Arqueologia: David R. Braun és professor d’antropologia al Columbian College of Arts & Sciences. Dan Palcu és un geòleg de la Universitat d’Utrecht especialitzat en l’aplicació del paleomagnetisme en les reconstruccions paleoambientals. Els dos són els autors primers i corresponsals d’un article aparegut ahir a Nature Communications sobre els treballs realitzats al jaciment de Namorotukunan, en la Conca del Llac Turkana, a Kènia. Aquest jaciment, recentment descobert, constitueix, en paraules de Braun et al., ‘una finestra a les adaptacions comportamentuals hominines’. Efectivament, ens retrotrau a la situació de fa 2,75 milions d’anys, quan la Conca de Turkana experimentava canvis ambientals que n’augmentaven l’aridesa i la variabilitat meteorològica. Namorotukunan es troba entremig del Tulu Bor i del Burgi de la Formació Koobi Fora del Districte de Marsabit. Representa una època no gaire ben conservada en el registre fòssil com a conseqüència de fenòmens erosius. El més notable és haver-hi trobat peces de tecnologia olduvaiana, que serien les més antigues de Koobi Fora. Cal afegir-lo a la migrada llista de jaciments olduvaians de més de 2,6 milions d’anys d’antiguitat. Les peces trobades a Namorotukunan es correspondrien a un període de 300.000 anys (fa 2,75-2,44 milions d’anys), i segons Braun et al. són un testimoni d’estabilitat tecnològica i continuïtat comportamentual. Les poblacions humanes presents feien una selecció sistemàtica dels tipus de roca que treballaven.
El jaciment de Namorotukunan posa de manifest com la tecnologia lítica del primer Olduvaià resistí durant els canvis ambientals del Pliocè en la Conca de Turkana
La primera indústria lítica
L’ésser humà ha aconseguit colonitzar gairebé tots els ecosistemes terrestres gràcies a una sinergia entre l’evolució biològica i l’evolució tecnològica. Ja en els sediments Plio-Pleistocènics els arqueòlegs han trobat artefactes lítics que són testimonis d’aquesta tecnologia humana. Els més antics es corresponen a un període de fa 2,9-2,6 milions d’anys, i hom els ha descrit en quatre localitats de l’Àfrica Oriental.
Una d’aquestes localitats és el jaciment arqueològic de Namorotukunan, que rep el codi FwJj52 dels Museus Nacionals de Kènia o d’Àrea de Col·lecció Paleontològica 40. Es troba al nord-est de la Conca de Turkana, dins de la Formació Koobi Fora. Els artefactes de pedra trobats es corresponen a horitzons datats amb antiguitats de 2,75, 2,58 i 2,44 milions d’anys.
Els primers indicis de fabricació d’eines tenen, doncs, una antiguitat de més de 3,0 milions d’anys. Els hominins de l’època feien servir una tecnologia percussiva que trobem arreu del registre arqueològic i que també ha estat reportada en altres primats. Diferents espècies de primats no-humans aprofiten com a eines objectes que troben a la natura. Ara bé, la producció sistemàtica més antiga d’artefactes de pedra amb fil tallant es correspon a l’Olduvaià que ha estat descrit a Ledi-Geraru i a Gona en la Conca d’Afar (amb una antiguitat de 2,6 milions d’anys) i a Nyayanga (amb una antiguitat de 2,6-2,9 milions d’anys).
A Namorotukunan s’han trobat instruments olduvaians, així com marques d’escorxament en ossos, que testimonien l’aplicació d’aquestes eines afilades en el comportament alimentari d’aquests hominins.
El final del Pliocè es caracteritza a l’est d’Àfrica per una transició cap a hàbitats oberts, com ara sabanes o herbassars. Els hominins hi respongueren amb una desplaçament adaptatiu cap a l’explotació regular d’aliments que requerien l’ús d’eines, com ara la carn o el moll de l’os.
A Namorotukunan hi ha presència de tecnologia d’eines afilades en tres horitzons temporals diferents, dels quals el dos extrems es troben separats per 300.000 anys.
El context geològic
La Formació Koobi Fora (KF) és constituïda per estrats sedimentaris del Grup Omo a la banda oriental del Llac Turkana. Es troben dipositats damunt de roques volcàniques del Miocè i del Pliocè. En el Grup Omo també són inclosos altres dipòsits lacustres i fluvials Plio-Pleistocènics pertanyents al Sistema del Rift de l’Àfrica Oriental. La ratio 40Ar/39Ar dels sediments de cendra volcànica, la ratio K/Ar dels basalts intercalats i l’estratigrafia paleomagnètica, han permès la datació precisa del Grup Omo, que va de 4,02 a 0,75 milions d’anys d’antiguitat. La KF es troba dividida en vuit membres d’acord amb el llit marcador de tefra volcaniclàstica de cadascun. A l’Àrea 40, on es troba Namorotukunan, els estrats sedimentaris tenen antiguitats d’entre 4,3 i 1,6 milions d’anys. Aquesta seqüència cronològica es troba interrompuda per la Inconformitat de Burgui en el període de 3,0-2,5 milions d’anys. Per damunt d’aquesta inconformitat una sèrie d’argiles lacustres indiquen un canvi local dels patrons tectònico-sedimentaris, i la regressió del Paleollac de Lorenyang.
Les investigacions geològiques s’han centrat en un interval estratigràfic de 46 metres, examinat en set seccions. La inferior és un nivell de tefra (TB), identificat com a toba de Tulu Bor. La superior és una seqüència d’argiles lacustres (L2b) associades amb el turó Namorotukunan.
El paquet sedimentari més antic es caracteritza per llims vermells, paleosols i sorres damunt de TB, corresponent a una plana fluvial inundable. El segon paquet és integrat per graves i paleosols. Els horitzons amb artefactes se situen dins d’aquest darrer paquet sedimentari, amb paleosols més foscos (P0-P3) a la part inferior, i paleosols bruns i rogencs (P4-P6) a la part superior. Les estructures testimonien l’evolució de tres rius locals en un context d’aridització progressiva.
El sistema paleofluvial permetia l’arrossegament de còdols. Vet ací el material d’origen per a les eines de pedra. També és el context geològic que preservà artefactes i restes faunístiques.
La ratio 40Ar/39Ar ofereix una edat de feldespat de 3,44 ± 0,02 milions d’anys per a la toba β de TB. Les investigacions paleomagnètiques revelen quatre intervals diferents de polaritat magnètica: NZ1 en els 16,5 metres inferiors, RZ1 en els 20 metres següents, NZ2 en els 9 metres següents i RZ2 en el metre superior (corresponent al pic del turó Namorotukunan). Tot plegat afavoreix una datació de 3,44-2,2 milions d’anys. NZ1/RZ1 seria de 2,610 milions d’anys d’antiguitat; RZ1/NZ2 de 2,137 milions d’anys i NZ2/RZ2 de 2,116 milions d’anys.
Les troballes arqueològiques
Realitzades entre el 2013 i el 2022, les excavacions NMT1 (a S3-C1), NMT2 (a C2-P2) i NMT3 (a C3) han permès recuperar 1290 artefactes: 198 a NMT1, 775 a NMT2 i 317 a NMT3. També s’hi han trobat fòssils. En alguns d’aquests fòssils hi ha marques d’escorxament.
La indústria lítica
En els artefactes hi ha indicis de fractura concoidal antropogènica, com ara bulbs prominents de percussió, plataformes de colp, cicatrius d’escates contigües, etc. Tenen els trets típics de l’Olduvaià primerenc de més de 1,8 milions d’anys d’antiguitat.
Les eines indiquen selectivitat pel que fa al tipus específic de roca, però no hi ha indicis de transport de pedra.
Context ambiental
La seqüència estratigràfica permet una reconstrucció paleoecològica de 3,44-2,0 milions d’anys d’antiguitat. En l’interval de 2,7-2,2 milions d’anys hi hauria hagut una disminució de la disponibilitat d’aigua, i un augment de la fracció de la vegetació C4 en detriment de la C3. Paral·lelament s’haurien afuat els contrastos estacionals entre l’època de pluges i l’època eixuta. Fa 2,2 milions d’anys la situació s’hauria invertit, i haurien tornat els ambients lacustrins.
Les restes faunístiques indiquen un predomini de bòvids antilopins i alcelafins, juntament amb èquids, i en menor mesura de suids (Metridiochoerus).
Els hominins de Namorotukunan coneixien les propietats mecàniques de les roques utilitzades en la manufactura d’artefactes. Tenien una preferència per les roques basàltiques. La tècnica és distintiva de jaciments anteriors com Lomekwi 3 (de 3,3 milions d’anys d’antiguitat). Els hàbitats més oberts i eixuts a partir de 2,8 milions d’anys d’antiguitat esperonarien la manufactura d’eines. L’aridització de l’Àfrica Oriental en el període de 2,8-2,5 milions d’anys obeiria als canvis induïts pel tancament del Pas de Panamà, que destarotà la circulació oceànica. En qualsevol cas, promogué entre els hominins de la regió la necessita d’incorporar nous recursos alimentaris, particularment eixits animals. La persistència de les tècniques lítiques en el període de 2,75-2,44 milions d’anys d’antiguitat indicaria una adaptació persistent.
Lligams:
- Early Oldowan technology thrived during Pliocene environmental change in the Turkana Basin, Kenya. David R. Braun, Dan V. Palcu Rolier, Eldert L. Advokaat, Will Archer, Niguss G. Baraki, Maryse D. Biernat, Ella Beaudoin, Anna K. Behrensmeyer, René Bobe, Katherine Elmes, Frances Forrest, Ashley S. Hammond, Luigi Jovane, Rahab N. Kinyanjui, Ana P. de Martini, Paul R. D. Mason, Amanda McGrosky, Joanne Munga, Emmanuel K. Ndiema, David B. Patterson, Jonathan S. Reeves, Diana C. Roman, Mark J. Sier, Priyeshu Srivastava, Kristen Tuosto, Kevin T. Uno, Amelia Villaseñor, Jonathan G. Wynn, John W. K. Harris, Susana Carvalho. Nature Communications 16: 9401 (2025).
