L'ex-president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps ha tornat a formular la convicció en un sistema electoral basat en circumscripcions uninominals i equipoblacionals. Alhora, defensa que el càrrec de president de l'executiu sigui d'elecció directa.
La qüestió del sistema electoral, ja ho hem dit més d'una vegada, és irresoluble. No podem satisfer òptimament els criteris de representativitat, equitativitat, proporcionalitat, territorialitat, etc., que facin possible l'expressió d'una voluntat popular no coartada per la tàctica exigida per qualsevol sistema electoral.
Per això hi ha propostes mixtes de sistema electoral.
La proposta Camps la podríem extendre. Cada diputat, cada regidor, podria ser realment elegit per un districte científicament delimitat. Però, alhora, a més del president, hom podria elegir així cada ministre, cada director general, etc. En alguns càrrecs de perfil més tècnic, el procés participatiu podria incloure sufragis directes a la persona acompanyats de sistemes previs i posteriors de validació.
Camps diu que el sistema d'elecció personal limitaria el pes dels "lobbies". L'experiència al Regne Unit i als Estats Units sembla contradir aquesta afirmació. Si bé les estructures de partit no tenen en aquests sistemes el pes que tenen en els sistemes propocionals, la pressió sobre els candidats s'exerceix igualment, però de manera més directa.
Al Regne Unit i als Estats Units les eleccions són a una sola volta, la qual cosa afavoreix el bipartidisme. La inclusió d'un sistema a dues voltes afavoreix, en canvi, una major pluralitat, la necessitat de cercar majories suficients.