dijous, 31 de desembre de 2020

Bon any 2021!

Bon any 2021! Poca cosa més podem dir. Obrir un any és ple d’incertesa, però val a dir que tancar-lo no sempre és garantia de saber de què ha anat. Ho vam veure en el tancament de l’any 19, que poc ens imaginàvem que el guarisme hauria de servir per posar nom a una malaltia coronavírica emergent, que tot just havia aparegut a Wuhan en les darreres setmanes de desembre, i que fou comunicada a l’Organització Mundial de Salut en aquella data extrema que és el 31 de desembre. I, és clar, ho vam veure en l’obertura de l’any 20, marcat per aquesta pandèmia (declarada per l’OMS l’11 de març), i que ha esdevingut el “monotema” d’entrada per aquest any 21. Així doncs, en obrir el 21 la qüestió fonamental és si les campanyes de vaccinació contra el SARS-CoV-2, que tot just ara comencen, doblegaren la pandèmia de covid-19. El SARS-CoV-2, com a virus emergent, és un fenomen inesperat i poc o gens predictible. Però el fenomen general dels virus emergents, en una societat globalitzada, era quelcom ben enunciat, i així doncs, la resposta davant de la covid-19 ha estat relativament predictible, amb totes les paradoxes del nostre temps. Si davant dels virus emergents respiratoris, el consell habitual (posat en circulació en la pandèmia de grip del 1918) és maximitzar el temps a l’aire lliure, l’activitat física, i els banys de sol, davant de la covid-19 se’ns ha demanat confinament domiciliari més o menys estricte. Si davant dels virus emergents respiratori, hauria de ser imperatiu el distanciament social, el que ha dominat davant de la covid-19 és el control social. Al capdavall aquestes paradoxes responen al fet que la ideologia dominant contempla “l’espai públic” com un espai desaprofitat (marcat per la tragèdia d’allò comú), alhora que les institucions són personalitzades per damunt de la pròpia societat que representen. Nihil novum sub sole. Comencem la tercera dècada del vint-i-unè segle de la nostra era, en el calendari gregorià, amb un déja vu.

Comencem l’any 2021, amb la covid-19 com a “monotema”. El seu agent infecciós, ací en una imatge icònica de microscopi electrònic, designat SARS-CoV-2 o HCoV-19, és “el virus”. Aquesta identificació de la malaltia amb el virus, i del virus amb el seu genoma d’ARN monocatenari en sentit positiu de traducció, és signe de reduccionisme, i veurem si vaccins basats precisament en aquesta informació genòmica són capaços de demostrar la força d’aquesta aproximació analítica. Com a virus emergent (no se l’ha detectat abans del 2019) d’abast global (des de febrer o març del 2020), hom parla de pandèmia, però els efectes de la infecció, juntament amb els efectes inseparables a la pràctica de les mesures de contenció i mitigació que la societat civil i les institucions hi apliquen, fa que alguns l’elevin a sindèmia, ara sí, amb una perspectiva més holística, encara que potser del tot impotent.

2021: Any Internacional de la Pau i la Confiança

L’Assemblea General de Nacions Unides adoptà el 12 de setembre del 2019 la resolució 73/338 que declarava el 2021 com a “Any Internacional de la Pau i de la Confiança”. La finalitat d’aquesta convocatòria és mobilitzar els esforços de la comunitat internacional per promoure la pau i la confiança entre nacions, basades en el diàleg polític i l’entesa i cooperació mútues.

2021: Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible

El 19 de desembre del 2019, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà la resolució 74/198 que declarava l’any 2021 “l’Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible”. Per economia creativa (o economia taronja) s’entén el conjunt d’activitats econòmiques basades en el coneixement, a més de la interacció entre la creativitat i les idees, el coneixement i la tecnologia, i els valors culturals o artístics. La convocatòria vol promoure la transició de les economies de països en desenvolupament cap a sectors de més alt valor afegit a través de la diversificació, la modernització tecnològica, la recerca i la innovació, incloent-hi també la promoció de les indústries culturals i creatives, del turisme sostenible, i de les activitats artístiques i de conservació del patrimoni. També fa referència a la necessitat de protegir adequadament la propietat intel·lectual.

2021: Any Internacional de la Fruita i la Verdura

El 19 de desembre del 2019, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptava la resolució 74/244 que declarava el 2021 com a “Any Internacional de Fruites i Verdures”. La finalitat és conscienciar dels beneficis nutricionals i sanitaris del consum de fruita i verdura, i defensar dietes saludables a través de l’augment de la producció sostenible. Un punt a considerar és la reducció dels alts nivells de pèrdua i malbaratament en les cadenes de subministrament i valorització de fruita i verdura. En aquest sentit és vital una visió integradora de la producció agrícola amb els elements d’emmagatzematge, transport, comercialització, processament, transformació, venda al detall, reducció de residus i reciclatge.

A Catalunya, de fa anys el Departament d’Agricultura promou el consum de fruita i hortalisses a les escoles. Així doncs, recomana menjar fruita i verdura cada àpat, tant a casa com a l’escola.

2021: Any Internacional per l’Eliminació del Treball Infantil

L’Assemblea General de Nacions Unides adoptà el 25 de juliol del 2019 la resolució 73/327 que declarava el 2021 com a “Any Internacional per l’Eliminació del Treball Infantil”. D’acord amb la Convenció dels Drets dels Infants, els infants tenen dret a ésser protegits de l’explotació econòmica i de la realització de qualsevol feina que sigui perillosa o que interfereixi en la llur educació, o que d’una altra manera sigui perjudicial per a la salut o per al desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social. Un esment especial hi ha per a les formes de treball forçat, esclavitud, tràfic, inclòs el reclutament d’infants com a combatents.

L’any 2021 gregorià i els altres

L’any 2021 AD és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominical C (en el sentit que comença en divendres). Arrenca en la data juliana de 2.459.215,5 i en el segon Unix de 1.609.459.200. En el compte llarg maia l’any 2021 comença en 13.0.8.2.13. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2021 no comença fins el 4 de gener (de manera que l’any 2020 tindrà 53 setmanes), mentre que la darrera setmana del 2021 (la cinquanta-dosena) conclourà el diumenge 2 de gener del 2022. La Lluna comença l’any 2021 amb una edat de 17 dies (poc després del pleniluni). El Diumenge de Pasqua del 2021 serà el 4 d’abril. Per discrepàncies en la marca de l’inici de primavera, la Pasqua Juliana no s’escaurà fins un mes després, el 2 de maig. La Pasqua Jueva 815 de Nisan) començarà el capvespre del 27 de març.

L’any 2021 és l’any 2059 de l’era, l’any 2774 de la fundació de Roma i l’any 3187 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el divendres 12 de febrer, quan entrarem en el signe del bou de metall (辛丑年). L’equinocci vernal del 2021 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 178 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2021 (22 de setembre) serà l’inici de l’any 7530 del món segons el còmput bizantí, l’any 2014 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1738 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 230 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 10) indicarà l’inici de l’any 1443 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 7) assenyalarà l’inici de l’any 5782 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2021 es correspon a l’any 6771 de la fundació d’Assur, el 5122 de kali yuga, el 4354 de l’era coreana, el 2971 de l’era amazic, el 2565 de l’era budista, el 2078 de l’era vikrami, el 1955 de l’era javanesa, el 1428 de l’era bengalí, el 1383 de l’era birmana, el 1470 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆՀ), el 1022 de l’era igbo, el 553 de l’era sikh, el 110 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 70 Eliz. 2., i el mes de maig el Japó en l’any 3 de l’era Reiwa (令和3年).

L’any 2021 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, es produirà el 2 de gener a les 13:51UTC (0,98325 UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 5 de juliol a les 22:27UTC (1,01673 UA).

Els equinoccis seran el 20 de març a les 09:37UTC i el 22 de setembre a les 19:21UTC. Els solsticis s’escauran el 21 de juny a les 03:32UTC i el 21 de desembre a les 15:59UTC.

Tindrem lluna nova el 13 de gener, l’11 de febrer, el 13 de març, el 12 d’abril, l’11 de maig, el 10 de juny, el 10 de juliol, el 8 d’agost, el 7 de setembre, el 6 d’octubre, el 4 de novembre i el 4 desembre. És a dir que el 2021 serà un any de 12 novilunis.

El 2021 serà un any de dos eclipsis solars, el primer visible com a parcial des de Barcelona:
- el dijous 10 de juny del 2021, amb màxim a les 10:41:54UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja de terres àrtiques. S’observarà com a eclipsi parcial al nord d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord. Val a dir que la parcialitat observada a Barcelona serà molt marginal, tot començant a les 11:19:38CEST, assolint un màxim a les 11:55:18CEST (un bocinet en el quart quadrant del disc solar) i cloguent a les 12:33:03CEST. Serà l’eclipsi 23 dels 80 que integren el Saros 147.
- el 4 de desembre del 2021, amb un màxim a les 05:29UTC. Serà un eclipsi total per a una franja de regions antàrtiques. S’observarà com a eclipsi parcial a l’extrem sud d’Àfrica i al sud-est d’Austràlia i sud de l’illa de Nova Zelanda. Serà l’eclipsi 13 dels 70 que integren el Saros 152.

En el 2021 tindrem dos eclipsis lunars, el primer total i el segon parcial, i serà aquest segon el visible des de Barcelona en la fase penumbral:
- el 26 de maig hi haurà un eclipsi lunar total, que assolirà el màxim a les 11:11:26UTC. Durant uns 14 minuts la totalitat serà visible des d’Austràlia, l’oest de les Amèriques i el Sud-Est d’Àsia. Fa part del saros 121.
- la nit del 18 al 19 de novembre hi haurà un eclipsi lunar parcial, que assolirà el màxim a les 09:02:55 UTC. A Barcelona, la Lluna entrarà en la penombra a les 7:02CET, arribant-hi a un màxim penumbral a les 7:37CET, que seguidament serà interromput en posar-se la lluna rere l’horitzó a les 7:42CET. Fa part del saros 126.

Entre les principals conjuncions del 2021 podem citar, d’acord amb el calendari d’Astropixels:
- El 5 de març, a les 05UTC, Mercuri es trobarà a 0,3° de Júpiter, tot just un dia abans de la seva elongació màxima matutina de 27°.
- el 17 d’abril, a les 12:09UTC, Mart serà ocultat per la Lluna en quart creixent.
- el 29 de maig, a les 03UTC, Mercuri es trobarà a 0,4° de Venus. La millor observació a Barcelona la tindrem el vespre del 28 de maig.
- el 23 de juny a les 05:21UTC, Mart passarà a 0,3° del Pessebre. La màxima aproximació a Barcelona la veurem el vespre del 22.
- el 3 de juliol a les 02:45UTC, Venus passarà a 0,1° del Pessebre. La màxima aproximació a Barcelona la veurem el vespre del dia 2.
- el 29 de juliol a les 14:09UTC Mart passarà a 0,6° de Règulus. A Barcelona la màxima aproximació la veurem al vespre d’aquell dia.
- el 19 d’agost a les 03UTC, Mercuri passarà a 0,1° de Mart. A Barcelona la màxima aproximació l’haurem vista el vespre del dia 18.
- el 3 de novembre a les 18:40UTC, Mercuri serà ocultat per la Lluna en fase minvant avançada en el cel matutí.
- el 8 de novembre, a les 05:21UTC, Venus serà ocultat per la Lluna creixent en el cel vespertí. La màxima aproximació a Barcelona s’haurà vist, doncs, el vespre del dia 7.
- el 31 de desembre, a les 20:13UTC, Mart serà ocultat per la Lluna minvant.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 24 de gener (vespertina, 19°), el 6 de març (matutina, 27°), el 17 de maig (vespertina, 22°), el 4 de juliol (matutina, 22°), el 14 de setembre (vespertina, 27°), el 25 d’octubre (matutina, 18°).

Venus comença l’any com a estel matutí. Farà conjunció superior el 26 de març a les 06UTC, passant al cel vespertí, on assolirà la màxima elongació el 29 d’octubre a les 22UTC (47°). Serà, doncs, com a estel vespertí que tancarà l’any.

Mart comença l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Peixos. Progressivament perdrà elongació respecte del Sol, amb qui farà conjunció el 8 d’octubre a les 04UTC, en la constel·lació de la Verge. Passarà després a ésser un estel matutí, on tancarà l’any a la constel·lació del Serpentari.

L’equinocci marcià del 7 de febrer marcarà l’inici de la primavera a l’hemisferi nord, i de l’autumni a l’hemisferi sud. El 13 de juliol, Mart arribarà a l’afeli, amb una distància màxima respecte del Sol de 1,67 UA. El 25 d’agost serà el solstici que marcarà l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i de l’hivern a l’hemisferi sud.

Júpiter comença l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn. De fet, el 29 de gener es produirà la conjunció amb el Sol, passat al cel matutí. Anirà després guanyant elongació fins arribar a l’oposició el 19 d’agost, a les 23UTC. Serà llavors el millor moment de l’any per observar-lo, amb una distància de la Terra de 4,01 UA, una magnitud aparent de -2,9 i un diàmetre aparent de 48 segons d’arc. Ja convertit de nou en estel vespertí tancarà l’any a la constel·lació de l’Aiguader.

Saturn comença l’any com a estel vespertí, a la constel·lació de Capricorn, tot just després d’haver fet conjunció amb Júpiter. El 24 de gener tindrà lloc la conjunció amb el Sol. Tornat en estel matutí anirà guanyant elongació fins a fer l’oposició el 2 d’agost a les 05UTC. Serà el millor moment per observar Saturn, que es trobarà a una distància de 8,94 UA de la Terra, tindrà una magnitud aparent de +0,2 i un diàmetre aparent de 18,6 segons d’arc. Amb una inclinació de 18°, una visió telescòpica de Saturn ens oferirà la cara nord del seu sistema d’anells: serà una inclinació menys favorable que la del 2020 però millor que la del 2022. D’aquesta manera, tornarà a tancar l’any com a estel vespertí, i sempre encara a la constel·lació de Capricorn.

Durant el 2021, Urà continuarà a la constel·lació del Carner. El 30 d’abril tindrà lloc la conjunció amb el Sol. L’oposició serà el 5 de novembre, quan la distància a la Terra serà de 18,74 UA, la magnitud aparent de 5,7 i el diàmetre aparent de 3,8 segons d’arc.

Neptú seguirà tot l’any a la constel·lació de l’Aiguader. Farà conjunció amb el Sol l’11 de març. L’oposició tindrà lloc el 14 de setembre, moment en el que la distància a la Terra serà de 28,92 UA, la magnitud aparent de 7,8 i el diàmetre aparent de 2,4 segons d’arc.

Pel que fa als perihelis cometaris previstos destacarem:
- el 27 de maig es produirà el del cometa 7P/Pons-Winecke. La distància mínima a la Terra s’escaurà a mig juny, i serà de 0,44 UA, assolint una magnitud aparent de 10-11.
- el 27 de setembre es produirà el del cometa 6P/d’Arrest. Podria assolir una magnitud aparent de 9.
- el 2 de novembre es produirà el del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La distància mínima a la Terra serà de 0,42 UA, i podria assolir una magnitud de 9.

Del calendari de pluja d’estels pel 2021, l’Organització Internacional de Meteors destaca:
- les quadràntides, amb un màxim el 3 de gener que serà una mica deslluït per la Lluna minvant.
- les eta-aquàrides, amb un màxim el 6 de maig.
- les perseides, amb un màxim el 12 d’agost, que es veurà afavorit de coincidir amb la lluna nova d’agost.
- les aurígides podrien experimentar enguany un pic d’activitat notable el 31 d’agost.
- les finlàyides assolirien un màxim notable entre final de setembre i començament d’octubre.
- les gemínides, amb un màxim el 14 de desembre, s’observaran especialment bé en les hores de la matinada, quan la Lluna creixent s’hagi posat.

Pel que fa al calendari cosmonàutic destacarem:
- el 31 d’octubre és la data prevista de llançament del James Webb Space Telescope, a bord d’un coet Ariane 5 des del centre espacial de Kourou-Sinnamary. Aquest observatori espacial d’infraroig seguirà una òrbita heliocèntrica al voltant del segon punt de Lagrange del sistema Sol-Terra, és a dir a 1,5 milions de quilòmetres. Rere del JWST hi ha la col·laboració entre la NASA, l’ESA, la Agència Espacial Canadenca i l’Institut de Ciència del Telescopi Espacial.
- el mes de novembre hi ha previst el llançament de la missió Artemis I. Aquesta missió no-tripulada de la NASA serà el primer vol integrat del coet SLS i de la nau Orion MPCV.
- també hi ha previst, encara que sense data, el llançament de Tianhe, mòdul central de la futura estació orbital xinesa.
- per final d’any o començament del 2022 hi ha previst el llançament de la Chandrayaan-3, missió lunar de l’Organització de Recerca Espacial de la Índia que inclourà un mòdul d’aterratge i un vehicle.

El telescopi espacial James Webb, el llançament del qual és previst per l’octubre d’enguany, fa tribut en el seu nom a James E. Webb (1906-1992), que fou administrador de la NASA entre els anys 1961 i 1968.

El nostre 2021 i els altres

A Catalunya, l’any comença preelectoralment. Hi ha força incertesa sobre la data electoral del 14 de febrer i com es combinarà amb les mesures de restricció per mitigar els efectes de la covid-19.

Pel que fa a altres convocatòries electorals previstes podem esmentar:
- les eleccions generals neerlandeses del 17 de març.
- la jornada electoral del 6 de maig al Regne Unit, amb eleccions locals, a l’Assemblea de Londres, al Parlament de Gal·les i al Parlament d’Escòcia.
- el 18 de juny hi ha previstes eleccions presidencials a Israel, però probablement també hi haurà alguna convocatòria d’eleccions parlamentàries degut a la inestabilitat del govern de coalició.
- el 5 de setembre hi haurà eleccions al Consell Legislatiu de Hong Kong.
- el 22 d’octubre hi ha prevista l’elecció de la Cambra de Representants del Japó.
- el 24 d’octubre és la data límit per celebrar les eleccions federals d’Alemanya, en expirar el mandat de l’actual legislatura.

El de gener arrencarà el 117è Congrés dels Estats. Tot indica que certificaran el resultat electoral que donà la presidència a Joe Biden, que serà inaugurat el 20 de gener.

La presidència del Consell de la Unió Europea, en el marc de la desena terna, iniciada el juliol del 2019 amb la presidència alemanya, correspondrà el primer semestre del 2021 a Portugal i el segon semestre a Eslovènia.

Entre d’altres convocatòries polítiques d’interès podem esmentar:
- el 8è Congrés del Partit dels Treballadors de Corea, que tindrà lloc en el mes de gener.
- la reunió del Partit Comunista Cubà del 19 d’abril, en la que es faria efectiva la renúncia de Raúl Castro com a primer secretari.
- el cens de la Federació Russa, que tindrà lloc durant el mes d’octubre.
- Entre l’1 i el 12 de novembre se celebrarà a Glasgow la Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

No cal dir que tota convocatòria, com ens ha ensenyat l’any 2020, resta pendent de l’evolució de la pandèmia i de qualsevol altra eventualitat. En el calendari esportiu, doncs, podem preveure, però no garantir:
- 7 de febrer: la Super Bowl LV en el Raymond James Stadium de Tampa Bay, Florida.
- 20 de maig-12 de juny: la Copa del Món sub-20 de Futbol, a Indonèsia.
- 11 de juny-11 de juliol: l’Eurocopa 2020 de futbol, que se celebrarà ajornada un any i escampada per la geografia continental.
- 11 de juny-11 de juliol: la Copa Amèrica de futbol.
- 23 de juliol-8 d’agost: Els Jocs Olímpics del 2020 de Tòkio, amb un any de retard per la pandèmia.
- 23 d’octubre-27 de novembre: la Copa del Món de Rugby-Lliga, a Anglaterra.

Pel que fa al calendari d’esdeveniments culturals tenim:
- la 63a Edició dels Premis Grammy, el 31 de gener.
- la 78a Edició dels Premis Golden Globe, el 28 de febrer.
- la 93a Edició dels Premis Òscar de l’Acadèmia de Hollywood, el 25 d’abril.
- el Concurs d’Eurovisió 2021, que se celebrarà a Rotterdam entre el 18 i 22 de maig.- l’Expo 2020 de Dubai, que arrencarà, amb un any de retard, l’1 d’octubre.

Tal com van les coses es fa difícil que és més distòpic o més eutòpic en les nostres prediccions, incerteses, pors i esperances sobre l’any que arrenca. Però el 2021 és l’any en el que se situa l’acció del film “Johny Mnemonic”, estrenat fa 25 anys. En el film, la societat del 2021 viu profundament instal·lada en un Internet virtual, amb moltes persones afectades com a conseqüència d’això de la síndrome d’atenuació nerviosa (NAS). En un món on la informació es troba tan compartida, disposar de formes segures de transmissió de dades és vital, i és aquí on entren els “correus mnemònics”, persones a les que s’ha implantat en el cervell un dispositiu d’emmagatzematge de dades. Johny (Keanu Reeves) és un d’aquests correus. Al principi del film la capacitat de memòria del seu dispositiu és de 80 gigabytes.

dimecres, 30 de desembre de 2020

Un mapa fluorescent estereotipat que identifica totes les neurones de “Caenorhabditis elegants”

Ahir es publicava NeuroPal, un atles multicolor per a la identificació neuronal de Caenorhabditis elegants, que abasta tot el cervell d’aquest nematode de vida lliure. Crescut en el laboratori damunt de cultius bacterians en placa, el sistema nerviós de C. elegans és un dels més ben estudiats entre els metazous. Eviatar Yemini del Department of Biological Sciences del Howard Hughes Medical Institute encapçala l’article sobre NeuroPAL, una soca de C. elegans que incorpora un mapa de color fluorescent estereotipat que permet la identificació de totes les neurones que integren el seu sistema nerviós. A través d’un programa semi-automatitzat, Yemini et al. visualitzen els patrons d’expressió dels gens reportadors. El sistema els permet també d’identificar defectes en la diferenciació neuronal associats a mutacions. Amb combinació amb GCaMP poden també seguir patrons dinàmics d’activitat neuronal del cervell de C. elegans. Yemini et al. exposen tres aplicacions de NeuroPAL: 1) la determinació dels patrons d’expressió de tots els receptors metabotròpics de neurotransmissors com l’acetilcolina, l’àcid gamma-aminobutíric (GABA) i el glutamat; 2) la descoberta en canvis de destí cel·lular provocats per mutacions en factors de transcripció; 3) el registre de l’activitat cerebral com a resposta a senyals químics.

Yemini et al. han dissenyat un transgènics multicolor, que han denominat NeuroPAL (per les sigles d’atles policromàtic neuronal de fites). Els cucs hermafrodites de NeuroPAL presenten doncs una fluorescència multicolor estereotípica en tot el seu sistema nerviós, de manera que es possible resoldre totes i cadascuna de les neurones que l’integren. Com que en aquesta fluorescència multicolor no hi ha participen els canals d’emissió del verd, del cian o del groc, aquests colors queden lliures per a l’ús d’altres gens reportadors.

El sistema nerviós de C. elegans

NeuroPAL vol superar algunes de les limitacions de les tècniques actuals d’imatgeria aplicades al sistema nerviós i, concretament, al cervell de C. elegans. L’objectiu és identificar de manera unívoca cada neurona, especialment en aquelles àrees on el sistema nerviós s’aparta de l’esterotipicitat, com passa amb els cossos neuronals de dins dels ganglis.

Quaranta-un reportadors específics

Els cucs NeuroPAL contenen una combinació de 41 reportadors específics de neurona que se sobreposen de manera selectiva. Cadascun d’aquests reportadors expressa un subconjunt de quatre fluoròfors diferenciables. Cada neurona expressa una combinació estereotipada de fluoròfors, i així se la pot identificar per la combinació de color i de posició.

Entre els fluoròfors de NeuroPAL, Yemini et al. han exclòs els colors verd, cian o groc. Així damunt de NeuroPAL es poden co-expressar marcadors que sí empren aquests colors (GFP, CFP, YFP, mNeonGreen, GCaMP).

Un mapa de resolució neuronal de l’expressió dels receptors d’ACh, GABA i Glu

Yemini et al. presenten en el mateix article un mapa dels patrons d’expressió gènica de tots els receptors metabotròpics dels tres neurotransmissors més habituals (l’acetilcolina, el GABA i el glutamat).

El rol d’EOR-1/PLZF i PAG-3/Gfi

En el desenvolupament de C. elegans el destí cel·lular és prefigurat per un conjunt de factors de transcripció que activen o inactiven l’expressió de gens. En el sistema nerviós són especialment rellevants EOR-1/PLZF i PAG-3/Gfi. Yemini et al. han estudiat com mutacions en aquests dos factors de transcripció alteren el destí neuronal.

L’activitat cerebral de C. elegans davant de substàncies atractives i repulsives

Yemini et al. estudien les respostes d’activitat cerebral de C. elegans davant d’un repel·lent gustatiu, i dos atraients olfactius. El repel·lent gustatiu utilitza és una solució salina (NaCl 160 mM), i els dos atraients olfactius són la 2-butanona (a 100 ppm) i la 2,3-pentanediona (a 100 ppm).

Resposta de cucs immobilitzats en un xip microfluidic a tres estímuls químics diferents: NaCl, 2-butanona i 2,3-pentanediona. A través del microscopi confocal el color de NeuroPAL permetia la identificació de totes les neurones. L’activitat era seguida a través del sensor panneuronal de calci GCaMP6s

Per seguir l’activitat neuronal empren GCaMP, que posa de manifest l’activitat dels nuclis neuronals. Yemini et al. admeten que això deixa fora de detecció esdeveniments localitzats dels compartiments axodendrítics. Així doncs, la línia de treball que tenen per endavant és aprofundir en l’anotació de les connexions sinàptiques entre neurones i la seva variabilitat.

Lligams:

- NeuroPAL: A Multicolor Atlas for Whole-Brain Neuronal Identification in C. elegans. Eviatar Yemini, Albert Lin, Amin Nejatbakhsh, Erdem Varol, Ruoxi Sun, Gonzalo E. Mena, Aravinthan D. T. Samuel, Liam Paninski, Vivek Venkatachalam, Oliver Hobert. Cell (2020)

dissabte, 12 de desembre de 2020

ACTT-2: La combinació de baricitinib i remdesivir en pacients hospitalitzats de covid-19 accelera la millora clínica

Farmacologia: L’atenció mediàtica al voltant de la covid-19 se centra en les campanyes de vaccinació que s’han iniciat en diversos països, amb l’esperança de protegir prioritàriament els col·lectius més vulnerables a la infecció. Però, i el tractament? Ja dèiem en el mes de maig que el remdesivir, un fàrmac antiviral, era capaç d’escurçar el temps d’hospitalització, aspecte gens banal en una crisi sanitària que es juga particularment en la sobresaturació dels serveis hospitalaris en els moments de pic epidèmic. Però la covid-19 no és únicament una malaltia vírica, sinó que també és una malaltia inflamatòria. Això ha fet que nombrosos assaigs clínics estudiessin la combinació d’un antiviral i d’un antiinflamatori. Si l’assaig clínic ACTT-1 del qual parlàvem en el mes de maig contemplava el tractament de remdesivir, el seu successor, l’ACTT-2, contempla la combinació del remdesivir amb el baricitinib. El baricitinib és un jakinib, és a dir un inhibidor de les protein-cinases de la família Janus (JAK). Aquesta setmana, en un article al New England Journal of Medicine comuniquen resultats d’aquest assaig clínic de doble cec, randomitzat i amb control de placebo sobre adults hospitalitzats amb covid-19. Tots els pacients de l’ACTT-2 (1033) rebien remdesivir durant un màxim de 10 dies, però mentre que alguns (515) rebien també baricitinib (durant un màxim de 14 dies), els altres (518) rebien en el seu lloc un placebo. Es tracta de comparar el temps de recuperació d’uns i altres i, addicionalment, quin era el seu estat clínic 15 dies després de l’inici del tractament. Els pacients del grup amb baricitinib tenien un temps medià de recuperació de 7 dies (6-8 amb un interval de confiança del 95%) mentre que en el grup amb remdesivir era de 8 dies (7-9 amb un interval de confiança del 95%). Alhora el baricitinib augmentava en un 30% la probabilitat de trobar millora en l’estat clínic a 15 dies. La reducció del temps de recuperació era sobretot notable entre pacients que, en el moment de l’inici del tractament, es trobaven sota oxigen a alt flux o ventilació no-invasiva, ja que el baricitinib reduïda llavors el temps de recuperació de 18 a 10 dies. La combinació de baricitinib i remdesivir reduïa la mortalitat a 28 dies del 7,8% (remdesivir sol) al 5,1%. El baricitinib també reduïa la freqüència de reaccions adverses del 21% al 16%, i la d’aparició de noves infeccions del 11% al 6%.

La desregulació inflamatòria en la covid-19

Els resultats de l’ACTT-1 havien mostrat que el remdesivir, un antiviral, produïa una millora en pacients adults hospitalitzats per covid-19. Aquesta millora, però, era insuficient en termes de morbiditat i mortalitat. El virus és el desencadenant de la malaltia, però la severitat de la covid-19 depèn en part de la resposta immunitària. Una resposta immunitària desregulada, hiperinflamatòria, constitueix un dels aspectes de les formes més complicades de covid-19, i és per això que l’ACTT-2 es realitzà pensant en una combinació entre remdesivir i un modulador inflamatori.

Com a modulador inflamatori se seleccionà el baricitinib. Aquesta selecció es basa en algoritmes d’intel·ligència artificial sobre allò que se sabia de la patologia inflamatòria de la covid-19. El baricitinib és un inhibidor selectiu de la JAK-1 i de la JAK-2, dos protein-cinases particularment rellevants en les vies de senyalització de cèl·lules immunitàries. D’aquesta manera, el baricitinib inhibeix la senyalització que condueix a la producció de citocines com la IL-2, la IL-6, la IL-10, l’IFN-γ o el GMCS. Addicionalment, el baricitinib té un efecte antiviral, ja que en la interferència que fa sobre la AP2-APK-1 dificulta l’entrada a la cèl·lula del SARS-CoV-2. Com a modulador inflamatori, a més, millora el recompte limfocític dels pacients amb covid-19.

Un assaig clínic promogut pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases

L’enrolament en aquest assaig començà el 8 de maig del 2020, i conclogué l’1 de juliol. Hi participaren un total de 67 centres de 8 països. A Catalunya hi participaren l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Germans Trias i Pujol.

La dosificació del remdesivir per via intravenosa era la mateixa de l’ACTT-1: 200 mg el dia 1, seguits de dosis de manteniment diària de 100 mg, que es mantenien durant 10 dies o fins a l’alta hospitalària o la mort.

El baricitinib és un fàrmac d’administració oral, que Eli Lilly comercialitza en pastilles de 2 mg. La dosi en l’ACTT-2 era de 2 pastilles diàries, administrades bé oralment o a través del tub nasogàstric: la durada del tractament era de 14 dies o fins a l’alta hospitalària. En els pacients amb una filtració glomerular inferior a 60 mL/min la dosi de baricitinib era baixada a una pastilla diària.

Es feia un seguiment diari del participants, del dia 1 fins el dia 29.

Els resultats indicaven que la combinació de remdesivir i baricitinib era superior a l’administració única de remdesivir. Les millores més evidents s’observaven en pacients de categoria 5 (amb oxigen suplementari) o de categoria 6 (amb alt flux d’oxigen o ventilació no-invasiva). Un temps de recuperació més ràpid ajuda a disminuir els riscos nosocomials (infeccions, trombosis, etc.) a nivell individual i també a reduir la pressió sobre la capacitat hospitalària a nivell poblacional.

Lligams:

- Baricitinib plus Remdesivir for Hospitalized Adults with Covid-19. Andre C. Kalil, M.D., M.P.H., Thomas F. Patterson, M.D., Aneesh K. Mehta, M.D., Kay M. Tomashek, M.D., M.P.H., Cameron R. Wolfe, M.B., B.S., M.P.H., Varduhi Ghazaryan, M.D., Vincent C. Marconi, M.D., Guillermo M. Ruiz-Palacios, M.D., Lanny Hsieh, M.D., Susan Kline, M.D., Victor Tapson, M.D., Nicole M. Iovine, M.D., Ph.D., Mamta K. Jain, M.D., M.P.H., Daniel A. Sweeney, M.D., Hana M. El Sahly, M.D., Angela R. Branche, M.D., Justino Regalado Pineda, M.D., David C. Lye, M.B., B.S., Uriel Sandkovsky, M.D., Anne F. Luetkemeyer, M.D., Stuart H. Cohen, M.D., Robert W. Finberg, M.D., Patrick E.H. Jackson, M.D., Babafemi Taiwo, M.B., B.S., Catherine I. Paules, M.D., Henry Arguinchona, M.D., Paul Goepfert, M.D., Neera Ahuja, M.D., Maria Frank, M.D., Myoung-don Oh, M.D., Eu S. Kim, M.D., Seow Y. Tan, M.B., B.S., Richard A. Mularski, M.D., M.S.H.S., Henrik Nielsen, M.D., Philip O. Ponce, M.D., Barbara S. Taylor, M.D., LuAnn Larson, R.N., B.S.N., Nadine G. Rouphael, M.D., Youssef Saklawi, M.D., Valeria D. Cantos, M.D., Emily R. Ko, M.D., John J. Engemann, M.D., Alpesh N. Amin, M.D., Miki Watanabe, M.D., Joanne Billings, M.D., M.P.H., Marie-Carmelle Elie, M.D., Richard T. Davey, M.D., Timothy H. Burgess, M.D., M.P.H., Jennifer Ferreira, Sc.M., Michelle Green, M.P.H., Mat Makowski, Ph.D., Anabela Cardoso, M.D., Stephanie de Bono, M.D., Ph.D., Tyler Bonnett, M.S., Michael Proschan, Ph.D., Gregory A. Deye, M.D., Walla Dempsey, Ph.D., Seema U. Nayak, M.D., Lori E. Dodd, Ph.D., and John H. Beigel, M.D. NEJM (2020).

- Adaptive COVID-19 Treatment Trial 2 (ACTT-2).

dimarts, 8 de desembre de 2020

En la descarbonització del sistema energètic europeu val més tortuga que llebre

Transició energètica: A aquesta conclusió arriben Marta Victoria et al. en un article publicat la setmana passada a la revista Nature Communications. La recerca encapçalada per la professora associada del Departament d’Enginyeria de la Universitat d’Aarhus s’ha fet en el marc del projecte RE-INVEST, d’estratègies d’investiment en energia renovable. Victoria et al. contemplen diferents escenaris de reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2) associades als sectors de l’electricitat, calefacció i transport d’Europa en les properes tres dècades, en consonància amb els compromisos adquirits en l’Acord de París. La reducció global seria de 33 gigatones de CO2. Victoria et al. troben que una “estratègia de tortuga”, és a dir que comença aviat, ja en la dècada dels vint, i segueix una progressió continuada, és més efectiva en termes de costos econòmics que una “estratègia de llebre”, en la que la reducció comença més tard i es fa més ràpidament. Quines seran les fonts energètiques que permetran aquesta transició? Victoria et al. assenyalen l’energia solar fotovoltaica i l’energia eòlica (tant continental com marítima), assumint elevats nivells d’instal·lació.

Reduir les emissions antropogèniques de CO2 vinculades a la producció elèctrica i a la calefacció a la Unió Europea dels valors actuals (1,5 Gt anuals) a zero, en els propers trenta anys, es pot fer amb una estratègia de “tortuga” (primerenca i continuada) o amb una estratègia de “llebre” (tardana i ràpida) (a dalt). Com en l’ensenyança de la faula d’Esop (Χελώνη και λαγωός) el cost econòmic (a baix) és superior en l’estratègia de la llebre, particularment pel que a la dècada dels quaranta.

L’estratègia de tortuga, comparada amb la de la llebre, podria suposar un estalvi global de 350.000 milions d’€. Val a dir, és clar, que aquesta estratègia exigeix investiments superiors en els anys 20 i 30 que no pas l’estratègia de la llebre. Victoria et al. aconsellen ambició en assolir els objectius de reducció de les emissions fixats per al 2030. Per a la descarbonització del sistema elèctric caldrà, a més de l’aportació de les energies eòlica i solar, la de les energies hidràulica i de biomassa.

Lligams

- Early decarbonisation of the European energy system pays off. Marta Victoria, Kun Zhu, Tom Brown, Gorm B. Andresen, Martin Greiner. Nature Communications 11: 6223 (2020).