Les mesures de distanciació social en 11 països europeus haurien evitat 59.000 morts

El 21 de gener, quan les xifres oficials reportaven 317 infectades amb el HCoV-19, el Centre Col·laborador de l’OMS de Modelat de Malalties Infeccioses calculava que el nombre real d’infectats seria d’uns 1700. A final de març, quan el nombre acumulat de casos confirmats de covid-19 és de 775.782, aquest grup de recerca parla de desenes de milions de persones infectades. El centre més important de la pandèmia de covid-19 és Europa, on al llarg d’aquest mes de març s’han realitzat intervencions sense precedents en forma de tancament d’escoles i d’universitat, prohibició d’aplecs massius i d’esdeveniments públics, i fins i tot confinaments domiciliaris generalitzats. En el seu report, encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy, apliquen un model jeràrquic bayesià semi-mecanístic en un total d’11 països europeus (Itàlia, Espanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit). Assumeixen que les intervencions introduïdes són les responsables en els canvis del nombre reproductiu (R_t) de la transmissió viral. Així doncs, a partir de les morts registrades fan estimacions del nombre reproductiu de les setmanes anteriors. Per exemple, a Itàlia s’hauria arribat a una R_t d’1 l’11 de març. Altres països hi han arribat després, de manera que en els 11 països en el seu conjunt s’haurien estalviat fins el 31 de març 59.000 vides (amb un interval de confiança del 95% de 21.000-120.000). Encara moltes més vides s’estalviaran si les mesures continuen fins a fer caure encara més la R_t. En els 11 països estudiats, a 28 de març, la incidència acumulada d’infeccions seria de l’1,88% (Alemanya) a l’11,43% (Espanya), és a dir entre 7 i 43 milions de persones en total. El fet que els casos mortals s’esdevinguin 2-3 setmanes després del contagi fa que encara no s’hagi observat una caiguda en la mortalitat a final de març. El grup de Ferguson i Bhatt remarca que cal mantindre les intervencions actuals i monitoritzar estretament l’evolució de casos confirmats i de morts en les properes setmanes.


Morts registrades per covid-19 per cada milió d’habitants

El grup de Ferguson i Bhatt davant del covid-19

Neil M. Ferguson i Samir Bhatt són els autors corresponsals d’aquesta recerca realitzada en el Department of Infectious Disease Epidemiology i el Department of Mathematics de l’Imperial College London, amb participació del WHO Collaborating Centre for Infectious Disease Modelling, de l’MRC Centre for Global Infectious Disease Analysis, de l’Abdul Latif Jameel Institute for Disease and Emergency Analytics i del Department of Statistics de la University of Oxford. El treball és encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy.

D’ençà que l’OMS declarà que el brot epidèmic del nou virus SARS-CoV-2 havia esdevingut una pandèmia, l’11 de març del 2020, s’han introduït arreu del món intervencions de distanciació social, tancament de fronteres, quarantenes, confinaments generalitzacions i restriccions de la mobilitat. L’impacte social i econòmic d’aquestes mesures és tan elevat que és lògic que l’opinió pública demani conèixer quin és l’abast i quins són els riscos de la pandèmia. Les mesures aplicades, al capdavall, cerquen reduir el nombre reproductiu efectiu (R_t) de la infecció, és a dir el nombre mitjà d’infeccions en cada moment t. Quan R_t té un valor inferior a 1, el nombre de noves infeccions decreix, i l’epidèmia pot considerar-se en vies de control. Si el valor és superior, llavors el nombre de casos nous creixerà fins arribar al pic epidèmic, el qual depèn de l’adquisició de la immunitat grupal com a resultat de la infecció massiva de la població.

Segons les xifres oficials, el 23 de gener la Xina introduí mesures d’aquesta mena, centrades a Wuhan i a la província de Hubei. Durant el mes de febrer, el nombre de casos nous de covid-19 a la Xina començà a davallar, i el 19 de març fou el primer dia amb un nombre nul de casos nous a Wuhan. Durant aquest període, la R_t passà de valors de 2-4 a valors per sota d’1, mentre que el nombre de contactes diaris per persona es reduïa en un factor de 7-9.

Durant el mes de febrer, països com Singapur o Corea del Sud aconseguiren evitar un gran brot epidèmic amb mesures de distanciació social, proves massives de RT-PCR i rastreig de contactes. De tota manera, les autoritats d’aquests països temen que una vegada que s’han relaxat aquestes mesures pugui haver-hi un rebrot de casos.

En la fase pandèmica del brot es fa difícil interpretar les dades de casos confirmats, ja que moltes infeccions deuen passar desapercebudes. A més, cada país té una política diferent de realització de proves de RT-PCR.

Russell et al. (2020) han provat d’estimar el nombre d’infeccions reals a partir de les dades de mortalitat. Flaxman et al. fan quelcom semblant, ja que assumeixen que les morts reportades serien un indicador més fiable. No obstant, tampoc tots els països segueixen el mateix procediment de registre de morts atribuïdes al covid-19. En tot cas, cal comptar que entre el moment del contagi i el moment mitjà de la defunció s’escola un període de 2-3 setmanes. Així les mesures d’intervenció públiques no poden esperar tindre un efecte sobre la mortalitat més que passat aquest període.
Flaxman et al. han desenvolupat un nou model mecanístic bayesià del cicle infectiu. A partir de les morts observades infereixen límits superiors i inferiors (intervals de crèdit bayesià) del total de població infectada, la probabilitat de detecció de casos i el nombre de reproducció en el temps.

Les estimacions

La majoria d’intervencions a Europa front el covid-19 començaren entre el 12 i el 14 de març. Flaxman et al. analitzen la mortalitat registrada per covid-19 fins el 28 de març.
A data del 28 de març, Flaxman et al. estimen que a Itàlia el nombre acumulat de persones infectades seria de 5,9 milions (amb un interval de credibilitat bayesiana entre 1,9 i 15,2), és a dir el 9,8% de la població (3,2-25%). A Espanya aquest valor arribaria als 7 milions (1,8-19), és a dir un 15,0% de la població. A Alemanya la infecció hauria arribat a 600.000 persones (240.000-1.500.000), és a dir a un 0,7% de la població. A França tindríem una situació intermèdia, amb un 3,0% (1,1%-7,4%) de la població que hauria estat infectada.

La R_t inicial dels 11 països hauria estat de 3,87 (3,01-4,66). En el primers moments, la principal font de noves infeccions era la importació de casos procedents de l’Àsia Oriental. A final de març, aquest valor havia davallat en un 64% fins a 1,43, amb valors que van del 2,64 (1,40-4,18) de Suècia (on no s’han introduït gaires d’aquestes mesures) al 0,97 (0,14-2,14) de Noruega.

Flaxman et al. que és difícil encara valorar l’impacte de les mesures introduïdes en els diferents països, particularment les més recents i les aplicades a països en els estadis inicials de l’epidèmia (Alemanya, Regne Unit, Noruega). Tanmateix, en els 11 països, les mesures introduïdes haurien estalviat, segons aquest model, 59.000 morts (21.000-120.000) al llarg del mes de març. A Itàlia el nombre seria de 38.000 (13.000-84.000) i a Espanya de 16.000 (5.400-35.000). Per dir-ho d’una altra manera, sense les mesures introduïdes, el nombre defuncions a Itàlia hauria estat 3,7 vegades. Al Regne Unit la xifra seria de 370 (73-1.000).

És important remarcar que fins i tot a Espanya i a Itàlia, la immensa majoria de la població encara és susceptible d’infecció. L’anomenada “immunitat grupal” requeriria una taxa de població amb historial d’infecció del 50-75% si la R₀ es de 2-4. Aixecar prematurament les mesures introduïdes conduiria a una nova escalada d’infeccions.

Flaxman et al. consideren que és necessari fer estudis serològics per comprovar aquestes estimacions de població que ha passat per la infecció.

Lligams:

- Estimating the number of infections and the impact of nonpharmaceutical interventions on COVID-19 in 11 European countries. Seth Flaxman, Swapnil Mishra, Axel Gandy, H Juliette T Unwin, Helen Coupland, Thomas A Mellan, Harrison Zhu, Tresnia Berah, Jeffrey W Eaton, Pablo N P Guzman, Nora Schmit, Lucia Callizo, Kylie E C Ainslie, Marc Baguelin, Isobel Blake, Adhiratha Boonyasiri, Olivia Boyd, Lorenzo Cattarino, Constanze Ciavarella, Laura Cooper, Zulma Cucunubá, Gina Cuomo-Dannenburg, Amy Dighe, Bimandra Djaafara, Ilaria Dorigatti, Sabine van Elsland, Rich FitzJohn, Han Fu, Katy Gaythorpe, Lily Geidelberg, Nicholas Grassly, Will Green, Timothy Hallett, Arran Hamlet, Wes Hinsley, Ben Jeffrey, David Jorgensen, Edward Knock, Daniel Laydon, Gemma Nedjati-Gilani, Pierre Nouvellet, Kris Parag, Igor Siveroni, Hayley Thompson, Robert Verity, Erik Volz, Patrick GT Walker, Caroline Walters, Haowei Wang, Yuanrong Wang, Oliver Watson, Charles Whittaker, Peter Winskill, Xiaoyue Xi, Azra Ghani, Christl A. Donnelly, Steven Riley, Lucy C Okell, Michaela A C Vollmer, Neil M. Ferguson, Samir Bhatt. (2020)

Els modes de transmissió del SARS-CoV-2

Virologia mèdica: Han passat tres mesos d’ençà que es descrigué un brot de pneumònia de Wuhan, que fou atribuït a un virus nou (SARS-CoV-2 o HCoV-19) i descrit com a “malaltia coronavírica 19”. El brot de Wuhan s’estengué per tota la província de Hubei, assolint un pic de casos el mes de febrer. Aquest brot s’estengué per tota la Xina i països limítrofs, però ha estat la transmissió a Europa i a Amèrica del Nord la que transformà la situació en una pandèmia. A hores d’ara, els casos confirmats acumulats de covid-19 en tot el món són 735.029, dels quals 544.092 són casos actius. Cada dia més de 12.000 nous infectats registrats, i el nombre podria ser molt més elevat si atenem al fet que moltes infeccions són asimptomàtiques o de símptomes lleus. Hi ha desenes de milers de persones en estat greu o crític, i la xifra acumulada de morts per covid-19 s’avalua en 34.806. Aquesta mortalitat assoleix la xifra de més de 150 morts per cada milió d’habitants a Itàlia i a Espanya, els països més afectats a hores d’ara. Molts països han declarat mesures de distanciació social. En dictar aquestes mesures resulta vital disposar d’informació sobre els modes de transmissió del HCoV-19. El 27 de març, l’OMS publicava en aquest sentit una lletra científica, actualitzada ahir dia 29,

Els esternuts o la tos són processos que impliquen un abocament substancial de gotetes respiratòries. Com els virus respiratoris augmenten aquestes respostes, això contribueix a la transmissibilitat d’aquests virus. No obstant, també amb l’exhalació normal o, especialment, amb la parla, s’emeten gotetes

Els modes de transmissió
Les infeccions respiratòries es poden transmetre a través de gotetes de diferents mides. Hom anomena “gotetes respiratòries” a la que tenen mides superiors al 5-10 µm, mentre que les de mida inferior es consideren “nuclis respiratoris”. Segons Liu et al. (2020) i altres recerques, el coronavirus-19 es transmet primordialment entre persones a través de gotetes respiratòries i per rutes de contacte. Per això la higiene respiratòria és important, però també ho és rentar-se sovint les mans, i fer-ho especialment després d’haver tocat superfícies compartides, abans de menjar, i sempre que les trobem brutes. En una anàlisi exhaustiva de 75.465 casos de covid-19 no s’ha registrat una transmissió aèria indirecta.

La transmissió per gotetes respiratòries es produeix quan una persona es troba en contacte estret (inferior a 1 m) amb algú que té símptomes respiratoris com tos o esternut. Les gotes poden arribar a contactar amb la mucosa oral o nasal, o amb la conjuntiva. Ong et al. (2020) han reportat un cas de transmissió a través fomites (les gotes dipositades en superfícies) en l’ambient immediat de la persona infectada.

Així doncs, caldria distingir entre una transmissió per contacte directe amb persones infectades i una transmissió per contacte indirecte a través de superfícies o objectes que han estat en contacte amb persones infectades.

En el cas de la transmissió aèria, els virus no es transmeten per les gotetes respiratòries pròpiament dites sinó pels nuclis respiratoris, és a dir per partícules d’una mida inferior a 5 µm. Aquestes microgotes o aerosols poden romandre en suspensió durant temps prolongat, i així transmetre’s a distàncies superiors al metre. Aquesta via de transmissió tindria en el cas del covid-19 un entorn favorable en hospitals, quan pacients infectats són sotmesos a tractaments de suport que generen aerosols (intubació endotraquial, broncoscòpia, succionament obert, administració de nebulitzadors, ventilació manual, tranqueostomia, resuscitació cardiopulmonar, etc.). Doremalen et al. (2020) han estudiat experimentalment la persistència del virus en aerosols i superfícies, trobant que el virus pot romandre en l’aire durant 3 hores. Altres estudis han detectat ARN viral en mostres d’aire d’estances per on han passat pacients amb covid-19.

Pel que fa a la transmissió fecal-oral, tot i haver-se reportat la presència de virions infectius en la femta d’un pacient, no hi ha indicis que sigui una ruta infectiva per al SARS-CoV-2.

Les conclusions de l’Organització Mundial de la Salut sobre la transmissió del SARS-CoV-2

L’OMS considera que les úniques vies de transmissió demostrades del SARS-CoV-2 seria el contacte directe a través de gotetes respiratòries i el contacte indirecte amb superfícies i objectes contaminats amb aquestes gotetes. Per al personal que té cura de pacients de COVID-19 aquestes serien les vies de les quals hom s’ha de protegir. Addicionalment, en circumstàncies o tractaments que provoquin la generació d’aerosols procedents de les vies respiratòries del pacient, caldria protegir-s’hi també d’aquesta via de transmissió.

Les recomanacions de l’OMS insisteixen en la necessitat d’un ús racional i apropiat de tots els equipaments de protecció personal, incloses les màscares, de les que hi ha una carestia global. Això implica la combinació de l’ús d’aquests equips de protecció amb una pràctica d’higiene de mans, i una bona formació del personal sobre com col·locar-se i treure aquests equipaments. En tot cas, això no hauria d’ésser excusa per fornir tot el personal que ho requereix d’aquests equips. Per a la població general, l’OMS insisteix en una higiene freqüent de les mans, una etiqueta respiratòria adequada, la neteja i desinfecció d’ambients, el manteniment de la distància física i evitat tot contacte desprotegit amb persones amb febre o símptomes respiratoris.

Lligams:

- Modes of transmission of virus causing COVID-19:implications for IPC precaution recommendations. WHO. 29-03-2020

- Community transmission of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2, Shenzhen, China, 2020. Jiaye Liu, Xuejiao Liao, Shen Qian, Jing Yuan, Fuxiang Wang, Yingxia Liu, Zhaoqin Wang, Fu-Sheng Wang, Lei Liu, Zheng Zhang. Emerg Infect Dis 2020.

- Air, Surface Environmental, and Personal Protective Equipment Contamination by Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2) From a Symptomatic Patient. Sean Wei Xiang Ong, Yian Kim Tan, Po Ying Chia, Tau Hong Lee, Oon Tek Ng, Michelle Su Yen Wong, Kalisvar Marimuthu. JAMA (2020).

- Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1. Neeltje van Doremalen, Trenton Bushmaker, Dylan H. Morris, Myndi G. Holbrook, Amandine Gamble, Brandi N. Williamson, Azaibi Tamin, Jennifer L. Harcourt, Natalie J. Thornburg, Susan I. Gerber, James O. Lloyd-Smith, Emmie de Wit, Vincent J. Munster. NEJM. (2020).

La definició de serveis essencials per RDL 10/2020, de 29 de març

Amb una taxa de mortalitat per covid-19 de 146 defuncions registrades per cada milió d'habitants, Espanya és, després de San Marino i d'Itàlia, el país més colpit per la pandèmia de SARS-CoV-2. Amb més de 4.000 persones en estat greu o crític, el sistema sanitari es troba a punt de desbordament. El nombre de casos actius registrats és de gairebé 59.000, un nombre que augmenta a un ritme de 3.000 casos diaris (substraient nous casos identificats i altes). Les dues properes setmanes es preveuen especialment dures, coincidint amb un probable pic de casos greus vers el 8 d'abril.
És en aquest context que s'ha publicat el Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19. El RD 463/2020, de 14 de març, ja havia restringit la mobilitat, reduint-la als desplaçaments associats a l'adquisició de productes de primera necessitat, l'assistència a llocs de treball presencials, a centres sanitaris, a entitats financeres, i a alguns altres limitats supòsits. Renovat l'estat d'alarma que entrà en vigor llavors, ara es restringeix encara més aquesta mobilitat, reduint les prestacions laborals per compte aliè a les que són considerades activitats essencials. Per a la resta de personal laboral s'estableix ara un permís retribuït recuperable en el curs del que resta de l'any una vegada acabi el confinament. Moltes empreses ja afectades per les limitacions del RD de 14 de març han procedit d'altra banda a sol·licitat expedients temporals de regulació de l'ocupació.

L'annex de la norma de 30 de març enumera els treballadors de serveis essencials:
- el personal d'establiments comercials minoristes d'alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, mèdics, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, premsa i papereria, combustible per l'automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència i bugaderies.
- el personal d'activitats de restauració de lliurament a domicili.
- el personal de transport de mercaderies.
- el personal de trànsit duaner.
- el personal que presta serveis en el sector de subministrament d'energia elèctrica, productes derivats del petroli i del gas natural.
- el personal d'operadors crítics de serveis essencials d'infrastructures crítiques.
- el personal d'activitats que participen en la cadena d'abastiment del mercat i en el funcionament de serveis en els centres de producció de béns i serveis de primera necessitat.
- el personal de serveis en la cadena de producció i distribució de béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari i de materials necessaris per a la prestació de serveis sanitaris.
- el personal d'activitats imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera que ofereixen els subministraments, equips i materials necessaris per al correcte desenvolupament d'activitats essencials.
- el personal de serveis en institucions penitenciàries, de protecció civil, de salvament marítim, de salvament i prevenció i extinció d'incendis, de seguretat de les mines, de trànsit i de seguretat vial.
- el personal d'empreses de serguretat privada que presten serveis de transport de seguretat, de resposta davant d'alarmes, de ronda o de vigilància discontínua, i de garantia dels serveis essencials i d'abastiment de la població.
- el personal indispensable de suport de material i equipaments de les forces armades.
- el personal de centres, serveis i establiments sanitaris, així com les persones que atenen majors, menors, persones dependents o persones amb discapacitat.
- el personal de centre d'I+D+I i biotecnològics vinculats al COVID-19, i d'animalaris i instal·lacions associades, i el de les empreses subministradores de productes necessaris per a aquesta investigació.
- el personal de serveis funeraris i activitats connexes.
- el personal de centres, serveis i establiments d'atenció sanitària a animals.
- el personal de punts de venda de premsa i en mitjans de comunicació o agències de notícies de titularitat públic i privada, i en la impressió o distribució.
- el personal de serveis financers (banca, assegurances, investiment).
- el personal d'empreses de telecomunicacions i audiovisuals i de serveis informàtics essencials.
- el personal de serveis relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència de gènere.
- advocats, procuradors, graduats socials, traductors, intèrprets i psicòlegs que assisteixin a actuacions processals no suspeses.
- el personal que presta serveis en despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials, i serveis aliens i propis de prevenció de riscs laborals, en qüestions urgents.
- el personal de serveis en les notaries i registres per al compliment dels serveis essencials.
- el personal de serveis de neteja, manteniment, reparació d'avaries urgents i vigilància, i de recollida, gestió i tractament de residus perillosos, així com de sòlids urbans, recollida i tractament d'aigues residuals, activitats de descontaminació.
- el personal de centres d'acollida a refugiats i en els centres d'estància temporal d'immigrants.
- el personal d'activitats d'abastiment, depuració, conducció, potabilització i sanejament d'aigua.
- el personal indispensable per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació.
- el personal designat per al servei postal universal.
- el personal de sectors d'importació i subministrament de material sanitari.
- el personal de distribució i lliurament de productes adquirits en comerç per internet, telefònic o correspondència.

La prórroga de l'estat d'alarma pel COVID-19 fins el 12 d'abril

A hores d'ara hi ha 45.084 casos actius registrats de COVID-19 a Espanya, dels quals 3.166 són severs o crítics Hi ha hagut més de 4.000 defuncions (gairebé 700 morts diàries). Unes 7.000 s'han recuperat de la infecció, però hom sospita que potser les infeccions detectades són tan sols el 5% del total.

La declaració d'estat d'alarma el 17 de març encara no ha pogut manifestar-se en les estatístiques de casos, per bé que hom interpreta que hom podria arribar a un màxim de defuncions diàries en els propers dies. En tot cas, l'estat d'alarma decretat el 17 de març té una durada límit de 15 dies naturals si no autoritza el Congrés una pròrroga. És per això que ahir el Congrés dels Diputats celebrà un Ple especial (amb tan sols un grapat de diputats assistents i la majoria assistint-hi telemàticament) per debatre la sol·licitud de pròrroga per a uns altres 15 dies que li ha fet el Govern de Pedro Sánchez.

La so·licitud de pròrroga fou aprovada amb 321 vots favorables, 0 en contra i 28 abstencions. Les abstencions, de fet, consideren que les mesures previstes en l'estat d'alarma són insuficients i que caldria aturar tota activitat econòmica no essencial.

En el curs del debat es presentaren set propostes de resolució de l'oposició, però l'única aprovada fou la del PNV per tal que el Govern remeti al Congrés informació setmanal de l'execució de les mesures de contenció del COVID-19 i de mitigació del seu impacte sanitari, econòmic i social.

Les mesures de la pròrroga són en essències les mateixes que les de les dues setmanes prèvies:
- limitació de la lliure circulació de persones al desplaçaments individuals per a activitats essencials d'adquisició d'aliments o productes farmacèutics, d'assistència a centres sanitaris, a llocs de treball, a assitir majors, menors o dependents, o per altres raons de força major degudament justificades.
- suspensió de l'activitat lectiva presencial de tots els centres educatius i de l'obertura al públic de locals i establiments minoristes no essencials.
- obligació dels empleadors a facilitar la prestació laboral per mitjans no presencials.

El Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, sobre l'impacte econòmic i social del COVID-19

A data de 17 de març, hi ha 108.324 casos registrats actius d'infecció per SARS-CoV-2 (HCoV-19), dels quals 6.417 són casos greus o crítics de COVID-19. Des de l'esclat de la pandèmia, el desembre del 2019 a Wuhan, s'han mort de COVID-19 7.992 persones. Espanya és el segon país en nombre de casos actius registrats (més de 10 mil), dels quals 563 són casos greus o crítics (el nombre acumulat de defuncions és de 533). En termes de casos acumulats registrats, Espanya té una taxa de 253 casos per cada milió d'habitants només superada per microestats i microterritoris, i països com Noruega, Suïssa o Itàlia. Encara que es tracta d'una pandèmia, en aquest moments el gros dels casos té lloc a Europa, i és des d'Europa on s'importa aquesta infecció als altres continents, inclòs l'Àsia que va viure la primera fase pre-europea de l'epidèmia durant el mes de febrer. El temps de duplicació de la infecció a Espanya és de 2. És lògic que el 10 de març, el Govern d'Espanya hagués d'aprovar un Decret-Llei per amparar les persones forçades a romandre en el seu domicili per raons sanitàries, i que el 14 de març es declarés un estat d'alarma per disposar el confinament domiciliari i altres mesures de distanciament social de caràcter general. És en aquestes condicions que el 17 de març, el Govern aprovés un nou decret-llei sobre mesures econòmiques i socials davant del COVID-19.

El creixement geomètric de l'epidèmia ha aclaparat les autoritats. Membres del Govern, de fet, han donat positiu per a COVID-19 o bé són contactes de casos confirmats. Han mancat les proves de detecció primerenca i les mesures de contenció focalitzada. Caldrà veure si les mesures de contenció reforçada de caràcter general són efectives.

El primer capítol del Decret Llei del 17 de març estableix mesures de suport a treballadors, famílies i col·lectius vulnerables.

El segon capítol del Decret Llei estableix mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajustament temporal d'activitat per evitar acomiadaments.

El tercer capítol estableix mesures de garantia de liquidesa per sostindre l'activitat econòmica.

El quart capítol estableix mesures de suport a la recerca sobre el COVID-19, tant pel que fa a medicaments eficaços com a vaccins. Es constata que el control efectiu de la pandèmia és el primer element determinat per a minimitzar l'impacte econòmic.

L'últim capítol fa referència a mesures addicionals de resposta.

A tres dies de l'establiment de l'estat d'alarma han quedat ben clares les poques reserves socials i econòmiques per suportar una eventualitat de gran envergadura.

L'estat d'alarma del RD 463/2020, de 14 de març

El BOE publica el decret de declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

El decret arriba força tard, després de dies de dilacions i d'hores d'irresponsabilitat. Diuen fixar-se en el fet que l'11 de març del 2020 l'OMS definí el COVID-19 com a pandèmia internacional. No obstant, des del 25 de febrer, el creixement de casos a Espanya de COVID-19 és exponencial, basat en transmissió local.

La mesura principal del decret és la restricció de la circulació per l'espai públic, que queda restringida: a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris; c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar prestació laboral, professional o empresarial; d) Retorn al lloc de residència habitual; e) Assistència i cura de gent gran, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables; f) Desplaçament a entitats finaceres i d'assegurances; g) Per causa de força major o situació de necessitat; h) Qualsevol altra activitat de natura anàloga, que caldrà fer individualment, tret que s'acompanyi a persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.

El decret preveu la necessitat de garantir que els ciutadans puguin accedir al seus llocs de treball i centres de serveis bàsics a través del transport públic.

La durada de l'estat d'alarma és de 15 dies naturals. En aquest període es pretén aconseguir que la progressió geomètrica de la malaltia davalli, de manera que en finalitzar aquest termini el nombre de casos sigui inferior a 600.000 en el conjunt d'Espanya.

L'Arquebisbe Omella de Barcelona presidirà la Conferència Episcopal Espanyola

Aquesta primera setmana de quaresma té lloc l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. El protagonisme de l'Assemblea el té l'aplicació dels nous estatuts de la Conferència, que foren aprovats per l'Assemblea Plenària de novembre passat. És d'acord amb aquests nous estatuts que s'ha fet l'elecció del President de la Conferència per als propers quatre anys (2020-2024).

En la primera votació, ningú no ha rebut els suports exigits. Ha estat en la segona, amb 87 vots emesos, que ha estat elegit president el cardenal Joan Josep Omella (*Queretes, 21.4.1946), arquebisbe de Barcelona. Omella ha rebut 55 vots.

Format al Seminari de Saragossa, i als Centres de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem, fou ordenat sacerdot el 1970. Entre 1990 i 1996 fou Vicari Episcopal a Saragossa. El 1996 fou nomenat bisbe auxiliar de Saragossa, i el 1999 bisbe de Barbastre-Montsó. El 2004 passà a la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño. Des del 2015 és arquebisbe de Barcelona, i des del 2017 cardenal.

La Taula Bilateral de Diàleg i Acord per a la Resolució del Conflicte Polític

Ahir 26 de febrer tingué lloc al Palau de la Moncloa la constitució de la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític. Aquesta taula és liderada pel President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i pel President de la Generalitat, Quim Torra. Els membres del Govern d'Espanya que hi participen són els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias, i els ministres María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Salvador Illa i Manuel Castells. Com a representants del Govern de Catalunya hi ha el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, la dirigent de JxCat Elsa Artadi, la dirigent d'ERC Marta Vilalta, i dos persones properes a Puigdemont i Junqueres com són Josep Maria Jové i Josep Rius.

La reunió d'ahir considera que el conflicte és de natura política i que requereix una solució política. La taula de governs es contempla com a instrument per trobar aquesta solució a través del diàleg, la negociació i l'acord.

Els acords de la reunió d'ahir són de natura metodològica:
- la taula de governs es reunirà mensualment.
- les reunions se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, en les seus oficials dels governs que s'acordin.
- els presidents i vicepresidents habiliten la creació d'un grup de treball integrat per una delegació de cada part. Presidents i vicepresidents s'incorporaran a la taula quan sigui necessari ratificar acords polítics, o quan una de les parts decideixi una altra composició.
- qualsevol acord adoptat al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica.