dissabte, 5 d’agost del 2006

La crucifixió de la senyora Ciccone



La gira de Madonna ha incorporat una crucifixió que recorda molt el Corpus Hypercubicus de Dalí



Si fossim com Jordi Salat (*Espluga Calba, 1949), ja hauríem trobat alguna connexió entre la Càbala, Madonna-Ester, la Crucifixió de Crist, Dalí, i la geometria tetradimensional.

És delicat això dels símbols religiosos. Pels qui creuen és tan greu no recòrrer a ells per simbolitzar el món, com recòrrer-hi.

Vittorio Messori ha dit en referència a l'actuació de Madonna a Roma: "La senyora Ciccone no es burla de la mitja lluna islàmica o de l'estrella de David, perquè el cristianisme és més tolerant, no posa mà a la simitarra i no llança fàtues, no fa por a ningú".

Messori es planya i mira amb enveja islamisme i judaïsme. La tolerància, deixa entreveure, s'hauria girat en contra del cristianisme. Una tolerància que hauria sorgit dels principis universalistes del Vaticà Segon.

Messori és prudent. Fa referència a la simitarra i a les fàtues, i no en fa cap a signes d'identitat judaics. Té por que l'acusin d'antisemitisme, perquè aquesta acusació li llençaria en contra la "nova dreta" italiana, amb rampells anti-vaticanistes.

D'altra banda, la temptació d'entrar en un comunitarisme religiós, ("l'actuació de Madonna ofèn als cristians d'Itàlia", per exemple), suposaria reconèixer la descristianització efectiva de Roma.

Les declaracions de Messori, però, han escandalitzat a una certa "correcció política" que tem que es facin comparacions odioses entre els privilegis atorgats a la religió islàmica i al judaïsme a Europa, blindats per lleis contra la islamofòbia i l'antisemitisme. La irresponsabilitat d'una demagògia "anti-xenòfoba" fa que el greuge comparatiu observat per Messori pugui ser una eina de futures (i presents) confrontacions etno-religioses. I si la temptació fos atorgar als integristes cristians els mateixos privilegis ideològics que han rebut els integristes musulmans i jueus, no és difícil de preveure un segrestament de la identitat cristiana en mans de vés a saber qui (p.ex. el Christian Council of Britain). Potser per això, el Vaticà guarda silenci davant la senyora Ciccone.

"No fa por a ningú", diu Messori. Però els arsenals dels països cristians, utilitzats com a simitarres, posarien fi en qüestió de segons a la mitja lluna islàmica i a l'estrella de David plegades. Que el Cel els conservi la tolerància.