dimecres, 29 de juliol del 2009

Els tres braços espanyols en els fets del Correllengua 2008 a Gandia

Elements ultra-espanyolistes van agredir la cercavila realitzada a Gandia en motiu del Correllengua 2008. Una de les participants de la cercavila, Maite Peiró, regidora del Bloc a l'Alqueria de la Comtessa, va resultar ferida greu d'una pedra llençada pels provocadors. Moltes altres persones resultaren agredides. Ja en el seu moment, els assistents al Correllengua van criticar la passivitat de les forces policials (els antiavalots de la Policía Nacional). En tot cas, les denúncies corresponents van acabar als jutjats.

En l'Edat Mitjana, el pluralisme era representat en forma de tres braços. El braç eclesiàstic representava el clergat monàstic i secular; el braç militar representava l'estament nobiliari; i el braç reial representava fonamentalment les ciutats i viles que eren sota la jurisdicció directa del rei. Els tres braços es deien així pel fet de pertànyer al mateix cos social. El poble ras era alternativament explotat per un dels braços, segons visqués en terres eclesiàstics, senyorius nobiliaris o en terres reials o municipals.

Més recentment, hom ha parlat, des de Locke o des de Montesquieu, de tres poders: el poder legislatiu dipositat en una Assemblea, Congrés o Parlament; el poder executiu dipositat en els Ministres de la Corona; i el poder judicial dipositat en els Jutjats i Tribunal.

En el Correllengua de Gandia del 2008 també hi havia tres braços. Un dels braços agredia i intimidava, amb consignes feixistes, espanyolistes o blaveres. Un altre braç, el policial, s'ho mirava, interposat entre els "dos" grups, i prenent les corresponents identificacions d'uns i d'altres. Un tercer braç, el judicial, va rebre les denúncies corresponents.

La sentència de sobreseïment del cas que aquest tercer braç ha emès per absoldre els acusats del primer braç ho justifica atenent a la mateixa passivitat del segon braç. Diu així: "no es va arribar a produir la pertorbació de l'ordre que tals preceptes [els esgrimits per l'acusació] castiguen, tal i com demostra la nul·la intervenció policial en els fets, malgrat que la policia hi fou present en tot moment". D'aquesta forma podríem dir que la passivitat policial serveix a la impunitat en dos moments. En el primer moment, en el lloc dels fets, per tal que continuï l'agressió. En el segon moment, en el tribunal, per tal que sigui ratificada jurídicament.