Després de les eleccions locals (municipals i comarcals) i eclesiàstiques, aquesta setmana ha estat el torn de l'elecció del president de la Justus-Liebig Universität (JLU), cosa que en una declarada Universitatstädt com és Gießen (Hesse Central, Alemanya) té una gran rellevància. El president d'universitat no és elegit per un col·legi electoral més o menys representatiu, sinó per un Senat Ampliat de 34 de membres (elegits aquests senadors, això sí, pels diferents col·lectius universitaris). El resultat electoral tampoc no ha estat cap sorpresa: Joybrato Mukherjee, l'elegit, ja formava part de l'equip anterior com a Vicepresident Primer, i des del 16 de desembre passat ja era president en funcions en substitució de Stefan Hormuth. Mukherjee ha rebut 20 vots, mentre la candidatura alternativa del professor de Medicina Harald Schmidt n'ha obtingut 10, la de la professora de dret Dorothea Hegele se n'ha quedat sense cap, i 4 senadors universitaris han optat per abstindre's.
Joybrato Mukherjee, amb 35 anys, esdevé el president més jove d'una universitat pública alemanya. De descendència bengalí i de nacionalitat alemanya, va cursar a la RWTH Aachen un currículum universitari que combinava biologia, filologia anglesa (Anglistik) i pedagogia (Erziehungswissenschaft), amb una clara orientació a l'ensenyament secundari (Gymnasium). Després de passar els exàmens per a ser professor de secundària (1997 i 1999) va anar, però, a la Universitat de Bonn per ampliar estudis, tant de biologia (genètica) com, particularment, de filologia anglesa, sense deixar de banda la pedagogia (2000). Habilitat ja com a professor universitari, el 2003 arribà a Gießen per ocupar una plaça de Filologia Anglesa (Englische Sprachwissenschaft) i per incorporar-se en un grup de recerca que, entre d'altres coses, s'ocupa de l'aplicació de les noves tecnologies a les tasques lingüístiques (particularment, lèxiques) i a la lingüística aplicada als medis interactius. En aquest sentit col·labora especialment amb els grups d'anglística de Zürich i Salzburg. Ja de bon principi combinà aquestes tasques amb la governació universitària, i el 2004 esdevingué prodegà (Prodekan) de la Divisió Cinquena (Fachbereich 05, que inclou les facultats de llengües, literatura i cultura). El 2006 fou elegit membre del Senat en la llista "Neue Universität", i el 2008 aconseguí l'elecció com a Vicepresident Primer.
Les receptes de l'Espai Universitari Europeu (el Pla Bolonya) fa temps que s'apliquen a les universitats alemanyes. De fet, el moviment estudiantil contra el Pla Bolonya a les universitats catalanes sempre ha alertat, entre d'altres coses, de com es pensen aplicar aquestes innovacions sense els recursos dels quals han disposat les universitats del centre d'Europa. I no és només una qüestió de recursos, sinó de cultura general, de l'entorn econòmic, etc. I malgrat la situació favorable les universitats alemanyes no són desprovistes de problemes. És a hores d'ara evident la crisi en la vocació universitària (menys aspirants, o aspirants a unes poques titulacions, desprestigi social i laboral de moltes titulacions universitàries, etc.). No és cap exageració dir que l'estratègia d'atreure alumnat de fora d'Europa (o d'atreure els fills de les comunitats no-europees residents a Alemanya) ha estat i és un baló d'oxigen, però aquest esquema no és realment sostenible, si atenem a la competència creixent dels centres universitaris de tot Índia, per exemple.
Naturalment, de crisis universitàries sempre hi haurà. Les universitats sempre van al redòs dels canvis socials. La Universitat de Gießen (Academia Gissena) es va fundar sota paràmetres absolutament medievals el 1607, com a universitat nacional de Hessen-Darmstadt. Neixia sota la protecció del Landgraf Ludwig V., que acollia així als refugiats luterans de la Universitat de Marburg (on havia triomfat la reforma calvinista). Durant molts anys, la teologia fou la facultat capdavantera de la Universitat, en el sentit que justificava la religió luterana de Hessen-Darmstadt front els veïns calvinistes i catòlics. No fou sinó progressivament que en l'Academia Ludoviciana (dita així en honor del landgraf fundador) s'enfortiren les posicions i l'autonomia de les facultats de Dret (pota fonamental de l'Estat) i de la Medicina. Després del reordenament napoleònic i post-napoleònic, Gießen esdevingué la capital d'una província, Oberhessen, territorialment separada però políticament dependent de Darmstadt. I és en aquest context que la Universitat deixa de ser una pota més en el poder comtal (ara esdevinguts Grans Ducs) i es transforma, a desgrat de les autoritats universitàries, en un niu de dissidència, liberal (més o menys socialitzant) i nacionalista (pangermanista). Els grans noms que revolucionarien la Universitat de Giessen (començant per Justus von Liebig) combinaven l'ambició tècnica (de recerca i de docència) amb un compromís polític més o menys decidit. La universitat, però, mantenia un cert caràcter provincial (de fet, la majoria dels seus professors eren naturals d'Oberhessen o de les altres dues províncies de Hessen-Darmstadt). El 1866, amb l'extensió de Prússia per tot Hessen (respectant únicament Hessen-Darmstadt), la Universitat de Gießen (i, en general, les autoritat provincials d'Oberhessen) guanyà l'etapa de més autonomia universitària de la qual ha gaudit. És també l'època de noms consagrats de fama mundial com Wilhelm Röntgen, el descobridor dels raigs X. Amb la caiguda de les monarquies alemanyes (1918), s'introdueixen els estatuts moderns (1929) d'universitat pública (lligada al Volkstaat Hessen). I després de la Segona Guerra Mundial el procés de reconstrucció culmina el 1957 quan l'Academia Ludoviciana decideix canviar el nom per l'actual Justus-Liebig Universität. Seguirà després una nova etapa d'or, manifestada en la construcció de nous edificis, la creació de noves facultats, instituts, unitats de recerca, etc., que s'allarga fins als anys 1970, tot just per entrar després en una situació de crisi permanent. No obstant, ja voldrien plorar les univesitats catalanes amb els ulls de les alemanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada