Avui s'ha mort Bobby Robson un dels grans noms del futbolisme anglès de tots els temps, de primer com a jugador, però després, particularment, com a entrenador i seleccionador nacional (1982-1990). En la temporada 1996-1997 fou el míster del Barça, aixecant la Copa del Rei i la que seria la quarta i última Recopa d'Europa del club. Quatre anys més tard, ja com a manàger del Newcastle Ud., parlava per The Independent. Recordava com, en la seva etapa blaugrana, ja havia estat temptejat pel Newcastle Ud., i que si no havia reeixit la proposta era perquè "havia esperat 18 anys per arribar al Barcelona i no tenia cap pressa per anar-me'n. Tot just havia començat el club per comprar Ronaldo. Hi tenia Stoitxkov, Figo, un equip fotudament bo. A banda, hom se'n va del Barcelona. Perquè si ho fas, has de-pagar-los-fins-al-darrer-penic-que-t'hagin-pagat". I, continuava, "Hi ha una clàusula en el contracte que ho diu. Poden fotre't fora, però tu no els fas fora. Bua! Un lloc increïble. Anava al camp i hi havia 120.000 seguidors, i els pèls del clatell se t'eriçaven. Era com fer-se càrrec d'un tren desbocat. És la feina amb més pressió del món. Perquè el Barcelona representa un país. El Barcelona és l'exèrcit de Catalunya. Se sentiren ensarronats quan Figo els deixà per anar-se'n al Reial Madrid, per lluitar per un altre país contra ells. Quan el Reial Madrid derrota al Barcelona la ciutat sencera tremola".
"Because Barcelona represents a country. Barcelona is the army of Catalonia". Amb un parell i escaig d'exèrcits desplegats en contra, un equip de futbol es converteix en l'exèrcit simbòlic d'un país sense exèrcit (propi). Sis anys abans d'arribar al Barça, Robson ja havia jugat la primera batalla d'una cruel guerra contra el càncer. Fa una cosa d'un any deia: "I am going to die sooner rather than later. But then everyone has to go sometime and I have enjoyed every minute".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada