dijous, 27 d’abril del 2023

Les candidatures presentades a Esplugues a les municipals del 2023

Les deu candidatures presentades a les eleccions municipals del mes de maig són les següents:
1. Valents, amb llista de 21 candidats encapçalada per Fermín Molero.
2. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (Cs), amb llista de 21 candidats encapçalada per Gemma Garcia.
3. Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM), amb llista 21 de candidats i 4 suplents, amb Roger Martínez Dias de cap de llista i Isabel Almató de número 4.
4. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP), amb llista de 21 candidats i 2 suplents encapçalada per l'actual alcaldesa Pilar Díaz, l'actual tinent d'alcalde Eduard Sanz, l'actual regidora Montserrat Zamora, l'actual regidor Oliver Peña i l'actual regidora Sara Forgas.
5. Junts per Esplugues-Compromís Municipal (CM), amb llista 21 candidats i 4 suplents encapçalada per Iban Salvador.
6. Esplugues en Comú Podem-Confluència (ECP-C), amb llista de 21 candidats i 3 suplents encapçalada per Jordi Pérez Pineda i Dolores Castro.
7. Partido Popular/Partit Popular (PP), amb llista de 21 candidats i 3 suplents encapçalada per Marcos Sánchez Siles.
8. Municipalistes Sumant Per a Tu-Som Moviment d'Esquerres de Catalunya (MxUeP-somMEScat), amb llista de 21 candidats i 5 suplents encapçalada per Santi Asensio (MES) i amb membres de la Unión Europea de Pensionistas (UeP).
9. Vox, amb llista de 21 candidats i 3 suplents encapçalada per Daniel Lafuente Arbós.
10. Ara Pacte Local (Ara PL), amb llista de 21 candidats encapçalada per Francisco José Barrios Gutiérrez.

Parc dels Torrents - Esplugues de Llobregat

dissabte, 22 d’abril del 2023

La reversibilitat de l’envelliment biològic

James Patrick White, del Duke Molecular Physiology Institute, i Vadim N. Gladyshev, del Brigham and Women’s Hospital de Harvard, són els autors d’un article que apareix aquesta setmana a la revista Cell Metabolism en el que mostren en estudis en ratolins i en humans com l’edat biològica augmenta per situacions estressants i es restaura en recuperar-s’hi. Jesse R. Poganik, investigador de la Harvard Medical School, és el primer autor d’aquest article que mostra les fluctuacions ràpides de l’edat biològica en ratolins i en humans. Si situacions d’estrès sever (parabiosi, cirurgia, embaràs i covid-19) eleven transitòriament l’edat biològica, s’hi registre en el període de recuperació una reversió d’aquest augment. Aquest procés de recuperació és d’interès en la geroterapèutica, en el sentit que mostra la possibilitat d’una reversió de l’envelliment. Poganik et al. defensen un concepte d’edat biològica (basada en rellotges epigenètics, transcriptòmics i metabolòmics) que és fluid i que pot anar en les dues direcció, és a dir en la direcció de l’envelliment i del rejoveniment.

Els nivells de metilació d’ADN poden servir com a estimació de l’edat biològica o, per ser més precisos, de l’edat epigenètica. Poganik et al. ens mostren com la infecció greu per covid-19 augmentava aquesta edat biològica mentre que durant la recuperació posterior hi havia una reversió parcial d’aquest envelliment.

El concepte d’edat biològica

L’edat biològica d’un organisme es correlaciona amb l’edat cronològica, però no són pas idèntiques. Organismes de la mateixa espècie i de la mateixa edat poden tindre edats biològiques diferents. Malalties, tractaments farmacològics, canvis en l’estil de vida, i exposicions ambientals, poden alterar l’envelliment biològic, especialment accelerant-lo respecte de l’edat cronològica.

L’envelliment biològic actualment es defineix sobretot a partir de rellotges de metilació d’ADN (DNAm). La metilació d’ADN és un dels processos de regulació del material genètic que entren en l’àmbit de l’epigenètica, en el sentit que són modificacions d’ADN que no alteren la seqüència de bases nucleotídiques. Així doncs els rellotges de DNAm són rellotges epigenètics. La base d’aquests rellotges és el fet que la metilació de diversos subconjunts de seqüències CpG es correlaciona amb l’edat cronològica. Val a dir que l’anàlisi d’aquesta informació epigenètica ha requerit l’ús d’algoritmes d’aprenentatge artificial tant en aplicar-los en humans com en ratolins.

Poganik et al. han combinat en aquest estudi els rellotges d’ADNm amb biomarcadors transcriptòmics (de l’ARN que resulta de la transcripció de l’ADN) i metabolòmics (del conjunt de metabòlits de mostres biològiques).

Un model de ratolí de parabiosi heterocrònica

En aquest model, Poganik et al. uneixen quirúrgicament dos ratolins (parabiosi). En la parabiosi isocrònica uneixen quirúrgicament dos ratolins de tres mesos d’edat. En la parabiosi heterocrònica uneixen quirúrgicament un ratolí de tres mesos d’edat amb un ratolí de 20 mesos. Al cap de tres mesos de parabiosi, els ratolins són separats quirúrgicament de nou, i se’ls deixa un període de dos mesos de recuperació.

Teixits d’aquests ratolins són analitzats a través de rellotges de DNAm, mesurant-ne l’acceleració de l’edat epigenètica. Poganik et al. analitzen el rellotge resultant del conjunt de teixits, i també rellotges específics del fetge, del cor, del cervell, del ronyó, del teixit adipós. El rellotge metilòmic que utilitzen és HorvathMammalMethylChip40, que reporta l’estat de metilació d’uns 36.000 llocs de CpG comuns a bona part dels mamífers.

Poganik et al. troben que els fetges dels parabionts heterocrònics joves experimenten un augment significatiu de l’edat biològica, que retorna a la línia de base després del període de recuperació. En el cas dels parabionts isocrònics també s’observa una disminució significativa de l’edat biològica durant el període de recuperació.

Poganik et al. troben el mateix analitzant mostres de fetge mitjançant una tècnica de seqüenciació amb bisulfat (RRBS). La mateixa dinàmica d’envelliment durant l’estrès i de rejoveniment en la recuperació l’observen en el cor, el cervell, el ronyó i el teixit adipós.

L’expressió gènica (=transcripció) també serveix per a la definició d’un rellotge biològic. Poganik et al. troben que el parabionts heterocrònics experimenten un envelliment transcriptòmic que és revertit en la recuperació. Resultats similars troben en aplicar-hi rellotges metabòlics.

Cirurgia major en pacients d’edat avançada

Poganik et al. han examinat el rellotge de DNAm de mostres de sang de pacients vells que han estat sotmesos a cirurgia major. Les mostres d’aquests pacients eren recollides en tres moments: 1) immediatament abans de la cirurgia; 2) el matí posterior a la cirurgia; 3) a 4-7 dies de la cirurgia, prèviament a l’alta hospitalària. Entre els rellotges utilitzats per Poganik et al. hi ha DNAmPhenoAge, DNAmGrimAge i DunedinPACE.

En el cas de pacients sotmesos a una cirurgia reparativa d’una fractura traumàtica de maluc, en les primeres 24 hores de la cirurgia, s’hi registrava un augment de l’edat biològica dels pacients, que era revertit gairebé completament en produir-se l’alta hospitalària.

Val a dir que Poganik et. al no observen el mateix en casos de cirurgia no-traumàtica. En casos de cirurgia de maluc electiva, hi havia una acceleració de l’envelliment que no era revertida al final de l’hospitalització: cal dir que aquests pacients havien superar un triatge per accedir a la cirurgia i seguit un preoperatori de manera que abans de la cirurgia mostraven edats biològiques inferiors a pacients de la seva mateixa edat cronològica.

En pacients sotmesos a una cirurgia colorectal electiva, Poganik et al. no observen canvis significatius en l’edat biològica durant el procés quirúrgic i en el post-operatori.

En l’estudi d’aquestes tres cohorts de pacients, Poganik et al. remarquen que els rellotges de DNAm de primera generació no tenen prou sensibilitat com per detectar-hi canvis. Són els rellotges de segona generació els que sí ho fan.

L’aplicació de rellotges biològics a mostres de sang perifèrica depèn del recompte dels diferents tipus de cèl·lules sanguínies: limfòcits B, limfòcits T, plasmablasts, limfòcits NK, monòcits, etc. En la cohort de cirurgia electiva de maluc hi havia fluctuacions en els nivells de plasmablasts, limfòcits NK i monòcits. En la cohort de cirurgia electiva colorectal no hi havia aquests canvis.

L’edat biològica de ratolins gestants

La gestació és considera un estressor fisiològic per al conjunt de l’organisme, que ha de destinar recursos per als fetus en desenvolupament. Poganik et al. utilitzen un model de ratolins C57BL/6. Es prenien mostres de sang de ratolins en la primera fase de la gestació i en la fase posterior, així com una tercera mostra de sang després de recuperar-se del part.

D’aquestes mostres de sang aïllaven l’ADN i el valoraven per HorvathMammalMethylChip40. Les femelles que havien quedat embarassades després de l’aparellament no mostraven un envelliment biològic superior a les femelles que no havien quedat embarassades segons aquest rellotge. No obstant, després de la recuperació post-part, es registrava una disminució significativa de l’edat biològica.

L’ús d’un rellotge entrenat en el desenvolupament sí que evidenciava que durant la gestació hi havia un envelliment reversible.

L’edat biològica en dones gestants

Poganik et al. han estudiat una base de dades longitudinal de metilació d’ADN de 54 dones gestants. Amb DNAmPhenoAge no hi troben canvis significatius. Amb DNAmGrimAge troben un augment de l’edat biològic del primer a tercer semestre de l’embaràs. Amb DunedinPACE troben augments del primer al segon semestre, i del segon semestre al tercer.

Poganik et al. troben resultats semblants en una cohort de dones afroamericanes i en una cohort de dones sueques. En una altra cohort s’hi feia un seguiment de les primeres sis setmanes posteriors al part: DNAmPhenoAge indicava que en aquest període es produïa una reversió significativa de l’edat biològica.

La covid-19 severa produeix un augment reversible de l’edat biològica

Poganik et al. analitzen una cohort de pacients que donaren positiu per covid-19 per RT-PCR, foren ingressats en una unitat de cures intensives i sobrevisqueren a la malaltia. D’aquests pacients es prengueren múltiples mostres de sang durant l’ingrés hospitalari. La cohort és integrada per 29 pacients, 10 dones i 19 homes. Tenien una edat mitjana de 60 anys. Tots requeriren ventilació mecànica. De mitjana passaren més de 2 setmanes a l’UCI, i més d’un mes d’hospitalització.

DNAmPhenoAge detectava en les dones d’aquesta cohort una disminució significativa de l’edat biològica després de sortir de l’UCI. En els homes no s’observa aquesta disminució, en part perquè presenten una major heterogeneïtat en els valors dels rellotges de DNAm.

Aquesta cohort passà la covid-19 en la primera onada, de març a juny del 2020. Alguns dels pacients foren tractats experimentalment amb hidroxicloroquina, remdesivir i tocilizumab. D’aquests tres fàrmacs, el tocilizumab s’associava amb una major reversió de l’edat biològica. Val a dir que el tocilizumab és un anticòs monoclonal de l’IL-6.

Els canvis en el metil·loma induïts durant l’estrès i durant la recuperació

En els models humans estudiats, Poganik et al. troben 113 CpGs que augmenten de metilació amb l’estrès. N’hi ha 1.688 CpGs que mostren una disminució de metilació durant l’estrès. N’hi ha 80 CpGs que mostren un augment de metilació durant la recuperació, i n’hi ha 3 CpGs que mostren una disminució de metilació durant la recuperació.

Poganik et al. remarquen que l’edat biològica no és ni estàtica ni uniformement accelerada, sinó que pateix canvis reversibles fins i tot en qüestió de mesos o de dies. Aquests canvis són consisteix en diferents rellotges epigenètics. Diferents tipus d’estrès provoquen un augment de l’edat biològica que és revertit en el període posterior de recuperació. És interessant que aquesta reversió fins i tot en una cohort de pacients que han patit una cirurgia de reconstrucció de maluc arran d’una fractura traumàtica, quan són pacients que tenen una mitjana d’edat de 77,9 anys.

Lligams:

- Biological age is increased by stress and restored upon recovery. Jesse R. Poganik, Bohan Zhang, Gurpreet S. Baht, Alexander Tyshkovskiy, Amy Deik, Csaba Kerepesi, Sun Hee Yim, Ake T. Lu, Amin Haghani, Tong Gong, Anna M. Hedman, Ellika Andolf, Göran Pershagen, Catarina Almqvist, Clary B. Clish, Steve Horvath, James P. White, Vadim N. Gladyshev. Cell Metabolism (2023)

- Genòmica del rejoveniment de l’hidrozou ‘Turritopsis dohrnii’ (08/2022).