dilluns, 27 de gener del 2020

L'acta del diputat Quim Torra

Avui hi havia convocat Ple al Parlament de Catalunya i ha acabat d'esclatar la crisi motivada per la condemna del President de la Generalitat Quim Torra a una pena d'inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És cert que aquella sentència encara no és ferma, però Cs i PP recorregueren a la Junta Electoral per fer-la efectiva. Després d'un circuit d'escrits entre la Junta Electoral Provincial i Central, i diverses sales del Tribunal Suprem, la Junta Electoral Provincial de Barcelona disposà la retirada de l'acta de diputat a Quim Torra.

La Secretaria General del Parlament, avui mateix, ha disposat la substitució de Quim Torra per Maria Senserrich. La Mesa del Parlament ha acceptat aquest criteri, bo i mantenint que Torra continua com a President de la Generalitat malgrat no sigui diputat. La decisió de la Mesa compta amb el suport d'ERC, PSC i Comuns. Cs i PP defensen que Torra tampoc ja no seria President de la Generalitat, i que caldria procedir a convocar una ronda de consultes per triar nou candidat a la Presidència. JxCat defensa l'acta de diputat de Torra, com també ho fa la CUP.

Les rodes de premsa de Sergi Sabrià (ERC) i d'Albert Batet (JxCat) mostren el cisma existent en l'independentisme central. No es tractaria d'una mera confrontació entre ERC i JxCat. Seria també una confrontació entre el President del Parlament, Torrent, i el President de la Generalitat, Torra, a més d'una confrontació entre el President Torrent i el Vicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat). La topada no es manifesta únicament en el Govern de la Generalitat, en la Mesa del Parlament o en el mateix Ple del Parlament, sinó també al Parc de la Ciutadella. L'ANC ha convocat una concentració davant del Parlament, i els Mossos s'hi han desplegat.

Ara mateix, l'atenció l'hauríem de posar al carrer: concentrament, al Parc de la Ciutadella i a Plaça Urquinaona. Però més enllà caldrà veure quin és el comportament físic de l'independentisme més exaltat davant d'ERC i els seus militants. I també el capteniment d'aquests militants amb aquests sectors.

Què farà ara Quim Torra? El President Torrent li ha denegat el dret de vot en aquest Ple (on es voten, entre d'altres coses, els Pressupostos del Parlament). La líder de l'oposició, Lorena Roldán, i el grup de Cs han escridassat Torra com a "delinqüent". Torra podria optar per dissoldre el Parlament, i potser aquesta seria la mesura més lògica, que alhora serviria per dirimir en les urnes les querelles internes d'independentistes i constitucionalistes. Però també hi ha una línia de resistència, que es podria manifestar en una major connexió de Torra amb l'ANC i amb les estructures de la República que presideix Carles Puigdemont. Aquesta resistència també es podria manifestar en accions legals contra les decisions del President del Parlament i dels òrgans tècnics de la Cambra, tal com deixava anar l'advocat Torra, Gonzalo Boye.

PP i Cs confien que aquesta crisi esberli l'independentisme, però l'objectiu central és desgastar el Govern Sánchez i les majories de progrés a les administracions autonòmiques i locals. Paradoxalment, un posició presidencial de Sánchez podria enfortir la posició del PSOE al conjunt d'Espanya i la del PSC a Catalunya.

diumenge, 19 de gener del 2020

La cimera de Berlin: Líbia entre Trípoli i Tobruc

Avui ha arrencat a Berlín una "Libyen-Konference", presentada com una cimera internacional sobre la "qüestió líbia". També és una cimera nacional, és clar. Així doncs, el protagonisme, en principi, el tenen els dirigents dels dos principals bàndols confrontats: el cap del Govern d'Acord Nacional, el primer ministre Fayez Sarraj, i el comandant de l'Exèrcit Nacional Libi, Khalika Haftar. Formalment, el Govern d'Acord Nacional és reconegut internacionalment, mentre que l'Exèrcit Nacional Libi és considerat un "bàndol rebel". Però l'Exèrcit Nacional Libi controla la major part del territori de Líbia, es considera el braç armat de la Cambra de Representants i del govern que aquesta reconeix amb seu provisional a Tobruc.

Abans de l'inici de la Conferència, la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre d'Exteriors, Heiko Maas, han tingut trobades separades amb Sarraj i amb Haftar.

La Conferència de Berlín cerca aprovar un comunicat en el que es demana la no-interferència en el conflicte de països tercers, la represa de converses per a un armistici efectiu i concret i el rellançament d'un procés polític per assolir-hi la pau. Així doncs, es faria una crida a totes les parts implicades a fer esforços per suspendre sostingudament les hostilitats i encaminar-se a una desescalada i a un eventual alto al foc permanent.

Les negociacions de la Cimera s'estructuren al voltant de 55 punts. La convocatòria de la Cimera fou precipitada per l'anunci de Turquia d'implicar-se directament en el suport al govern de Sarraj. En les darreres setmanes, els avenços de l'Exèrcit Nacional Libi en el control dels ports de la Tripolitània des d'on s'exporta petroli, han allunyat efectivament l'espectre d'una intervenció turca. El petroli és el recurs estratègic de Líbia, el motor per als diversos bàndols, i per les adhesions i desafeccions de governs i moviments estrangers.

La Cimera de Berlín arriba tan sols uns dies després de la Cimera de Moscou, que conclogué precipitadament dimarts passat en retirar-s'hi Haftar, que no volgué signar l'acord d'alto al foc que li proposaven Rússia i Turquia.

En la conferència auspiciada pel Govern Federal Alemany hi són convidats delegats dels Estats Units, de Rússia, de Xina, del Regne Unit, de França, d'Itàlia, de la Unió Europea, de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab, de la República del Congo, d'Algèria, d'Egipte, dels Emirats Àrabs Units i de Turquia. Turquia és representada pel President Recep Tayyip Erdoğan. Rússia ho és pel President Vladimir Putin. Els Estats Units hi han enviat al Secretari d'Estat Mike Pompeo. El Regne Unit al seu Primer Ministre Boris Johnson. França al President Emmanuel Macron. La Unió Europea a la Presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen.

diumenge, 12 de gener del 2020

El segon govern Sánchez arrencarà el 13 de gener del 2020

Demà dilluns prendrà possessió el segon govern de Pedro Sánchez, investit president del Govern pel Congrés de Diputats de la XIV Legislatura del règim del 1978. Es tracta del primer govern de coalició (PSOE - Unides Podem) del règim del 1978, i el primer que incorpora ministres comunistes des del govern Negrín de fa 81 anys.

Aquesta és la seva composició:
- President del Govern: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972; PSOE).
- Vicepresidenta primera del Govern i Ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica: María del Carmen Calvo Poyato (*Cabra, 7.6.1957; PSOE).
- Vicepresident segon del Govern i Ministre de Drets Socials i Agenda 2030: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978; Podemos).
- Vicepresidenta tercera del Govern i Ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital: Nadia María Calviño Santamaría (*A Coruña, 3.10.1968; Independent).
- Vicepresidenta quarta del Govern i Ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic: Teresa Ribera Rodríguez (*Madrid, 19.5.1969; PSOE).
- Ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: María Aránzazu González Laya (*Donosti, 22.5.1969; Independent).
- Ministre de Justícia: Juan Carlos Campo Moreno (*Osuna, 17.10.1961; PSOE).
- Ministra de Defensa: María Margarita Robles Fernández (*León, 10.11.1956; Independent).
- Ministra d'Hisenda i Portaveu del Govern: María Jesús Montero Cuadrado (*Sevilla, 4.2.1968; PSOE).
- Ministre d'Interior: Fernando Grande-Marlaska Gómez (*Bilbo, 26.7.1962; Independent).
- Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: José Luis Ábalos Meco (*Torrent, 9.12.1959; PSOE).
- Ministra d'Educació i Formació Professional: María Isabel Celaá Diéguez (*Bilbo, 23.5.1949; PSE-EE).
- Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions: José Luis Escrivá Belmonte (*Albacete, 1960; Independiente).
- Ministre d'Universitats: Manuel Castells Oliván (*Hellín, 9.2.1942).
- Ministre de Treball i Economia Social: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971; PCG).
- Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme: María Reyes Maroto Illera (*Medina del Campo, 19.12.1973; PSOE).
- Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas Puchades (*València, 20.11.1952; PSOE).
- Ministra de Política Territorial i Funció Pública: Carolina Darias San Sebastián (*Las Palmas de Gran Canaria, 25.11.1965; PSOE).
- Ministre de Cultura i Esport: José Manuel Rodríguez Uribes (*València, 9.10.1968; PSOE).
- Ministre de Sanitat: Salvador Illa Roca (*La Roca del Vallès, 5.5.1966; PSC).
- Ministre de Ciència i Innovació: Pedro Francisco Duque Duque (*Madrid, 14.3.1963; Independent).
- Ministra d'Igualtat: Irene María Montero Gil (*Madrid, 13.2.1988; Podemos).
- Ministre de Consum: Alberto Carlos Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985; PCE).

dimarts, 7 de gener del 2020

El Congrés investeix Pedro Sánchez president amb 167 vots

Pedro Sánchez perdé dues eleccions generals, les del 20 de desembre del 2015 i les del 26 de juny del 2016. En la primera ocasió, fou ell qui desblocà la XI Legislatura, en presentar-se a la investidura, en la qual tan sols assolí els suports del PSOE, Cs, CC i NC. En la segona ocasió, el fet d'oposar-se a la investidura de Mariano Rajoy, li valgué la destitució com a líder del PSOE. En aquesta mateixa legislatura, Sánchez aconseguí recuperar el lideratge del PSOE i feu triomfar una moció de censura contra Rajoy el juny del 2018, aconseguint el suport de 180 diputats (PSOE, UP, ECP, ERC, PDeCat, En Marea, EAJ-PNV, Compromís, EH-Bildu i NC). Però, sense una majoria suficient per aprovar pressupostos, el febrer del 2019 donà per acabada aquella XII Legislatura.

Pedro Sánchez, després, ha guanyat dues eleccions generals en el 2019. En la primera ocasió, la investidura fracassà en no aconseguir més suports que el del PSOE i el del PRC. En la segona ocasió, la investidura ha reeixit.

En la votació d'avui, 7 de gener, Pedro Sánchez tenia prou amb la majoria simple, és a dir amb la mateixa majoria que assolí en la votació del 5 de gener. Les posicions s'han repetit, amb l'únic afegit que avui sí ha acudit al Ple la diputada Aïna Vidal. Així doncs, Pedro Sánchez ha aconseguit el suport de 167 diputats (els 120 del PSOE, els 26 d'UP, els 7 d'ECP, els 6 d'EAJ-PNV, els 2 de MP-Equo, els 2 d'ECP, l'1 de NC, l'1 de Compromís, l'1 de BNG i l'1 de TE). Aquests 167 diputats superen als 165 que hi han votat en contra (PP, VOX, Cs, JxCat, CUP, CC, UPN, PRC). L'oposició, però, es fixa particularment en les 18 abstencions (13 d'ERC i 5 de Bildu) per considerar que Sánchez ha esdevingut president gràcies als independentistes.

diumenge, 5 de gener del 2020

El primer debat d'investidura de Pedro Sánchez: 166 vots a favors, 165 en contra i 18 abstencions

La primera votació d'investidura de la XIV legislatura d'Espanya ha conclòs amb l'obtenció d'una majoria simple per part del candidat Pedro Sánchez. La xifra és insuficient, ja que s'exigia una majoria absoluta. Sánchez ha obtingut 166 vots favorables, però la suma de vots en contra (165) i d'abstencions (18) és de 183.

Pedro Sánchez ha aconseguit el suport del PSOE (120 escons), d'Unidas Podemos (26), de Catalunya En Comú (7), d'EAJ-PNV (6), de Maís País-Equo (2), de En Común-Podemos-IU (2), de Compromís (1), de BNG (1), de Nueva Canarias (1) i de Teruel Existe (1).

Els vots contraris a la investidura de Sánchez han estat del PP (88), VOX (52), Cs (10), JxCat (8), CUP (2), UPN (2), Coalición Canaria (1) i PRC (1).

S'han abstingut ERC (13) i EH Bildu (5).

En aquesta primera votació, una abstenció equivalia a un vot negatiu.

Durant bona part del debat d'investidura s'han repetit fal·làcies d'associació de banda a banda. Paga la pena, doncs, desglossar aquests tres blocs de votació. Els vots favorables a Pedro Sánchez integren formacions que participaran en el govern (PSOE, UP-ECP-EC), formacions que s'hi senten representades (Más País-Equo, Compromís, Nueva Canarias) i d'altres que el consideren l'opció necessària per superar la situació actual de blocatge (EAJ-PNV, BNG i Teruel Existe).

De les formacions que hi han votat en contra cal distingir les de les forces constitucionalistes (PP, VOX, Cs, UPN, CC i PRC) d'aquelles forces que voten en contra de Sánchez precisament perquè el veuen com un candidat constitucionalista (JxCat i CUP).

Pel que fa a les abstencions, la voluntat d'ERC i d'EH-Bildu és expressar una voluntat de diàleg amb el govern Sánchez, bo i assenyalant que no és pas ni el seu govern ni la seva millor opció.

Dimarts es farà una nova votació després d'un segon debat d'investidura abreujat. Si es repeteixen els vots d'avui, Sánchez seria investit president.

dissabte, 4 de gener del 2020

Expedient 251/628 - la Junta Electoral Central i debats d'investidura

El 19 de desembre del 2019, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dictà la sentència del procediment abreujat contra el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, per la qüestió de la retirada d'una pancarta de suport als presos del Procés del balcó del Palau de la Generalitat. Torra era declarat culpable d'un delicte de desobediència contra l'Administració Pública per no haver-la retirat amb prou celeritat, i se li imposava una pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.

La sentència del TSJC no és ferma, i Torra havia anunciat la intenció d'interposar-hi un recurs davant del Tribunal Suprem. El PP, Cs i VOX feren sol·licituds davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona per tal que es procedís al cessament de Torra com a diputat electe del Parlament de Catalunya. Interpretaven també que aquest cessament comportava la destitució com a President de la Generalitat. La Junta Electoral de Barcelona desestimà aquestes sol·licituds.

Llavors, PP, Cs i VOX continuaren el procediment davant de la Junta Electoral Central. De la reunió d'ahir de la JEC s'ha avançat un acord sobre el cas Torra (expedient 251/628) però també sobre el cas Junqueras. En el cas d'Oriol Junqueras, la JEC el considera inhabilitat per a prendre possessió de l'acta d'eurodiputat i, en conseqüència, li denega la immunitat associada a aquest càrrec representatiu.

Pel que fa a l'expedient 251/628, la JEC declara que la sentència del TSJC implica automàticament la inelegibilitat sobrevinguda de Torra. Així doncs, la JEC acordaria deixar sense efecte la credencial de diputat electe a Torra. Correspondria, doncs, a la Junta Electoral Provincial de Barcelona de declarar la vacant corresponent i d'expedir la credencial al següent candidat de la llista de Junts per Catalunya.

Dels 13 membres de la JEC, n'hi ha 6 que presentaran un vot particular. Aquests 6 membres de la JEC consideren que les juntes electorals no poden adoptar les resolucions que exigien PP, Cs i VOX.

L'acord de la JEC no és aplicable fins que sigui publicat. Tot i amb tot, Lorena Roldán, de Cs, ja es refereix a Torra com a "ex-president de la Generalitat". El cas és que Torra ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem. Queda per veure quina serà l'actuació de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, però també de la Mesa del Parlament. La Mesa del Parlament s'ha reunit avui a les 13h. A les 13h30 ho ha fet la Junta de Portaveus. Hi ha convocat un Ple del Parlament a les 17h, amb un únic punt de l'ordre del dia:
- la compareixença del president de la Generalitat davant el Ple "amb motiu de l'agressió a l'Estatut d'Autonomia i les institucions catalanes.

PP, Cs i VOX han considerat aquesta compareixença com un desafiament en ell mateix. També han aixecat polseguera les declaracions d'Adriana Lastra, del PSOE, qüestionant la competència de la JEC en la matèria. Comentaristes d'esquerres han assenyalat que han estat els membres conservadors de la JEC els qui han imposat aquest acord, i que fins i tot els primers en anunciar-ho fossin dirigents del PP. Per a alguns, es tractaria d'una maniobra per impedir la investidura de Pedro Sánchez i per sabotejar possibles acords pressupostaris en perjudici dels interessos de les classes adinerades.

La polarització entre progressistes i conservadors es manifesta intensament en el debat d'investidura que ha començat aquest matí en el Congrés. Això paradoxalment podria facilitar la investidura de Sánchez.

divendres, 3 de gener del 2020

La investidura del cap de setmana de Reis

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha convocat el debat d'investidura de la XIV Legislatura per als dies 4-7 de gener, és a dir en el cap de setmana de Reis. Si bé és cert que ja feia dies que el Rei, a través de Batet, havia proposat com a candidat a la Presidència del Govern a l'actual president en funcions i secretari general del partit més votat, Pedro Sánchez, aquest havia indicat que no es presentaria a un debat d'investidura sense assegurar-se prèviament la majoria simple. Les converses dels darrers dies i, particularment, la decisió del Consell Nacional d'ERC d'ahir mateix, sembla indicar l'existència d'aquesta majoria simple, a través de la suma de vots afirmatius i abstencions. Però garanties més sòlides han caigut en altres ocasions.

Sigui com sigui, demà dissabte 4, a les 9.00h, el Congrés dels Diputats començarà un debat d'investidura. Un dels secretaris de la Mesa llegirà la proposta de candidat signada pel Rei i contrasignada per Batet. Seguidament, intervindrà el candidat Pedro Sánchez que, sense limitació de temps, exposarà el programa polític del Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos.

El debat continuarà amb les intervencions, de 30 minuts cadascuna, dels portaveus dels diferents grups parlamentaris:
- Grupo Parlamentario Popular.
- Grupo Parlamentario VOX.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común.
- Grupo Parlamentario Plural, en nom del qual parlaran representants de Junts per Catalunya, Más País, Coalición Canaria, Nueva Canarias, Més Compromís, Bloque Nacionalista Galego, Partido Regionalista de Cantabria i Teruel Existe.
- Grupo Parlamentario Republicano.
- Grupo Parlamentario Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV).
- Grupo Parlamentario Euskal Herria-Bildu.
- Grupo Parlamentario Mixto, en nom del qual parlaran representants de la CUP, Navarra Suma i Foro de Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Socialista.

Pedro Sánchez podrà respondre a aquestes intervencions en el moment que ho sol·liciti. Els portaveus disposaran d'una possibilitat de rèplica de 10 minuts a les intervencions del Candidat.
És materialment impossible que dissabte quedi conclòs el debat, de manera que el diumenge 5, a les 9.00 h, es reprendria la sessió amb els grups que no hagin intervingut dissabte. En finalitzar les intervencions, es produirà la votació, que serà a viva veu. Com que diumenge Sánchez necessita una majoria absoluta dels vots (que el "sí" superi a "no"+abstencions), és pràcticament segur que caldrà un segon debat d'investidura.

El segon debat d'investidura tindria lloc el dimarts dia 7. En aquest segon debat, Sánchez podrà fer un intervenció de 10 minuts, i cadascun dels portaveus una de 5 minuts. La votació de dimarts, previsiblement, farà que Sánchez sigui investit president del Govern.

dimecres, 1 de gener del 2020

Bon any 2020!! Feliços anys vint!!

Bon any 2020! Sí, és cert que a dreta llei enguany tanca la segona dècada del segle XXI o, si es vol, tanca la dècada CCII de l’era comuna. Però, cap i cua, avui comencem “els anys vint” o, si volem ser més precisos, “els anys vint del segle XXI”. Els comencem amb el record dels darrers anys vint, els anys vint del segle XX, que ha deixat una imatge d’anys bojos o d’anys feliços, contrastant amb l’experiència de la Gran Guerra del 1914 al 1918 i amb l’experiència de la Gran Depressió que arrencà en el 1929: una dècada el conformisme de la qual així com del desencís davant d’aquest conformisme queda retratada en “The Great Gatsby”, obra publicada el 1925, al bell mig de la dècada. Com que ara som ben bé al començament dels nostres anys vint, ben poc podem atribuir-los cap simplificació del broc gros. Alguns parlen de l’espectre d’una nova recessió econòmica, però tal fet, després d’haver parlat i viscut la Gran Recessió del 2008, manca d’espectacularitat. D’altres indiquen l’emergència climàtica, però no ens enganyem en això que les alertes ja havien estat posades damunt de la taula mediàtica per James Hansen en el 1988. I dir que els anys vint seran una dècada de guerres i de revolucions, és constatar la mera prolongació de processos presents en la dècada que tanquem. En les dues darreres dècades, la manca d’un nom assumit i generalitzat (ni “anys zero” ni “anys deu” no han tingut pas èxit) hi ha donat un cert aire de provisionalitat. Ara no, els anys vint esperen adjectius. Fins i tot ja els reben. Anys de canvi, diuen, però no sabem en quin sentit. Fins i tot podria ser que en el brogit de transformacions tecnològiques, socials i ambientals els “anys vint” suposessin un canvi cap a la calma, cap al seny, com si haguessin d’inaugurar una nova era restauradora a la Biedermeier. O tot al contrari, ja que al capdavall de la fira dels anys vint cadascú en parlarà segons com li vagi en ella.


El retrat més conegut de Rafael de Riego. Avui, dia de cap d’any, commemorem el Bicentenari del pronunciament del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan (Baix Guadalquivir). El coronel Riego tenia al seu càrrec el Segon Batalló d’Astúries, que s’ha d’integrar a l’exèrcit expedicionari comandat pel comte de Calderón i que s’havia d’embarcar properament per restaurar l’ordre a l’Amèrica Espanyola. El moviment iniciat per Riego preconitzava la restauració de la Constitució del 1812, i ho aconseguí. Val a dir, que aviat apareixerien dissensions entre els “doceañistas” partidaris de la literalitat moderada de la Constitució i els “veinteañistas” més exaltats.

2020: Any Internacional de la Sanitat Vegetal

Fou en la 10a Sessió de Comissió sobre Mesures Fitosanitàries (CPM-10), en el 2015, que Finlàndia proposà l’establiment d’un Any Internacional de la Sanitat Vegetal per a l’any 2020. La CPM treballa en el marc de la Convenció Internacional de Protecció Vegetal (IPPC) i de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO). La proposta de Finlàndia rebé un fort suport en aquella mateixa sessió i s’acordà la proclamació de l’Any Internacional que fou confiat al lideratge finlandès.

En l’11a Sessió de la CPM, en el 2016, s’acordà entendre per “sanitat vegetal”, “la disciplina que utilitza un ventall de mesures per controlar i previndre que organismes causants de plagues i malalties es difonguin a noves àrees, especialment a través de la interacció humana en aspectes com el comerç internacional”. Així doncs, l’objectiu general de l’Any Internacional havia d’ésser “conscienciar de la importància i dels impactes de la sanitat vegetal en confrontar qüestions d’importància global com la fam, la pobresa i les amenaces a l’ambient i al desenvolupament econòmic. En aquesta sessió és creà un Comitè (IPPC IYPH StC) encarregat de tirar endavant l’Any Internacional.

En la 12a Sessió del CPM, el 2017, es va fer una crida als participants a fer contribucions fora de pressupost per a les activitats de promoció de l’Any Internacional.

En la 40a Sessió de la Conferència de la FAO, celebrada el juliol del 2017, s’adoptà la proposta finlandesa de l’Any Internacional. El director general de la FAO presentà al secretari general de Nacions Unides una resolució en aquest sentit.

En la 13a Sessió del CMP, el 2018, s’acordaren els termes bàsics del programa de l’Any Internacional i el pressupost de despeses.

El desembre del 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà una resolució que declarava el 2020 com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.

Savary et al. (2019) ens ofereixen un retrat de l’impacte present de plagues i malalties vegetals sobre les principals collites alimentàries, responsables de pèrdues que van del 17% en el cas del cultiu de la patata fins al 30% en el cas de l’arròs.


Lesió en una fulla de patatera indicadora de míldiu, malaltia produïda pel fong Phytophtora infestans. Per previndre el míldiu de la patata hom fa ús de fungicides com el metalaxil, però l’efectivitat d’aquests fitosanitaris s’ha reduït com a conseqüència de la major difusió de variants de P. infestans que hi són resistents. La sanitat vegetal no tan sols s’ocupa del tractament i prevenció de malalties i plagues de cultius agrícoles i d’ecosistemes naturals, sinó també de l’impacte mateix que els fitosanitaris poden tindre sobre la salut humana així com a l’aparició de resistències que els facin inefectius

A Catalunya, la sanitat vegetal és un dels àmbits d’actuació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Servei de Sanitat Vegetal treballa en prevenció i lluita fitopatològica, i coordina també programes de vigilància i control de la comercialització, utilització i experimentació de productes fitosanitaris.

L’any 2020 gregorià i els altres

L’any 2020 AD és un any de traspàs (de 366 dies), amb lletra dominical ED (en el sentit que comença en dimecres, lletra E, però a partir de l’1 de març segueix l’esquema dels anys que comencen en dijous, lletra D). Arrenca en la data juliana de 2.458.849,5 i en el segon Unix de 1.577.836.800. En el compte llarg maia l’any 2019 comença en 13.0.7.2.7. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2020 s’inicia el dilluns 30 de desembre del 2019, i la darrera setmana, la que farà 53, conclourà el diumenge 3 de gener del 2021. La Lluna comença l’any 2020 amb una edat de 4 dies, és a dir en el primer quart creixent. El Diumenge de Pasqua del 2020 serà el 12 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escau en el diumenge següent, el 19 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el capvespre del 8 d’abril.

L’any 2020 és l’any 2058 de l’era, l’any 2773 de la fundació de Roma i l’any 3186 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el dissabte 25 de gener, quan entrarem en el signe de la rata de metall (庚子). L’equinocci vernal del 2020 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 177 de l’era bahá’í.

L’equinocci autumnal del 2020 (22 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7529 del món segons el còmput bizantí, l’any 2013 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1737 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 229 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 20) indicarà l’inici de l’any 1442 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 19) assenyalarà l’inici de l’any 5781 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2020 es correspon a l’any 6770 de la fundació d’Assur, el 5121 de kali yuga, el 4353 de l’era coreana, el 2970 de l’era amazic, el 2564 de l’era budista, el 2077 de l’era vikrami, el 1954 de l’era javanesa, el 1942 de l’era saka, el 1469 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԹ), el 1427 de l’era bengalí, el 1382 de l’era birmana, el 1021 de l’era igbo, el 552 de l’era sikh, el 109 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. En començar el mes de maig, el Japó farà el pas del primer any de l’era Reiwa (令和) al segon. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 69 Eliz. 2.

L’any 2020 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 5 de gener a les 07:48UTC (0,98324UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 11:35UTC (1,017UA).
Els equinoccis seran el 20 de març a les 03:50UTC i el 22 de setembre a les 13:31UTC. Els solsticis es produiran el 20 de juny a les 21:44UTC i el 21 de desembre a les 10:02UTC.

Tindrem lluna nova el 24 de gener, el 23 de febrer, el 24 de març, el 23 d’abril, el 22 de maig, el 21 de juny, el 20 de juliol, el 19 d’agost, el 17 de setembre, el 16 d’octubre, el 15 de novembre i el 14 de desembre. És a dir que el 2020 és un any de 12 novilunis.

El 2020 serà un any de dos eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
- el 21 de juny del 2020, amb màxim a les 06:40:04UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja que anirà des del nord del Congo fins a les illes Carolines. S’observarà com a eclipsi parcial a bona part d’Àfrica, al sud-est d’Europa, a bona part d’Àsia, al nord d’Austràlia i al Pacífic més occidental. És l’eclipsi 36 dels 70 que integren el saros 137.
- el 14 de desembre del 2020, amb el màxim a 16:13:28UTC. Serà un eclipsi total en una franja que anirà des del Pacífic Central fins a gairebé Namíbia, creuant Xile (Temuco i Villarica) i Argentina. Es podrà veure com a eclipsi parcial a bona part de Sud-amèrica, a l’Àfrica sud-occidental i a part de l’Antàrtida. És l’eclipsi 23 dels 72 que integren el saros 142.
En el 2020 tindrem quatre eclipsis lunars, tots ells penumbrals i els tres primers visibles des de Barcelona:
- el vespre del divendres 10 de gener hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 16è del saros 144). A Barcelona, la lluna entrarà en la penombra a les 18:07CET, arribant a un màxim penumbral a les 20:10CET. La sortida de la penombra serà completa a les 22:12CET.
- el vespre del divendres 5 de juny hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 67è del saros 111). A Barcelona, la lluna sortirà per l’est a les 21:12CET, ja sota la penombra. El màxim penumbral serà a les 21:24CET, amb una caiguda de la magnitud de -0,41. La Lluna sortirà de la penombra a les 23:04CET.
- la matinada del 5 de juliol hi haurà un tercer eclipsi lunar penumbral (el 3r del saros 149). A Barcelona, la lluna entrarà a la penombra a les 5:07CET. El màxim penumbral local serà a les 6:18CET, amb una caiguda de magnitud de -0,65. Però la Lluna es posarà a les 6:22CET, encara sota penombra.
- el 30 de novembre hi haurà un quart eclipsi lunar penumbral (el 58è del saros 116). El màxim tindrà lloc a les 09:42CET. No serà, doncs, visible a Barcelona.

Entre les principals conjuncions del 2020 podem citar:
- el 23 de gener, a les 02:42UTC, Júpiter s’acostarà a 0,4°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de febrer, a les 13:18UTC, Mart s’acostarà a 0,8°S de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 19 de febrer, a les 19:36UTC, Júpiter s’acostarà a 0,9°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de març, a les 08:19UTC, Mart s’acostarà a 0,7°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 3 d’abril, a les 14:36UTC, Venus s’acostarà a 0,3°S de les Plèiades.
- el 22 de maig, a les 10UTC, Mercuri s’acostarà a 0,9°S de Venus.
- el 19 de juny, a les 08:52UTC, Venus s’acostarà a 0,7°S de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 9 d’agost, a les 13:51UTC, Mart s’acostarà a 0,8°N de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 6 de setembre, a les 04:42UTC, Mart coincidirà en posició amb la Lluna quedant-hi ocultat de manera perfecta.
- el 22 de setembre, a les 06:06UTC, Mercuri s’acostarà a 0,3°N de Spica.
- el 2 d’octubre, a les 17:09UTC, Venus s’acostarà a 0,1°S de Règulus.
- el 3 d’octubre, a les 03:21UTC, Mart s’acostarà a la Lluna a 0,7°N arribant a l’ocultació.
- el 12 de desembre, a les 20:40UTC, Venus s’acostarà a la Lluna a 0,8°N arribant a l’ocultació.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 10 de febrer (vespertina, 18°), el 24 de març (matutina, 27°), el 4 de juny (vespertina, 23°), el 22 de juliol (matutina, 20°), l’1 d’octubre (vespertina, 25°) i el 10 de novembre (matutina, 19°).

Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 24 de març amb 46°. Farà la conjunció inferior el 3 de juny, passant al cel matutí, assolint-hi la màxima elongació el 13 de d’agost (45°). I com a estel matutí conclourà l’any.

Mart comença l’any com a estel matutí a la constel·lació de les Balances. Després de passar per l’Escorpí, Sagitari i l’Aiguader, farà oposició al Sol a la constel·lació dels Peixos el 23 d’octubre (el màxim acostament a la Terra es produirà el 6 d’octubre, a 0,415 UA, i assolirà una magnitud aparent des de la Terra de -2,6). Així doncs tancarà l’any com a estel vespertí en aquesta mateixa constel·lació.

L’equinocci marcià del 8 d’abril marcarà l’inici de l’autumni a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Mart assolirà el seu periheli el 3 d’agost (1,3814UA). El 2 de setembre serà el solstici que marca l’inici de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud.

Júpiter comença l’any com a estel matutí, tot just després d’haver fet conjunció amb el Sol a la constel·lació de Sagitari. L’oposició es produirà el 14 de juliol, encara a la mateixa constel·lació de Sagitari, assolint una magnitud aparent de -2,8 (la distància a la Terra serà de 4,139UA i el diàmetre aparent de 47,56 segons d’arc). D’aquesta manera, tancarà l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn.

Saturn començarà l’any fent conjunció amb el Sol el 13 de gener. Guanyarà elongació després com a estel matutí fins assolir l’oposició al Sol el 21 de juliol (amb una magnitud aparent de +0,1, un diàmetre de 18,4 segons d’arc; a una distància de la Terra de 8,995UA). Serà estel vespertí a partir de llavors, perdent elongació, instal·lat com Júpiter en la constel·lació de Capricorn.

Urà, en la constel·lació del Carner, fa la conjunció amb el Sol el 26 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 31 d’octubre, quan la distància a la Terra serà de 18,788 UA i assolirà una magnitud aparent de +5,7 (amb un diàmetre de 3,73 segons d’arc).

Neptú, en la constel·lació de l’Aiguader, fa la conjunció amb el Sol el 8 de març. L’oposició al Sol tindrà lloc l’11 de setembre, quan la distància a la Terra serà de 28,922 UA i assolirà una magnitud aparent de +7,8 (diàmetre aparent de 2,32 segons d’arc).

De les pluges d’estels del 2020 indicarem:
- les quadràntides (3 de gener, 04:45UTC).
- les lírides (22 d’abril, 06UTC).
- les eta-aquàrides (4 de maig, 19UTC).
- les delta-aquàrides (27 de juliol, 21UTC).
- les perseides (12 d’agost, 13UTC).
- les oriònides (21 d’octubre, 05UTC)
- les S tàurides (5 de novembre, 06UTC).
- les N tàurides (12 de novembre, 05UTC)
- les leònides (17 de novembre, 11UTC).
- les gemínides (14 de desembre, 01UTC).
- les úrsides (22 de desembre, 09UTC).

Pel que fa a la cosmonàutica destacarem:
- el 17 de juliol hi ha previst el llançament de la missió Mars 2020 de la NASA. Aquesta missió aterraria al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer del 2021, i disposaria d’un rover amb equipament d’anàlisi geològica i biològica.
- en el marc del programa ExoMars de l’ESA, el juliol del 2020 hi ha previst el llançament de l’estació Kazachok i del rover Rosalind Franklin. Bona part de la missió s’adreça a trobar indicis d’un passat biològic de Mart.
- el novembre del 2020 seria la data més propera al llançament d’Artemis 1, una missió no-tripulada que hauria de servir per provar la nau Orion en un viatge d’anada i tornada cap a l’òrbita lunar.
- el 2020 era una de les dates projectades per a l’apagada definitiva de les Voyager 1 i 2. A hores d’ara, però, encara hi ha alguns aparells en marxa en aquestes naus.
- en el decurs del 2020 es completarà el llançament dels 35 satèl·lits del Sistema de Navegació BeiDou-3 (北斗卫星导航系统), iniciat el març del 2015.

El nostre 2020 i els altres

El calendari electoral del 2020 queda marcat per les eleccions presidencials nord-americanes del 3 de novembre. Hi ha la incògnita de si el procediment d’impeachment contra el president Donald Trump arribarà abans d’aquesta data.

Pel que fa al calendari del Brexit, la data ara damunt la taula és el 31 de gener del 2020. Però com que ja s’han viscut diversos ajornaments, caldrà veure si es confirma.

Però també hi haurà altres conteses electorals: eleccions generals a Taiwan (11 de gener), a Guyana (2 de març); eleccions presidencials a la República Dominicana (17 de maig), a Polònia, etc.

Entre els grans esdeveniments globals podem citar:
- el Concurs d’Eurovisió, que se celebrarà a Rotterdam entre el 12 i el 16 de maig.
- l’EXPO 2020 de Dubai, entre el 20 d’octubre del 2020 i el 10 d’abril del 2021.
- la inauguració del Gran Museu Egipci, de Giza. Sense moure’ns de la conurbació cairota, també hi ha prevista la inauguració de la Nova Capital Administrativa d’Egipte.
Pel que fa a les cites esportives, destaquen sobretot els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a Tòkio entre el 24 de juliol i el 9 d’agost.
Altres esdeveniments esportius notables són:
- l’Eurocopa 2020 i la Copa Amèrica (Argentina-Colòmbia 2020) com a grans campionats futbolístics entre el 12 de juny i el 12 de juliol.
- la Copa del Món de Críquet T20, que se celebrarà a Austràlia entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre.

D’altres fites previstes per al 2020 ens ofereixen un retrat de la nostra època:
- els grans investiments en defensa, com el sistema de míssils d’Aegis Ashore a Polònia, que serà operatiu en el decurs del 2020.
- els grans plans de mitigació del canvi climàtic, com la prohibició de tota tala d’arbres a Libèria, que serà sufragada amb un programa noruec d’ajut al desenvolupament de 150 milions de dòlars.
- els grans plans de lluita contra la malalties, com la campanya de tractament de l’hepatitis C a Egipte, que persegueix l’erradicació de l’HCV en un dels països que abans del desenvolupament dels antivirals tenia una de les més elevades incidències de la malaltia.

Si algú té queixa del nostre 2020 que es passegi una mica per la literatura futurista de temps passats:
- Sealab 2020 és una sèrie d’animació de Hanna-Barbera del 1972, que ens mostra una base situada en una muntanya submarina.
- l’Iron Man 2020 (creat el 1984) era un personatge de còmic que havia de veure-se-les amb un entorn distòpic d’alta tecnologia.
- A Droid (film del 1988), ens mostren Los Angeles en el 2020 com una ciutat marcada del crim, amb la lluita entre els policies Eliminators i els Droid Warriors of Azteca.
- 2020 Visions és una col·lecció de còmics del 1997-1998 ambientada en el 2020.
- Sekirei (2004-2015) és un manga ambientat al Tòkio del 2020, on la manipulació genètica d’humans és ja moneda corrent.


Droid (1988) ens mostra un 2020 marcat per la robotització, el crim i la pornografia