divendres, 19 de febrer de 2021

Darrera de cada defunció per covid-19 es perdrien de mitjana 16 anys de vida

Epidemiologia: Gairebé 2,5 milions de persones han mort en el decurs del darrer any com a conseqüència de la covid-19. En un dels països més afectats, els Estats Units, es calcula que la covid-19 fa davallar en un any l’esperança de vida en el naixement. S’associa sovint la mortalitat per covid-19 a gent d’edat avançada amb comorbiditats, i això podria fer pensar que l’impacte en la reducció de l’esperança de vida fos limitat. Héctor Pifarré i Arolas, director de recerca del Centre de Recerca en Economia Salut de la Universitat Pompeu Fabra, ha coordinat una anàlisi de fins a quin punt són prematures les morts per covid-19, que apareixia ahir a la revista Scientific Reports. Pifarré et al. han calculat els anys de vida perduts en un total de 81 països com a conseqüència de morts atribuïbles a covid-19. El resultat, per a aquests països, és de 20,5 milions. En els països més afectats, a data de 6 de gener del 2021, els anys de vida perduts com a conseqüència de la covid-19 eren superiors als anys de vida perduts com a conseqüència de la grip estacional (entre 2 i 9 vegades superiors). És cert que les taxes de mortalitat per covid-19 són molt superiors en les persones més grans de 75 anys, però en corregir per l’esperança de vida, resulta que el 75% dels anys de vida perduts es corresponen a defuncions de persones menors de 75 anys, i un 25% a persones menors de 55 anys. Així doncs, la meitat dels anys de vida perduts per la covid-19 es deu a la mortalitat de persones situades en la franja de 55 a 75 anys. En els homes, els anys de vida perduts per la covid-19 són un 45% més que els anys de vida perduts per aquesta causa entre les dones.

Gràfic semilogarítimic de la mortalitat setmanal deguda a la covid-19 en el món i en cinc països més afectats per la pandèmia.

Una estimació dels anys de vida perduts per la covid-19

Aquesta recerca fou concebuda per Héctor Pifarré, de la Universitat Pompeu Fabra, i Mikko Myrskylä, de l’Institut Max Planck de Recerca Demogràfica, a Rostock, i del Center for Social Data Science de la Universitat d’Helsinki. En la concepció també hi participà Guillem López-Casasnovas de la UPF. També hi participaren Enrique Acosta i Tim Riffe, del MPI de Rostock; Adeline Lo, del Department of Political Science de la University of Wisconsin-Madison; i Catia Nicodemo, del Nuffield Department of Primary Care Health Science, de la University of Oxford. La recerca es finançà en part amb el projecte de la Fundació La Caixa de Pifarré i López Casasnovas.

La versió inicial de l’article fou tramesa a Scientific Reports el 10 de setembre. L’article fou acceptat el 27 de gener, i publicat el 18 de febrer.

Des del mes de gener del 2020, el debat ha estat l’equilibri entre les mesures per contindre o mitigar l’impacte sanitari de la covid-19, i l’impacte negatiu que aquestes mesures poden tindre sobre altres aspectes de la societat. N’hi ha per tant amb la covid-19? Al principi, un indicador cabdal era la taxa de fatalitat de la infecció, però aviat hom s’adonà que tan sols una fracció de les persones infectades podia ser detectada i, si bé el nivell de detecció ha millorat amb el pas dels mesos, la incertesa perdura. Hom s’ha centrat més aviat en el nombre total de morts per covid-19, però les estatístiques de mortalitat poden variar considerablement. Per exemple, a Catalunya, a data de 19 de febrer, el Departament de Salut compta 20.408 defuncions per covid-19, mentre que el Ministeri de Sanitat compta 10.089. Davant d’aquestes discrepàncies, hom ha confiat de vegades en les dades d’excés de mortalitat, que es basen en la comparació de les xifres de mortalitat registrades enguany amb les d’anys anteriors.

Fins i tot si hom accepta la xifra de morts atribuïdes a covid-19 a tot el món a data de 19 de febrer de 2.456.431, encara hi ha la qüestió de quin impacte real té aquesta xifra. No és el mateix que aquestes morts es concentrin en persones d’edat avançada i amb comorbiditats, que si afecten a persones més joves. És en aquest punt que entra el concepte d’“anys de vida perduts” (YLL en l’acrònim anglès).

Pifarré et al. fan els seus càlculs a partir de 1.279.866 defuncions produïdes en 81 països diferents. Les anàlisis es basen, d’una banda, en el còmput de morts atribuïbles a covid-19 en aquests 81 països, i en l’estimació d’excessos de mortalitat en alguns d’aquests països.

Els mateixos autors admeten que els anys de vida perduts retraten únicament un aspecte de l’impacte sanitari de la pandèmia (el més irreversible), i que caldria fer més endavant una estimació dels dies de salut perduts, en els quals s’inclourien a més de les pèrdues degudes a la mortalitat, les degudes a la incapacitació.

CoVerAge-DB

COVerAGE-DB és una base de dades creada per Riffe i Acosta que cobreix els casos i morts de covid-19 per edat i per sexe. L’anàlisi abasta els 81 països que en el moment d’iniciar l’estudi registraven algun cas letal de covid-19. Les dades de població d’aquests països foren extretes de la Human Mortality Database (HMD) i de World Population Prospects (WPP).

1.279.866 morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts

Pifarré et al. operen sobre una base de dades de 1.279.866 morts atribuïdes a covid-19. D’acord amb l’esperança de vida de cadascun dels 81 països per al període 2015-2020, totes aquestes morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts. És a dir, que de mitjana, cada mort per covid-19, suposaria la pèrdua de 16 anys de vida. O, dit d’una altra manera, de mitjana una mort per covid-19 és una mort prematura per 16 anys.

Aquesta estimació es basaria en la situació de la pandèmia a 6 de gener del 2021. Dels 81 països, en 35 d’ells les dades cobrien suficientment la primera onada de la pandèmia.

La covid-19 i la grip estacional

Centrar-nos massa en les xifres de covid-19 pot fer-nos perdre de vista altres aspectes. Pifarré et al., doncs, fan una comparació de l’impacte de la covid-19 en anys de vida perduts amb altres causes de mortalitat prematura: les malalties cardiovasculars, els accidents de trànsit i la grip estacional. Les malalties cardiovasculars són, de fet, una de les causes principals de pèrdua d’anys de vida. Els accidents de trànsit tenen un paper més discret. No obstant, hom ha preferit sovint la comparació amb la grip estacional, en el sentit que la covid-19 és una malaltia infecciosa respiratòria.

L’impacte de la covid-19 al llarg del 2020 ha estat molt desigual en diferents països. En alguns països altament desenvolupats, la covid-19 ha impactat enormement, i això es manifesta en el fet que en nombre d’anys de vida perduts, la covid-19 hagi estat molt més greu que una grip estacional (de 2 a 9 vegades més greu). En aquests mateixos països, hom pot dir també que l’impacte de la covid-19 ha estat de 2 a 8 vegades més greu que els accidents de trànsit. En canvi, és cert que la xifra de mortalitat prematura generada per la covid-19 empal·lideix amb les malalties cardiovasculars, on els valors d’anys de vida perduts són 2 o 4 vegades superiors als de la covid-19. No obstant això, a l’Amèrica Llatina, la covid-19 ha tingut un impacte superior fins i tot a les malalties cardiovasculars (fins a 2 vegades superior).

Els excessos de mortalitat en 19 països

Emprant com a referència el període 2010-2019, Pifarré et al. segueixen els excessos de mortalitat setmanal per a 19 països. Aquestes dades semblarien suggerir que la xifra real de morts per covid-19 és substancialment superior a la registrada (vora el triple). A Bèlgica, les morts registrades són força equivalents als excessos de mortalitat observats. En canvi, a països com Croàcia, Grècia o Corea del Sud, els excessos de mortalitat indicarien que tan sols s’han registrat una dotzena part de les morts realment produïdes.

L’impacte de la covid-19 segons l’edat

En la base de dades de defuncions utilitzada per Pifarré et al., l’edat mitjana és de 72,9 anys. Dels anys de vida perduts, el 44,9% es correspondrien a persones mortes entre els 55 i 75 anys d’edat; un 30,2% entre els menors de 55 anys; i 25% entre els majors de 75. Així doncs, els 16 anys de vida perduts típicament per una persona morta per covid-19 es corresponen als darrers anys de l’esperança de vida.

El perfil varia en diferents països. En els països de major renda, els anys de vida perduts es concentren en la població de més edat, mentre que en països de menor renda l’impacte sobre els menors de 55 anys és més pronunciat.

L’impacte de la covid-19 segons els sexe

La taxa de mortalitat registrada per covid-19 ja indicà des d’un bon començament que el risc era superior en homes en comparació amb dones. Ara bé, com que les dones són més presents en els grups de més edat (per una major esperança de vida), aquest biaix és, fins a cert punt, compensat. Pifarré et al. troben que, en tot cas, els anys de vida perduts són un 44% superiors en homes que en dones. Aquesta disparitat s’explica pel fet que l’edat mitjana de mort per covid-19 en homes és més primerenca que en dones (71,3 anys vs. 75,9 anys): d’aquesta manera, mentre una mort masculina per covid-19 implica la pèrdua mitjana de 15,7 anys, una mort femenina implicaria la pèrdua de 15,1 anys. A més, per cada 100 dones que moren de covid-19, hi moren 139 homes.

Aquesta diferència per sexe no és uniforme en tots els països. A Finlàndia o Canadà, en termes d’anys de vida perduts, els dos sexes es troben a par. Per contra, al Perú els anys de vida perduts en homes són del doble que en dones, i a Taiwan ho són el quàdruple.

273.947 vides perdudes

A data de 6 de gener del 2021, Pifarré et al. estimaven el nombre total d’anys de vida perduts per la covid-19 en 20.507.518. En els països més altament afectats, la covid-19 era equivalent a fins a 9 temporades de grip (a Espanya equivalent a 6 temporades de grip).

Aquests 20.507.518 anys de vida perduts, si compten una esperança de vida al naixement de 74,85 anys, suposaria 273.947 “vides completes perdudes”. Aquestes xifres podrien ser una subestimació, si hom atén al fet que els registres de mortalitat oficial atribuïda a covid-19 podrien suposar tan sols una tercera part de les morts que realment s’han produït com a conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2. És clar que la metodologia utilitzada per calcular els anys de vida perduts pot conduir a una sobrestimació en el sentit que hom no té present la reducció en l’esperança de vida associats a factors de risc presents en la subpoblació de persones amb les formes més greus (i letals) de covid-19.

Què hauria passat si no s’hagués pres cap mesura davant de la covid-19? Les estimacions indicarien que els anys de vida perduts serien diversos ordres de magnitud superiors.

El quadre complet de l’impacte sanitari de la covid-19 hauria d’incloure també els anys viscuts amb discapacitat per les persones que hi han sobreviscut. No obstant, són pocs els estudis que han gosat fer estimacions en aquest sentit. La covid-19 cursa, en general, com una infecció aguda, però hi ha casos d’infeccions persistents, i també de seqüeles persistents de persones que fa temps que superaren la infecció.

Lligams:

- Years of life lost to COVID-19 in 81 countries. Héctor Pifarré i Arolas, Enrique Acosta, Guillem López-Casasnovas, Adeline Lo, Catia Nicodemo, Tim Riffe, Mikko Myrskylä. Sci. Rep. 11: 3504 (2021).

dijous, 18 de febrer de 2021

Tres missions que arriben a Mart: Hope Orbiter, Tianwen-1 i Perseverance.

El 9 de febrer arribava a l’òrbita marciana la Missió Emiratí a Mart, integrada pel vehicle orbital Esperança (مسبار الأمل). L’endemà ho feia Tianwen-1 (天问), missió xinesa que inclou un vehicle orbital, una estació de superfície i un vehicle de superfície. La tercera missió és la Mars 2020 de la NASA, que inclou un vehicle de superfície Perseverance i un helicòpter Ingenuity.

Probe, un satèl·lit meteorològic per a Mart

Operada des del Centre Espacial Mohammed bin Rashid la Emirates Mars Mission fou llençada el 19 de juliol del 2020 des del cosmòdrom de Tanegashima, al Japó. El 9 de febrer del 2021 s’inseria en òrbita marciana. El satèl·lit Hope orbita Mart amb un període de 55 hores, en el curs de les quals assoleix una altitud màxima de 43.000 km i una de mínima de 20.000 km.

Hope integra tres instruments principals:
- EXI (Emirates eXploration Imager).
- EMIRS (Emirates Mars InfraRed Spectrometer).
- EMUS (Emirates Mars Ultraviolet Spectrometer).

En certa forma, Hope és el primer satèl·lit meteorològic digne d’aquest nom. Seguirà la meteorologia marciana als seus ritmes diari i anual, amb especial atenció a fenòmens com les tempestes de sorra.

Tianwen-1: cinc qüestions per a Mart

Tianwen-1 és una missió operada per l’Administració Espacial Nacional Xinesa (CNSA). Fou llançada el 23 de juliol del 2020 des de Wenchang. El 10 de febrer s’inseria en òrbita de Mart. Amb una altitud mitjana de 400 km, una de les tasques és trobar un lloc adient a la Plana d’Utopia, perquè en el mes de maig s’hi dipositi el mòdul d’aterratge. Del mòdul d’aterratge emergirà un rover.

Així doncs, Tianwen-1 és una missió triple, amb component orbital, superficial estacional i superficial mòbil. Els cinc objectius de la missió són:
1) Estudi de la geologia morfològica de Mart, a través de les càmeres del mòdul orbital.
2) Estudi de les característiques de la superfície i de la subsuperfície, a través dels radars del mòdul orbital i del rover.
3) Estudi de les roques i de la seva composició mineral i elemental, a través dels espectròmetres del mòdul orbital i del rover.
4) Estudi de la ionosfera i de l’atmosfera, a través dels detectors de partícules del mòdul orbital i dels instruments de l’estació de superfície i del rover.
5) Estudi del camp magnètic i del camp gravitatori de Mart, a través dels magnetòmetres i radars del mòdul orbital i del rover.

Mars 2020: Perseverance i Ingenuity

Representació del rover Perseverance i, davant seu, de l’helicòpter Ingenuity

La missió Mars 2020 de la NASA i del JPL fou llençada el 30 de juliol del 2020. Avui ha tingut lloc l’aterratge al cràter Jezero.

Perseverance incorpora 19 càmeres i 2 micròfons, així com tot un equipament per a la presa de mostres geològiques. Com indica el nom de l’indret, Jezero fou en el seu temps un llac, i d’ací l’interès especial d’aquesta exploració.

Lligams

- Emirates Mars Mission “Hope Probe”.

- NASA Mars 2020 Mission.

dilluns, 15 de febrer de 2021

Les eleccions del 14F, a Can Vidalet i a Catalunya

A Can Vidalet, 9.917 persones eren cridades ahir a les urnes:
- 5.115 (51,58%) s’abstingueren.
- 2.240 votaren PSC-PSOE.
- 544 votaren VOX.
- 437 votaren Cs.
- 430 votaren ERC.
- 389 votaren En Comú Podem (ECP).
- 338 votaren PP.
- 138 votaren JxCat.
- 108 votaren CUP-G.
- 59 veieren anul·lat el seu vot.
- 38 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 32 votaren en blanc.
- 21 votaren PDeCAT.
- 14 votaren PCTC.
- 7 votaren IZQP.
- 3 votaren FNC.
- 3 votaren PNC.
- 1 votà Primàries (MPIC).

A Esplugues, 34.396 persones eren cridades a les urnes:
- 15.237 (44,30%) s’abstingueren.
- 6.528 votaren PSC.
- 2.989 votaren ERC.
- 1.911 votaren JxCat.
- 1.758 votaren VOX.
- 1.603 votaren Cs.
- 1.557 votaren ECP.
- 1.203 votaren PP.
- 677 votaren CUP-G.
- 361 votaren PDeCAT.
- 197 veieren anul·lat el seu vot.
- 137 votaren en blanc.
- 107 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 39 votaren PNC.
- 34 votaren PCTC.
- 27 votaren IZQP.
- 18 votaren MPIC.
- 13 votaren FNC.

Al Baix Llobregat, 603.742 persones eren cridades a les urnes:
- 286.717 (47,49%) s’abstingueren.
- 99.590 votaren PSC.
- 61.935 votaren ERC.
- 33.660 votaren JxCat.
- 29.151 votaren VOX.
- 26.816 votaren ECP.
- 23.750 votaren Cs.
- 13.199 votaren CUP-G.
- 12.964 votaren PP.
- 4.866 votaren PDeCAT.
- 4.162 veieren anul·lat el seu vot.
- 2.768 votaren en blanc.
- 1.962 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 679 votaren PCTC.
- 462 votaren MPIC.
- 383 votaren IZQP.
- 377 votaren PNC.
- 301 votaren FNC.

A la província de Barcelona, 3.998.524 persones eren cridades a les urnes:
- 1.849.430 (46,25%) s’abstingueren.
- 531.657 votaren PSC, la qual cosa resultà en 23 escons.
- 433.356 votaren ERC, la qual cosa resultà en 19 escons.
- 379.739 votaren JxCat, la qual cosa resultà en 16 escons.
- 166.056 votaren VOX, la qual cosa resultà en 7 escons.
- 164.755 votaren ECP, la qual cosa resultà en 7 escons.
- 133.607 votaren CUP-G, la qual cosa resultà en 5 escons.
- 129.339 votaren Cs, la qual cosa resultà en 5 escons.
- 85.967 votaren PP, la qual cosa resultà en 3 escons.
- 53.260 votaren PDeCat.
- 27.115 veieren anul·lat el seu vot.
- 17.142 votaren en blanc.
- 10.933 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 4.350 votaren MPIC.
- 3.559 votaren PCTC.
- 3.224 votaren FNC.
- 3.144 votaren PNC.
- 1.891 votaren IZQP.

A la comunitat autònoma de Catalunya, 5.368.992 persones eren cridades a les urnes:
- 2.494.382 (46,46%) s’abstingueren.
- 652.858 votaren PSC, la qual cosa s’ha traduït en 33 escons.
- 603.607 votaren ERC, la qual cosa s’ha traduït en 33 escons.
- 568.002 votaren JxCat, la qual cosa s’ha traduït en 32 escons.
- 217.883 votaren VOX, la qual cosa s’ha traduït en 11 escons.
- 194.626 votaren ECP, la qual cosa s’ha traduït en 8 escons.
- 189.087 votaren CUP-G, la qual cosa s’ha traduït en 9 escons.
- 157.903 votaren Cs, la qual cosa s’ha traduït en 6 escons.
- 109.067 votaren PP, la qual cosa s’ha traduït en 3 escons.
- 77.059 votaren PDeCAT.
- 40.966 veieren anul·lat el seu vot.
- 24.021 votaren en blanc.
- 12.707 votaren Recortes Cero-GV-M.
- 5.940 votaren MPIC.
- 4.976 votaren FNC.
- 4.583 votaren PNC.
- 4.504 votaren PCTC.
- 2.059 votaren IZQP.
- 1.414 votaren Som Terres de l’Ebre.
- 1.327 votaren PUM+J.
- 631 votaren la Unión Europea de Pensionistas (UEP).
- 590 votaren Escons en Blanc (EB).
- 403 votaren UnidosSI-DEf-PDSJE-SomosEspaña.
- 167 votaren Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V).
- 138 votaren Suport Civil Català.
- 92 votaren Moviment Corrent Roig (MCR).

dimecres, 27 de gener de 2021

La plitidepsina com a antiviral front la covid-19: dades d’investigacions preclíniques

És ben eloqüent de la situació de la pandèmia de covid-19 que l’Agència Europea del Medicament (EMA) únicament contempli com a autoritzats dos fàrmacs per tractar-la, la dexametasona i el remdesivir. En els darrers dies ha tornat l’atenció sobre anticossos monoclonals que, administrats a pacients amb formes lleus de covid-19, eviti que entrin en complicacions pneumòniques. Chen et al., la setmana passada, publicaven resultats prometedors a NEJM sobre l’assaig clínic en fase II (BLAZE-1) de LY-CoV555, anticòs desenvolupat per Eli Lilly. Regeneron comunicava ahir resultats igualment prometedors del seu còctel d’anticossos. Aquests fàrmacs poden ésser considerar “vaccins passius”, en el sentit que fan la funció que farien els anticossos generats pel propi organisme com a resposta a un “vaccí actiu” (dos vaccins ja han rebut l’autorització de l’EMA, i un tercer és a punt de rebre-la). Dels dos fàrmacs autoritzats per l’EMA, dexametasona i remdesivir, el primer és un antiinflamatori i el segon és un antiviral. La covid-19, al capdavall, té aquests dos aspectes, infecció i complicació inflamatòria de la infecció. Un altre antiviral, la plitidepsina, de PharmaMar, resulta prometedor per la seva potència contra el SARS-CoV-2, tal com indiquen en un article a Science un grup de científics encapçalats per Kris M. White i Romel Rosales, de la Icahn School of Medicine at Mount Sinai, d’acord amb una sèrie d’estudis preclínics. La plitidepsina o aplidina es troba ara en la fase II de la investigació clínica. Els estudis preclínics indiquen una concentració inhibitòria (IC90) de 0,88 nM, que la faria 27,5 vegades més potent que el remdesivir. La plitidepsina actuaria, segons aquests estudis, per la inhibició de la proteïna cel·lular eEF1A.

La plitidepsina es mostra com a antiviral eficaç contra el SARS-CoV-2 en un model de ratolí K18-hACE2

La recerca en antivirals

El laboratori d’Adolfo García-Sastre es dedica a l’estudi de les interaccions hoste-virus, aplicat al desenvolupament de vaccins i fàrmacs antivirals. Especialment enfocats als virus de la grip, no obstant, l’esclat de la pandèmia de covid-19 els ha fet treballar de manera creixent sobre els coronavirus. El SARS-CoV-2 no és el primer coronavirus emergent, sinó que ha estat precedit pel SARS-CoV i el MERS-CoV, però a diferència dels altres dos, el SARS-CoV-2 sí que ha assolit el rang de pandèmia. Tots tres coronavirus s’originaren a partir d’una transmissió zoonòtica inicial, i estudis com el de Lytras et al. (2021) ens mostren la diversitat de coronavirus en ratpenats que es relacionen amb el SARS-CoV-2. Alguns d’aquests coronavirus tenen també potencial pandèmic, tal com constaten estudis sobre la seva capacitat de replicar-se en cultius de cèl·lules pulmonars humanes. Així la necessitat d’antivirals ja no és tan sols una cosa de present, sinó també de futur.

És clar, que hi ha altres aspectes que el purament virològic. En el salt zoonòtic de l’antecessor del SARS-CoV-2 influeixen aspectes ecològics, particularment l’expansió de les activitats humanes en espais naturals. Alhora, la infecció de SARS-CoV-2 té un curs ben variable. Les formes més greus de covid-19 s’expliquen pel dany tissular que genera la pròpia resposta de l’hoste (inflamatòria i immunitària, tan innata com adaptativa) a la infecció.

La identificació de dianes terapèutiques

El laboratori de García-Sastre participà en col·laboracions per a la identificació de proteïnes cel·lulars rellevant per al cicle vital del SARS-CoV-2 i per als coronavirus en general. Aquests estudis interactòmics assenyalaren una llista de 332 proteïnes cel·lulars. Sobre aquesta llista, se seleccionaren 47 fàrmacs existents que se sabia que modulaven algunes d’aquestes proteïnes. Molts d’aquests 47 fàrmacs, de fet, demostraven una activitat antiviral significativa contra el SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars.

De particular interès són les proteïnes que participen en la maquinària ribosomal de traducció, és a dir en la conversió de la informació continguda en molècules ARN missatger en noves cadenes de proteïna. Al capdavall, el SARS-CoV-2 necessita cooptar aquesta maquinària per sintetitzar les seves pròpies proteïnes. Una d’aquestes proteïnes viral, Nsp9 interactua amb la proteïna cel·lular eIF4H. En la funció d’eIF4H participa una altra proteïna cel·lular, eIF4A. Així, Zotatafin, un fàrmac que inhibeix eIF4A, a una concentració de 154 nM és capaç d’inhibir el 90% de la replicació del SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars. La ternatina-4, que també inhibeix eIF4A, encara és més potent, amb una IC90 de 15 nM.

La plitidepsina, un fàrmac per al tractament de mieloma múltiple

PharmaMar es presenta com la primera empresa farmacèutica en desenvolupar i comercialitzar un antitumoral d’origen marí. Es refereix a la plitidepsina o deshidrodidemnina B, una substància química trobada en la tomata de mar Aplidium albicans, i que PharmaMar ha aconseguit aprovar, ni que sigui de forma limitada, per tal tractament del mieloma múltiple.

El mecanisme d’acció de la plitidepsina és la inhibició de l’eEF1A, i d’ací l’interès en veure la seva aplicabilitat al tractament de la covid-19. De moment, PharmaMar ja ha completat un estudi clínic en fase I/II per a aquesta aplicació, i la intenció és passar a la fase II/III.

Una IC90 de 1,76 nM

En un model de cultiu cel·lular de Vero E6, mitjançant influorescència, és possible valorar la capacitat de substàncies d’inhibir la replicació de SARS-CoV-2. La plitidepsina, a 1,76 nM, ja era capaç d’inhibir el 90% de la replicació del SARS-CoV-2. Això indica una potència 9 vegades superior a la ternatina-4 i 87,5 vegades a la zotatafina.

En un model de cultiu cel·lular semblant, però utilitzant una línia cel·lular humana, hACE2-293T, la plitidepsina mostrava una activitat més elevada, de manera que a 0,88 nM ja assolir aquest 90% d’inhibició. En aquesta línia cel·lular, la plitidepsina resultava 27,5 vegades més potent que el remdesivir. Paral·lelament, la plitidepsina tenia un efecte citostàtic sobre les cèl·lules hACE2-293T.

En un model de cèl·lules pneumocítiques humanes, la plitidepsina assolia el 90% d’inhibició de la replicació de SARS-CoV-2 a una concentració de 3,14 nM.

El mecanisme d’acció de la plitidepsina

Una concentració de 20 nM de plitidepsina és capaç d’interferir en la replicació de SARS-CoV-2 en un cultiu de cèl·lules hACE2-293T fins i tot passades 4 hores després de la infecció. Això seria indicatiu d’un mecanisme inhibidor de la replicació citoplasmàtica.

En aquest mateix model, White et al. analizaren la interacció entre la plitidepsina i el remdesivir. La plitidepsina tindria un efecte additiu sobre l’efecte del remdesivir, de manera que podria pensar-se en una teràpia combinada.

En cèl·lules 293T transfectades amb plàsmids d’expressió del gen eF1A que incorporaven la mutació A399V, la plitidepsina es mostrava 10 vegades menys efectiva per inhibir la infecció per SARS-CoV-2. Ara bé, aquesta manipulació no afectava l’efecte citostàtic de la plitidepsina. Una cosa semblant s’esdevenia amb una línia cel·lular manipulada per CRISPR per introduir-hi la mutació A399V en el gen eEF1A.

En cèl·lules Vero E6 infectades per SARS-CoV-2, la plitidepsina actuava reduint el contingut d’ARN genòmic del virus, però molt més marcat i primerenc era el seu efecte sobre l’acumulació d’ARN subgenòmic N.

Estudis en ratolins

La transducció amb adenovirus que expressen el gen humà ACE2 (hACE2) pot fer ratolins BALB/c sensibles a la infecció per SARS-CoV-2. White et al. experimentaren en aquest model amb dosis profilàctiques de 0,3 mg/kg o 1 mg/kg, administrades abans i després de l’exposició a 1·104 unitats infeccioses de SARS-CoV-2. Els ratolins eren després sacrificats, i es feia una valoració dels nivells de SARS-CoV-2 en homogenats de pulmó. La plitidepsina es mostra eficaç en reduir els nivells pulmonars de SARS-CoV-2.

Els ratolins K18-hACE2 són susceptibles a una infecció de SARS-CoV-2. La plitidepsina en aquest model era capaç de reduir els nivells de SARS-CoV-2 en pulmons, i també la inflamació pulmonar (en especial, la peribroquiolar).

Un mecanisme antiviral indirecte

La plitidepsina seria un antiviral indirecte, en el sentit que la seva diana no és una proteïna vírica, sinó una proteïna de l’hoste. En efecte, la plitidepsina interfereix en la funció d’eEF1A, i si bé això afectaria tota la síntesi proteica de la cèl·lula (d’ací l’efecte citostàtic), són els coronavirus (i altres virus d’ARN, com els ortomixovirus o els ortopneumovirus) els qui s’hi veuen més afectats, particularment en la transcripció subgenòmica de la cadena negativa.

Els antivirals “indirectes” tenen un avantatge sobre els antivirals “directes”. Aquests darrers actuen directament sobre una proteïna o un altre component del virus, desencadenant una pressió selectiva que pot afavorir precisament variants resistents.

Com que la plitidepsina ja és un fàrmac aprovat, hom disposa d’informació sobre biodisponibilitat, farmacocinètica i perfils de seguretat. Això acceleraria la seva aprovació en el cas que es demostrés eficaç en assaigs clínics en fase III.

Lligams:

- Plitidepsin has potent preclinical efficacy against SARS-CoV-2 by targeting the host protein eEF1A. Kris M. White, Romel Rosales, Soner Yildiz, Thomas Kehrer, Lisa Miorin, Elena Moreno, Sonia Jangra, Melissa B. Uccellini, Raveen Rathnasinghe, Lynda Coughlan, Carles Martinez-Romero, Jyoti Batra, Ajda Rojc, Mehdi Bouhaddou, Jacqueline M. Fabius, Kirsten Obernier, Marion Dejosez, María José Guillén, Alejandro Losada, Pablo Avilés, Michael Schotsaert, Thomas Zwaka, Marco Vignuzzi, Kevan M. Shokat, Nevan J. Krogan, Adolfo García-Sastre. Science (2021).

dissabte, 23 de gener de 2021

Eleccions 14F: totes les candidatures proclamades

Ahir la Junta Electoral Provincial de Lleida emetia l’edicte en el que enumera les candidatures proclamades per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Ha estat la darrera de les quatre juntes provincials a fer-ho.

Així doncs, ja podem enumerar totes les candidatures que han estat proclamades:
- PSC-PSOE, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 1), Girona (llista 1), Tarragona (llista 3) i Lleida (llista 2).
- ERC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 2), Girona (llista 3), Tarragona (llista 1) i Lleida (llista 5).
- PdeCAT, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 3), Girona (llista 8), Tarragona (llista 5) i Lleida (llista 3).
- CUP-G, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 4), Girona (llista 5),Tarragona (llista 4) i Lleida (llista 7).
- JxCat, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 6), Girona (llista 4), Tarragona (llista 2) i Lleida (llista 1).
- PP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 7), Girona (llista 7), Tarragona (llista 8) i Lleida (llista 1).
- Cs, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 8), Girona (llista 2), Tarragona (llista 6) i Lleida (llista 4).
- ECP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 9), Girona (llista 6), Tarragona (llista 7) i Lleida (llista 8).
- VOX, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 11), Girona (llista 10), Tarragona (llista 12) i Lleida (llista 9).
- PCTC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 12), Girona (llista 13), Tarragona (llista 15) i Lleida (llista 13).
- IZQP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 14), Girona (llista 12) i Lleida (llista 14).
- MPIC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 18), Girona (llista 16), Tarragona (llista 16) i Lleida (llista 12).
- PNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 19), Girona (llista 9), Tarragona (llista 10) i Lleida (llista 16).
- FNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 20), Girona (llista 19), Tarragona (llista 20) i Lleida (llista 15).
- R0-GC-M, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 22), Girona (llista 20), Tarragona (llista 21) i Lleida (llista 11).
- UEP, amb candidatura proclamada a Girona (llista 14).
- PUM+J, amb candidatures proclamades a Girona (llista 17), Tarragona (llista 19) i Lleida (llista 18).
- Alianza C V, amb candidatura proclamada a Girona (llista 18).
- Som Terres de l’Ebre, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 9).
- UnidosSI-DeF-PDSJE-Somos España, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 14).
- MCR, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 17).
- Escons en Blanc, amb candidatura proclamada a Lleida (llista 10).
- SCAT, amb candidatura proclamada a Lleida (llista 17).

divendres, 22 de gener de 2021

Eleccions 14F: amb una sabata i una espardenya

La Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una nova interlocutòria en la que manté la suspensió del Decret 1/2021, de 15 de gener, de tal manera que continua el procés electoral que ha de culminar en la jornada del 14 de febrer. En aquesta ocasió, la interlocutòria entra més en la matèria i, per bé que encara caldrà esperar la sentència definitiva, tot indica que ja res no aturarà aquest procés electoral.

Una interlocutòria anterior ja havia suspès cautelarment el Decret 1/2021, de 15 de gener, atenent a recursos presentats contra la suspensió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. La d’ara té en consideració les al·legacions presentades pel recurrent representat per Arantxa Retxe, les presentades per l’Advocat de la Generalitat i l’escrit presentat pel Ministeri Fiscal. De les tres parts, únicament l’Advocat de la Generalitat s’havia pronunciat en contra d’aquesta mesura cautelar.

La interlocutòria d’avui ha estat redactada pel magistrat Francisco José Sospedra Navas. Com hem dit, la mesura cautelar adoptada cerca que el tribunal pugui pronunciar-se sobre el fons del recurs el 8 de febrer del 2021 (la mateixa setmana de les eleccions): si ho fes favorablement al recurs això només podria tindre efecte si la maquinària electoral seguís en marxa. D’altra banda, si s’hi pronunciés en contra de recurs, hi hauria encara temps per anul·lar la jornada electoral mateixa, que és la que entranya el major risc de contacte social.

El que sí fa la interlocutòria d’avui és valorar l’interès general associat a la convocatòria electoral feta pel Decret 147/2020. Recorda que aquest Decret fou el resultat de l’aplicació de l’article de l’Estatut que determina la dissolució automàtica del Parlament transcorreguts dos mesos sense investir President de la Generalitat. Hi hauria, doncs, un interès general objectiu en cobrir aquesta vacant, i superar la situació de bloqueig i de precarietat institucional.

Sobre el risc pandèmic, la interlocutòria recorda que el Decret 147/2020 es va signar sota mesures restrictives, adoptades en el marc de l’estat d’alarma que, a grans trets, són les mateixes que vigeixen avui. Així doncs, des de la convocatòria de les eleccions, no hauria sorgit un escenari sanitari o normatiu qualitativament diferent. La interlocutòria considera, a més, que el Decret 1/2021, estableix un ajornament de les eleccions massa llarg, fins al 30 de maig com a mínim, la qual cosa provoca un perjudici al funcionament normal de les institucions.

La interlocutòria recorda que l’actual decret d’alarma (RD 926/2020, de 25 d’octubre), ja preveia que l’alarma no impedís el desenvolupament d’actuacions electorals. Donada la dilatació en el temps de la lluita contra la pandèmia, cal doncs fer una ponderació adequada dels beneficis-riscos-perjudicis de cada mesura.

La interlocutòria contrasta el fet que l’informe de l’Agència Catalana de Salut parli d’un agreujament de la situació epidemiològica entre el 7 i el 13 de gener, sense que no hi hagi hagut una modificació substancial de les restriccions dictades per les autoritats sanitàries de Catalunya.

A partir d’avui s’obre un termini de cinc dies per interposar un recurs de reposició contra aquesta interlocutòria.

Entre els arguments d’aquest recurs, hom podria fer ús del vot particular formulat pel magistrat José Manuel de Soler Bigas. Aquest magistrat discrepa de la decisió adoptada per la majoria del tribunal. Soler recorda que la pressió assistencial provocada per l’evolució actual de l’onada epidèmica podria conduir a l’adopció de mesures de major restricció social en les properes setmanes, que sí interferirien en la viabilitat de la campanya electoral si es mantingués la data del 14F. Al capdavall, el Decret 147/2020, de 21 de desembre, ja preveia en el seu preàmbul la possibilitat de postposar les eleccions “per raons derivades de la protecció del dret a la salut”. D’altra banda, la Llei Orgànica de Règim Electoral General contempla la suspensió d’actes de votació i de l’escrutini públic per causes de força major. Segons dades de l’Agència de Salut Pública, pels volts del 14 de febrer, podrien haver 140.000 persones aïllades o en quarantena, però és que a més caldria considerar la minva de participació associada a la percepció de risc per part de la ciutadania. Soler creu que s’hauria d’haver acordat la suspensió cautelar del Decret 1/2021, bo i més quan cap partit polític amb representació al Parlament de Catalunya ha comparegut davant del TSJC per impugnar aquest decret.

La situació d’incertesa es la que es manté el procés electoral es manifesta en la realització dels actes relacionats amb la preparació de les eleccions. Així doncs, de les quatre juntes electorals provincials, només una Girona, havia fet públiques les candidatures proclamades a data de 19 de gener. L’endemà ho feren les de Barcelona i les de Tarragona, però encara no ho ha fet la de Lleida.

Provisionalment, doncs, tindríem el quadre següent de candidatures:
- PSC-PSOE, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 1), Girona (llista 1) i Tarragona (llista 3).
- ERC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 2), Girona (llista 3) i Tarragona (llista 1).
- PdeCAT, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 3), Girona (llista 8) i Tarragona (llista 5).
- CUP-G, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 4), Girona (llista 5) i Tarragona (llista 4).
- JxCat, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 6), Girona (llista 4) i Tarragona (llista 2).
- PP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 7), Girona (llista 7) i Tarragona (llista 8).
- Cs, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 8), Girona (llista 2) i Tarragona (llista 6).
- ECP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 9), Girona (llista 6) i Tarragona (llista 7).
- VOX, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 11), Girona (llista 10) i Tarragona (llista 12).
- PCTC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 12), Girona (llista 13) i Tarragona (llista 15).
- IZQP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 14) i Girona (llista 12).
- MPIC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 18), Girona (llista 16) i Tarragona (llista 16).
- PNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 19), Girona (llista 9) i Tarragona (llista 10).
- FNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 20), Girona (llista 19) i Tarragona (llista 20).
- R0-GC-M, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 22), Girona (llista 20) i Tarragona (llista 21).
- UEP, amb candidatura proclamada a Girona (llista 14).
- PUM+J, amb candidatures proclamades a Girona (llista 17) i Tarragona (llista 19).
- Alianza C V, amb candidatura proclamada a Girona (llista 18).
- Som Terres de l’Ebre, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 9).
- UnidosSI-DeF-PDSJE-Somos España, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 14).
- MCR, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 17).

dimarts, 19 de gener de 2021

14F: Unes eleccions que potser sí es faran

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pronunciat avui dues interlocutòries que suspenen l'aplicació del Decret 1/2021, de 15 de gener, que deixava sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel Decret 147/2020, de 21 de desembre. Les interlocutòries del TSJC s'han pronunciat com a resposta als recursos 121/2021 i 138/2021, de 19 de gener, als quals fèiem referència ahir. En les decisions d'avui, el TSJC no entra en la matèria del recurs, sinó que simplement aplica la mesura cautelaríssima, sol·licitada pel recurs, de suspendre el Decret 1/2021, de 15 de gener. El TSJC argumenta que no adoptar aquesta mesura faria impossible la continuació del procés electoral previst pel Decret 147/2020 i, en conseqüència, no hi hauria matèria per resoldre el recurs. La resolució del recurs, en tot cas, haurà d'escoltar a la Fiscalia i al Departament de Presidència. Des de la Generalitat, en tot cas, s'han donat indicacions per seguir provisionalment el calendari previst per a les eleccions del 14F, per bé que amb la intenció d'aconseguir que el TSJC s'acabi pronunciant en contra d'aquests dos recursos (i dels que puguin vindre en el mateix sentit).

dilluns, 18 de gener de 2021

14F: Unes eleccions que ja no es faran

A espera de conèixer el resultat dels recursos interposats per la Lliga Democràtica, Izquierda en Positivo, i Federalistes d'Esquerra, el Govern en funcions ja va deixant clar que el decret 1/2021, de 15 de gener, s'ha de llegir com una suspensió del procés electoral i no un mer ajornament. Allò que és inquietant, i que ha motivat els tres recursos ja esmentats, és l'arbitrarietat. D'una banda no s'han fet explícits els criteris epidemiològics objectius que esclaririen quan i quan no es poden fer unes eleccions presencials. De l'altra banda tampoc no s'ha fet explícit en el decret quins actes electorals ja fets tindran o no validesa. La primera arbitrarietat és, de fet, la que ha acompanyat el procés d'escalada i de desescalada, amb improvisacions normatives més o menys imaginatives. La segona arbitrarietat introdueix improvisacions interessades en el procés electoral.

dimecres, 13 de gener de 2021

Candidatures presentades a les eleccions del Parlament de Catalunya

A hores d’ara és ben probable que les eleccions convocades per al 14 de febrer quedin post-posades durant un mínim de tres mesos. De tota manera, els terminis de la convocatòria romanen intactes, de manera que el 12 de gener es van publicar les candidatures presentades davant de les juntes electorals provincials.

Davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona s’han presentat les candidatures següents:
- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per Salvador Illa, Eva Granados, Ramon Espadaler (d’Units per Avançar, que hi figura com a independent), Gemma Lienas i Ferran Pedret.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Pere Aragonès, Laura Vilagrà, Roger Torrent, Najat Driouech i Josep Maria Jové.
- Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Mª Àngels Chacón, Joana Ortega, Marc Castells, Lluís Font i Mireia Canals.
- Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle Per Guanyar (CUP-G): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Dolors Sabater, Carles Riera, Eulàlia Reguant, Xavier Pallicer i Basha Changue.
- Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA): amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per David Martínez Planellas, Alejandro Cuesta Hidalgo, Ana María Lisbona, Iván Guijarro i Alba García Roldán.
- Junts per Catalunya (JxCat): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Carles Puigdemont, Laura Borràs, Joan Canadell, Elsa Artadi i Jaume Alonso-Cuevillas.
- Partit Popular/Partido Popular (PP): amb 85 titulars i 7 suplents, la llista és encapçalada per Alejandro Fernández, Lorena Roldán (com a independent), Eva Parera (també com a independent), Daniel Serrano i Eduardo Bolaños.
- Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Carlos Carrizosa, Ana María Grau, Nacho Martín Blanco, Marina Bravo i Joan García González.
- En Comú Podem-Podem En Comú (ECP-PEC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Jéssica Albiach, Joan Carles Gallego, Jessica González Herrera, Lucas Silvano i David Cid.
- Escons en Blanc (EB): la llista es presenta amb la voluntat de deixar vacants els escons que aconsegueixi.
- VOX: amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per Ignacio Garriga, Antonio Gallego Burgos, Juan de la Cruz Garriga, María Elisa García Fuster i Mónica Lora.
- Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC): amb 85 titulars i 1 suplent, la llista és encapçalada per Domènec Merino, Ferran Peris, Gladys Ochoa, Jordi Hostaled i Laia Magariño.
- Volt Europa (Volt): amb 85 titulars i 1 suplent, la llista és encapçalada per Pilar Miñana, Luis Escuder, Cristina Bosch, Marco Rivas i Elisabet Benavent de Barberá.
- Izquierda en Positivo (IZQP): amb 85 titulars i 4 suplents, la llista és encapçalada per Celia Cánovas, Julio Villacorta, Antonio García Pérez, Cristina Simón i Miguel del Amo Bonilla.
- Unidos por la Democracia+Jubilados (UNIDOS-Def-PDSJE-Somos España): amb 3 titulars, que són Vanessa González Fornas, Huma Jamshed i Miguel Bautista.
- Partido Familia i Vida (PFiV): amb 85 titulars i 2 suplents, la llista és encapçalada per Josep Maria Clotet, Josep Carreras García, Gemma Bas, Mercè Roca Vilaseca i Pau Sanfeliu.
- Per Un Món Més Just (M+J): amb una llista integrada pel nom de Marina Arcas.
- Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC): amb 85 titulars i 3 suplents, la llista és encapçalada per Laura Ormella, Víctor Puig, Gerard Ardanuy, Jordi Barri i Elisabet Porqueras.
- Partit Nacionalista de Catalunya (PNC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Marta Pascal, Rosa Maria Orriols, Oriol Puig, Albert Pèlach i Lluís Tusell.
- Front Nacional de Catalunya (FNC): amb 85 titulars i 6 suplents, la llista és encapçalada per Albert Pont, Jaume Nolla, Marta Abad, Sergi Perramon i Rosa Maria Canela.
- Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC): amb 85 titulars i 4 suplents, la llista és encapçalada per Enric Lloret, Glòria Marrugat, Ramon Vidal Miras, Maria Del Carmen Lupiáñez i Miguel Guerrero Sánchez.
- Recortes Certo-Grup Verd-Muncipalistes (Recortes Cero-GV-M): amb 85 titulars i 3 suplents, la llista és encapçalada per Nuria Suárez, Aitor Martín, José Aureliano Fernández, Javier Garcia Delgado i Carmen Puig Sánchez.

A Tarragona es presenten: 1) ERC; 2) JxCat; 3) PSC; 4) CUP-G; 5) PDeCAT; 6) Cs; 7) ECP-PEC; 8) PP; 9) Som Terres de l’Ebre; 10) PNC; 11) Escons en Blanc; 12) VOX; 13) PACMA; 14) UNIDOS SI-DEf-PDSJE-Somos España; 15) PCTC; 16) Primàries; 17) Moviment Corrent Roig (M.C.R.); 18) PCPC; 19) PUM+J; 20) FNC; 21) Recortes Cero-GV-M.

A Lleida es presenten: 1) JxCat; 2) PSC; 3) PDeCAT; 4) Cs; 5) ERC; 6) PP; 7) CUP-G; 8) ECP-PEC; 9) VOX; 10) Escons en Blanc; 11) Recortes Cero-GV-M; 12) Primàries; 13) PCTC; 14) IZQP; 15) FNC; 16) PNC; 17) Suport Civil Català (SCAT); 18) PUM+J; 19) PCPC; 20) Agrupació d’Electors Lleida en Marxa (LLEM).

A Girona es presenten: 1) PSC; 2) Cs; 3) ERC; 4) JxCat; 5) CUP-G; 6) ECP-PEC; 7) PP; 8) PDeCAT; 9) PNC; 10) VOX; 11) PCPC; 12) IZQP; 13) PCTC; 14) Unión Europea de Pensionistas (UEP); 15) PACMA; 16) Primàries; 17) PUM+J; 18) Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V); 19) FNC; 20) Recortes Cero-GV-M.

dissabte, 9 de gener de 2021

Fatiga, feblesa muscular, dificultats de la son, ansietat i depressió a 6 mesos de l’alta hospitalària per covid-19

La malaltia coronavírica 2019 (covid-19) és considerada essencialment una infecció respiratòria aguda, que pot cursar en forma greu. Ara bé, en els casos greus la recuperació es dilata en el temps. La revista Lancet publicava ahir un estudi de cohort, encapçalat per Huang Chaolin, Huang Lixue, Wang Yeming, Li Xia, Ren Lili, Gu Xiaoying, Kang Liang, Guo Li i Liu Min, sobre les conseqüències sobre la salut a sis mesos després de l’alta hospitalària de pacients amb covid-19 de Wuhan. Els pacients foren recrutats entre els pacients de l’Hospital Jin Yin-tan diagnosticats de covid-19 que van rebre l’alta hospitalària entre el 7 de gener del 2020 i el 29 de maig del 2020. Els participants eren entrevistats amb una sèrie de qüestionaris sobre avaluació de símptomes i qualitat de vida relacionada amb la salut, foren examinats físicament, feien un test de caminar durant 6 minuts, i se’ls feien anàlisis de sang. Dels 2469 pacients que van rebre l’alta hospitalària en aquells cinc mesos, 1733 foren inclosos en la cohort. L’estudi de seguiment es va fer entre el 16 de juny i el 3 de setembre, és a dir a una mitjana de 186 dies després de l’alta. El 63% reportaven fatiga o feblesa muscular; el 26% dificultats per conciliar la son; el 23% ansietat o depressió. Vora una quarta part no podia cobrir en sis minuts de caminar una distància normal. Tots aquests símptomes s’associaven amb el grau de severitat de la covid-19 que havien patit. Els pacients que van patir les formes més severes tendeixen a mostrar unes capacitats de difusió pulmonar menors i mostren encara lesions en radiografies toràciques.

Un estudi de cohort de 1733 persones a sis mesos de l’alta hospitalària

Wuhan fou la primera ciutat en patir un brot epidèmic d’infecció per SARS-CoV-2, i així s’explica que aquest sigui l’estudi de cohort més gran i amb una durada més llarga de les conseqüències de la covid-19 en els casos que requeriren un ingrés hospitalari. El 76% dels pacients de l’estudi reportava, si més no, un símptoma 6 mesos després de l’alta hospitalària, un percentatge que encara era superior en dones. Els símptomes més comuns eren fatiga, feblesa muscular i dificultats per conciliar la son. En alguns pacients, especialment els que van patir les formes més severes, encara es detecten a sis mesos valors espirogràfics anormals i opacitats en les radiografies toràciques. Pel que fa als nivells d’anticossos, a 6 mesos de l’alta hospitalària els valors són inferiors als de la fase aguda, cosa que fa pensar en la possibilitat de reinfecció d’aquests pacients.

En aquest estudi ambidireccional s’incloïen tots els pacients amb una covid-19 confirmada per laboratori que van rebre l’alta de l’Hospital Jin Yin-tan, de Wuhan, entre el 7 de gener i el 29 de maig. Eren exclosos, és clar, els qui moriren abans de la visita de seguiment, aquells qui presentaven dificultat de seguiment per raons de malaltia psicòtica o demència, els qui havien estat hospitalitzats ulteriorment, els qui tenien problemes de mobilitat previs, els qui refusaren de participar, els qui no pogueren ésser contactats, els qui vivien fora de Wuhan, i els qui vivien en asils.

Els criteris per rebre l’alta hospitalària per als pacients de covid-19 eren el de no presentar febre per tres dies consecutives, presentar millora en els símptomes respiratoris, resolució i recuperació de la lesió aguda en imatges de pulmó, i dos resultats negatius per PCR successius separats per més de 24 hores.

L’estudi va rebre l’aprovació de la Comissió d’Ètica en la Recerca de l’Hospital Jin Yin-tan. Tots els participants havien presentar un consentiment informat per escrit.

Per fase aguda s’entén tot el període entre l’aparició de símptomes i l’alta hospitalària. La severitat de la covid-19 és definida en una escala de set:
- 1. No requereix ingrés hospitalari i es reprèn l’activitat normal.
- 2. No requereix ingrés hospitalari, però hi ha incapacitat per reprendre l’activitat normal.
- 3. Ingrés hospitalari, però sense necessitat de suplementació amb oxigen.
- 4. Ingrés hospitalari, amb necessitat de suplementació amb oxigen.
- 5. Ingrés hospitalari, amb necessitat d’una cànula nasal d’alt flux o de ventilació mecànica no-invasiva.
- 6. Ingrés hospitalari, amb oxigenació per membrana extracorpòria o ventilació mecànica invasiva.
- 7. Mort.

Els pacients recrutats rebien una trucada telefònica del personal mèdic per fixar la data de la visita, a uns sis mesos de l’alta hospitalària. Si no podien acudir, se’ls donava dues oportunitats addicionals abans de descartar-los.

La consulta de seguiment es feia en la clínica externa de l’Hospital Jin Yin-tan. En aquesta visita se’ls feia una entrevista, i havien de respondre qüestionaris sobre problemes respiratoris (mMRC dyspnoea scale), qualitat de vida (EQ-5D-5L, basat en les dimensions de mobilitat, auto-cura, activitats habituals, dolor o incomoditat, ansietat o depressió; EQ-VAS, sobre valoració subjectiva de salut).

En aquesta visita de seguiment se’ls prenia una mostra de sang venosa per avaluar un comptatge cel·lular, creatinina sèrica, hemoglobina, hemoglobina glicada (HbA1c). En aquells pacients que havien participat en l’assaig LOTUS (que comprovava l’eficàcia del lopinavir en el tractament de la covid-19) se’ls mesurava els nivells anticossos anti-SARS-CoV-2, tant en les mostres recollides en la fase aguda, com en les del seguiment a 6 mesos.

Una part aleatòria dels pacients era assignada per tests addicionals: test de funció pulmonar, ultrasonografia de venes de cames i abdomen, i tomografia computeritzada d’alta resolució del tòrax. De fet, aquestes proves eren recomanades a tots els pacients que havien patit una severitat de 5 o 6.

Els efectes de la covid-19 a 6 mesos després de l’alta hospitalària

Dels 2469 pacients de covid-19 que van rebre l’alta de l’Hospital Jin Yin-tan entre el 7 de gener i el 29 de maig, 736 quedaren exclosos de la cohort. Les visites de seguiment es realitzaren entre el 16 de juny i el 3 de setembre. Val a dir, que dels 2469 pacients, 33 van morir després de l’alta hospitalària com a conseqüència d’un agreujament de patologies prèvies pulmonars, cardíaques o renals; 25 pacients van requerir un reingrés hospitalari per patologies prèvies. Dels 1733 pacients que foren recrutats per a la cohort, 94 havien participat en l’estudi LOTUS i és d’aquests que es feren els tests d’anticossos en gran. De 390 pacients es feren tests de funció pulmonar, tomografia toràcica i ultrasonografia de venes abdominals i d’extremitats inferiors.

L’edat mitjana dels participants en l’estudi era de 57 anys, amb 897 homes i 836 dones. Pel que fa a les comorbilitats, 505 pacients presentaven hipertensió (29%), 207 diabetis (12%), 128 malaltia cardiovascular (7%). Dels 1733 participants, 1172 (68%) van requerir oxigen durant l’estada hospitalària, 122 ventilació (7%). Uns 76 participants (4%) van requerir ingrés a unitat de cures intensives. La durada mitjana d’estada hospitalària fou de 14 dies.

El 76% dels pacients entrevistats (1265 de 1655) reportaven, si més no, un símptoma en la visita de seguiment, a sis mesos de l’alta hospitalària. Aquest percentatge era superior en dones, per bé que les dones eren tan sols el 36% dels casos més severs (5-6). Els pacients amb covid-19 més severa (5-6) tenien un risc 2,42 (1,15-5,08) superior de reportar algun símptoma a sis mesos de l’alta. El símptoma més habitual era la fatiga o feblesa muscular, que reportaren 1038 de 1655 pacients.

Les proves de funció pulmonar indicaven que el 56% pacients de severitat 5-6 mostraven valors insuficients, mentre que aquesta xifra era del 22% en pacients de severitat 3.

La tomografia computeritzada toràcica mostra que els pacients que patiren formes més severes retenen una opacitat superior, així com la presència de línies irregulars. De tota manera, les lesions més conspícues registrades en el moment agut (consolidació bilateral, línia subpleural) tendeixen a ésser absorbides en els primers 6 mesos després de la convalescència.

Dels 94 pacients dels qui es feren anàlisis serològiques, es constata que més del 90% retenen la seropositivitat a 6 mesos. De tota manera, la majoria d’anticossos (N-IgM, RBD-IgM, S-IgM, N-IgA, RBD-IgA, S-IgA, RBD-IgG) tendeixen a disminuir en aquest període.

Pel que fa la trombosi venosa d’extremitats inferiors, no s’observà cap cas en el 390 pacients de qui es feren ultrasonografies. El 35% dels 1393 pacients dels qui es realitzà una anàlisi de funció renal mostraven uns valors de filtració glomerular inferiors als normals.

La necessitat de fer un seguiment dels pacients que han superat la covid-19

Huang et al. són conscients que els mecanismes subjacents a la conseqüències psiquiàtriques de al covid-19 deuen ser de natura multifactorial, amb efectes d’infecció viral, de resposta immunològica, del tractament amb corticosteroids, del temps d’estada en la unitat de cures intensives, d’aïllament social i de l’estigma. Pel que fa als cortiscoteroids, Huang et al. no troben que tinguin un efecte d’acceleració en la desaparició de lesions pulmonars. En alguns aspectes, com el de les lesions pulmonars, el seguiment de 6 mesos seria insuficient, i caldria esperar a estudis de seguiments més prolongats.

De fet, Huang et al. conclouen que un seguiment persistent d’aquests pacients, particularment dels qui sobrevisqueren a les formes més severes de covid-19, és necessari i essencial. El seguiment hauria de valorar no tan sols la funció respiratòria, sinó també la renal, i hauria d’incorporar pautes de prevenció de co-morbiditats.

Huang et al. també consideren necessari fer estudis similars sobre persones que han patit la covid-19 sense ingrés hospitalari, per tal de tindre un quadre més complet de les conseqüències sanitària a llarg termini de la infecció aguda.

Lligams:

- 6-month consequences of COVID-19 in patients discharged from hospital: a cohort study. Chaolin Huang, Lixue Huang, Yeming Wang, Xia Li, Lili Ren, Xiaoying Gu, Liang Kang, Li Guo, Min Liu, Xing Zhou, Jianfeng Luo, Zhenghui Huang, Shengjin Tu, Yue Zhao, Li Chen, Decui Xu, Yanping Li, Caihong Li, Lu Peng, Yong Li, Wuxiang Xie, Dan Cui, Lianhan Shang, Guohui Fan, Jiuyang Xu, Geng Wang, Ying Wang, Jingchuan Zhong, Chen Wang, Jianwei Wang, Dingyu Zhang, Bin Cao. Lancet (2021)

divendres, 8 de gener de 2021

Cinc coalicions per a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer

En plena pandèmia l’única posició raonable davant la convocatòria d’unes eleccions anticipades per desistiment dels grups parlamentaris és l’abstenció passiva. Fins i tot el vot per correu implica el contacte amb un treballador postal. L’abstenció passiva és també una mostra de solidaritat amb les persones que seran cridades en els propers dies per formar part de les meses. Com menys afluència a les urnes, menys risc partiran aquestes persones.

De tota manera, ni que sigui virtualment, farem una ullada a alguns aspectes. Les eleccions foren convocades el 22 de desembre. Entre el 23 de desembre i l’1 de gener era obert el termini per a la comunicació a la junta electoral de la creació de coalicions electorals. Justament això serà el que veurem avui.

En total, davant de la Junta Electoral Central s’han constituït vàlidament cinc coalicions electorals. Dues d’elles són independentistes, dues altres són defensores de la unitat de la classe treballadora, i la cinquena és equidistant. Vegem-les, en l’ordre de presentació.

La primera coalició és la “Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle per Guanyar” (CUP-G). Aquesta coalició es presentà a Barcelona el 23 de desembre, integrada per:
- Candidatura d’Unitat Popular (CUP), representada pel seu secretari general, Fabià Díaz Cortés.
- Capgirem, representat pel seu secretari general, Xavi Monge.

La coalició es declara d’àmbit estatal. Es tracta d’una coalició instrumental, ja que Capgirem únicament actua a través de la seva associació amb la CUP. La coalició, de fet, declara que les subvencions electorals obtingudes aniran integralment a la CUP. La marca “Capgirem” permet aixoplugar partits, associacions i individus de fora de la CUP, i també és un recurs en darrera instància per si a la CUP li passa alguna cosa a nivell legal.

La segona coalició és “En Comú Podem-Podem En Comú” (ECP-PEC). Aquesta coalició es constituí a Barcelona el 29 de desembre, amb la participació de:
- Catalunya En Comú, representada per la seva presidenta, Candela López Tagliafico.
- En Comú Podem, representat per la seva presidenta, Inés Petit Estrenjer.
- Podemos, representat per Alberto Rodríguez Rodríguez.

De fet, aquesta és la coalició entre Catalunya En Comú i Podem. El seu àmbit territorial són les quatre circumscripcions catalanes. En Comú Podem és, alhora, com hem vist, un partit polític instrumental de la col·laboració entre les dues organitzacions.

La tercera coalició és “Unidos Por la Democracia + Jubilados (Unidos SI-DEf-PDSJE-SOMOS ESPAÑA)”. Aquesta coalició es constituí a Barcelona el 30 de desembre, integrada per:
- Unidos por la Solidaridad Internacional (UNIDOS SI), representat pel seu secretari general, Enrique Martínez Herrera.
- Democracia Efectiva (DEf), representat pel seu secretari general, Juan Camprubí Prats.
- Partido Demócrata Social Jubilados Europeos (PDSJE), representat pel seu president, Lope García-Verdugo Galeote.
- Somos España, representat pel seu secretari general, Luis Carlos Nogués Santos.

L’àmbit territorial d’aquesta coalició és la Comunitat Autònoma de Catalunya, i la vigència temporal s’estén a tot el mandat del parlament elegit. Les quatre formacions integrants han bastit un Consell de Coordinació per a la gestió de la coalició.

La quarta coalició és “Recortes Cero – Grupo Verd – Municipalistes” (RECORTES CERO-GV-M). Es va constituir a Barcelona l’1 de gener, integrada per:
- Demos+, representat pel seu president, César Rubio Marco.
- Veïns per Vacarisses, representat pel seu president, Pedro R. Serna González.
- Viva!, representat pel seu president, Miguel A. Goicoechea Pérez.
- A Tu Lado Vecinos Municipalistas, representat pel seu president, Carmen Puig Sánchez.
- Grupo Verde Europeo, representat pel seu president, José Ribas Ribas.
- Unificación Comunista de España (UCE), representat per José Salvador Villalba, membre del seu comitè executiu.

Aquesta coalició té com a àmbit les províncies de Lleida, Barcelona, Tarragona i Girona. La Comissió Política de la coalició serà presidida per Nuria Suárez.

La cinquena coalició és “Unitat Primer d’Octubre” (Unitat 1-O). Es va constituir el 28 de desembre, amb la participació de:
- el Bloc Soberanista Català (BSC), representat pel seu president, Josep Maria Boix Caparrós.
- Força Catalunya, representat pel seu president, Santiago Espot.
- Partido Somos Andaluces Por Andalucía y Los Pueblos, representat pel seu coordinador federal, Pedro Ignacio Altamirano.

L’àmbit de la coalició són les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Els tres dirigents integren una Comissió Política de Coordinació.

dimecres, 6 de gener de 2021

Les principals variants en curs de SARS-CoV-2

Passades les festes, una nova onada de restriccions acompanya l'onada prèvia d'expansió del SARS-CoV-2. És un escenari que ja hem vist en el mes de juliol i en el mes d'octubre, però ara es veu complicat pel fet que sembla rellevant el paper de la diversitat genètica interna del virus. Fins ara, hom havia tractat les variants del SARS-CoV-2 com un aspecte que ajudava a traçar l'expansió de la pandèmia, però algunes d'aquestes variants tindrien un comportament epidemiològic diferent, i per això hom parla de "variants de preocupació" (VOC en l'acrònim anglès).

En la premsa, sentim parlar de "variant anglesa" o de "variant sud-africana", i és curiós que es faci això quan, en designar el SARS-CoV-2 hom evità la típica referència geogràfica de "virus de Wuhan".

Per tal d'oferir una nomenclatura més manegable i neutra de les variants de SARS-CoV-2, Trevor Bedford, Emma B. Hodcroft i Richard A. Neher, de ARTIC Network, han revisat la seva estratègia de designació. Si fins ara el criteri per definir un clade de primer nivell era que assolís una freqüència global superior al 20% per 2 o més mesos, ara s'hi afegeix un criteri de freqüència regional, i un criteri que té en compte les "variants de preocupació".

Els clades principals tenen tots la designació de "20" en el sentit que s'originaren en l'any 2020. La llista actual de clades seria:
- 20A: és el llinatge pandèmic basal portador de la mutació S614G en la proteïna S. Té una distribució global.
- 20B: derivat del 20A es caracteritza per les mutacions N203K i N204R de la proteïna S i la mutació 50N de ORF14. Té una distribució global.
- 20C: derivat del 20A es caracteritza per les mutacions 57H de ORF3a i la 265I de ORF1a. Té una distribució global.
- 20D: derivat de 20B es caracteritza per les mutacions 1246I de ORF1a i 3278S de ORF1a. Es concentra a Amèrica del Sud, Europa del Sud i Sud-Àfrica.
- 20E: derivada de 20A, es caracteritza per les mutacions N220V de la proteïna S, 30L de ORF10, 67F i S222V de ORF14. Es concentra a Europa.
- 20F: derivada de 20B, es caracteritza per les mutacions 300F i S477N de ORF1a. Es concentra a Austràlia.
- 20G: derivada de 20C, es caracteritza per les mutacions 1653D de ORF1b, i 172V, N67S i N199L de ORF3a. Es concentra als Estats Units.
- 20H/501Y.V2: derivada de 20C, es caracteritza per les mutacions S80A, S215G, S484K, S501Y i S701V de la proteïna S. Es concentra a Sud-Àfrica.
- 20I/501Y.V1: derivada de 20B, es caracteritza per les mutacions S501Y, S570D, S681H de la proteïna S, i la 27* de ORF8. Es concentra al Regne Unit.