En començar la present legislatura, les Corts Generals disposaven de quatre grans grups polítics:
- Podemos (+ confluències).
- PSOE.
- Cs.
- PP
S'investí un munt d'esforç per fer impossible un pacte PSOE-Podemos. Per això era necessari que Podemos fos contemplat com una força política inacceptable. S'arribà a l'extrem de fer dimitir Pedro Sánchez, el líder del PSOE. Rajoy finalment fou investit president del govern.
D'aquesta manera quedaren configurats tres partits com a principals:
- PSOE.
- Cs.
- PP.
Sánchez tornà a liderar el PSOE. Aprofitant una sentència judicial desfavorable al PP, presentà una moció de censura. Sánchez la guanyà i fou nomenat president del govern.
VOX cristal·litzà com a alternativa en presentar-se com a resposta global de tot el que significava el govern Sánchez en diferents matèries (unitat nacional, llibertat econòmica, ideologia de gènere, etc.). Amb les eleccions andaluses, VOX assolí representació parlamentària. Hom ja podia dir que els partits polítics nacionals eren:
- PSOE.
- Cs.
- PP.
- VOX.
En els darrers dies una nova ofensiva ha deixat descol·locat el PSOE. El PSOE és presentat ara de manera semblant a com es feia un any i mig amb Podemos. Així que en l'horitzó comença a configurar-se un sistema central basat en tres partits:
- Cs.
- PP.
- VOX.
Els tres partits coincidiran en la manifestació de diumenge 10 a Madrid per la unitat d'Espanya i per la convocatòria d'eleccions generals. Altres partits s'hi han sumat, com ara els que formen part de la coalició ADÑ. Cs, PP i VOX han signat un manifest rebutjant aquests partits, però el cas és que aquestes formacions els ajuden a semblar més "centrals". PP és un partit de centre, entre Cs i VOX. VOX és un partit de centre, entre PP i ADÑ. ADÑ és una concentració de centre, entre VOX i Soluciona. Soluciona és un partit de centre, entre ADÑ i Nosotros. El cicle d'Overton no té límit.