divendres, 19 de febrer del 2021

Darrera de cada defunció per covid-19 es perdrien de mitjana 16 anys de vida

Epidemiologia: Gairebé 2,5 milions de persones han mort en el decurs del darrer any com a conseqüència de la covid-19. En un dels països més afectats, els Estats Units, es calcula que la covid-19 fa davallar en un any l’esperança de vida en el naixement. S’associa sovint la mortalitat per covid-19 a gent d’edat avançada amb comorbiditats, i això podria fer pensar que l’impacte en la reducció de l’esperança de vida fos limitat. Héctor Pifarré i Arolas, director de recerca del Centre de Recerca en Economia Salut de la Universitat Pompeu Fabra, ha coordinat una anàlisi de fins a quin punt són prematures les morts per covid-19, que apareixia ahir a la revista Scientific Reports. Pifarré et al. han calculat els anys de vida perduts en un total de 81 països com a conseqüència de morts atribuïbles a covid-19. El resultat, per a aquests països, és de 20,5 milions. En els països més afectats, a data de 6 de gener del 2021, els anys de vida perduts com a conseqüència de la covid-19 eren superiors als anys de vida perduts com a conseqüència de la grip estacional (entre 2 i 9 vegades superiors). És cert que les taxes de mortalitat per covid-19 són molt superiors en les persones més grans de 75 anys, però en corregir per l’esperança de vida, resulta que el 75% dels anys de vida perduts es corresponen a defuncions de persones menors de 75 anys, i un 25% a persones menors de 55 anys. Així doncs, la meitat dels anys de vida perduts per la covid-19 es deu a la mortalitat de persones situades en la franja de 55 a 75 anys. En els homes, els anys de vida perduts per la covid-19 són un 45% més que els anys de vida perduts per aquesta causa entre les dones.

Gràfic semilogarítimic de la mortalitat setmanal deguda a la covid-19 en el món i en cinc països més afectats per la pandèmia.

Una estimació dels anys de vida perduts per la covid-19

Aquesta recerca fou concebuda per Héctor Pifarré, de la Universitat Pompeu Fabra, i Mikko Myrskylä, de l’Institut Max Planck de Recerca Demogràfica, a Rostock, i del Center for Social Data Science de la Universitat d’Helsinki. En la concepció també hi participà Guillem López-Casasnovas de la UPF. També hi participaren Enrique Acosta i Tim Riffe, del MPI de Rostock; Adeline Lo, del Department of Political Science de la University of Wisconsin-Madison; i Catia Nicodemo, del Nuffield Department of Primary Care Health Science, de la University of Oxford. La recerca es finançà en part amb el projecte de la Fundació La Caixa de Pifarré i López Casasnovas.

La versió inicial de l’article fou tramesa a Scientific Reports el 10 de setembre. L’article fou acceptat el 27 de gener, i publicat el 18 de febrer.

Des del mes de gener del 2020, el debat ha estat l’equilibri entre les mesures per contindre o mitigar l’impacte sanitari de la covid-19, i l’impacte negatiu que aquestes mesures poden tindre sobre altres aspectes de la societat. N’hi ha per tant amb la covid-19? Al principi, un indicador cabdal era la taxa de fatalitat de la infecció, però aviat hom s’adonà que tan sols una fracció de les persones infectades podia ser detectada i, si bé el nivell de detecció ha millorat amb el pas dels mesos, la incertesa perdura. Hom s’ha centrat més aviat en el nombre total de morts per covid-19, però les estatístiques de mortalitat poden variar considerablement. Per exemple, a Catalunya, a data de 19 de febrer, el Departament de Salut compta 20.408 defuncions per covid-19, mentre que el Ministeri de Sanitat compta 10.089. Davant d’aquestes discrepàncies, hom ha confiat de vegades en les dades d’excés de mortalitat, que es basen en la comparació de les xifres de mortalitat registrades enguany amb les d’anys anteriors.

