dilluns, 6 de juliol de 2009

El poble uigur: opressió, difamació i repressió

Els uigurs són el poble turc situat en l’àrea sud-oriental de l’Àsia Central. El seu territori ancestral es troba inclòs en l’actualitat en l’anomenada Regió Autònoma de Xinjiang-Uigur, dins la República Popular Xinesa. Els uigurs són reconeguts com a grup nacional per part de la República Popular Xinesa i, tradicionalment, és un uigur qui ocupa el càrrec de president regional (Nur Bekri). No obstant el manteniment oficial del nom de Xinjiang (Nova Frontera o Nou Territori) evidencia el criteri sinocèntric en el governament d’aquesta Regió Autònoma. En l’actualitat els uigurs encara són majoria (45%), però la població han ja s’eleva al 41% de la població. La manca de reconeixement de dret d’autodeterminació per part de la República Popular Xinesa alimenta, diguin el que diguin les declaracions oficials de Beijing, el xovinisme han i constitueix la més clara expressió i el motor de l’opressió nacional que pateixen els uigurs. En aquest sentit, la situació nacional dels uigurs sota sobirania xinesa és calcada a la que pateixen els uigurs en les repúbliques de l’Àsia Central. En l’actualitat, més enllà dels territoris tradicionals uigurs, hi ha una diàspora uigur considerable, atreta principalment cap als grans centres industrials de la Xina Oriental. Minoria visible en aquestes ciutats, l’actual situació de crisi econòmica i la pujada de l’atur, ha situat els immigrants uigurs en el punt de mira del ressentiment dels treballadors han. Així a l’opressió nacional s’hi suma la difamació nacional característica, patida també pels altres grups nacionals occidentals. La difamació combina els elements habituals contra les minories nacionals i els immigrants procedents de zones rurals, amb un tret distintiu dels uigurs: la seva religió tradicional, l’islamisme sunní. És simptomàtic d’això, el fet que la premsa oficial de Beijing i, particularment, la premsa “incontrolada” difami les organitzacions nacionals uigurs tot titllant-les de fer part del “terrorisme internacional” (llegeixi’s, terrorisme islàmic) i amb la voluntat clara de lligar la repressió policial a Uigurstan amb la “guerra internacional contra el terrorisme”. Fou, però, un treballador han de Guangdong (País Cantonès) qui va difondre fa uns dies per la xarxa una notícia falsa segons la qual un grup de sis joves uigurs immigrats haurien violat dues noies “innocents” (en el sentit de noies han). La notícia és falsa, segons han declarat les pròpies autoritats de Guangdong. Però mentre ho declaraven o no ho declaraven, dos treballadors uigurs d’una fàbrica joguinera de Guangdong foren assassinats en el seu lloc de treball. Davant la impunitat de difamadors i assassins, treballadors uigurs de Guangdong van organitzar una protesta que, en mig de l’odi interètnic que la crisi ha fomentat en Guangdong, va acabar amb una violenta esbatussada entre uigurs i xinesos, i amb la intervenció policial posterior contra els protestataris uigurs. Arran dels fets de Guangdong, s’han organitzat manifestacions tan a Uigurstan com en altres punts de la diàspora uigur. A Ürümqi (Uigurstan), capital de la Regió Autònoma, ciutat de 2 milions i mig d’habitants, les protestes, multitudinàries, han estat salvatgement reprimides per les forces policials, amb el resultat de centenars de morts i més d’un miler de ferits. Les autoritats regionals d’Ürümqui i les de Beijing malden per fer veure que hi ha hagut un brot de violència animat per “una conspiració contra l’autoritat”. No cal dir que l’imperialisme euro-nord-americà aprofitarà els fets per justificar la seva agenda en l’Àsia Central, del qual els recursos del Turquestan Oriental són una peça cobejable. Beijing vol criminalitzar les protestes uigurs per poder reprimir-les amb brutalitat, i per això res millor que plantejar una conxorxa internacional, on s'hi podria barrejar la Meca, Ankara, la CIA i Al-Qaeda. En aquest sentit les agències “internacionals” de premsa, que s’afanyen a dir, de cada tres paraules, “musulmà” i “islàmic” per referir-se al poble uigur, semblen acudir en socors de les "sospites" de Beijing.

1 comentari:

Josep Lluís ha dit...

Dídac, m'ha agradat molt el teu article. L'única puntualització que vull fer és que quan et refereixis als saudites diguis "Riyad", la capital del regne, i no la "Meca", que és ciutat central i de referència per a tots els musulmans que detestem la línia política saudita amb la qual no ens sentim identificats.
Moltes gràcies.