua catalana en converses amb persones de llengua castellana la xifra és d'un 36,05% de la població catalanoparlant.
- Comarques Centrals (Ripollès, Osona, Bages, Anoia, Berguedà, Solsonès, etc.). En aquesta demarcació trobem que el català és la llengua inicial de 211.500 persones (un 50,38% de la població). El fenomen de la integració fa elevar el percentatge de catalanoparlants a un 57,41% i el de la llengua habitual a un 56,65%. Pel que fa a l'ús del català en converses amb persones de llengua castellana la xifra és d'un 26,06%, és a dir més típica de la Regió de Barcelona que no pas de la de Girona o Tarragona.
- Alt Pirineu i Aran (Aran, Alta Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Cerdanya). Aquesta demarcació inclou un territori aliè a l'àmbit lingüístic, Aran. No obstant, el català és la llengua inicial de 34.300 persones (un 54,02% de la població). El fenomen de la integració fa pujar aquest valor a un 59,06% de catalanoparlants declarats. Pel que fa a la llengua habitual encara augmenta un punt percentual més (fins a un 60,16%). La xifra de persones catalanoparlants que mantenen el català en converses amb persones castellanoparlants és d'un 17,02%, una xifra menor a la del Principat Oriental.
- Àmbit de Ponent (Segrià, Garrigues, Cervera, Baix Urgell, Noguera). El català és llengua inicial de 169.300 persones, un 57,45% de la població, xifra que s'eleva a un 62,64% per a la llengua d'identificació i a un 64,44% per a la llengua habitual. Això indica la vitalitat de la llengua catalana en la regió. A més, la xifra de persones catalanoparlants que mantenen la llengua catalana en converses amb persones castellanoparlants és d'un 26,44% (valor similar a les Regions de Barcelona i de Vic-Manresa).
- Terres de l'Ebre (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià). El català és la llengua inicial de 103.900 persones, un 64,94% de la població, xifra que s'eleva a un 71,56% per la llengua d'identificació i a un 72,75% per a la llengua habitual. Es tracta, doncs, del territori amb més predominància de llengua catalana en el Principat (per bé que continua a més de 10 punts per sota de la Franja de Ponent). La xifra de manteniment de la llengua catalana en converses bilingües amb la minoria castellanoparlant és de tan sols un 13,45%, cosa que també es relaciona amb el manteniment de trets disglòssics.

Si dividim el Principat, a grans trets, en les àrees occidental i oriental, corresponents als dos grans grups dialectals (el català nord-occidental i el català central) trobarem que:
- a la zona oriental del Principat, la més poblada, el nombre de catalanoparlants és de 1.641.900 (un 29,09% de la població). Trobem que la llengua d'identificació augmenta en gairebé sis punts, però que torna a davallar gairebé dos punts quant a llengua habitual (32,81% de la població). El manteniment de la llengua catalana en converses amb persones de la majoria castellanoparlant és d'un 26,36%.
- a la zona occidental del Principat, molt menys poblada, el nombre de catalanoparlants és de 307.500 persones (un 59,34% de la població). En aquest cas no tan sols puja la llengua d'identificació (a un 64,96%), sinó també la llengua habitual (a un 66,48%). Pel que fa al manteniment de la llengua catalana en converses bilingües es troba cinc punts per sota del nivell oriental. Així doncs, malgrat que l'àrea oriental mostri una major superació dels complexos lingüística de l'era diglòssica, és sens dubte l'àrea occidental la que mostra la vitalitat més elevada de la llengua catalana en tot l'àmbit lingüístic. Les causes són clares: un menor desenvolupament urbà i una menor taxa d'immigració, tot i que històricament (segles XVI-XVIII) hagi estat l'àrea més exposada a la penetració de la llengua espanyola.

Naturalment, no hem d'oblidar, que la majoria de catalanoparlants del Principat viuen a la zona oriental (un 85,34%) i que més de la meitat (un 54,01%) ho fan a l'Àmbit Metropolità de Barcelona.