L'acord de finançament entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya, que el tripartit ha saludat "com el millor acord de la història" (com a mínim, des del contracte verbal de compra d'un plat de llenties que un bon dia va contreure Esaú), ja ha arribat. És cert que hom s'ha saltat el termini de tres anys previst a l'Estatut i alguns altres detalls més (principi d'ordinalitat, distribució d'impostos, etc.). També és cert que es dibuixa un panorama ombrívol de cara al futur Concert entre l'Agència Tributària espanyola i l'Agència Tributària de Catalunya. Ultra això, fins i tot és cert que l'acord és millor que els acords que s'acceptaven en l'era pujoliana. Ara bé, és evident que les necessitats de la població del Principat de Catalunya i, particularment, el fet que la Generalitat hagi assumit una bona mà de competències (tuteladament, això sí) fan que l'acord en qüestió sigui una llosa més.
L'acord incompleix l'Estatut. Però, quin Estatut? En el nostre peculiar sistema pentacameralisme, hi ha una Comissió que elabora un Avantprojecte d'Estatut, un Parlament que aprova un Projecte d'Estatut d'Autonomia, un Congrés de Diputats foraster i un Senat també foraster que aproven una Llei Orgànica forastera, que és sancionada i promulgada per un monarca enemic, previ referèndum. Però no acaba aquí la cosa, ja que hem dit que és un procés pentacameralista. Encara queda la revisió a càrrec del Tribunal Constitucional. És gairebé previsible que llavors sí l'acord de finançament Salgado-Salgado sí compleixi l'Estatut. En aquest sentit i només en aquest sentit, el tripartit i ERC en particular demostren una visió clara de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada