Els moviments de protocandidatures per al 27S comencen, a la vegada que els primers preparatius de l'administració per fer-les. Cadascú hi ha va amb ànims diferents. Hi ha els partits que les consideren autonòmiques i prou, dels quals és Ciutadans (C's) qui sembla més ben posicionat, i que ja tindria pensada Inés Arrimadas com a candidata. La idea del "canvi sensat", del "constitucionalisme", de la compaginació del sentiment patriòtic català-espanyol-europea, seran els eixos-força de la llista de C's. Veurem fins quin punt, PSC o PP poden desmarcar-se. I caldrà veure si UDC (+Construïm?) és capaç de vendre el full de ruta aprovat per la mínima el 14 de juny.
Qui ha de convocar les eleccions en darrer terme és el president Artur Mas. Per Mas les eleccions del 27S són plebiscitàries. I ací cal entendre la seva insistència en una llista unitària. Dissabte passat, llençava l'envit a ANC-Òmnium-AMI. És possible que aquestes entitats no facin el pas, i sigui CDC o una plataforma "ad-hoc" la que hagi de fer la dita llista unitària ("Llista per la Llibertat"?).
Unes plebiscitàries, de què? Aquest és el perill de la llista unitària. Que sigui indefinida quant al contingut (independència/autodeterminació, independència però sense saber com, etc.) o que siguin vistes com un plebiscit a Artur Mas o, encara pitjor, als cinc anys de governs de CiU.
És la por a una interpretació plebiscitària inadequada la que anima els partidaris de les "llistes múltiples pel Sí". Els qui més vocals són en aquesta defensa són ERC i el seu entorn, que podria convergir en una Aliança per la República Catalana.
Més justificació sembla que tenen per distanciar-se de la "Llista del President", els qui proposen un "inici constituent", una "ruptura constituent" o un "procés constituent". En aquest espai, la Crida Constituent vol combinar l'element plebiscitari (el "sí") amb l'element constituent.
Però una altra part de l'espai no considera viable la noció plebiscitària de Mas. És en aquest espai on es pot articular una llista de "Catalunya en Comú" (CeC). Ara bé, la concepció "constituent" d'aquest espai és diversa.
Amb les dades electorals a la mà, és probable que el "plebiscit" no aconsegueixi el 50% dels vots emesos, ni tan sols sumant-hi les llistes que explícitament s'hi hagin posicionat. Encara menys majoria tindran les candidatures explícitament partidàries de la "ruptura constituent". En aquest escenari, les eleccions del 27S esdevindran merament autonòmiques, amb un parlament amb set o vuit grups, i amb cap d'ells amb més de 40 escons. La situació de "taules" persistirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada