Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dimarts, 31 de maig del 2011
L'Assemblea de l'Hospitalet d'avui dimarts, dedicada a la qüestió de l'atur
dilluns, 30 de maig del 2011
La indignació davant de la repressió
dissabte, 28 de maig del 2011
La resposta multitudinària a l'agressió
divendres, 27 de maig del 2011
13.00h: la Plaça torna a ser nostra, de totes
dijous, 26 de maig del 2011
Arcadi Oliveres a Cornellà
1.- L'establiment d'una "taxa Tobin", no pas únicament com a instrument de recaptació sinó com a forma de dissuasió de "l'especulació mobiliària" (és a dir, la basada en les transaccions internacionals de divises i de mercats de futurs).
2.- La lluita contra el frau fiscal.
3.- La nacionalització de la banca (bancs i caixes) que han estat rescatats amb diner públic arran de la crisi financera. Oliveres recordava que mesures de nacionalització havien estat aplicades pels governs de George Bush i de Gordon Brown.
4.- La defensa del caràcter originari de les caixes d'estalvi, front a la seva transformació amb bancs i la poca transparència en la gestió de beneficis.
5.- El recurs a la "banca ètica". Oliveres va posar com a exemples Triodos Bank i Fiare.
6.- La creació d'un "euro-2" per als països perifèrics de la Zona Euro, que podrien dur a terme polítiques monetàries adients a la situació econòmica d'aquesta perifèria.
Pel que fa a la crisi laboral, Oliveres assenyala que la "recuperació econòmica" difícilment es produirà abans del 2015. I fins llavors? Per Oliveres l'única manera de crear llocs de treball és a través de la reducció de la jornada laboral. Mentrestant, Oliveres assenyala que cal avantposar la satisfacció de les necessitats immediates i bàsiques de tota la població. En tot cas, per Oliveres, l'època del creixement econòmic en els països desenvolupats hauria de deixar pas a un "decreixement". Això, aclareix Oliveres, no vol dir pas que no calgui desenvolupar àmplies àrees socials i culturals, però sí vol dir que hom no pot continuar deixant una petjada ecològica superior a la capacitat d'absorció dels sistemes planetaris.
dimecres, 25 de maig del 2011
Farts i indignats: relligar reivindicacions
dimarts, 24 de maig del 2011
Nerviosisme
dilluns, 23 de maig del 2011
El Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Diputació Provincial de Barcelona
Al Consell Comarcal del Baix Llobregat, la composició serà la següent:
- PSC-PM: 14 consellers, en representació de 169 regidors i 86.743 votants.
- CiU: 8 consellers, en representació de 115 regidors i 47.610 votants.
- ICV-EUiA-E: 8 consellers, en representació de 101 regidors i 47.237 votants.
- PP: 6 consellers, en representació de 74 regidors i 43.638 votants.
- Esquerra-AM: 2 consellers, en representació de 33 regidors i 18.984 votants.
- PxC: 1 conseller, en representació de 8 regidors i 9.665 votants.
A la Diputació Provincial de Barcelona, la composició serà:
- CiU: 20 diputats, en representació de 1278 regidors i 498.540 votants.
- PSC-PM: 19 diputats, en representació de 985 regidors i 535.232 votants.
- PP: 6 diputats, en representació de 290 regidors i 294.202 votants.
- ICV-EUiA-E: 4 diputats en representació de 286 regidors i 208.445 votants.
- Esquerra-AM: 2 regidors en representació de 467 regidors i 151.140 votants.
Els resultats electorals de la riba esquerra del Baix Llobregat
- Abstenció: 85382 no-vots (49,84% del cens).
- PSC-PM: 32919 vots (19,22% del cens). 13 regidors.
- PP: 15693 vots (9,16% del cens). 6 regidors.
- CiU: 10421 vots (6,08% del cens). 4 regidors.
- ICV-EUiA-E: 7532 vots (4,40% del cens). 2 regidors.
- PxC: 6192 vots (3,61% del cens). 2 regidors.
- Blanc: 3408 vots (1,99% del cens).
- ERC-EV-AM: 2265 vots (1,32% del cens).
- C's: 1802 (1,05%).
- EV-GVE: 1320 (0,77%).
