L'acte dels 650 anys de la Generalitat a Toluges: entre Cervera i les Assemblees de Pau i Treva

D'entrada, que el vicepresident [del Govern] de la Generalitat de Catalunya sigui a Toluges per celebrar un acte commemoratiu de quan la seva institució tenia un àmbit territorial més ample que no pas ara, hauria de ser una bona notícia. I és una bona notícia una celebració que implica la col·laboració de diferents institucions catalanes: el Comnú de Toluges, el Consell General dels Pirineus Orientals, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans. Bé, d'acord que d'aquestes institucions hi ha dues que, a la pràctica, no són més que meres delegacions d'una autonomia més que dubtosa, però siguem generosos.

I cal ser generosos una mica amb el motiu formal de la trobada. Els centenaris i mil·lenaris són dignes de commemoració en un sistema numèric decimal i en un sistema calendàric basat en l'any tròpic. També poden ser interessants les commemoracions dels 250 anys, que són un quart de mil·leni. Però més és passar-s'hi una mica. Hom sempre tot commemorar el 278è aniversari de tal o tal fita, o el 333è aniversari (el terç de mil·leni si hom afegeix 3 mesos). El 256è aniversari pot sonar forçat en el sistema decimal, però en el sistema binari és el 100000000è aniversari, poca broma.

Hi ha, és clar, bones raons per celebrar un 650è aniversari o un 350è aniversari. Que el teu país, en el moment de celebrar el 600è aniversari o el 300è aniversari estigués més a prop de celebrar els 25 años de paz o el bimil·lenari de Vercingetòrix que no anar per festes més nostrades.

Siguem generosos, doncs. L'acte de Toluges commemora el 650è aniversari de la fundació de la Generalitat de Catalunya i el 350è aniversari de la signatura del Tractat del Pirineu. L'alfa i l'omega, com si diguéssim. Els tres segles que marquen les dues fites passen historiogràficament volant. Alhora, hom els repassa i repassa amb interès: tira endavant, tira endarrera, congela la imatge, etc. No és per menys. Qualsevol moviment, des d'un pagès català de Beòcia fins una gran senyora de la noblesa barcelonina que encara l'escriu cartes en català al seu nét en plena febre post-boscaniana, és digne d'anotació. El Cisma d'Occident, la Contrareforma, un estornut de Mazzarino, són patits una vegada i una altra per l'afeccionat a la història. Quan Pèire de la Marca entra en escena, entre el públic se senten ais, ais, ais. En definitiva, que aquests tres segles són tres segles de patiment: "Cau, no cau, es manté...".

Però, a Toluges?

Qualsevol excusa és bona per fer de Toluges, per un dia o per un any, seu de celebracions institucionals.

Però la Generalitat de Catalunya no es va crear a Toluges. El 650è aniversari commemora un acord realitzat a Cervera pel qual les Corts del General de Catalunya instituïen una Diputació permanent formada per dues comissions. La primera comissió era integrada per quatre membres del braç reial (representants de les ciutats i viles sota jurisdicció directa del monarca), i la segona comissió era formada per vuit membres, la meitat del braç eclesiàstic (monàstic i secular) i l'altra meitat del braç militar (=nobiliari). Aquesta diputació servia per verificar i seguir els acords de les Corts. Aquelles Corts, efectivament, es van concloure a Cervera (no em demaneu la data), però havien arrencat ja de l'any anterior, en sessions celebrades a Barcelona i a Vilafranca. L'acord principal de les Corts era dotar el rei Pere el del Punyalet en la doble guerra contra Castella i contra els Arborea de Sardenya.

El Tractat del Pirineu es va signar el 7 de novembre de 1659 a l'illa dels Faisans, en el Bidasoa, és a dir en terres basques. La commemoració d'aquesta data tindrà lloc sobretot durant la segona meitat de l'any, més aviat des de la societat civil. El Tractat del Pirineu va integrar legalment el Rosselló a França, amb la qual cosa els unionistes no poden pas que lamentar que Mazzarino no es quedés Catalunya sencera per al seu fill. De fet a Münster, el 1647, els representants castellans havien afegit Roses i Cadaqués a l'oferta dels dos comtats i mig. Sense el Castell de Salses, devia pensar Mazzarino, l'entrada a la resta de Catalunya serà un passeig. I, efectivament, això han confirmat la Guerra dels Nou Anys, la Guerra de Successió, la Guerra de la Quadrúple Aliança, la Guerra Gran, les Guerres Revolucionàries, les Guerres Napoleòniques, els Cent Mil Fills de Sant Lluís i no ho demostrà la Guerra del 36 gràcies al Comitè de No-Intervenció. Però això és una altra història. Ara bé, els 650è aniversari de la Generalitat serveix per tapar els rodaments de cap del 350è aniversari del Tractat. Així tots contents. De fet fins i tot hom volia convidar al sàtrapa de Montpeller, però al final en Jòrdi Fresc s'ha fet arrera.

Per què Toluges? Hi ha una raó, és clar. A Toluges tingué lloc el 1027 la primera Assemblea del moviment Pau i Treva, que impulsava l'abat Oliba, com a bisbe de Vic. Encara que era una assemblea eclesiàstica, també hi eren representats magnats del comtat de Rosselló i dels laics en general del bisbat d'Elna.

El 2027 tocarà, doncs, celebrar com cal aquest Mil·lenari. Pel 2027 queden, però, moltes legislatures encara. Per això hom ha recorregut al 650è aniversari de la Generalitat.