Adam i Eva en el Paleolític

Jo em suposo que no deu ser veritat. O que hi ha hagut una malinterpretació. O que, a qui m'ho ha explicat, li han aixecat camisa. O que me l'hagin aixecada a mi.

El cas és que, aparentment, en un centre públic d'ensenyament secundari del barri de Can Serra (l'Hospitalet Nord), en l'assignatura d'història de 1r ESO (12-13 anys) compaginen el "paleolític" amb "Adam i Eva". És a dir, qui m'ha explicat la història em diu que el professor que li ha explicada combina l'explicació sobre el paleolític amb una explicació "alternativa": la d'Adam i Eva.

És ben sabut que aquesta és una de les aspiracions dels moviments creacionistes als Estats Units. I és ben sabut que el sistema judicial nord-americà els ha denegat aquestes aspiracions ja que implicarien la introducció d'una creença religiosa concreta en l'àmbit de l'ensenyament públic.

Normalment, la reivindicació d'explicar al costat de la teoria evolutiva la noció creacionista es fa en l'assignatura de ciències naturals. Però, és clar, en l'assignatura d'història es fa indefugible, en els primers temes, de parlar de la història natural de l'espècie humana.

El cas és que, per bé que el literalisme bíblic ha centrat els seus atacs a la teoria evolutiva, no és pas menys cert que l'arqueologia contemporània també pot rebre nodrides garrotades. De primer, per la qüestió dels temps (el literalisme bíblic no acceptaria cap data anterior a l'any 4004 a.C.). I, de segon, per la qüestió de la seqüència. Expulsats del paradís, Adam i Eva institueixen ràpidament una economia neolítica (heretada pels fills, especialitzats un en l'agricultura i l'altre en la ramaderia). De forma que allò que anomenem paleolític es correspondria als dies (el Gènesi no ens diu quants, ni si foren tan sols unes poques hores) que Adam i Eva restaren al paradís.

Però això no és el cas. El cas és que, presumiblement, hom té vergonya d'explicar els orígens històrics de la humanitat si no afegeix una llegenda... i específicament la llegenda bíblica. Fins i tot en temps de Franco, la llegenda bíblica quedava reduïda essencialment a l'assignatura de "Història sagrada". I, després, tot el més que se sentia de creacionisme a les aules anava lligada a la concepció catòlica que assumia l'evolució biològica amb la salvetat de la creació especial de l'ànima humana (o de les ànimes humanes). Com és, doncs, que apareix ara una "vergonya" sobre una descripció plausible de la prehistòria humana? Un dels responsables de la classe d'història de 1r ESO citava els potencials conflictes que podien aparèixer amb part de l'alumnat, amb una referència velada a les famílies adscrites a esglésies evangèliques i, molt particular, les famílies evangèliques d'origen amerindi. Aparentment, doncs, l'entrada d'Adam i Eva a l'assignatura secular d'història no obeïa a una conversió sobtada del professorat sinó a un "paternalisme protector"... o a una "por al fanatisme religiós".

És possible que tot plegat hagi estat tret fora de context. Que Adam i Eva apareguin com un requadre sobre les nocions que l'home antic ha tingut sobre el passat prehistòric. En aquest sentit, l'afegitó seria tan innocent com introduir una referència als "menjadors d'aglans", als "troglodites" i als "autòctons" que apareixen en les rondalles gregues i romanes. A banda de la prehistòria hi ha una història de la prehistòria que pot ser interessant. No obstant, si no hi ha exageració en el relat que m'han explicat, és fàcil de preveure quin serà el resultat final: la prehistòria desapareixerà del currículum d'història de l'ensenyament català.