Espanya ha tornat a superar en els darrers dies una incidència acumulada de 70 casos detectats de covid-19 dels darrers 14 dies per cada 100.000 habitants. Concentrada aquesta incidència a Aragó, Catalunya, Navarra, Euskadi i Madrid, és evident que som en una segona onada pandèmica, certament de menor impacte que la primera, que no es pot menystindre en absolut. Aquests dies, de nou, són consultades veus com les d’Alberto García-Basteiro, Alex Arenas, Rafael Bengoa, Carme Borrell, Margarita Del Val, Beatriz González López Valcárcel, Sergio Minué, Daniel Prieto-Alhambra o Helena Legido-Quigley. Aquests i altres noms, tan o més reconeguts en els darrers mesos pel gran públic, signen conjuntament una lletra a The Lancet sobre la necessitat d’una avaluació independent de la resposta a la covid-19 a Espanya.
Les xifres
A data del 4 d’agost, s’havien registrat a Espanya més de 300.000 casos de covid-19. El nombre de morts confirmades per covid-19 és de 28.498, mentre que les dades epidemiològiques assenyalen una mortalitat en excés associada a la pandèmica de 44.000. Paga la pena destacar que dels casos detectats de covid-19, una sisena part (50.000) corresponen a treballadors sanitaris. L’alta mortalitat registrada s’explica en bona mesura pels brots escaiguts en llars residencials de gent gran (on s’han produït 20.000 morts de covid-19).
Quan aquestes dades s’expressen per càpita, Espanya apareix en la llista de països més afectats per la pandèmia. En la lletra a Lancet, García-Basteiro et al. es demanen què ha passat, quan Espanya té un dels millors sistemes sanitaris del món (és el país n. 15 en l’índex de Seguretat Sanitària Global).
Entre les explicacions possibles s’han avançat algunes com ara:
- la manca de preparació per a un pandèmia, amb sistemes de vigilància epidemiològica febles, baixa capacitat per realitat proves de PCR, escassedat d’equips de protecció individual i d’equipament de cures intensives.
- la lenta reacció de les autoritats centrals i autonòmiques.
- la lentitud dels processos de presa de decisió.
- els alts nivells de mobilitat de la població.
- la manca de coordinació entre les autoritats estatals i autonòmiques.
- la baixa atenció a l’assessorament científic.
- l’envelliment demogràfic.
- les desigualtats socials i d’atenció a la salut que pateixen grups vulnerables.
- la manca de preparació dels centres residencials de la tercera edat.
- els efectes d’una dècada de polítiques d’austeritat sobre els sistemes de salut.
Una avaluació independent
García-Basteiro et al. defensen una avaluació independent encaminada a identificar les àrees on és necessària una millora. No es tracta tant de “trobar culpables”. No obstant, l’ambient polític i social sembla adherit a aquesta idea de la “culpabilitat”, projectada fins i tot en els casos individuals de covid-19, i que entre els màxims responsables pren formes de sectarisme partidari.
Lligams:
- The need for an independent evaluation of the COVID-19 response in Spain. Alberto García-Basteiro, Carlos Alvarez-Dardet, Alex Arenas, Rafael Bengoa, Carme Borrell, Margarita Del Val, Manuel Franco, Montse Gea-Sánchez, Juan Jesús Gestal Otero, Beatriz González López Valcárcel, Ildefonso Hernández, Joan Carles March, José M Martin-Moreno, Clara Menéndez, Sergio Minué, Carles Muntaner, Miquel Porta, Daniel Prieto-Alhambra, Carmen Vives-Cases, Helena Legido-Quigley. Lancet (2020).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada