Liberals, llibertaris i libertins

Els liberals defensen, sobretot, la llibertat política. Els llibertaris, sobretot, la llibertat social. Els llibertins, sobretot, la llibertat moral.

Les tres categories s'encreuen entre elles en vuit possibilitats:
- 000: són els contraris a la llibertat política, social i moral.
- 001: són els llibertins contraris a les llibertats política i social. És el llibertinisme típic de l'Antic Règim entre les persones addictes a aquest règim, però també és el cas d'alguns autoritaris dels temps moderns.
- 010: són els llibertaris que recel·len de la llibertat política i moral. Tenen una visió conservadora de la política i de la vida quotidiana, que contrasta amb la creença en la llibertat de mercat i de contractació.
- 100: són els liberals contraris a la llibertat social i moral. És la posició d'alguns sectors jacobins, que defensen el rol de l'Estat en la vida social i moral, bo i admetent la llibertat política (expressió, premsa, sufragi, etc.).
- 011: llibertaris llibertins il·liberals. Defensen la llibertat en l'àmbit moral i social, però són contraris als conceptes de llibertat política, en associar-la a un estat que pot limitar precisament la llibertat personal i d'interacció.
- 101: liberals llibertins, però contraris a la llibertat social. Defensen la llibertat política general i la llibertat individual en l'esfera íntima, però discrepen de la llibertat d'interacció en témer els abusos dels forts sobre els febles.
- 110: liberals llibertaris, però contraris a la llibertat moral. Combinen la defensa de la llibertat política i social amb un conservadorisme personal, que estenen en el judici moral als altres.
- 111: liberals, llibertaris i llibertins simultàniament, que entenen que les tres esferes requereixen del mateix ideal de llibertat.