dilluns, 30 de març del 2015

De fusos horaris

Canvi d'hora. La matinada del darrer diumenge de març, passem a casa nostra del CET (horari de l'Europa Central, GMT+1) al CEST (horari d'estiu de l'Europa Central, GMT+2). És a dir passem de seguir l'hora del meridià 15ºE per seguir l'hora del meridià 30ºE. Del meridià d'Itàlia al meridià de Turquia.

El trellat d'aquest sistema és força dubtós. Durant set mesos, seguim l'horari CEST. Durant cinc mesos, seguim l'horari CET.

El nostre fus horari enter, però, és el GMT.

I, si volem ser més precisos, Barcelona es troba en el fus GMT+00:09.

Si ara són les 08.35h, l'hora solar mitjana és 06.44h.

És clar que el sol mitjà no és el sol aparent. Hi ha una diferència entre l'un i l'altre que varia de força minuts al llarg de l'any. Així, el migdia d'avui serà a les 13.56h (CEST), a les 11.56h (hora GMT), a les 12.05 (hora solar mitjana de Barcelona). És a dir, que el sol aparent va ara vora cinc minuts endarrerit respecte del sol mitjà.

Si volguessim recuperar la divisió tradicional de les hores diürnes, ara tot just quan escric això hauríem entrat en l'hora secunda.

També podríem discutir si podríem recuperar el calendari julià. Seríem a 17 de març.

O podríem demanar recuperar l'era. Seríem dilluns 17 de març del 2053. O, si volem recuperar el nom més tradicional, "a.d. xvi Kal. Apr. Era MMLIII".

dilluns, 23 de març del 2015

Què han fet els electors a la primera volta de les departamentals de Catalunya Nord?

Les eleccions al Consell Departamental de Pirineus Orientals han fet la primera volta:
- un 44,28% s'han abstingut.
- un 13,91% (57.153 vots) han votat candidats del Front National (FN).
- un 6,05% (24.878 vots) han votat candidats del Partit Socialista.
- un 5,67% (23.290 vots) han votat candidats de la Unió de la Dreta.
- un 4,80% (19.739 vots) han votat candidats de la Unió per un Moviment Popular.
- un 4,68% (19.205 vots) han votat candidats de la Unió de l'Esquerra.
- un 4,07% (16.734 vots) han votat diversos candidats de dreta.
- un 1,69% (6.946 vots) han votat candidats del Partit Comunista Francès.
- un 0,12% (5.009 vots) han votat candidats diversos.
- un 1,07% (4.385 vots) han votat candidats d'Europa Ecologia-Els Verds.
- un 0,47% (1.944 vots) han votat candidats del Front d'Esquerra.
- un 0,35% (1.427 vots) han votat candidats del Partit Radical d'Esquerra.
- un 0,30% (1.218 vots) han votat candidats del Partit d'Esquerra.

D'altra banda, la consulta popular sobre la constitució de la comarca del Moianès va rebre un vot afirmatiu. L'abstenció de situa en un 53%. El suport explícit a la comarcalització assolí un 42% del cens. En tots els municipis (Calders, Monistrol de Calders, Castellcir, Collsuspina, Castellterçol, l'Estany, Granera, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià), fins i tot a Collsuspina, els vots afirmatius guanyaren als altres vots vàlids (no, blanc, altres). La consulta no és vinculant, però aplana el camí per a la constitució del Moianès com la 42a comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

divendres, 20 de març del 2015

La Cambra de Representants del Poble Català

Un dels punts febles del "Procés" és el fet de recolzar en unes institucions que, en darrer terme, són sotmeses a la constitució espanyola. Des del Pacte Nacional per a l'Autodeterminació es considera necessari disposar d'un front polític "B", encarnat per una Cambra de Representants del Poble Català. D'una banda, això superaria l'àmbit territorial restringit, i de l'altra la supeditació institucional. La creació d'un cens electoral que permeti l'elecció d'aquests representants galvanitzaria un "Procés" ara mateix refrigerat fins el 27S.

L'atac al Bardo i la Romània Submersa

L'atac del Museu Nacional del Bardo, de Tunis, va deixar més de vint morts. Entre les col·leccions del Bardo destaquen especialment els mosaics recuperats d'antigues ciutats de l'Àfrica Romana. La romanització d'aquestes terres fou perfectament comparable a la d'altres províncies occidentals de l'Imperi. Hom retenia, és clar, les llengües púniques i numídiques, però després de la Tercera Guerra Púnica, aquestes zones s'incorporaren a la romanitat. Avui és Romania Submersa. El procés no començà fins a la conquesta àrab. La islamització rebé un impuls crucial per les divisions sectàries entre les esglésies cristianes. La submersió, però, començà a ser revertida amb les places comercials i militars de les potències cristianes, sobretot a partir del segle XIII. Hi hagué anades i tornades, però en el segle XIX la cosa es desplaça en favor dels pobles neollatins, particularment de la potència francesa. A mitjan del segle XX aquesta reversió és tallada de socarrel, i la submersió tornà a la província d'Àfrica.

dimarts, 17 de març del 2015

Les primàries de Puigcorbé i el concurs de Vidal

Tot sovint, sentim defenses del nomenament presidencialista, a dit, assenyalant-ne la seva executivitat. És la cultura del fitxatge estel·lar, del lloc distintiu. No cal dir aquests mecanismes desperten suspicàcia. Així, serà fàcil retreure a ERC de Barcelona el fet de proposar Juanjo Puigcorbé com a número 2 de la llista de les municipals sense fer-lo passar per primàries (però sí fent-lo passar pels mecanismes típics d'aprovació). O hom mirarà amb lupa com la Generalitat incorpora el jutge (suspès) Santiago Vidal al Departament de Justícia.

divendres, 13 de març del 2015

Quatre parelles, vuit partits

L'anàlisi de les enquestes de les eleccions autonòmiques valencianes i balears permet pensar en una major diversificació dels grups parlamentaris.

En l'actualitat, al Parlament Balear hi ha únicament quatre forces polítiques representades: PP (35 escons), PSIB-PSOE (19 escons), MÉS (5 escons) i Gent per Formentera (1 escó). Les enquestes més recents contemplen fins a nou grups polítics: els ja citats i Podem, Proposta per les Illes, Esquerra Unida, UPyD i Ciutadans. Certament, UPyD ho té magre, i EU i C's freguen ben bé el límit. Si descomptem aquestes forces, de totes maneres n'hi hauria sis (possiblement ordenades així: PP, PSOE, Podem, MÉS, PI i GxF.

Pel que fa a les Corts Valencianes les enquestes contemplen set forces: PP, Podem, PSPV-PSOE, Compromís, C's, UPyD i EUPV. És a dir, que podien entrar tres forces que no pas les que hi són representades ara.

Més espectacular encara seria el Parlament del Principat. Tindríem:
- una parella de partits sobiranistes amb aspiracions de govern: CiU i ERC.
- una parella de partits emergents d'àmbit estatal: C's i Podem.
- una parella de partits estatals de la vella política: PP i PSC-PSOE.
- una parella de partits alternatius: CUP i ICV-EUiA

dimecres, 11 de març del 2015

La BPA, víctima col·lateral

La Banca Privada d'Andorra és investigada per les relacions d'alguns dels seus directius amb noms com Andrei Petrov o Gao Ping. Les investigacions les fa l'agència nord-americana, que ha deixat anar el seu interès per transaccions financeres internacionals amb Veneçuela. Les pugnes entre l'aristocràcia financera internacional cada vegada són més explícites i més fan ús dels reguladors estatals. El govern federal nord-americà mostra aquests dies la seva bel·ligerància envers els governs de Caraques, Teheran i Moscou. L'operació contra la BPA no és aliena a aquesta dinàmica.

dilluns, 9 de març del 2015

Sistema de partits

Les enquestes de les eleccions municipals, autonòmiques, departamentals, estatals, assenyalen modificacions substancials del sistema de partits. L'emergència de nous agents i l'enfonsament d'antics no sembla indicar que la transició sigui cap a un sistema estable, sinó que més aviat la fluidesa podria durar més d'un cicle electoral. La lògica de cada comici, especialment d'acord amb el procés electoral, influirà fondament en aquests moviments. La transició del sistema polític de l'estat espanyol a un tetrapartidisme PP-PSOE-Podemos-C's, i el fet que el sistema sigui complementat amb IU i UPyD, el fa més atractiu a l'electorat. Caldrà veure com evoluciona l'abstenció. Aquesta situació també afectarà als partits "perifèrics". Al País Valencià, Compromís resisteix no sense dificultats. Al Principat, CiU i ERC sembla que retindran la primera i segona posició. La competència entre sistemes de partits ja es nota en forma de tensions, i els diferents partits les utilitzen per presentar-se com l'encarnació del sistema respectiu. La plèade de solucions municipals pel que fa a les candidatures unitàries és testimoni de la fluidesa abans esmentada. En el sistema polític de l'estat francès queda per saber com queda "la gauche", forçada a constituir-se en bloc si no vol quedar agranada pel bipartidisme UMP-FN.

dilluns, 2 de març del 2015

Què han votat els electors andorrans?

Un total de 24.512 persones eren cridades a les eleccions generals del Principat d'Andorra. Què han fet?
- 8.427 persones s'han abstingut, votat en blanc o han emès un vot nul.- 5.956 persones votaren la llista de Demòcrates per Andorra (DA).
- 4.452 persones votaren la llista de Liberals d'Andorra.
- 3.785 persones votaren la llista del Partit Socialista+Verds+IC+I.
- 1.888 persones votaren la llista de Socialdemocràcia i Progrés.

El panorama, però, és un xic més complex. Cada elector disposava de dos vots. Un, com a membre de la "circumscripció nacional". El segon, com a membre de la "circumscripció parroquial".

En la circumscripció nacional han resultat electes:
- cinc candidats de Demòcrates d'Andorra: Antoni Martí, Ladislau Baró, Conxita Marsol, Jordi Torres i Sofia Garralla.
- quatre candidats de Liberals d'Andorra: Josep Pintat, Jordi Gallardo, Joan Carles Camp i Ferran Joaquim Costa.
- tres candidats de PS+Verds+IC+I: Pere López Agras, Rosa Gili i Gerard Alis.
- dos candidats de Socialdemocràcia i Progrés: Víctor Naudi i Sílvia Eloïsa Bonet.

En la circumscripció parroquial de Canillo, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra, Jordi Alcobé i Mònica Bonell.

En la circumscripció parroquial d'Ordino, han estat elegits els dos candidats d'Acció Comunal d'Ordino+Demòcrates per Andorra, Antoni Fillet i Meritxell Mateu.

En la circumscripció parroquial d'Andorra la Vella, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra-Coalició d'Independents, Jordi Cinca i Maria Rosa Ferrer.

En la circumscripció parroquial d'Escaldes-Engordany, han estat elegits els dos candidats de Demòcrates per Andorra, Miquel Aleix i Vicenç Mateu.

En la circumscripció parroquial d'Encamp, han estat elegits els dos candidats d'Units per al Progrés+Demòcrates per Andorra, Maria Martisella i Carles Enseñat.

En la circumscripció parroquial de la Massana, han estat elegits els tres candidats d'Independents+Liberals d'Andorra, Carles Naudi, Plandolit Balsells i Judith Pallarès.

En la circumscripció parroquial de Sant Julià de Lòria, han estat elegits els dos candidats de Liberals d'Andorra+Unió Laurediana, Josep Majoral i Carine Montaner.