dimarts, 27 de gener del 2015

Nacionalisme econòmic i estatisme: l'argument dels 600 € grecs

Des del "conservadorisme oficial" se'ns explica que cada "espanyol" té 600 € dipositats en deute "grec", i que el protogovern de Syriza-ANEL vol que els hi perdonem. L'argument parteix del repartiment del total de deute grec en mans del "Regne d'Espanya".

L'argument sembla destrelletat però és una resposta lògica. Si Syriza-ANEL utilitzen el nacionalisme grec, el ministre De Guindos utilitza el nacionalisme espanyol i, per la seva banda, Sala-i-Martí la versió principatina d'aquest nacionalisme espanyol.

Algú podrà dir que és una exageració. Syriza-ANEL no demanen el desconeixement o supressió de tot el deute públic. Altrament, si algun elector de Syriza ho pensa, segurament ho faria extensiu a tot el "deute públic" de la Unió Europea o fins i tot a tot el "deute".

En aquesta visió extrema, els "espanyols" sortirien guanyant. Perdria aquest "espanyol" ideal 600 €, però guanyaria quatre vegades més gràcies a la condonació del deute públic espanyol.

Naturalment, tot això és fantasia. Però continuem amb ella. L'abolició de l'estat i el repartiment d'actius i passius entre la ciutadania no suposaria pas cap condonació del deute. Seria, ans al contrari, la privatització més fenomenal (la privatització social) d'aquest deute. Fet i fet, si "Espanya" té diners en deute grec, és perquè els diferents estats de la Unió Europea van comprar aquest deute a agents privats.

El conservadorisme oficial, en essència, no vol "resoldre" el problema del "deute públic". Vol marejar la perdiu i utilitzar-lo moralment en el seu discurs. No vol fer el pas "anarco-capitalista" que exigiria l'argument dels 600 € grecs. Cada persona faria les seves tries si disposés d'aquest actiu. En canvi, mantenint la democràcia tutelada, els 600 € únicament són seus de manera moral.

On és la solució? Oposar-hi als nacionalismes particulars, o als nacionalismes de "Nord" i de "Sud", el nacionalisme europeu no resoldria el fons del problema. El problema no és l'abast ètnic o territorial del nacionalisme, sinó el fet que el nacionalisme engendra una falsa solidaritat interclassista, a través de la qual tots els conflictes socials es fan del tot intel·ligibles i, pitjor encara, irresolubles.

dilluns, 26 de gener del 2015

Què han votat els grecs?

Amb l'escrutini pràcticament contemplat, és bo veure què han fet els gairebé 10 milions de grecs cridats a les urnes el 25G.

L'abstenció ha estat del 36%.

Un 23% ha votat Syriza.

De les altres forces polítiques, tenim Nova Democràcia (18%), Alba Daurada (4%), El Riu (4%), Partit Comunista de Grècia (3%), Grecs Independents (3%) i Pasok (3%). Entre les forces que no han entrat al Parlament tenim Antarsya (0,4%) i la coalició dels dos principals partits "marxistes-leninistes" (0,08%).

La propina de 50 diputats a la primera força és clau per a la formació de majories parlamentàries. Syriza aconsegueix aquesta manera 149 diputats, a 2 de la majoria absoluta. Un aliat natural "anti-troika" serien els 13 diputats dels Grecs Independents. Però cal comptar també amb els 15 diputats del KKE.

En l'oposició destaquen el 76 diputats de ND. El Pasok queda reduït a 13 diputats. To Potami ha aconseguit 17 diputats. Finalment, cal comptar que la tercera força parlamentària és XA, amb també 17 diputats.

dijous, 15 de gener del 2015

27S: unes noves eleccions plebiscitàries

Novament tenim unes eleccions plebiscitàries per al Parlament del Parc de la Ciutadella. I les tenim per al mes de setembre. Hom podria pensar que, amb aquests vuit mesos de coll hi hauria temps per bastir la famosa "Llista Unitària" amb un procés participatiu, etc. Però no serà el cas. Més aviat tindrem una precampanya de despropòsits que alhora adulterarà les eleccions locals.

Com d'habitud es construeixen les retòriques de la data històrica (ara #27S), cremant tota dada referent a les anteriors dates fallides.