L'Oficina de Drets Civils i Polítics presentava aquesta setmana la memòria corresponent a l'exercici del 2019. L'Oficina és dirigida per Adam Majó Garriga, i això sol ja la situa en plena trinxera civil i polític. Majó és sovint vilipendiat pel "constitucionalisme", però també una part nodrida de l'"esquerra independentista" no li perdona la defecció, com alhora l'"independentisme hiperventilat" el té per un tebi equidistanoide. Que l'Oficina depengui del Vicepresident Pere Aragonès encara atia més aquestes fòbies.
L'Oficina mateixa fou creada el 7 de juny del 2018, i entrà en funcionament l'1 d'octubre (primer aniversari de l'1-O). Si el nom de Majó no deixa indiferent, tampoc no ho fan els noms de vocals com Sonia Andolz, Andrés García Berrio o Magda Oranich. El 5 de febrer del 2019 es creà el Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. Els membres del Consell Assesor són experts independents.
Durant el 2019, l'Oficina ha gestionat 283 actuacions, la majoria de les quals (190) ho són per "vulneració del dret de participació política". Hi segueixen casos de vulneració de la llibertat d'expressió (31), de la lliure circulació (18), d'infraccions de cossos i forces de seguretat (14), de vulneracions del dret a l'honor (2), de la tutela judicial efectiva (2), de la llibertat religiosa (2) o de la pluralitat lingüística (1). El mes amb més actuacions fou l'abril (94) seguit de l'octubre (38, segon aniversari).
L'Oficina va fer una "cartografia de la repressió de l'1-O" que comptabilitzava 1221 diagnòstics (2 conjuntivitis per gas pebre, 76 trastorns d'impacte emocional i 1.143 traumatismes).
L'Oficina també ha elaborat una llista dels servidors públics afectats per causes judicials vinculades amb l'1-O. Són un total de 97, dels quals 29 ho són pel Jutjat 13 de Barcelona, 19 pel Tribunal Suprem, 8 pel TSJC i 8 per l'Audiència Nacional.
En el marc d'aquesta cartografia es comptabilitzen més de 2.000 persones represaliades arran de l'1-O: 12 persones condemnades, 9 persones exiliades, 1 president pendent d'inhabilitació ferma, 1 persona confinada fins el 28 de maig del 2019, 1491 persones ferides, 308 persones detingudes, 144 pàgines web tancades i més de 817 persones investigades.
L'Oficina elaborà una cartografia de la intolerància política, a partir de denúncies rebudes directament, recerques fetes per l'Oficina, el recull fet pel col·lectiu ComuniCATs, l'anuari MediaCat, l'informe d'Impulso Ciudadano i dades referides pels partits polítics. Dels 655 punts d'intolerància política, 286 consisteixen en atacs vandàlics contra entitats, 158 atacs contra la integritat física, 105 actes vandàlics contra particulars, 98 intimidacions (+insults i amenaces), 8 actes de vandalisme polític. Des de març del 2017 hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics. En el 2019 els atacs s'han multiplicat en el darrer quatrimestre (28 al setembre, 32 a l'octubre, 23 al novembre i 35 al desembre). En la majoria de casos es tracta de pintades. De llarg, el partit més afectat ha estat el PSC (amb 125 atacs) seguit d'ERC (amb 47 atacs).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada