dissabte, 27 de desembre del 2008

El camí dels reis ('El cant dels ocells', Albert Serra, 2008)

En el relat evangèlic de Mateu, la visita "d'uns mags de l'orient" serveix per justificar el caràcter excepcional, ja innat, de Jesús. Aliens al poble jueu, aquests mags de l'orient constitueixen un referent extern per identificar Jesús amb les promeses messiàniques, en part polítiques o en part religioses. Així, els mags es presenten a Jerusalem i demanen "On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l'orient i hem vingut a adorar-lo". Herodes, orientat per les interpretacions dels sacerdots i dels mestres de la llei, els envia a Betlem. Guiats encara per l'estel que ja havien vist a orient, arriben a la casa on troben l'infant amb la seva mare, Maria, i l'adoren de genolls, tot presentant-li or, encens i mirra. En un somni, els mags seran aconsellats de tornar a Jerusalem i de prendre un camí diferent per arribar de nou al seu país. I quan són anats, en un altre somni, Josep conduirà l'infant i la seva mare a Egipte. Uns i altres han de defugir la còlera d'Herodes. Mentre Mateu explica l'adoració dels mags, Lluc explica la història dels àngels que aplegaren els pastors de l'àrea de Betlem. Una i altra epifania són la base de El cant dels ocells, una cançó popular catalana on successius ocells, cadascú a la seva manera, celebren que "Jesús és nat". Des del 1939, Pau Casals incorporà la melodia d'aquesta nadala als seus concerts. Una gravació realitzada a Prada el 1950 és la que incorpora Albert Serra al seu film homònim ("El cant dels ocells", Andergrau Films SL, Eddie Saeta SA, Televisió de Catalunya. 2008). D'acord amb la tradició, que fa els mags reis (Lluís Serrat Masanellas, Lluís Serrat Batlle i Lluís Carbó) assistim al seu viatge (imatge: Neus Ollé i Jimmy Gimferrer; so: Joan Pons i Jordi Ribas) per paisatges desolats, fins arribar a la fi a la casa de Betlem on hi ha Josep (Mark Peranson) i Maria (Montse Triola). Les aparicions de l'Àngel (Victòria Aragonès) faran retornar els reis al seu país per uns altres camins, menys atlàntics i més mediterranis, sense la càrrega d'un objectiu a complir, i amb barreja completa d'intèrprets i personatges.