dimarts, 12 de novembre de 2019

Els 10 Punts de l’Acord Sánchez-Iglesias

Les eleccions generals del 10 de novembre han reconfigurat el sistema de partits polítics. Queden quatre grans formacions nacionals, PSOE, PP, VOX i Podem-Confluències. Aquestes formacions constitueixen dos blocs, un de conservador (PP, VOX) i un de progressista (PSOE, Podem-Confluències). Existeixen dues altres formacions nacionals menors, Ciutadans i Més País, que s’adscriuen respectivament a un i altre bloc, però potser amb una posició més conciliadora.

Finalment, l’arc parlamentari es complementa amb una seguit de forces territorials, entre les que hem de distingir les nítidament independentistes (ERC, JxCat, EH Bildu, CUP) i les que no ho són. Dins d’aquestes forces trobem algunes que s’hi desmarquen dels blocs, que s’hi col·loquen al mig, o que hi volen influir amb posicions bé moderadores bé radicalitzadores.

Avui podem llegir (per exemple, a Crónica Global, el text íntegre de l’acord entre el PSOE i Unides Podem). Aquest acord ha estat presentat avui per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i d’alguna manera és el que confirma l’esquema indicat abans. És, doncs, un pacte per a la formació d’un govern progressista de coalició, amb Sánchez de president, i amb ministres de PSOE i d’UP. Sánchez s’ha compromès a consultar amb altres formacions per ampliar la majoria d’investidura (amb PSOE i UP no n’hi ha prou), però sobretot per aconseguir una majoria legislativa que li permeti, entre d’altres coses, d’aprovar, si pot ésser, els quatre (més aviat tres) pressupostos de la legislatura present.

El pacte consta de deu punts:
1. Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Això passa per combatre la precarietat laboral.
2. Treballar per la regeneració i lluita contra la corrupció. Aquest punt inclou la defensa dels serveis públics (educació, sanitat pública, dependència, pensions), el dret d’habitatge, la promoció de la ciència com a motor d’innovació econòmica, el retorn d’emigrants i el control de les cases de jocs.
3. Lluita contra el canvi climàtic, en el marc d’una transició ecològica justa, protecció de la biodiversitat i tractament digne als animals.
4. Enfortir les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Inclou la reindustrialització, l’impuls al sector primari, i el rol de l’administració en la creació de riquesa, benestar i ocupació.
5. Aprovació de nous drets de reconeixement de la dignitat de les persones. En aquest punt s’inclouen el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat, la memòria i la dignitat.
6. Garantir la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Això inclou també el foment de l’esport.
7. Polítiques feministes. Es parla de la seguretat, la independència i la llibertat de les dones, de la lluita contra la violència masclista, la promoció de la igualtat retributiva (amb una Llei d’igualtat laboral), l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
8. Revertir la despoblació, en referència a “l’Espanya buidada”.
9. Garantir la convivència en Catalunya, a través del foment d’un diàleg a Catalunya, sempre dins de la Constitució. Enfortiment de l’Estat de les autonomies, orientat a la prestació de drets i serveis, amb garantia d’igualtat entre espanyols.
10. Justícia fiscal i equilibri pressupostari. Avaluació i control de la despesa pública per fer possible el sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.

Comptat i debatut, el govern progressista de Sánchez aprofundeix en els punts programàtics del PSOE. Alhora, això facilitarà la consolidació ideològica del bloc conservador. És cert que hi ha una sèrie de punts que conservadors i progressistes comparteixen, però el PSOE farà mans i mànigues per assegurar-se’n la propietat. Un d’aquest punts, sens dubte, és la qüestió territorial i, particularment, la catalana. Sánchez deu pensar que el patriotisme constitucional pot desactivar l’independentisme català. Per fer-ho, en tot cas, haurà de saber cooptar sectors independentistes al marc constitucional i estatutari. Si ho sabut fer amb el podemisme, potser també ho sabrà fer amb ERC?

dilluns, 11 de novembre de 2019

Un sistema polític de vuit forces en cercles concèntrics: les eleccions del 10N vistes des de Can Pelegrí-Can Cervera

En les eleccions al Congrés dels Diputats eren cridades 34.870.481 persones a tot Espanya. Si ens fixem en les vuit formacions polítiques que han assolit representació a la circumscripció de Barcelona, veurem que s’han disposat d’aquesta manera:
- 1. PSOE (19,38% de suport sobre el cens).
- 2. PP (14,40%).
- 3. VOX (10,44%).
- 4. Podem i Confluències (8,89%).
- 5. Cs (4,70%).
- 6. ERC (2,51%).
- 8. JxCat (1,51%).
- 11. CUP (0,70%).

Si ens circumscrivim a Catalunya, la població censada és de 5.370.359. En aquest cas la disposició de les vuit forces ha estat aquesta:
- 1. ERC (16,20%).
- 2. PSC-PSOE (14,72%).
- 3. En Comú Podem (10,18%).
- 4. JxCat (9,82%).
- 5. PP (5,33%).
- 6. CUP (4,56%).
- 7. VOX (4,53%).
- 8. Cs (4,03%).

Si passem a la província de Barcelona, el cens és de 4.011.961. La disposició de les vuit forces parlamentàries d’aquesta demarcació ha estat:
- 1. PSC-PSOE (15,83%).
- 2. ERC (15,34%).
- 3. En Comú Podem (11,23%).
- 4. JxCat (8,53%).
- 5. PP (5,60%).
- 6. VOX (4,59%).
- 7. CUP (4,42%).
- 8. Cs (4,31%).

Si ens centrem en el municipi d’Esplugues de Llobregat, el cens és de 34.690. La disposició de les vuit forces indicades ha estat:
- 1. PSC-PSOE (21,71%).
- 2. En Comú Podem (11,95%).
- 3. ERC (11,57%).
- 4. PP (8,22%).
- 5. Cs (5,72%).
- 6. VOX (5,11%).
- 7. JxCat (4,81%).
- 8. CUP (2,36%).

Si passem ara al barri de Can Vidalet (el districte 10 d’Esplugues), el cens és de 9.988. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (28,70%).
- 2. En Comú Podem (11,60%).
- 3. PP (8,05%).
- 4. Cs (6,07%).
- 5. VOX (5,79%).
- 6. ERC (5,29%).
- 8. CUP (1,07%).
- 9. JxCat (0,96%).

Si passem ara al sector de Can Pelegrí i Can Cervera (la secció 3 del districte 10), el cens és de 1.683. La disposició de les vuit forces ha estat:
- 1. PSC-PSOE (31,02%).
- 2. En Comú Podem (13,19%).
- 3. PP (7,13%).
- 4. ERC (6,00%).
- 5. VOX (5,82%).
- 6. Cs (4,75%).
- 8. CUP (0,95%).
- 10. JxCat (0,71%).

Què han fet els cridats a votar en les eleccions generals del 10N?

En total, el cens de les eleccions generals del 10 de novembre era de 34.870.481 persones. D’aquestes:
- 10.505.203 (30,14%) s’han abstingut.
- 6.752.983 (19,38%) han votat PSOE. D’això n’han resultat 120 diputats i 92 senadors.
- 5.019.869 (14,40%) han votat PP. D’això n’han resultat 88 diputats i 84 senadors.
- 3.640.063 (10,44%) han votat VOX. D’això n’han resultat 52 diputats i 2 senadors.
- 3.097.185 (8,89%) han votat Podemos i les seves confluències. D’això n’han resultat 35 diputats.
- 1.637.540 (4,70%) han votat Cs. D’això n’han resultat 10 diputats.
- 875.750 (2,51%) han votat ERC-Sobiranistes (incloent-hi ERPV). D’això n’han resultat 13 diputats i 11 senadors.
- 579.035 (1,66%) han votat Más País i els seus aliats de Compromís, Chunta Aragonesista i Equo. D’això n’han resultat 3 diputats.
- 527.375 (1,51%) han votat JxCAT-Junts. D’això n’han resultat 8 diputats i 3 senadors.
- 377.423 (1,08%) han votat EAJ-PNV. D’això n’han resultat 7 diputats i 9 senadors.
- 276.519 (0,79%) han votat EH-Bildu. D’això n’han resultat 5 diputats i 1 senador.
- 249.499 (0,72%) han fet vot nul.
- 244.754 (0,70%) han votat CUP-PR. D’això n’han resultat 2 diputats.
- 226.496 (0,65%) han votat PACMA.
- 216.515 (0,62%) han votat en blanc.
- 123.981 (0,36%) han votat Coalición Canaria (CCa-PNC-NC). D’això n’han resultat 2 diputats.
- 119.597 (0,34%) han votat BNG. D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 98.448 (0,28%) han votat Navarra Suma. D’això n’han resultat 2 diputats i 3 senadors.
- 68.580 (0,20%) han votat el Partido Regionalista de Cantabria (PRC). D’això n’ha resultat 1 diputat.
- 34.306 (0,10%) han votat Recortes Cero-GV.
- 27.016 (0,08%) han votat PUM+J.
- 19.696 (0,06%) han votat ¡Teruel Existe!. D’això n’han resultat 1 diputat i 2 senadors.
- 14.023 (0,04%) han votat el PCPE.
- 13.954 (0,04%) han votat Andalucía Por Sí (AxSí).
- 13.828 (0,04%) han votat el PCTE.
- 12.622 (0,04%) han votat Geroa Bai.
- 10.198 (0,03%) han votat la Unión del Pueblo Leonés (UPL).
- 9.664 (0,03%) han votat el PCOE.
- 8.925 (0,03%) han votat la Coalición por Melilla (CpM).
- 5.952 (0,02%) han votat Escaños en Blanco (EB).
- 5.399 (0,02%) han votat Por Ávila (XAV).
- 5.290 (0,02%) han votat Avant Adelante Los Verdes.
- 3.241 (0,01%) han votat Los Verdes.
- 3.195 (0,01%) han votat Partido Humanista (PH).
- 2.822 (0,01%) han votat Iniciativa Feminista (I.Fem).
- 2.398 (0,01%) han votat Contigo Somos Democracia.
- 2.347 (0,01%) han votat Izquierda en Positivo (IzqP).
- 2.316 (0,01%) han Som Valencians En Moviment (UIG-SOM-CUIDES).
- 2.303 (0,01%) han votat la formació murciana Somos Región.
- 2.015 (0,01%) han votat Ahora Canarias.
- 1.451 han votat la Plataforma del Pueblo Soriano (PPSO).
- 1.386 han votat el Partido Demócrata Social de los Jubilados Europeos (PDSJE).
- 1.317 han votat Extremadura Unida.
- 1.159 han votat el Partido Libertario (P-LIB).
- 1.064 han votat Unidos Actuando por la Democracia (Unidos Sí-ACPS-DEf).
- 1.063 han votat el Movimiento Aragonés Social (MAS).
- 897 han votat Andecha Astur.
- 866 han votat el Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL).
- 814 han votat el Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía de Ceuta (MDyC).
- 658 han votat Auna Comunitat Valenciana.
- 623 han votat Puyalon.
- 608 han votat FE de las JONS.
- 515 han votat Convergencia Andaluza (CAnda).
- 514 han votat la Unión Regionalista de Castilla y León.
- 431 han votat la Federación de los Independientes de Aragón (FIA).
- 269 han votat el Partido de Acción Solidaria Europea.
- 237 han votat Centrados.
- 229 han votat el Partido Republicano Independiente Solidario Andaluz (RISA).
- 210 han votat Democracia Plural (DPL).
- 144 han votat Izquierda Anticapitalista Revolucionaria (IZAR).
- 64 han votat Converxencia 21 (C 21).
- 31 han votat la Unión de Todos (UDT).
- la Agrupación Socialista Gomera, que no es presentava al Congrés, ha aconseguit 1 senador.

divendres, 8 de novembre de 2019

Una periodització de la història des del 2019

Demà es commemorarà el 30è aniversari de la Caiguda del Mur de Berlín. L'obertura de la frontera intraberlinesa fou considerada ja immediatament un fet icònic des dels més diversos rodals. Uns la veien com el triomf del "pensament únic" (capitalista). Uns altres com la victòria del "darrer home" i el final consegüent de la història. S'acabà la lògica de blocs oest-est que durava quatre dècades, i de la bipolaritat hom passà a la unipolaritat dels Estats Units, que encara belluga malgrat tot. Hobsbawn va parlar d'un segle curt (1914-1989) per referir-se al període de guerres i revolucions. Les guerres i les revolucions no han acabat pas, però. Alhora el centre geopolític s'ha desplaçat d'Europa en direcció cap a l'Orient (cap al Centre, potser n'hauríem de dir). Així l'eurocentrisme ja més que un defecte és una nostàlgia, i és el marc d'aquesta nostàlgia, que podem fer una periodització de la història des d'aquestes alçades de segle XXI.

- Baixa Edat Contemporània (1989-).
- Mitjana Edat Contemporània (1914-1989).
- Alta Edat Contemporània (1789-1914).
- Baixa Edat Moderna (1648-1789).
- Alta Edat Moderna (1453-1648).
- Baixa Edat Mitjana (1095-1453).
- Alta Edat Mitjana (476-1095).
- Baixa Antiguitat (50 a.C.-476).
- Alta Antiguitat (des de la introducció dels registres escrits-50 a.C.).

L'esquema és el típic de les quatre edats: antiga o clàssica, mitjana o post-clàssica, moderna o neoclàssica, post-moderna o post-neoclàssica. Cadascuna es divideix en dues o tres fases. L'Alta Antiguitat és la successió d'imperis fins a la consolidació de l'Imperi del Poble Romà amb la Guerra de les Gàl·lies. La Baixa Antiguitat es caracteritza per la presència de l'Imperi Romà a Occident. En l'Alta Edat Mitjana, la divisió del poder imperial a Occident condueix a un procés de singularització que culmina en la crida a la Primera Croada. La Baixa Edat Mitjana es tanca amb la caiguda de Constantinoble, que enforteix el rol central de l'Europa Occidental durant l'Edat Moderna. La Baixa Edat Moderna arrenca amb la Pau de Westfàlia, base de l'estat modern, i culmina amb l'inici del cicle revolucionari que transformarà aquest estat modern en l'estat capitalista típic de l'Alta Edat Contemporània. La Mitjana Edat Contemporània és una era, com s'ha dit, de guerres i revolucions en el mateix nucli. En la Baixa Edat Contemporània hom retorna progressivament a un món multipolar, on guerres i revolucions tenen un rol més perifèric.

dijous, 31 d’octubre de 2019

L'Assemblea d'Electes de Catalunya no ens representa

Ahir tingué lloc la sessió inaugural de l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT). Teòricament, aquest òrgan és, juntament amb el Consell de la República, una de les preteses institucions de l'autoproclamada i autosuspesa República Catalana.

L'Assemblea d'Electes de Catalunya és integrada potencialment per 9283 càrrecs electes (9.077 regidors, 135 diputats autonòmics, 47 diputats nacionals, 16 senadors, 8 eurodiputats). S'hi han inscrit, però, tan sols 2.200, i ahir al Palau de Congressos de Catalunya hi hagué una mica més de 1.800 assistents.

Però suposem que la participació fos de tots els càrrecs electes convocats. Salta a la vista el predomini de regidors en aquesta assemblea. Ara bé, els regidors no representen equitativament la població. Un municipi de 200 habitants elegeix 5 regidors, de tal manera que hi ha 40 veïns per cada regidor. En canvi a Esplugues, un cens de 35.039 persones elegeix 21 regidors, de manera que qui ha 1669 veïns per cada regidor. No és casual que l'AECAT sobrerepresenti els municipis menys poblats, ja que és en aquests municipis on el "republicanisme" té més força.

És cert que Esplugues hi seria representada no tan sols pels seus 21 regidors, sinó també per una quota corresponent de representants del Parlament, del Congrés, del Senat i de l'Eurocambra. Ara bé, Esplugues comparteix amb els altres municipis de la província de Barcelona 85 diputats del Parlament de Catalunya, 32 diputats del Congrés i 4 senadors. Alhora, comparteix amb els altres municipis del Regne d'Espanya 54 diputats del Parlament Europeu. Si comptem la part alíquota de tota aquesta representació, Esplugues tindria 22,12 representants a l'AECAT. Això significaria una ratio de 1584 veïns per representants. Aquesta ratio, si comptem tot el territori de Catalunya (5.554.455 electors per a 9.283 representants) seria de 598 electors per representant. Salta a la vista la diferència. Esplugues de Llobregat, en població electoral, és el 0,00631 per 1 de Catalunya. És cert que en el Parlament de Catalunya es troba subrepresentada (0,005543), però molt més greu és la subrepresentació en l'AECAT (0,00238). Aquesta xifra mostra com l'AECAT no ens representa prou a la població metropolitana de Barcelona. En comparació amb el Parlament de Catalunya, hi sortim perdent.

divendres, 25 d’octubre de 2019

La Declaració de la Llotja de Mar del 25 d'octubre del 2019

Avui s'ha signat a la Llotja de Mar de Barcelona una declaració impulsada per Junts Per Catalunya, la Crida Nacional per la República, el Partit Demòcrata PDeCat, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), o Bloque Nacionalista Galego (BNG), Euskal Herria Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Més per Mallorca. La declaració també ha estat signada per Demòcrates de Catalunya, Esquerra Valenciana, Més per Menorca, República Valenciana/Partit Valencianista Europeu.

El manifest és una resposta a la sentència contra membres del govern Puigdemont i els líders de l'ANC i de l'Òmnium. Considera que "l'Estat espanyol ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu". El manifest conclou amb una defensa de set punts: "1. El dret d'autodeterminació dels nostres pobles. 2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política. 3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades. 4. Les llibertats civils i polítics. 5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles. 6. Compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític. 7. Apel·lació a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions".

dimarts, 15 d’octubre de 2019

Les candidatures proclamades a la província de Barcelona per als comicis del 10 de novembre del 2019

Les Juntes Electorals Provincials han proclamat avui al BOE les candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

En el cas de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, presidida per Montserrat Comas d'Argemir i Cendra, la reunió de proclamació de candidatures tingué lloc ahir dilluns. Era el dia de la comunicació de sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que suposa la inhabilitació d'alguns candidats de les llistes presentades. Aquesta inhabilitació s'estén a la pròpia participació en candidatures. D'aquesta manera, s'han produït alteracions en les llistes.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, les llistes proclamades a Barcelona són:
- 1. PSC-PSOE: 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PUM+J: 32 candidats. Aquesta llista s'havia presentat de manera incompleta, però el defecte s'ha subsanat.
- 3. Cs: 32 candidats i 3 suplents.
- 4. ERC-Sobiranistes: 32 candidats i 9 suplents, dels quals 7 són de Sobiranistes.
- 5. PP: 32 candidats i 10 suplents.
- 6. CUP-PR: 32 candidats i 10 suplents.
- 8. ECP-Guanyem el Canvi: 32 candidats i 6 suplents.
- 9. JxCAT-Junts: 32 candidats i 10 suplents.
- 10. I.Fem: 32 candidats i 1 suplent.
- 11. VOX: 32 candidats i 6 suplents.
- 12. PCPC: 32 candidats i 6 suplents.
- 13. PACMA: 32 candidats i 3 suplents.
- 14. PCTC: 32 candidats i 1 suplent.
- 15. IZQP: 32 candidats i 2 suplents.
- 17. Recortes Cero-GV: 32 candidats i 9 suplents.
- 18. Más País: 32 candidats i 2 suplents.

No han estat proclamades la llista 7 de PFiV, la llista 16 d'EB i la llista 19 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

Pel que fa al Senat els candidats proclamats han estat:
- 1. PSC-PSOE: 1) Manuel Cruz; 2) Elia Tortolero; 3) Carles Martí.
- 2. PUM+J: 1) Marius Lucien Makon Nkoyock.
- 3. Cs: 1) Martín Eusebio Barra; 2) Carmen de Rivera; 3) Nito Foncuberta.
- 4. ERC-Sobiranistes: 1) Mirella Cortés; 2) Ana Maria Surra; 3) Robert Masih.
- 5. PP: 1) Manuel Buenaño; 2) Elisabet Ortega; 3) Álvaro Benejam.
- 6. ECP-Guanyem el Canvi: 1) Rosa Lluch; 2) Joan Comorera; 3) Vanessa Maxé.
- 7. JxCat-Junts: 1) Roger Español; 2) Meritxell Lluís; 3) Lorena Judith Iglesias
- 8. I.Fem: 1) María Elva Tenorio.
- 9. VOX: 1) Jordi Aguiló.
- 10. PCPC: 1) Quim Boix.
- 11. PACMA: 1) Alejandro Cuesta; 2) Blanca Pérez; 3) Bernat Pujol.
- 12. PCTC: 1) Eric Rodríguez.
- 13. IZQP: 1) Orlin Hernán Martillo.
- 15. Recortes Cero-GV: 1) Octavio Piulats; 2) Antonia Rodrigo; 3) Concha García.
- 16. Más País: 1) Jennifer Salmerón.

No han estat proclamats els candidats de la llista 14 d'EB ni els candidats de la llista 17 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Cent anys per un primer d'octubre

La Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem ha notificat avui la sentència 459/2019, dictada en la causa especial 20907/2017, sobre "els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista".

Les penes són contundents:
- Oriol Junqueras (vicepresident del Govern): 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta.
- Raül Romeva (conseller d'Exteriors): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Turull (conseller de Presidència): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Dolors Bassa (consellera de Benestar Social): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Carme Forcadell (presidenta del Parlament): 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Joaquim Forn (conseller d'Interior): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Josep Rull (conseller de Territori): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Santi Vila (conseller de Cultura): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Meritxell Borràs (consellera d'Administracions Públiques): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Carles Mundó (conseller de Justícia): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència els considera culpables de sedició (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Rull, Sánchez, Cuixart), malversació agreujada (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa) i desobediència (Vila, Borràs, Mundó)

La sentència ha estat rebuda amb protestes més o menys organitzades, i que s'han centrat de moment en l'Aeroport del Prat. El govern Torra ha mostrat el seu rebuig a la sentència, però no hi ha indicis que facin pensar en una operació d'alliberament dels presos i d'evacuació a través de l'Aeroport per tal que s'uneixin a Brussel·les amb els altres membres del Govern de Puigdemont ("Consell de la República"). De fet, qui ha iniciat realment tràmits en aquest sentit és el propi Tribunal Suprem per tal de reclamar l'extradició per sedició de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí a través del mecanisme de l'euroordre. Aparentment, el govern en funcions de Pedro Sánchez espera que les mobilitzacions contra la sentència no se surtin de mare i que, malgrat tot, serveixin per pescar vots entre l'electorat més temerós d'escalades protestatàries. Un Sánchez domenyant les protestes contra el trasllat de les restes de Francisco Franco a Madrid, i les protestes contra la sentència 459/2019, és potser la imatge que desitja el PSOE per revertir unes enquestes no massa favorables per a les eleccions del 10 de novembre.