Fins i tot si hom accepta la xifra de morts atribuïdes a covid-19 a tot el món a data de 19 de febrer de 2.456.431, encara hi ha la qüestió de quin impacte real té aquesta xifra. No és el mateix que aquestes morts es concentrin en persones d’edat avançada i amb comorbiditats, que si afecten a persones més joves. És en aquest punt que entra el concepte d’“anys de vida perduts” (YLL en l’acrònim anglès).

Pifarré et al. fan els seus càlculs a partir de 1.279.866 defuncions produïdes en 81 països diferents. Les anàlisis es basen, d’una banda, en el còmput de morts atribuïbles a covid-19 en aquests 81 països, i en l’estimació d’excessos de mortalitat en alguns d’aquests països.

Els mateixos autors admeten que els anys de vida perduts retraten únicament un aspecte de l’impacte sanitari de la pandèmia (el més irreversible), i que caldria fer més endavant una estimació dels dies de salut perduts, en els quals s’inclourien a més de les pèrdues degudes a la mortalitat, les degudes a la incapacitació.

CoVerAge-DB

COVerAGE-DB és una base de dades creada per Riffe i Acosta que cobreix els casos i morts de covid-19 per edat i per sexe. L’anàlisi abasta els 81 països que en el moment d’iniciar l’estudi registraven algun cas letal de covid-19. Les dades de població d’aquests països foren extretes de la Human Mortality Database (HMD) i de World Population Prospects (WPP).

1.279.866 morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts

Pifarré et al. operen sobre una base de dades de 1.279.866 morts atribuïdes a covid-19. D’acord amb l’esperança de vida de cadascun dels 81 països per al període 2015-2020, totes aquestes morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts. És a dir, que de mitjana, cada mort per covid-19, suposaria la pèrdua de 16 anys de vida. O, dit d’una altra manera, de mitjana una mort per covid-19 és una mort prematura per 16 anys.

Aquesta estimació es basaria en la situació de la pandèmia a 6 de gener del 2021. Dels 81 països, en 35 d’ells les dades cobrien suficientment la primera onada de la pandèmia.

La covid-19 i la grip estacional

Centrar-nos massa en les xifres de covid-19 pot fer-nos perdre de vista altres aspectes. Pifarré et al., doncs, fan una comparació de l’impacte de la covid-19 en anys de vida perduts amb altres causes de mortalitat prematura: les malalties cardiovasculars, els accidents de trànsit i la grip estacional. Les malalties cardiovasculars són, de fet, una de les causes principals de pèrdua d’anys de vida. Els accidents de trànsit tenen un paper més discret. No obstant, hom ha preferit sovint la comparació amb la grip estacional, en el sentit que la covid-19 és una malaltia infecciosa respiratòria.

L’impacte de la covid-19 al llarg del 2020 ha estat molt desigual en diferents països. En alguns països altament desenvolupats, la covid-19 ha impactat enormement, i això es manifesta en el fet que en nombre d’anys de vida perduts, la covid-19 hagi estat molt més greu que una grip estacional (de 2 a 9 vegades més greu). En aquests mateixos països, hom pot dir també que l’impacte de la covid-19 ha estat de 2 a 8 vegades més greu que els accidents de trànsit. En canvi, és cert que la xifra de mortalitat prematura generada per la covid-19 empal·lideix amb les malalties cardiovasculars, on els valors d’anys de vida perduts són 2 o 4 vegades superiors als de la covid-19. No obstant això, a l’Amèrica Llatina, la covid-19 ha tingut un impacte superior fins i tot a les malalties cardiovasculars (fins a 2 vegades superior).

Els excessos de mortalitat en 19 països

Emprant com a referència el període 2010-2019, Pifarré et al. segueixen els excessos de mortalitat setmanal per a 19 països. Aquestes dades semblarien suggerir que la xifra real de morts per covid-19 és substancialment superior a la registrada (vora el triple). A Bèlgica, les morts registrades són força equivalents als excessos de mortalitat observats. En canvi, a països com Croàcia, Grècia o Corea del Sud, els excessos de mortalitat indicarien que tan sols s’han registrat una dotzena part de les morts realment produïdes.

L’impacte de la covid-19 segons l’edat

En la base de dades de defuncions utilitzada per Pifarré et al., l’edat mitjana és de 72,9 anys. Dels anys de vida perduts, el 44,9% es correspondrien a persones mortes entre els 55 i 75 anys d’edat; un 30,2% entre els menors de 55 anys; i 25% entre els majors de 75. Així doncs, els 16 anys de vida perduts típicament per una persona morta per covid-19 es corresponen als darrers anys de l’esperança de vida.

El perfil varia en diferents països. En els països de major renda, els anys de vida perduts es concentren en la població de més edat, mentre que en països de menor renda l’impacte sobre els menors de 55 anys és més pronunciat.

L’impacte de la covid-19 segons els sexe

La taxa de mortalitat registrada per covid-19 ja indicà des d’un bon començament que el risc era superior en homes en comparació amb dones. Ara bé, com que les dones són més presents en els grups de més edat (per una major esperança de vida), aquest biaix és, fins a cert punt, compensat. Pifarré et al. troben que, en tot cas, els anys de vida perduts són un 44% superiors en homes que en dones. Aquesta disparitat s’explica pel fet que l’edat mitjana de mort per covid-19 en homes és més primerenca que en dones (71,3 anys vs. 75,9 anys): d’aquesta manera, mentre una mort masculina per covid-19 implica la pèrdua mitjana de 15,7 anys, una mort femenina implicaria la pèrdua de 15,1 anys. A més, per cada 100 dones que moren de covid-19, hi moren 139 homes.

Aquesta diferència per sexe no és uniforme en tots els països. A Finlàndia o Canadà, en termes d’anys de vida perduts, els dos sexes es troben a par. Per contra, al Perú els anys de vida perduts en homes són del doble que en dones, i a Taiwan ho són el quàdruple.

273.947 vides perdudes

A data de 6 de gener del 2021, Pifarré et al. estimaven el nombre total d’anys de vida perduts per la covid-19 en 20.507.518. En els països més altament afectats, la covid-19 era equivalent a fins a 9 temporades de grip (a Espanya equivalent a 6 temporades de grip).

Aquests 20.507.518 anys de vida perduts, si compten una esperança de vida al naixement de 74,85 anys, suposaria 273.947 “vides completes perdudes”. Aquestes xifres podrien ser una subestimació, si hom atén al fet que els registres de mortalitat oficial atribuïda a covid-19 podrien suposar tan sols una tercera part de les morts que realment s’han produït com a conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2. És clar que la metodologia utilitzada per calcular els anys de vida perduts pot conduir a una sobrestimació en el sentit que hom no té present la reducció en l’esperança de vida associats a factors de risc presents en la subpoblació de persones amb les formes més greus (i letals) de covid-19.

Què hauria passat si no s’hagués pres cap mesura davant de la covid-19? Les estimacions indicarien que els anys de vida perduts serien diversos ordres de magnitud superiors.

El quadre complet de l’impacte sanitari de la covid-19 hauria d’incloure també els anys viscuts amb discapacitat per les persones que hi han sobreviscut. No obstant, són pocs els estudis que han gosat fer estimacions en aquest sentit. La covid-19 cursa, en general, com una infecció aguda, però hi ha casos d’infeccions persistents, i també de seqüeles persistents de persones que fa temps que superaren la infecció.

Lligams:

- Years of life lost to COVID-19 in 81 countries. Héctor Pifarré i Arolas, Enrique Acosta, Guillem López-Casasnovas, Adeline Lo, Catia Nicodemo, Tim Riffe, Mikko Myrskylä. Sci. Rep. 11: 3504 (2021).

dijous, 18 de febrer del 2021

Tres missions que arriben a Mart: Hope Orbiter, Tianwen-1 i Perseverance.

El 9 de febrer arribava a l’òrbita marciana la Missió Emiratí a Mart, integrada pel vehicle orbital Esperança (مسبار الأمل). L’endemà ho feia Tianwen-1 (天问), missió xinesa que inclou un vehicle orbital, una estació de superfície i un vehicle de superfície. La tercera missió és la Mars 2020 de la NASA, que inclou un vehicle de superfície Perseverance i un helicòpter Ingenuity.

Probe, un satèl·lit meteorològic per a Mart

Operada des del Centre Espacial Mohammed bin Rashid la Emirates Mars Mission fou llençada el 19 de juliol del 2020 des del cosmòdrom de Tanegashima, al Japó. El 9 de febrer del 2021 s’inseria en òrbita marciana. El satèl·lit Hope orbita Mart amb un període de 55 hores, en el curs de les quals assoleix una altitud màxima de 43.000 km i una de mínima de 20.000 km.

Hope integra tres instruments principals:
- EXI (Emirates eXploration Imager).
- EMIRS (Emirates Mars InfraRed Spectrometer).
- EMUS (Emirates Mars Ultraviolet Spectrometer).

En certa forma, Hope és el primer satèl·lit meteorològic digne d’aquest nom. Seguirà la meteorologia marciana als seus ritmes diari i anual, amb especial atenció a fenòmens com les tempestes de sorra.

Tianwen-1: cinc qüestions per a Mart

Tianwen-1 és una missió operada per l’Administració Espacial Nacional Xinesa (CNSA). Fou llançada el 23 de juliol del 2020 des de Wenchang. El 10 de febrer s’inseria en òrbita de Mart. Amb una altitud mitjana de 400 km, una de les tasques és trobar un lloc adient a la Plana d’Utopia, perquè en el mes de maig s’hi dipositi el mòdul d’aterratge. Del mòdul d’aterratge emergirà un rover.

Així doncs, Tianwen-1 és una missió triple, amb component orbital, superficial estacional i superficial mòbil. Els cinc objectius de la missió són:
1) Estudi de la geologia morfològica de Mart, a través de les càmeres del mòdul orbital.
2) Estudi de les característiques de la superfície i de la subsuperfície, a través dels radars del mòdul orbital i del rover.
3) Estudi de les roques i de la seva composició mineral i elemental, a través dels espectròmetres del mòdul orbital i del rover.
4) Estudi de la ionosfera i de l’atmosfera, a través dels detectors de partícules del mòdul orbital i dels instruments de l’estació de superfície i del rover.
5) Estudi del camp magnètic i del camp gravitatori de Mart, a través dels magnetòmetres i radars del mòdul orbital i del rover.

Mars 2020: Perseverance i Ingenuity

Representació del rover Perseverance i, davant seu, de l’helicòpter Ingenuity

La missió Mars 2020 de la NASA i del JPL fou llençada el 30 de juliol del 2020. Avui ha tingut lloc l’aterratge al cràter Jezero.

Perseverance incorpora 19 càmeres i 2 micròfons, així com tot un equipament per a la presa de mostres geològiques. Com indica el nom de l’indret, Jezero fou en el seu temps un llac, i d’ací l’interès especial d’aquesta exploració.

Lligams

- Emirates Mars Mission “Hope Probe”.

- NASA Mars 2020 Mission.

dilluns, 15 de febrer del 2021

Les eleccions del 14F, a Can Vidalet i a Catalunya

A Can Vidalet, 9.917 persones eren cridades ahir a les urnes:
- 5.115 (51,58%) s’abstingueren.
- 2.240 votaren PSC-PSOE.
- 544 votaren VOX.
- 437 votaren Cs.
- 430 votaren ERC.
- 389 votaren En Comú Podem (ECP).
- 338 votaren PP.
- 138 votaren JxCat.
- 108 votaren CUP-G.
- 59 veieren anul·lat el seu vot.
- 38 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 32 votaren en blanc.
- 21 votaren PDeCAT.
- 14 votaren PCTC.
- 7 votaren IZQP.
- 3 votaren FNC.
- 3 votaren PNC.
- 1 votà Primàries (MPIC).

A Esplugues, 34.396 persones eren cridades a les urnes:
- 15.237 (44,30%) s’abstingueren.
- 6.528 votaren PSC.
- 2.989 votaren ERC.
- 1.911 votaren JxCat.
- 1.758 votaren VOX.
- 1.603 votaren Cs.
- 1.557 votaren ECP.
- 1.203 votaren PP.
- 677 votaren CUP-G.
- 361 votaren PDeCAT.
- 197 veieren anul·lat el seu vot.
- 137 votaren en blanc.
- 107 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 39 votaren PNC.
- 34 votaren PCTC.
- 27 votaren IZQP.
- 18 votaren MPIC.
- 13 votaren FNC.

Al Baix Llobregat, 603.742 persones eren cridades a les urnes:
- 286.717 (47,49%) s’abstingueren.
- 99.590 votaren PSC.
- 61.935 votaren ERC.
- 33.660 votaren JxCat.
- 29.151 votaren VOX.
- 26.816 votaren ECP.
- 23.750 votaren Cs.
- 13.199 votaren CUP-G.
- 12.964 votaren PP.
- 4.866 votaren PDeCAT.
- 4.162 veieren anul·lat el seu vot.
- 2.768 votaren en blanc.
- 1.962 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 679 votaren PCTC.
- 462 votaren MPIC.
- 383 votaren IZQP.
- 377 votaren PNC.
- 301 votaren FNC.

A la província de Barcelona, 3.998.524 persones eren cridades a les urnes:
- 1.849.430 (46,25%) s’abstingueren.
- 531.657 votaren PSC, la qual cosa resultà en 23 escons.
- 433.356 votaren ERC, la qual cosa resultà en 19 escons.
- 379.739 votaren JxCat, la qual cosa resultà en 16 escons.
- 166.056 votaren VOX, la qual cosa resultà en 7 escons.
- 164.755 votaren ECP, la qual cosa resultà en 7 escons.
- 133.607 votaren CUP-G, la qual cosa resultà en 5 escons.
- 129.339 votaren Cs, la qual cosa resultà en 5 escons.
- 85.967 votaren PP, la qual cosa resultà en 3 escons.
- 53.260 votaren PDeCat.
- 27.115 veieren anul·lat el seu vot.
- 17.142 votaren en blanc.
- 10.933 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 4.350 votaren MPIC.
- 3.559 votaren PCTC.
- 3.224 votaren FNC.
- 3.144 votaren PNC.
- 1.891 votaren IZQP.

A la comunitat autònoma de Catalunya, 5.368.992 persones eren cridades a les urnes:
- 2.494.382 (46,46%) s’abstingueren.
- 652.858 votaren PSC, la qual cosa s’ha traduït en 33 escons.
- 603.607 votaren ERC, la qual cosa s’ha traduït en 33 escons.
- 568.002 votaren JxCat, la qual cosa s’ha traduït en 32 escons.
- 217.883 votaren VOX, la qual cosa s’ha traduït en 11 escons.
- 194.626 votaren ECP, la qual cosa s’ha traduït en 8 escons.
- 189.087 votaren CUP-G, la qual cosa s’ha traduït en 9 escons.
- 157.903 votaren Cs, la qual cosa s’ha traduït en 6 escons.
- 109.067 votaren PP, la qual cosa s’ha traduït en 3 escons.
- 77.059 votaren PDeCAT.
- 40.966 veieren anul·lat el seu vot.
- 24.021 votaren en blanc.
- 12.707 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 5.940 votaren MPIC.
- 4.976 votaren FNC.
- 4.583 votaren PNC.
- 4.504 votaren PCTC.
- 2.059 votaren IZQP.
- 1.414 votaren Som Terres de l’Ebre.
- 1.327 votaren PUM+J.
- 631 votaren la Unión Europea de Pensionistas (UEP).
- 590 votaren Escons en Blanc (EB).
- 403 votaren UnidosSI-DEf-PDSJE-SomosEspaña.
- 167 votaren Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V).
- 138 votaren Suport Civil Català.
- 92 votaren Moviment Corrent Roig (MCR).