Les enquestes de les eleccions municipals, autonòmiques, departamentals, estatals, assenyalen modificacions substancials del sistema de partits. L'emergència de nous agents i l'enfonsament d'antics no sembla indicar que la transició sigui cap a un sistema estable, sinó que més aviat la fluidesa podria durar més d'un cicle electoral. La lògica de cada comici, especialment d'acord amb el procés electoral, influirà fondament en aquests moviments. La transició del sistema polític de l'estat espanyol a un tetrapartidisme PP-PSOE-Podemos-C's, i el fet que el sistema sigui complementat amb IU i UPyD, el fa més atractiu a l'electorat. Caldrà veure com evoluciona l'abstenció. Aquesta situació també afectarà als partits "perifèrics". Al País Valencià, Compromís resisteix no sense dificultats. Al Principat, CiU i ERC sembla que retindran la primera i segona posició. La competència entre sistemes de partits ja es nota en forma de tensions, i els diferents partits les utilitzen per presentar-se com l'encarnació del sistema respectiu. La plèade de solucions municipals pel que fa a les candidatures unitàries és testimoni de la fluidesa abans esmentada. En el sistema polític de l'estat francès queda per saber com queda "la gauche", forçada a constituir-se en bloc si no vol quedar agranada pel bipartidisme UMP-FN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada