dijous, 31 d’octubre del 2019

L'Assemblea d'Electes de Catalunya no ens representa

Ahir tingué lloc la sessió inaugural de l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT). Teòricament, aquest òrgan és, juntament amb el Consell de la República, una de les preteses institucions de l'autoproclamada i autosuspesa República Catalana.

L'Assemblea d'Electes de Catalunya és integrada potencialment per 9283 càrrecs electes (9.077 regidors, 135 diputats autonòmics, 47 diputats nacionals, 16 senadors, 8 eurodiputats). S'hi han inscrit, però, tan sols 2.200, i ahir al Palau de Congressos de Catalunya hi hagué una mica més de 1.800 assistents.

Però suposem que la participació fos de tots els càrrecs electes convocats. Salta a la vista el predomini de regidors en aquesta assemblea. Ara bé, els regidors no representen equitativament la població. Un municipi de 200 habitants elegeix 5 regidors, de tal manera que hi ha 40 veïns per cada regidor. En canvi a Esplugues, un cens de 35.039 persones elegeix 21 regidors, de manera que qui ha 1669 veïns per cada regidor. No és casual que l'AECAT sobrerepresenti els municipis menys poblats, ja que és en aquests municipis on el "republicanisme" té més força.

És cert que Esplugues hi seria representada no tan sols pels seus 21 regidors, sinó també per una quota corresponent de representants del Parlament, del Congrés, del Senat i de l'Eurocambra. Ara bé, Esplugues comparteix amb els altres municipis de la província de Barcelona 85 diputats del Parlament de Catalunya, 32 diputats del Congrés i 4 senadors. Alhora, comparteix amb els altres municipis del Regne d'Espanya 54 diputats del Parlament Europeu. Si comptem la part alíquota de tota aquesta representació, Esplugues tindria 22,12 representants a l'AECAT. Això significaria una ratio de 1584 veïns per representants. Aquesta ratio, si comptem tot el territori de Catalunya (5.554.455 electors per a 9.283 representants) seria de 598 electors per representant. Salta a la vista la diferència. Esplugues de Llobregat, en població electoral, és el 0,00631 per 1 de Catalunya. És cert que en el Parlament de Catalunya es troba subrepresentada (0,005543), però molt més greu és la subrepresentació en l'AECAT (0,00238). Aquesta xifra mostra com l'AECAT no ens representa prou a la població metropolitana de Barcelona. En comparació amb el Parlament de Catalunya, hi sortim perdent.

divendres, 25 d’octubre del 2019

La Declaració de la Llotja de Mar del 25 d'octubre del 2019

Avui s'ha signat a la Llotja de Mar de Barcelona una declaració impulsada per Junts Per Catalunya, la Crida Nacional per la República, el Partit Demòcrata PDeCat, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), o Bloque Nacionalista Galego (BNG), Euskal Herria Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Més per Mallorca. La declaració també ha estat signada per Demòcrates de Catalunya, Esquerra Valenciana, Més per Menorca, República Valenciana/Partit Valencianista Europeu.

El manifest és una resposta a la sentència contra membres del govern Puigdemont i els líders de l'ANC i de l'Òmnium. Considera que "l'Estat espanyol ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu". El manifest conclou amb una defensa de set punts: "1. El dret d'autodeterminació dels nostres pobles. 2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política. 3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades. 4. Les llibertats civils i polítics. 5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles. 6. Compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític. 7. Apel·lació a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions".

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Les candidatures proclamades a la província de Barcelona per als comicis del 10 de novembre del 2019

Les Juntes Electorals Provincials han proclamat avui al BOE les candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

En el cas de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, presidida per Montserrat Comas d'Argemir i Cendra, la reunió de proclamació de candidatures tingué lloc ahir dilluns. Era el dia de la comunicació de sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que suposa la inhabilitació d'alguns candidats de les llistes presentades. Aquesta inhabilitació s'estén a la pròpia participació en candidatures. D'aquesta manera, s'han produït alteracions en les llistes.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, les llistes proclamades a Barcelona són:
- 1. PSC-PSOE: 32 candidats i 10 suplents.
- 2. PUM+J: 32 candidats. Aquesta llista s'havia presentat de manera incompleta, però el defecte s'ha subsanat.
- 3. Cs: 32 candidats i 3 suplents.
- 4. ERC-Sobiranistes: 32 candidats i 9 suplents, dels quals 7 són de Sobiranistes.
- 5. PP: 32 candidats i 10 suplents.
- 6. CUP-PR: 32 candidats i 10 suplents.
- 8. ECP-Guanyem el Canvi: 32 candidats i 6 suplents.
- 9. JxCAT-Junts: 32 candidats i 10 suplents.
- 10. I.Fem: 32 candidats i 1 suplent.
- 11. VOX: 32 candidats i 6 suplents.
- 12. PCPC: 32 candidats i 6 suplents.
- 13. PACMA: 32 candidats i 3 suplents.
- 14. PCTC: 32 candidats i 1 suplent.
- 15. IZQP: 32 candidats i 2 suplents.
- 17. Recortes Cero-GV: 32 candidats i 9 suplents.
- 18. Más País: 32 candidats i 2 suplents.

No han estat proclamades la llista 7 de PFiV, la llista 16 d'EB i la llista 19 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

Pel que fa al Senat els candidats proclamats han estat:
- 1. PSC-PSOE: 1) Manuel Cruz; 2) Elia Tortolero; 3) Carles Martí.
- 2. PUM+J: 1) Marius Lucien Makon Nkoyock.
- 3. Cs: 1) Martín Eusebio Barra; 2) Carmen de Rivera; 3) Nito Foncuberta.
- 4. ERC-Sobiranistes: 1) Mirella Cortés; 2) Ana Maria Surra; 3) Robert Masih.
- 5. PP: 1) Manuel Buenaño; 2) Elisabet Ortega; 3) Álvaro Benejam.
- 6. ECP-Guanyem el Canvi: 1) Rosa Lluch; 2) Joan Comorera; 3) Vanessa Maxé.
- 7. JxCat-Junts: 1) Roger Español; 2) Meritxell Lluís; 3) Lorena Judith Iglesias
- 8. I.Fem: 1) María Elva Tenorio.
- 9. VOX: 1) Jordi Aguiló.
- 10. PCPC: 1) Quim Boix.
- 11. PACMA: 1) Alejandro Cuesta; 2) Blanca Pérez; 3) Bernat Pujol.
- 12. PCTC: 1) Eric Rodríguez.
- 13. IZQP: 1) Orlin Hernán Martillo.
- 15. Recortes Cero-GV: 1) Octavio Piulats; 2) Antonia Rodrigo; 3) Concha García.
- 16. Más País: 1) Jennifer Salmerón.

No han estat proclamats els candidats de la llista 14 d'EB ni els candidats de la llista 17 d'Unidos SI-ACPS-DEF.

dilluns, 14 d’octubre del 2019

Cent anys per un primer d'octubre

La Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem ha notificat avui la sentència 459/2019, dictada en la causa especial 20907/2017, sobre "els fets esdevinguts a Catalunya la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista".

Les penes són contundents:
- Oriol Junqueras (vicepresident del Govern): 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta.
- Raül Romeva (conseller d'Exteriors): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Turull (conseller de Presidència): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Dolors Bassa (consellera de Benestar Social): 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta.
- Carme Forcadell (presidenta del Parlament): 11 anys i 6 mesos de presó i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Joaquim Forn (conseller d'Interior): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Josep Rull (conseller de Territori): 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural): 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
- Santi Vila (conseller de Cultura): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Meritxell Borràs (consellera d'Administracions Públiques): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.
- Carles Mundó (conseller de Justícia): 10 mesos de multa amb quota diària de 200 € i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència els considera culpables de sedició (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Rull, Sánchez, Cuixart), malversació agreujada (Junqueras, Romeva, Turull, Bassa) i desobediència (Vila, Borràs, Mundó)

La sentència ha estat rebuda amb protestes més o menys organitzades, i que s'han centrat de moment en l'Aeroport del Prat. El govern Torra ha mostrat el seu rebuig a la sentència, però no hi ha indicis que facin pensar en una operació d'alliberament dels presos i d'evacuació a través de l'Aeroport per tal que s'uneixin a Brussel·les amb els altres membres del Govern de Puigdemont ("Consell de la República"). De fet, qui ha iniciat realment tràmits en aquest sentit és el propi Tribunal Suprem per tal de reclamar l'extradició per sedició de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí a través del mecanisme de l'euroordre. Aparentment, el govern en funcions de Pedro Sánchez espera que les mobilitzacions contra la sentència no se surtin de mare i que, malgrat tot, serveixin per pescar vots entre l'electorat més temerós d'escalades protestatàries. Un Sánchez domenyant les protestes contra el trasllat de les restes de Francisco Franco a Madrid, i les protestes contra la sentència 459/2019, és potser la imatge que desitja el PSOE per revertir unes enquestes no massa favorables per a les eleccions del 10 de novembre.

divendres, 11 d’octubre del 2019

La pau i la reconciliació a l'Àfrica Oriental (Abiy Ahmed Ali; Premi Nobel de la Pau, 2019)

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de la Pau d'enguany al primer ministre d'Etiopia, Abiy Ahmed Ali, "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional, i en particular per la seva decisiva iniciativa de resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea". Segons el Comitè Nobel aquest premi també vol suposar "un reconeixement a tots els actors que treballen per la pau i la reconciliació a Etiopia "

Abiy Ahmed Ali


Abiyyii Ahimad Ali (*Beshasha, 15.8.1976) fou el sisè i últim dels fills del matrimoni format per Tezeta Wolde i Ahmed Ali. Tezeta era de nacionalitat ahmara i de religió cristiana ortodoxa etiòpica. Era una de les quatre dones d'Ahmed Ali, ell mateix de nacionalitat oromo i de religió musulmana. Abiy era, de fet, el tretzè fill del seu pare. En el registre apareix amb el nom d'Abiyot (አብዮት), que vol dir "revolució" en ahmàric, en referència a la liderada pel Derg en el 1974. Estudià a l'escola primària de Beshasha i d'escoles secundàries d'Agaro.

A 15 anys deixà els estudis per unir-se al Partit Democràtic Oromo (Dhaabbata Diimookiraatawwaa Uummata oromoo). S'incorporà a les milícies d'aquest moviment, llavors integrades per 200 combatents. Aquesta milícia forma part de les forces armades que tombaren el govern del Derg en el 1991. Si a casa havia après la llengua omoro i l'ahmàrica, en aquestes forces armades aprengué tigrinya.

Destinat a la Brigada Assefa a l'oest de la província de Wollega fou ensinistrat en intel·ligència i comunicacions. Formalment esdevingué soldat de la Força de Defensa Nacional el 1993. Després de diversos destins, el 1995 fou casc blau a Kigali (Ruanda) en el marc de l'UNAMIR. Entre el 1998 i el 2000 comandà un equip d'intel·ligència en la guerra contra Eritrea.

En el marc de la seva carrera militar es graduà en enginyeria informàtica a Addis Ababa (2001). Fou mentre tots dos servien a l'exèrcit, que Abiy conegué a la que seria la seva dona, Zinash Tayachew. Zinash, de nacionalitat amhara, era natural de Gondar. El matrimoni ha tingut tres filles i recentment han adoptat un fill.

Dels seus destins militars potser el que més l'impactà fou el retorn a Beshasha (2006). La localitat fou somoguda per violències sectàries, que culminaren l'1 de desembre del 2006 amb l'assassinat de sis cristians a mans d'una turba musulmana. Abiy intervingué per calmar els ànims. En matèria religiosa, Abiy és membre de l'Església Etiòpica dels Creients en Tot l'Evangeli.

En el 2008 participà en la creació d'INSA, l'agència de seguretat etíop. Director interí d'INSA, fou membre del consell de direcció d'empreses públiques del sector de la informació i les telecomunicacions com Ethio Telecom i la Televisió Etíop. En el 2010 es retirà de l'Exèrcit, amb el grau de tinent coronel, amb la intenció de fer carrera política.

Reprengué la militància activat en el Partit Democràtic Oromo (PDO). Amb la regionalització d'Etiopia en línies nacionalitàries, l'ODP ha esdevingut el partit dominant a la Regió Oromo. El PDO és un dels quatre partits membres del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etiop (FDRPE). Abiy fou promogut ràpidament al comitè central del PDO i al comitè executiu del FDRPE.
En les eleccions del 2010, Abiy es presentà per la circumscripció natal d'Agaro, i esdevingué membre de la Càmara de Representants del Poble. Abiy s'havia implicat en la formació del Fòrum Religiós per la Pau, encaminat a restaurar els vincles entre els musulmans i els cristians de la regió. La coexistència religiosa és vital per al poble oromo, en el qual sovint fins i tot dins de la mateixa família hi ha branques cristianes i musulmanes.

En el 2011 realitzà un mestratge en lideratge transformador a l'Institut Internacional de Lideratge d'Addis Ababa i a la Greenwich University, de Londres. En el 2013, féu un mestratge en administració d'empreses al Col·legi Leadstar de Gestió i Direcció d'Addis Ababa i a l'Ashland University, d'Ohio. En el 2017 defensà la tesi doctoral "El capital social i el seu paper en la resolució tradicional de conflictes a Etiopia: el cas del conflicte inter-religiós en l'Estat de Zona de Jimma", en el qual exposava, entre d'altres elements, l'experiència que havia tingut ell deu anys abans a la seva localitat natal.

En el 2014, Abiy esdevingué director general del Centre de Ciència i Tecnologia de la Informació. En el 2015 ingressà a l'executiva del PDO. Guanyà popularitat en el marc del conflicte sobre la possessió de terres al voltant d'Addis Ababa i altres zones de la Regió Oròmia. L'octubre del mateix any esdevingué Ministre de Ciència i Tecnologia. Després de 12 mesos al capdavant del ministeri, deixà el govern federal per esdevingué vicepresident de la Regió Oròmia. Entre les responsabilitats regionals, hi havia la direcció de l'Oficina de Planificació i Desenvolupament Urbanístic. També destacà en la gestió del milió de persones de nacionalitat oromo desplaçades des del territori de Somàlia.

Abiy com a primer ministre d'Etiopia i com a Premi Nobel de la Pau

Des del 2015, Etiopia vivia una profunda agitació social que vista des de fora hom volia simplificar en termes de classes socials o, pitjor encara, de nacionalitats o de religions. El cas és que els mateixos actors de vegades es deixaven endur per aquestes simplificacions.

L'abril del 2018, Abiy Ahmed esdevingué primer ministre. Arribava al govern com a líder del FDRPE, però realitzà esforços des d'un bon començament per desmarcar-se fins a cert punt dels seus predecessors. La qüestió eritrea retornava a l'agenda, però ara amb el compromís clar d'Abiy de reprendre les negociacions de pau. Des del 1991, i malgrat haver reconegut la independència d'Eritrea, Etiopia ha viscut en guerra calenta o freda les relacions amb l'ara estat veí. Les negociacions entre Abiy Ahmed i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, conduïren a la signatura de les declaracions d'Asmara (juliol del 2019) i de Jeddah (setembre del 2019). El govern etíop acceptava l'arbitratge de la comissió internacional del 2002 sobre els límits fronterers entre Etiopia i Eritrea.

Algú s'ha demanat per quin motiu Isaias Afwerki no ha rebut també el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel, de fet, reconeix el rol d'Afwerki en respondre a la proposta d'Abiy i en la formalització del procés de pau. Però sens dubte la deteriorada situació interna d'Eritrea no convidava al Comitè Nobel de fer el pas de dividir el Premi per la meitat.

D'altra banda, el Comitè Nobel també reconeix implícitament que la situació a Etiopia no és pas òptima, però valora positivament les reformes del govern Abiy "que ofereixen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i d'un futur més brillant". Entre les primeres mesures del govern Abiy hi hagué l'aixecament de l'estat d'emergència, la concessió de l'amnistia a presos polítics, la revocació de controls sobre els mitjans de comunicació, la legalització de grups opositors i destitucions de càrrecs militars i civils investigats per corrupció. El Comitè Nobel valora les mesures del govern per promoure la participació de la dona en la vida política i comunitària, així com el compromís d'enfortir la democràcia i de garantir eleccions lliures i justes.

Quan el Comitè Nobel diu que a Etiopia hi ha molta feina a fer és refereix particularment a la conflictivitat etnolingüística. En termes més concrets, recorda que a Etiopia hi ha uns tres milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.

El Comitè Nobel també ha valorat la política exterior del govern Abiy. El setembre del 2018, la mediació etíop ajudà a la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibuti. El govern etíop també ha mediat en el conflicte sobre les demarcacions marítimes entre les aigües territorials de Kènia i Somàlia. També ha estat reconeguda la mediació d'Abiy en el conflicte intern a Sudan i, particularment, en l'establiment de la taula negociadora que dóna lloc a l'avantprojecte d'una nova constitució pel Sudan (publicat el 17 d'agost del 2019).

dimecres, 9 d’octubre del 2019

Les candidatures presentades a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019

El Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, convocava eleccions a la XIV Legislatura de les Corts espanyoles. Avui el BOE publica les candidatures que s'hi han presentat.

En el cas de la circumscripció de Barcelona s'han presentat les candidatures següents a les eleccions del Congrés dels Diputats:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Meritxell Batet.
- 2. Per Un Món Més Just (PUM+J), amb una llista formada exclusivament per Esteban Serra Vila.
- 3. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per Inés Arrimadas.
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes), amb una llista de 32 candidats i 10 suplentes, encapçalada per Oriol Junqueras.
- 5. Partit Popular/Partido Popular (PP), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Cayetana Álvarez de Toledo.
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (CUP-PR), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Mireia Vehí.
- 7. Família i Vida (PFiV), amb una llista de 32 candidats, encapçalada per Josep Maria Clotet.
- 8.- En Comú Podem-Guanyem el Canvi (ECP-GUANYEM EL CANVI), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Jaume Asens.
- 9.- Junts (JUNTS), amb una llista de 32 candidats i 10 suplents, encapçalada per Jordi Sànchez.
- 10.- Iniciativa Feminista (I.Fem), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Nuria Castillo.
- 11. Vox (VOX), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Ignacio Garriga.
- 12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enric Lloret.
- 13. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), amb una llista de 32 candidats i 3 suplents, encapçalada per David Martínez Planellas.
- 14. Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), amb una llista de 32 candidats i 1 suplent, encapçalada per Ferran Peris.
- 15. Izquierda en Positivo (IZQP), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Toni García Pérez.
- 16. Escons en Blanc/Escaños en Blanco (EB), amb una llista de 32 candidats, bo i amb el compromís de no ocupar els escons en cas d'ésser elegits.
- 17. Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GV), amb una llista de 32 candidats i 9 suplents, encapçalada per Nuria Suárez.
- 18. Más País (MÁS PAÍS), amb una llista de 32 candidats i 2 suplents, encapçalada per Juan Antonio Geraldes.
- 19. UNIDOS Actuando por la Democracia (UNIDOS SI-ACPS-DEf), amb una llista de 32 candidats i 6 suplents, encapçalada per Enrique Martínez Herrera.

D'aquestes llistes seran elegits 32 diputats d'entre les que obtinguin més del 3% dels vots vàlids emesos, d'acord amb una distribució proporcional segons la Llei d'Hondt.

Pel que fa a les eleccions al Senat, aquests són els candidats a la circumscripció per Barcelona:
- 1. 1. Manuel Cruz Rodríguez (PSC-PSOE).
- 1. 2. Elia Tortolero Orejuela (PSC-PSOE).
- 1. 3. Carles Martí Jufresa (PSC-PSOE).
- 2. 1. Marius Lucien Makon Nkoyock (PUM+J).
- 3. 1. Martín Eusebio Barra López (Cs).
- 3. 2. Carmen de Rivera Pla (Cs).
- 3. 3. Nito Foncuberta Riba (Cs).
- 4. 1. Raül Romeva i Rueda (ERC-Sobiranistes).
- 4. 2. Ana Maria Surra i Spadea (ERC-Sobiranistes).
- 4. 3. Robert Masih i Nahar (ERC-Sobiranistes).
- 5. 1. Manuel Buenaño García (PP).
- 5. 2. Elisabet Ortega Robles (PP).
- 5. 3. Álvaro Benejam Peretó (PP).
- 6. 1. Rosa Lluch Bramon (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 2. Joan Comorera Estarellas (ECP-Guanyem el Canvi).
- 6. 3. Vanessa Maxé Navarro (ECP-Guanyem el Canvi).
- 7. 1. Roger Español i Tor (Junts).
- 7. 2. Meritxell Lluís i Vall (Junts).
- 7. 3. Lorena Judith Iglesias i Teixidó (Junts).
- 8. 1. María Elva Tenorio López (I.Fem).
- 9. 1. Jordi Aguiló Vendrell (VOX).
- 10. 1. Quim Boix Lluch (PCPC).
- 11. 1. Alejandro Cuesta Hidalgo (PACMA)
- 11. 2. Blanca Pérez Uño (PACMA).
- 11. 3. Bernat Pujol Trias (PACMA)
- 12. 1. Eric Rodríguez Rodríguez (PCTC).
- 13. 1. Orlin Hernán Martillo Ortega (IZQP).
- 14. 1. Ezequiel Ramon Pinat (EB), amb el compromís de deixar l'escó buit si és elegit.
- 15. 1. Octavio Piulats Riu (Recortes Cero-GV).
- 15. 2. Antonina Rodrigo García (Recortes Cero-GV).
- 15. 3. Concha García García (Recortes Cero-GV)
- 16. 1. Jennifer Salmerón Comino (Más País).
- 17. Julio Antonio Villacorta Garcia (UNIDOS SI-ACPS-DEf).

Cada elector podrà votar fins a 3 candidats de la papereta del Senat. Els 4 candidats amb més vots globals seran elegits senadors per la província de Barcelona.