- Nuls: 1274 (0,74%).
- Eb-CenB: 973 (0,57%).
- Pirata.Cat: 837 (0,49%).
- CUP-PA: 541 (0,32%).
- U per l'H: 415 (0,24%).
- UCE: 183 (0,11%).
- IdCat: 155 (0,09%).
Cornellà de Llobregat:
- Abstenció: 30163 no-vots (49,90%).
- PSC-PM: 12550 vots (20,76%). 14 regidors.
- PP: 4770 (7,89%). 5 regidors.
- ICV-EUiA-E: 3513 (5,81%). 3 regidors.
- CiU: 2639 (4,37%). 3 regidors.
- PxC: 1480 (2,45%).
- Blanc: 1367 (2,26%).
- ERC-AM: 1324 (2,19%).
- C's: 764 (1,26%).
- Des de Baix: 684 (1,13%).
- VD: 577 (0,95%).
- Nuls: 531 (0,88%).
- MxS: 80 (0,13%).
Sant Joan Despí:
- Abstenció: 10782 no-vots (44,71%).
- PSC-PM: 6332 vots (26,26%). 13 regidors.
- PP: 1654 (6,86%). 3 regidors.
- ICV-EUiA-E: 1611 (6,68%). 3 regidors.
- CiU: 1441 (5,98%). 2 regidors.
- ERC-AM: 607 (2,52%).
- Blanc: 586 (2,43%).
- C's: 423 (1,75%).
- CUP-PA: 319 (1,32%).
- Nuls: 183 (0,76%).
- SI: 176 (0,73%).
Sant Just Desvern:
- Abstenció: 5040 no-vots (42,81%).
- PSC-PM: 2080 vots (17,67%). 6 regidors.
- CiU: 1685 vots (14,31%). 5 regidors.
- ICV-EUiA-E: 783 (6,65%). 2 regidors.
- PP: 601 (5,11%). 2 regidors.
- ERC-RI-ISJ-AM: 471 (4,00%). 1 regidor.
- VD: 368 (3,13%). 1 regidor.
- Blanc: 341 (2,90%).
- SI: 162 (1,38%).
- C's: 124 (1,05%).
- Nuls: 117 (0,99%).
Sant Feliu de Llobregat
- Abstenció: 15287 no-vots (47,55%).
- ICV-EUiA-ISF-E: 4423 vots (13,76%). 7 regidors.
- PSC-PM: 4217 (13,12%). 6 regidors.
- CiU: 2855 (8,88%). 4 regidors.
- PP: 2441 (7,59%). 4 regidors.
- Blanc: 928 (2,89%).
- GxStF+ERC-AM: 741 (2,30%).
- C's: 440 (1,37%).
- SI: 428 (1,33%).
- Nuls: 391 (1,22%).
Molins de Rei
- Abstenció: 8264 no-vots (44,13%).
- CiU: 2358 vots (12,59%). 5 regidors.
- PSC-PM: 2222 (11,86%). 5 regidors.
- CUP-PA: 1797 (9,60%). 4 regidors.
- IxMdR-E: 1581 (8,44%). 4 regidors.
- ERC-ENMR-AM: 800 (4,27%). 2 regidors.
- PP: 718 (3,83%). 1 regidor.
- Blanc: 506 (2,70%).
- SI: 277 (1,48%).
- Nuls: 205 (1,09%).
El Papiol:
- Abstenció: 1041 (34,83%).
- Junts pel Papiol: 735 (24,59%). 5 regidors.
- CiU: 582 (19,47%). 4 regidors.
- PSC-PM: 176 (5,89%). 1 regidor.
- ERC-AM: 170 (5,69%). 1 regidor.
- Alternativa del Papiol: 64 (2,14%).
- ICV-EUiA-E: 57 (1,91%).
- Blanc: 51 (1,71%).
- PxC: 42 (1,41%).
- Nuls: 37 (1,24%).
- PP: 34 (1,14%).
diumenge, 22 de maig del 2011
Què hem fet els espluguins aquest 22 de maig
- 07.041 espluguins amb dret de vot (20,43% del cens) han votat PSC-PM.
- 03.263 espluguins amb dret de vot (09,47% del cens) han votat PP.
- 02.322 espluguins amb dret de vot (06,74% del cens) han votat CiU.
- 02.156 espluguins amb dret de vot (06,26% del cens) hem votat la llista encapçalada per la Lídia Ibàñez (ICV-EUiA-E).
- 00.894 espluguins amb dret de vot (02,59% del cens) han votat la llista encapçalada per en Jordi Figueres i la Carme Porta (ERC-Ri.Cat-GpE-AM).
- 00.792 espluguins amb dret de vot (02,30% del cens) han votat en blanc.
- 00.725 espluguins amb dret de vot (02,10% del cens) han votat PxC.
- 00.457 espluguins amb dret de vot (01,33% del cens) han votat C's (Ciutadans).
- 00.313 espluguins amb dret de vot (00,91% del cens) han votat nul.
- 00.174 espluguins amb dret de vot (00,50% del cens) han votat Via Democràtica (VD).
- 00.110 espluguins amb dret de vot (00,32% del cens) han votat Unificación Comunista de España (UCE).
Valoracions se'n poden fer moltes. Cal constatar que 1 de cada 5 espluguins ha votat PSC-PM. Això ha permès que 10 dels 21 regidors vagin a parar a la llista encapçalada per Pilar Díaz. Han perdut una majoria absoluta detinguda durant més d'un quart de segle. Esperem que sapiguen llegir aquests resultats.
El PP ha aconseguit 5 regidors, mantenint-se com la primera força d'oposició municipal.
CiU, que havia guanyat les eleccions del 28-N, ha baixat ara al tercer lloc. No obstant, si comparem les municipals del 2007, CiU ha guanyat una posició. N'ha obtingut 3 regidors. El tercer d'aquests regidors, Albert Comellas, suposa a hores d'ara el principal actiu de l'independentisme al consistori espluguí.
ICV-EUiA-E ha perdut la tercera posició. S'ha quedat amb 3 regidors. ERC se n'ha quedat sense cap. Sumats els vots de totes dues formacions ens donen 3.050 vots. Una Entesa per Esplugues hauria sumat més. Però ja sabem que a les eleccions municipals hi ha coses més rellevants que treure regidors. Les famoses "marques" han fet que l'alternativa al PSC-PSOE sigui el PP i CiU. Amb l'aritmètica actual, des de l'oposició o des del govern, aquest espai de progrés restarà mancat. Però potser sóc jo qui suma massa, i qui s'ha deixat la pinsa posada al nas en aquesta jornada.
En tot cas, doncs, més d'un 60% dels espluguins NO ha votat cap de les tres formacions principals del consistori. Així doncs, que no s'omplin la boca per deslegitimar el moviment que ha arrencat aquesta setmana a la Plaça de Santa Magdalena.
Un total de 62.306 persones han votat la CUP en aquestes eleccions, amb la qual cosa han resultat 101 regidors per a aquestes llistes.
La qüestió de la llei electoral a debat
dissabte, 21 de maig del 2011
Jornada de refracció
Els entrepans del maig del 2011
També advertia Dylan, de no creure's-ho massa, això dels canvis del temps, que la roda encara està girant...
Els cicles llargs de Kondratieff potser tenen una explicació per aquestes recurrències. Al món capitalista desenvolupat hi ha hagut dues "dècades" de brogit "ideològic/contestatari/pre-revolucionari", la dels anys 1930 i la dels anys 1970. Si pensessim en recurrències de 40 anys, la dècada present, la dels anys 2010, seria una altra. La crisi del 1929, la del 1973, la del 2008, obren les portes als qüestionaments després de dècades d'ensopiment.
Però els esclats sempre tenen coses al darrera. "No n'hi ha pa per a tant xoriço" és un eslògan que podria fer servir un "Tea Party movement"... Però, en canvi, era allò que deien les concentracions convocades, cada primer dimarts de mes, a la Plaça de Sant Jaume, per l'Assemblea de Treballadores en Atur de Barcelona. O allò que repetien cada divendres al vespre els "indignats", en el mateix indret. O allò que proclamaven cartells de la Manifestació del Primer de Maig (la del vespre, és clar). El futur dirà si els dirigents del demà reclamaren entrepans d'aquests dies, com els mateixos entrepans que els dirigents d'ahir proclamaven haver dut al mateix Daniel Cohn-Bendit en aquells dies de maig del 1968.
divendres, 20 de maig del 2011
A Esplugues quedem per xerrar i fer xivarri
L'acampadabcn: la qüestió dels objectius
dijous, 19 de maig del 2011
Entre el #15M i el #22M: entre el seguidisme i el sectarisme
En la imatge observem un caminet ràpidament construït al costat del Camí de Can Nyac, fet amb una precipitació admirable. Ja és transitable... La idea, suposem, és que els veïns puguin arribar amb més comoditat als col·legis electorals de la Plaça Macael el #22M i dipositar la papereta del PSC... Què fer? Potser el més assenyat seria posar-hi una altra, de papereta, o una en blanc, o fins i tot una manllevada de l’Hospitalet de Llobregat... I és que com menys majoria tingui el PSC més podem esperar una nova campanya pràctica en les properes eleccions. Aquest és un joc de risc, perquè també poden haver-hi càstigs pràctics segons com sigui el mapa de resultats electorals a Esplugues de Llobregat.
D’allò que hem dit anteriorment, els centristes deduirien que cal arribar a un just punt intermig, en la qual el PSC no resulti gaire massa beneficiat ni gaire massa castigat. Però on se situa aquest just punt intermig? En una reducció de regidors sense pèrdua de majoria absoluta? En una pèrdua de majoria absoluta sense pèrdua de la majoria simple? El “centre”, doncs, és quelcom relatiu. La posició “central” la tria el mateix centrista i, una vegada triada, només li resta “combatre” el seguidisme de la dreta i el sectarisme de l’esquerra.
Hom se sentiria temptat de reduir als mateixos esquemes les discussions al voltant de les acampades que s’han esdevingut arran del #15M. Fa tres o quatre mesos, hom contrastava les “mobilitzacions” de la riba sud-oriental de la Mediterrània amb la “passivitat” de la riba nord-occidental de la Mediterrània. Ara, quan comencen a haver-hi mobilitzacions en aquesta riba, d’uns rodals tot són pegues, “ara no toca”, “massa democratisme”, “massa #spanish-revolution”, “massa postmos”, “massa joves”, “massa vells”, “massa aturats i/o hipotecats”, “massa gauche-divinaries”, “massa alternatius”, etc. En uns altres rodals, de primera hora o més toca-tardanament, hi ha adhesions increbantables, que quan veuen quelcom que els desagrada, passen, i lloen la diversitat del “moviment”, i que diuen “ara no toca” a qualsevol “crítica impertinent”.
Passa sovint que l’arbre no deixa veure el bosc. I cal veure el bosc, per saber quin arbre toca en cada moment. En aquest punt, és habitual citar la revolució russa del 1905 i el pope Gapon i la seva manifestació ultra-tsarista, detonant de la citada revolució. Entre seguir el pope Gapon i allunyar-se de tot el moviment que faci ferum de ciris, no hi ha un “centre just” sinó diverses “solucions adequades”. Moure’s per aquestes “solucions” és molt més complex que desfilar funambulísticament per una corda monoaxial.
dimarts, 17 de maig del 2011
El retorn de la reina
La reina d'Anglaterra simbolitza moltes coses. Quan ciutadans republicans irlandesos exhibeixen aquests dies cartells de protestes, no és únicament pel sentiment republicà i independentista 'clàssic'. També ho és perquè la "sortida de la crisi" pren no tan sols un caràcter antisocial sinó també de disminució de la sobirania de la República d'Irlanda. Per això ara aquesta visita és possible...
diumenge, 15 de maig del 2011
Sant Joan Despí acull l'acte central comarcal de la CUP del Baix Llobregat per a les eleccions del 22 de maig
dissabte, 14 de maig del 2011
En defensa de la sanitat, de l'ensenyament i dels serveis socials!
dimecres, 11 de maig del 2011
Okkar tími mun koma - Islàndia: la revolució silenciada
Islàndia, però, apareixia en els titulars en el setembre del 2008. Eren els dies on es feia evident que la bombolla financera mundial havia de petar. I el creixement econòmic tan lloat d'Islàndia en els anys precedents com a exemple paradigmàtica, ara es transformava en dures crítiques envers els qui havien estirat més el braç que la màniga. Islàndia té 300.000 habitants, però això no vol dir pas que tots els islandesos s'haguessin dedicat al ram de la bombolla amb la mateixa intensitat. Ara, però, el govern islandès anunciava que tothom havia de contribuir a "sortir de la crisi".
Un dissabte d'octubre del 2008, Hördur Torfason es plantà davant la seu del Parlament (Alþingishús), amb un micròfon, tot convidant a parlar-hi els passavolants, quant a l'estat de l'economia islandesa. El dissabte següent arrencaven concentracions regulars en aquella mateixa plaça.
El govern de Gert Haarde també havia de fer front a la pressió exterior. El mateix mes d'octubre, el govern britànic de Gordon Brown va aplicar una provisió de les lleis antiterroristes de Blair del 2001 per congelar el títols del Landsbanki al Regne Unit. El govern de Haarde va intentar respondre amb duresa, fins i tot parlant de la possibilitat de deixar que Rússia establís una base naval a Islàndia (!). Com a contraresposta, el desembre del 2008, la RAF britànica es va abstindre de les missions que tenia a Islàndia en el marc de l'OTAN.
Després de la vacances de Nadal, el 20 de gener del 2009 es reprengueren les sessions al Parlament. El divendres 22, tingué lloc una manifestació multitudinària, com no es coneixia des del 1949 (en les protestes contra l'OTAN). El dia 23, va dimitir el govern, i s'anunciaren eleccions per al 9 de maig. Aquestes eleccions donaren lloc a un nou govern de coalició.
Un projecte de llei per resoldre la qüestió del deute als inversors britànics i neerlandesos preveia el pagament de 3.500 milions d'euros durant 15 anys al 5,5% d'interès. Si les protestes del dissabte havien remès amb l'elecció del nou govern, ara, un any després, tornaven. El president de la República, Ólafur Ragnar Grímsson es va negar a sancionar la llei si no es feia un referèndum previ. El març del 2010 es va convocar el referèndum i un 93% dels vots emesos foren negatius.
El govern islandès, de mentres, havia impulsat una investigació sobre les responsabilitats de la crisi financera islandesa. Alguns banquers i alts executius foren detinguts, i es cursaren ordres a través de la Interpol contra els qui havien fugit del país.
Paral·lelament, el 27 de novembre del 2010 s'elegia una Assemblea Constituent de 25 representants. A aquestes eleccions, s'havien presentat un total de 522 candidatures, a les quals tan sols se'ls demanava la majoria d'edat i el suport de 30 persones. L'Assemblea Constituent havia de recollir les propostes de les assemblees celebrades per tota l'illa, formular-les en un projecte de Constitució i sotmetre'l al Parlament. El procés restà, però, aturat.
De mentres, el març del 2011, un nou referèndum tornava a rebutjar una llei de devolució del deute, per bé que amb un marge inferior al del 2010. Han servit de res les protestes i les campanyes del 2009, del 2010 o del 2011? El cas és que la desocupació laboral a Islàndia es troba en un percentatge del 4%, que un 14% han patit reduccions en els salaris nominals i que un 7% han vist reduïda la jornada laboral (i, en conseqüència, el salari). Aquestes xifres serien força superiors, si no hi haguessin hagut les protestes, i s'hagués començat a treure recursos de l'economia real per pagar els especuladors estrangers.
dilluns, 9 de maig del 2011
Les propostes econòmiques i laborals de la CUP de l'Hospitalet
dissabte, 7 de maig del 2011
Carlos Tablada a la Universitat Comunista dels Països Catalans: la problemàtica global del capitalisme
divendres, 6 de maig del 2011
La victòria per majoria absoluta del Partit Nacionalista Escocès podria dur a un referèndum d'autodeterminació en la propera legislatura
Al Parlament escocès, a diferència de les eleccions al Parlament de Londres, no tots els escons s'atorguen per aquesta via majoritària. També hi ha un repartiment proporcional per regions:
- A la Regió Central, ha guanyat la llista de l'SNP, amb 3 diputats. Els laboristes també n'han tret 3 i els conservadors 1.
- A Glasgow, ha guanyat el laborisme (3 diputats). L'SNP n'ha tret 2, els conservadors 1 i els verds 1.
- Al Nord-est, ha guanyat també el laborisme (3 diputats). Els conservadors n'han tret 2. L'SNP i els liberal-demòcrates han tret 1 cadascun.
- Al Sud, ha guanyat l'SNP (4 diputats). Els laboristes han tret 2 i els liberaldemòcrates 1.
- A l'Oest, ha guanyat el laborisme (3 diputats). L'SNP ha tret 2 i els conservadors 2.
Això matisa, en part, la victòria de l'SNP, però en global 65 diputats els asseguren la majoria absoluta. L'oposició es reparteix 43 escons (29 per als laboristes, 9 per als conservadors, 4 per als liberal-demòcrates i 1 per als verds).
L'SNP s'equivocaria de lluny si malinterpretés les dades. Els laboristes, de fet, han pagat l'error de pensar-se que el 2007 era un "sanglot". No és pas un sanglot, però ara el govern d'Alex Salmond té el deure de convocar el referèndum sobre la independència d'Escòcia abans del 2015, i de fer tot el possible per guanyar-lo i per posar les bases d'una República Escocesa.
Conferència Anticapitalista de la Mediterrània a Marsella, els 7-8 de maig
Entre els assistents a la Conferència hi haurà representants de "Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Palestina, Líban, Irac, Turquia, Xipre del Nord, Grècia, Itàlia, Espanya i Catalunya, Portugal, Còrsega i Sardenya".
dimecres, 4 de maig del 2011
La Mesa del Parlament reitera la incompetència de la Generalitat en matèria d'autodeterminació nacional
A hores d'ara, moltes més de 50.000 persones han participat en el referèndum popular sobre la independència, amb la qual cosa hauria estat d'esperar que aquesta xifra de signatures s'hagués superat amb escreix.
No obstant, la Mesa del Parlament del Parc de la Ciutadella considera que una campanya de recollida de signatures li seria perjudicial, ja que desemmascaria la demagògia nacionalista de l'actual govern de la Generalitat que, mentre empra la qüestió nacional per dividir les classes populars, després, a l'hora de la veritat, constitueix un obstacle de primer ordre per a l'exercici del dret d'autodeterminació.
La Mesa del Parlament, integrada pel tripartit CiU-PSOE-PP, ha rebutjat la tramitació d'aquesta ILP ja d'entrada, en un nou gest d'arbitrarisme antidemocràtic. La raó d'aquest rebuig és que la proposta no s'ajusta a les competències de la Generalitat.
No és pas descobrir la Mediterrània que una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma de règim comú del Reino de España és completament incompetent per a decidir el futur nacional, ja no de la nació completa, sinó ni tan sols la del territori de l'actual comunitat autònoma. Però sempre és bo de recordar-ho, ja que així es pot comprendre el rol d'una imminent Assemblea Nacional Catalana, de la nació completa, i en contradistinció als parlaments de fireta.
dimarts, 3 de maig del 2011
Els privilegis lingüístics de la policia nacional espanyola
La Plataforma per la Llengua denunciava una multa imposada per la policia nacional espanyola en la frontera que separa el territori lliure d'Andorra de la zona d'ocupació. L'acta d'infracció ens ho explica clarament:
"Desobedecer la orden del agente a dirigirse en castellano o negativa a dirigirse en castellano al agente actuante en reiradas veces esté le ordena que retire la pegatina con el distintivo de cat en la matrícula, por encima de la ‘E' de España".
"Desobeir L'ORDRE DE L'AGENT A ADREÇAR-S'HI EN CASTELLÀ O NEGATIVA A ADREÇAR-S'HI EN CASTELLÀ a l'agent actuant en reiterades vegades. Aquest l'ordena que retiri l'enganxina amb el distintiu CAT en la matrícula, per damunt de la 'E' d'Espanya".
Els agents de l'autoritat, doncs, si aquesta multa prospera, veuran garantides les seves funcions de policia lingüística. Tal com dirigeixen el trànsit, podran dirigir els fluxos comunicatius dels ciutadans. De moment, però, aquesta prerorgativa es restringirà a aquells fluxos comunicatius en els quals participin. Més endavant, ja es veurà si s'estén una micona més.