Un dels darrers actes del Govern Rajoy i també dels darrers de l'aplicació de l'article 155 ha estat l'autorització de la publicació del Decret 3/2018, pel qual Quim Torra feia una segona configuració de Govern de la Generalitat, ara ja sense cap nom vinculat al Govern Puigdemont.
Pedro Sánchez ha estat investit President del Govern com a conseqüència de l'aprovació de la moció de censura presentada contra Mariano Rajoy. Sánchez ha comptat amb 180 vots favorables a la moció. Ha declarat que farà un govern del PSOE (84 diputats) i que adoptarà els Pressupostos Generals aprovats la setmana passada pel Congrés (ara en discussió en el Senat).
La presa de possessió del govern de Quim Torra tindrà lloc demà. La del govern de Pedro Sánchez segurament s'escaurà dilluns.
Les lògiques de bloqueig no han funcionat. De fet, el Govern Torra assum el marc vigent al mateix temps que defensa el rol de l'Espai Lliure de Brussel·les (dimecres mateix, Torra va visitar Waterloo). En el debat de la moció de censura Sánchez va retreure a Tardà que fes servir l'expressió "presos polítics", per bé que tampoc va enfilar-se gaire.
En definitiva, que Sánchez pot haver dit que Torra és supremacista i això no és obstacle per restablir les relacions Gobierno-Generalitat.
Qui ha quedat tocat és el "centre-dreta liberal" espanyol. El reciclatge de l'expressió de Rubalcaba de "Gobierno Frankenstein" no ha funcionat. Ja no som a la tardor del 2016 ni a la tardor del 2017. Si Rivera insisteix en tractar de leprosos els independentistes catalans, Sánchez pot respondre que tots els diputats compten per igual com a representació de la voluntat popular. Si Rivera diu que "només veu espanyols", Sánchez pot parlar de "l'Espanya plural" i de "territoris que se senten nació". Si molt convé, Sánchez titllarà Rivera de "nacionalista" i dirà que el PSOE representa el veritable "patriotisme". El relativisme discursiu, tan explotat pel "centre-dreta liberal", té aquesta cosa: hom pot girar el mitjó de nou i restaurar-lo en la configuració inicial.
Deia l'ex-vicepresidenta Sáenz de Santamaría que "la festa no ha fet més que començar". I és cert. Però de moment aquesta festa pren la forma d'una pugna ideològica dins del PP i, de manera més àmplia, en l'espai de la dreta, arrossegant C's i VOX. Articular hegemonia discursiva des de l'oposició és fàcil per a determinades veus de la dreta, però no per a totes.