divendres, 11 d’octubre del 2019

La pau i la reconciliació a l'Àfrica Oriental (Abiy Ahmed Ali; Premi Nobel de la Pau, 2019)

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de la Pau d'enguany al primer ministre d'Etiopia, Abiy Ahmed Ali, "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional, i en particular per la seva decisiva iniciativa de resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea". Segons el Comitè Nobel aquest premi també vol suposar "un reconeixement a tots els actors que treballen per la pau i la reconciliació a Etiopia "

Abiy Ahmed Ali


Abiyyii Ahimad Ali (*Beshasha, 15.8.1976) fou el sisè i últim dels fills del matrimoni format per Tezeta Wolde i Ahmed Ali. Tezeta era de nacionalitat ahmara i de religió cristiana ortodoxa etiòpica. Era una de les quatre dones d'Ahmed Ali, ell mateix de nacionalitat oromo i de religió musulmana. Abiy era, de fet, el tretzè fill del seu pare. En el registre apareix amb el nom d'Abiyot (አብዮት), que vol dir "revolució" en ahmàric, en referència a la liderada pel Derg en el 1974. Estudià a l'escola primària de Beshasha i d'escoles secundàries d'Agaro.

A 15 anys deixà els estudis per unir-se al Partit Democràtic Oromo (Dhaabbata Diimookiraatawwaa Uummata oromoo). S'incorporà a les milícies d'aquest moviment, llavors integrades per 200 combatents. Aquesta milícia forma part de les forces armades que tombaren el govern del Derg en el 1991. Si a casa havia après la llengua omoro i l'ahmàrica, en aquestes forces armades aprengué tigrinya.

Destinat a la Brigada Assefa a l'oest de la província de Wollega fou ensinistrat en intel·ligència i comunicacions. Formalment esdevingué soldat de la Força de Defensa Nacional el 1993. Després de diversos destins, el 1995 fou casc blau a Kigali (Ruanda) en el marc de l'UNAMIR. Entre el 1998 i el 2000 comandà un equip d'intel·ligència en la guerra contra Eritrea.

En el marc de la seva carrera militar es graduà en enginyeria informàtica a Addis Ababa (2001). Fou mentre tots dos servien a l'exèrcit, que Abiy conegué a la que seria la seva dona, Zinash Tayachew. Zinash, de nacionalitat amhara, era natural de Gondar. El matrimoni ha tingut tres filles i recentment han adoptat un fill.

Dels seus destins militars potser el que més l'impactà fou el retorn a Beshasha (2006). La localitat fou somoguda per violències sectàries, que culminaren l'1 de desembre del 2006 amb l'assassinat de sis cristians a mans d'una turba musulmana. Abiy intervingué per calmar els ànims. En matèria religiosa, Abiy és membre de l'Església Etiòpica dels Creients en Tot l'Evangeli.

En el 2008 participà en la creació d'INSA, l'agència de seguretat etíop. Director interí d'INSA, fou membre del consell de direcció d'empreses públiques del sector de la informació i les telecomunicacions com Ethio Telecom i la Televisió Etíop. En el 2010 es retirà de l'Exèrcit, amb el grau de tinent coronel, amb la intenció de fer carrera política.

Reprengué la militància activat en el Partit Democràtic Oromo (PDO). Amb la regionalització d'Etiopia en línies nacionalitàries, l'ODP ha esdevingut el partit dominant a la Regió Oromo. El PDO és un dels quatre partits membres del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etiop (FDRPE). Abiy fou promogut ràpidament al comitè central del PDO i al comitè executiu del FDRPE.
En les eleccions del 2010, Abiy es presentà per la circumscripció natal d'Agaro, i esdevingué membre de la Càmara de Representants del Poble. Abiy s'havia implicat en la formació del Fòrum Religiós per la Pau, encaminat a restaurar els vincles entre els musulmans i els cristians de la regió. La coexistència religiosa és vital per al poble oromo, en el qual sovint fins i tot dins de la mateixa família hi ha branques cristianes i musulmanes.

En el 2011 realitzà un mestratge en lideratge transformador a l'Institut Internacional de Lideratge d'Addis Ababa i a la Greenwich University, de Londres. En el 2013, féu un mestratge en administració d'empreses al Col·legi Leadstar de Gestió i Direcció d'Addis Ababa i a l'Ashland University, d'Ohio. En el 2017 defensà la tesi doctoral "El capital social i el seu paper en la resolució tradicional de conflictes a Etiopia: el cas del conflicte inter-religiós en l'Estat de Zona de Jimma", en el qual exposava, entre d'altres elements, l'experiència que havia tingut ell deu anys abans a la seva localitat natal.

En el 2014, Abiy esdevingué director general del Centre de Ciència i Tecnologia de la Informació. En el 2015 ingressà a l'executiva del PDO. Guanyà popularitat en el marc del conflicte sobre la possessió de terres al voltant d'Addis Ababa i altres zones de la Regió Oròmia. L'octubre del mateix any esdevingué Ministre de Ciència i Tecnologia. Després de 12 mesos al capdavant del ministeri, deixà el govern federal per esdevingué vicepresident de la Regió Oròmia. Entre les responsabilitats regionals, hi havia la direcció de l'Oficina de Planificació i Desenvolupament Urbanístic. També destacà en la gestió del milió de persones de nacionalitat oromo desplaçades des del territori de Somàlia.

Abiy com a primer ministre d'Etiopia i com a Premi Nobel de la Pau

Des del 2015, Etiopia vivia una profunda agitació social que vista des de fora hom volia simplificar en termes de classes socials o, pitjor encara, de nacionalitats o de religions. El cas és que els mateixos actors de vegades es deixaven endur per aquestes simplificacions.

L'abril del 2018, Abiy Ahmed esdevingué primer ministre. Arribava al govern com a líder del FDRPE, però realitzà esforços des d'un bon començament per desmarcar-se fins a cert punt dels seus predecessors. La qüestió eritrea retornava a l'agenda, però ara amb el compromís clar d'Abiy de reprendre les negociacions de pau. Des del 1991, i malgrat haver reconegut la independència d'Eritrea, Etiopia ha viscut en guerra calenta o freda les relacions amb l'ara estat veí. Les negociacions entre Abiy Ahmed i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, conduïren a la signatura de les declaracions d'Asmara (juliol del 2019) i de Jeddah (setembre del 2019). El govern etíop acceptava l'arbitratge de la comissió internacional del 2002 sobre els límits fronterers entre Etiopia i Eritrea.

Algú s'ha demanat per quin motiu Isaias Afwerki no ha rebut també el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel, de fet, reconeix el rol d'Afwerki en respondre a la proposta d'Abiy i en la formalització del procés de pau. Però sens dubte la deteriorada situació interna d'Eritrea no convidava al Comitè Nobel de fer el pas de dividir el Premi per la meitat.

D'altra banda, el Comitè Nobel també reconeix implícitament que la situació a Etiopia no és pas òptima, però valora positivament les reformes del govern Abiy "que ofereixen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i d'un futur més brillant". Entre les primeres mesures del govern Abiy hi hagué l'aixecament de l'estat d'emergència, la concessió de l'amnistia a presos polítics, la revocació de controls sobre els mitjans de comunicació, la legalització de grups opositors i destitucions de càrrecs militars i civils investigats per corrupció. El Comitè Nobel valora les mesures del govern per promoure la participació de la dona en la vida política i comunitària, així com el compromís d'enfortir la democràcia i de garantir eleccions lliures i justes.

Quan el Comitè Nobel diu que a Etiopia hi ha molta feina a fer és refereix particularment a la conflictivitat etnolingüística. En termes més concrets, recorda que a Etiopia hi ha uns tres milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.

El Comitè Nobel també ha valorat la política exterior del govern Abiy. El setembre del 2018, la mediació etíop ajudà a la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibuti. El govern etíop també ha mediat en el conflicte sobre les demarcacions marítimes entre les aigües territorials de Kènia i Somàlia. També ha estat reconeguda la mediació d'Abiy en el conflicte intern a Sudan i, particularment, en l'establiment de la taula negociadora que dóna lloc a l'avantprojecte d'una nova constitució pel Sudan (publicat el 17 d'agost del 2019).