Els inscrits en aquesta ronda electoral eren 347.914, és a dir un 75% de la població del Departament. D'aquests 347.914:
- 80.169 (23% dels inscrits) han votat Marine Le Pen.
- 73.984 (21%) s'han abstingut.
- 56.392 (16%) han votat Jean-Luc Mélenchon.
- 49.245 (14%) han votat Emmanuel Macron.
- 45.865 (13%) han votat François Fillon.
- 13.455 (4%) han votat Benoît Hamon.
-
9.741 (3%) han votat Nicolas Dupont-Aignan.
- 4.634 (1%) han votat Jean Lassalle.
- 4.563 (1%) han votat en blanc.
- 3.053 (1%) han votat Philippe Poutou.
- 2.580 (1%) vots han estat anul·lats.
- 2.303 (1%) han votat François Asselineau.
- 1.477 han votat Nathalie Arthaud.
- 453 han votat Jacques Cheminade.
Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dilluns, 24 d’abril del 2017
Què han fet els nord-catalans amb dret de vot a la primera volta de les presidencials del 23 d'abril del 2017?
dimecres, 12 d’abril del 2017
La Cambra de Representants del Poble Català com a element institucional per desencallar el Procés
Des del Pacte Nacional per a l'Autoderminació, hom contempla la institució d'una "Cambra de Representants del Poble català". Aquesta Cambra, en tant que no regida per la Constitució espanyola, ofereix unes capacitats que no pot oferir el Parlament de Catalunya, en tant que organisme de l'Estat espanyol.
Aquesta Cambra de Representants seria elegida pel Cens Electoral Català, elaborat a partir del Cens Nacional del Poble Català. La Cambra, una vegada elegida, redactaria un Projecte de Constitució, que seria sotmès a referèndum. Seguiria una consulta d'autodeterminació del Poble Català on es demanaria sobre la creació d'un Estat Català sobirà. A diferència del referèndum constituent, la consulta requeriria la presència d'observadors amb mandat de la comunitat internacional. En cas afirmatiu, s'obririen dues possibilitats: la declaració unilateral d'independència i l'assumpció del poder per la Cambra de Representants del Poble Català o l'inici d'un procés de negociació per arribar a una independència pactada.
dissabte, 1 d’abril del 2017
Tres possibles qüestions per al referèndum de setembre del 2017
Aquestes són les tres qüestions que, segons informa Vilaweb, hauria contemplat el President Puigdemont per al referèndum d'independència del proper mes de setembre:
- ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?’
- ‘Vol que Catalunya sigui una república independent?
- ‘Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?’.
Les tres qüestions són binàries i, òbviament, Puigdemont pensa que caldria una de les tres. La primera és la que més s'acosta a la del referèndum escocès del 2014, però també és la que engloba les dues qüestions del 9N2014 català. La segona introdueix el concepte "república", que ara mateix sembla l'opció favorita de la CUP-CC. La tercera inverteix el Sí/No i podria servir per atreure els sectors espanyolistes partidaris de fer el referèndum.
Ja hem dit alguna vegada que el "Sí" sempre surt beneficiat en una campanya binària, per la seva connotació positiva. És clar que a hores d'ara, el Sí s'associa a la independència, com mostra el nom mateix de Junts Pel Sí o l'assumpció del "No" per no pocs sectors unionistes.
Però i si combinessim les tres qüestions en la mateixa papereta.
Tindríem llavors vuit opcions de vot explícit, sense comptar les opcions de vot en blanc i de vot nul (per resposta simultània a les dues opcions d'una qüestió).
Aquestes serien les vuit opcions:
- sí-sí-sí: Partidaris d'una República Catalana Independent, però que seguiria formant part d'Espanya, potser a través d'alguna associació de caire confederal.
- sí-sí-no: Partidaris d'una República Catalana Independent, separada ja d'Espanya.
- sí-no-sí: Partidaris d'un Estat Català Independent, que seguiria formant part d'Espanya (p.ex. un Estat Català Independent integrat a la República Federal Espanyola).
- sí-no-no: Partidaris d'un Estat Català Independent, separat d'Espanya.
- no-sí-sí: Partidaris d'una República Catalana Independent, integrada en la Unió de Repúbliques Espanyoles.
- no-no-sí: Partidaris de l'statu quo actual.
- no-sí-no: Partidaris d'una República Catalana Independent separada d'Espanya.
- no-no-no: Aquesta podria ser l'opció de contraris a la independència de Catalunya que volen també sortir d'Espanya.
Les vuit opcions podrien col·lapsar en sis si no fem un aclariment. Una República Catalana no-estatal podria ser una opció assumida per l'anarquisme, sempre que aquesta República incorporés la idea de "comunalitat" per oposició a l'"estatalitat". Un Estat Català no-republicà podria ser efectivament una monarquia (encara que fos una monarquia sense rei, com l'Hongria d'entre-guerres). Llavors les vuit opcions adquireixen sentit. En el cas d'estat o república catalana independent, la pertinença a Espanya podria tindre un caràcter merament geogràfic, i no implicar cap unió política. Però aquests aclariments serien duts a terme una vegada s'aprovés una de les vuit opcions, en el marc del procés constituent que pertoqués.