Ürümqi, amb més de 2 milions i mig d'habitants, no tan sols és la ciutat més poblada d'Uigurstan, sinó també la més poblada del territori occidental de la República Popular Xinesa. La ciutat va nèixer amb el nom de Luntai, en l'època Tang, en el marc de l'expansió comercial i política xinesa. En l'època Qing passà a dir-se Di Hua (1763), la qual el 1884 fou designada com a capital de la província de Xinjiang. El 1954, com a gest de respecte per a les minories no-xineses (oficialment, no-han), les noves autoritats comunistes rebatejaren la ciutat amb un nom mongol, Ürümqi. En contrast amb la regió, Ürümqi, en el passat i en l'actualitat, ha estat una ciutat xinesa. D'acord amb el cens del 2000, la composició de la població d'Ürümqi per nacionalitats era de 75,3% han, 12,8% uigur, 8% hui i la resta pertanyen essencialment a diferents grups nacionals turcs no-uigurs. Val a dir que han i hui pertanyen des d'un punt de mira nacionalitari al mateix grup de pobles, els pobles xinesos estrictes (parlants de llengües xineses). La característica diferencial dels hui respecte dels han és la seva religió tradicional musulmana. D'altra banda, també els uigurs i els altres pobles turcs d'Ürümqi són majoritàriament de religió tradicional musulmana. Entre el 2000 i el 2005, la població d'Ürümqi va augmentar en 600.000 censats, i el creixement no ha minvat. Aquest creixement ha fet minvar el percentatge de població han-hui.
Com és habitual en la distribució del poder xinès, el comitè local del Partit Comunista Xinès és en mans d'un funcionari han (Li Zhi) mentre que la batllia va a càrrec d'un polític no-han (Jila Isamuddin). Les autoritats locals s'esforcen per transmetre la imatge d'una ciutat moderna, que combina el fet de ser un puixant centre industrial amb el creixement de l'oferta comercial, de la innovació tecnològica i de la recerca dins i fora de les universitats.
Ürümqi no ha absorbit pas tot l'èxode de població d'Uigurstan (principalment de la població d'uigur) cap als centres industrials i de serveis. Precisament els rebomboris a Ürümqi van esclatar el 5 de juliol quan manifestants uigurs protestaven contra l'assassinat de dos treballadors uigurs en una fàbrica de Guangdong (sud-est de la Xina).
Les tensions es desfermaren. Una manifestació uigur en una ciutat de majoria han havia de congriar necessàriament les provocacions d'espontanis. La recerca d'harmonia per part de les autoritats va dur a una brutal demostració de força, que va causar, segons les pròpies fonts oficials, més d'un centenar de morts. Des de llavors s'han succeït a Ürümqi manifestacions i contra-manifestacions, i contra uns i altres, les forces policials. Des del moviment uigur hom ha denunciat la brutalitat policial i també el consentiment amb el qual s'han mogut els incontrolats han. Contràriament, des de la majoria han són moltes les veus que "deploren" el salvatgisme de les minories i en culpen als privilegis que reben en el sistema de "discriminació positiva".
Els fets d'Ürümqi han assolit en les darreres hores proporcions encara més grans. A la policia ja l'ha substituïda l'exèrcit.
La gran por del govern xinès és el contagi de les protestes per tot el territori xinès (al capdavall els fets d'Ürümqi s'iniciaren per denunciar un fet escaigut a l'altra punta del territori). Hu Jintao ha abandonat precipitadament la cimera del G8+ que es fa aquests dies a la península italiana (simptomàticament, s'havia de fer a Sardenya, però els mandataris hi temien un fort moviment de protesta en aquest cas per part del poble sard). Les autoritats insisteixen en culpar de tot plegat a organitzacions malicioses, venudes al separatisme uigur, al fonamentalisme islàmic o al xovinisme han. Cada denúncia espectral del separatisme uigur o del fonamentalisme islàmic és, però, una crida al xovinisme han. En l'actualitat hi ha uigurs i xinesos en tot el món. A banda, els uigurs, si bé no tenen la bona fama dels tibetans, sí compten en la solidaritat lingüística dels pobles turcs i dels pobles de tradició musulmana. Potser això o un sentiment directament sinòfob ha fet que avui llencessin còctels molotov contra el consulat xinès a München.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada